Vés al contingut

Viquiprojecte:Fonaments Tecnològics de l'e-learning 2020-21 (II)/Grup 3

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Aprenentatge Mòbil-

[modifica]

- Ariadna Folch Vázquez - Roger Jordà Moncho- Clara Margalef Folque- Guillem Baluda Ruiz A continuació heu d'indicar els quatre noms d'usuari que teniu cada membre del grup, perquè puguem controlar les vostres edicions i ajudar-vos. Heu de substituir els usuaris d'exemple amb l'usuari de cada component del grup:

Tema escollit pel grup: Aprenentatge mòbil

Acords i fases per a l'elaboració d'un article a la Viquipèdia

[modifica]

Un cop establert el grup de treball al voltant d'una temàtica d'interès comú, a continuació es mostren les indicacions per a l'establiment explícit d'acords entre els integrants i l'atribució de responsabilitats segons les diferents fases del treball:

  1. Fase d'acords inicials. Distribució del treball entre els participants del grup, establint els rols de cadascú, les tasques a realitzar i la seva temporització. Primer acord sobre els elements de l'article a modificar i / o completar en l'espai de "Taller".
  2. Fase de documentació sobre la temàtica. Inclou l'aprofundiment sobre la temàtica mitjançant una recerca i identificació de fonts rellevants.
  3. Fase d'anàlisi i síntesi individual de la informació de rellevància a ser incorporada en l'article. Aquesta redacció es pot fer de manera privada o directament al "Taller" perquè tots els integrants del grup puguin anar fent un seguiment de l'avanç de l'article.
  4. Fase de publicació al taller de totes les seccions / paràgrafs de l'article acordats per cada un dels participants. S'ha d'utilitzar la "Llista de control" per verificar que es respecten els criteris formals de publicació a la Viquipèdia.
  5. Fase de revisió. Sobre la base d'una versió quasi definitiva de l'article, cada participant del grup ha de realitzar una revisió general per a assegurar que el text respecta una estructura, estil i llenguatge coherents i que els continguts han estat desenvolupats íntegrament. Quan tots els membres del grup hagin revisat i verificat la informació aportada, es podrà emplenar el document “Llista de control”, per a lliurar al docent via correu electrònic amb les explicacions necessàries en cada casella. Amb aquest document, el professor podrà indicar al grup les millores a realitzar abans del lliurament.
  6. Fase de verificació. Quan es realitzin els canvis indicats pel docent i es disposi de la versió definitiva, s'haurà d'escriure novament al professor per a demanar la seva autorització per a publicar.
  7. Fase de publicació. Un cop rebuda l'autorització del professor, es pot procedir a la publicació a Viquipèdia paràgraf a paràgraf, no tot alhora.
Tasca Responsable Setmana 1 Setmana 2 Setmana 3 Setmana 4
Seguiment del treball en grup (monitoritzar i alertar possibles endarreriments) CMargalef x x x x
Elements de l'artícle a modificar tots x
Documentació tots de manera individual x
Anàlisi i síntesi tots de manera individual x x
Publicació al taller tots x x x x
Revisió tots x x
Verificació Ariadnafv x
Notificació al professor Socarrat87 x
Publicació a Viquipèdia Gbaluda x

Elements de l'article a modificar: Proposta de millora de l’article:

- Canvis a la introducció - Aportar alguna altra Definició (Relacionada amb l’educació):

Proposta "El concepte mobile learning (m-learning) fa referència a un tipus específic d’aprenentatge electrònic en el qual el recurs tecnològic que s’utilitza per a accedir als continguts i a les activitats és un dispositiu mòbil, com és el cas dels telèfons intel·ligents, les tauletes… Aquesta tendència, més que a una tecnologia, fa referència a una metodologia d’ensenyament i aprenentatge que utilitza dispositius portàtils amb connectivitat sense fils com a vehicle per a desenvolupar-se." (Cerro i altres). En el mateix article podem veure la definició utilitzada per la UNESCO (2015): "l’aprenentatge mòbil, personalitzat, portàtil, cooperatiu, interactiu i ubicat en el context presenta unes característiques singulars que no té l’aprenentatge tradicional mitjançant l’ús d’instruments electrònics (e-learning). En el primer, el focus és l’accés al coneixement en el moment idoni, ja que la instrucció pot fer-se en qualsevol lloc i en tot moment. Per això, com a dispositiu d’ajuda en l’aprenentatge formal i informal, té un enorme potencial per a transformar les prestacions educatives i la capacitació." Recuperat de http://ensenyament-aprenentatge-dig.recursos.uoc.edu/exemples/01-aprenentatge-mobil-mobile-learning-o-m-learning/ M'agrada molt més aquesta definició que la que hi ha...de totes maneres la rescric aquí bastant-me en la teva...ja que és no podem fer plagi d'un recurs de la UOC.

L'aprenentatge mòbil o mobile learning (m-learning) és una tendència actual que empra els dispositius mòbils per l'ensenyament. El recurs tecnològic, des de mòbils fins a tauletes, és l'eina que l'aprenent utilitza per accedir als continguts i a les activitats. La UNESCO (2015) diu que "l’aprenentatge mòbil, personalitzat, portàtil, cooperatiu, interactiu i ubicat en el context presenta unes característiques singulars que no té l’aprenentatge tradicional mitjançant l’ús d’instruments electrònics (e-learning). L'ús d'aquest recurs és d'un gran potencial per per transformar i democratitzar el coneixement.

- Definicions sobre aprenentatge mòbil:

  1. Sharples (2005): descriu l’aprenentatge com un procés d’apropament al coneixement, on l’alumnat en col·laboració amb companys/es i docents, construeixen de forma conjunta la interpretació del món. Aquesta definició dóna a les tecnologies mòbils un rol especial perquè augmenta les seves possibilitats de comunicació i conversació.
  2. Salz (2005): l’aprenentatge mòbil enriqueix i estimula per provocar un aprenentatge flexible i mòbil, que l’ajuda a l’estudiant a aprendre des de diferents escenaris i contexts.
  3. Laouris & Eteokleous (2005): és una manera de donar suport a l’aprenentatge en un medi ambient on diversos elements com l’espontaneïtat, la personalització, la informalitat, la contextualització, la portabilitat, la convivència, l’adaptabilitat, la integració i la disponibilitat, juguen un paper rellevant.
  4. Grup de e-learning 360, Quinn (2007): m-learning és qualsevol activitat que permeti als individus ser més productius quan consumeixen, interactuen o creen informació, a través d’un dispositiu digital compacte, que el individu porti de manera constant, que té una connectivitat confiable i que entri a la butxaca.

Montoya, M.S. (2009) Recursos tecnológicos para el aprendizaje móvil (mlearning) y su relación con los ambientes de educación a distancia: implementaciones e investigacions. Disponible a: https://www.redalyc.org/pdf/3314/331427211005.pdf

- Models d'aprenentatge mòbil. Podem revisar aquest article en el que es parla dels diferents models: http://www.scielo.org.mx/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S2007-78582019000100056 - Limitacions (polítiques d’ús del mòbil) Aquest article de la fundació Bofill ens pot ajudar. https://fundaciobofill.cat/uploads/docs/e/s/o/k/r/v/q/o/s/informebreu58.pdf - Paper del docent en l’aprenentatge mòbil - Paper de l’educand en l’aprenentatge mòbil - Possibilitats i futur :

- Historia:

El 2013 es va iniciar una revolució amb les noves generacions de dispositius mòbils, els smartphones, i s’han convertit en el principal mètode d’accés a internet. Des d’aquell any les aplicacions mòbils han tingut una forta evolució sent el sector productiu que més ràpid a crescut. (https://observatorio.tec.mx/edu-bits-blog/2017/6/12/la-evolucin-del-aprendizaje-mvil)

Gràcies als avenços tecnològics podem gaudir avui de la tecnologia, però per arribar al què és avui Internet han fet falta molts desenvolupaments tecnològics, un fet important, és el programa o aplicació que permet l’emmagatzematge d’informació. Altres avenços molt importants poden ser: el disseny i establiment de protocols, la tecnologia d’interconnexió i els serveis d’accessibilitat. Montoya, M.S. (2009) Recursos tecnológicos para el aprendizaje móvil (mlearning) y su relación con los ambientes de educación a distancia: implementaciones e investigacions. Disponible a: https://www.redalyc.org/pdf/3314/331427211005.pdf

  • Usos
(En aquest paragraf he revisat algunes faltes d'ortografia que havia vist!!!)

Un punt determinant per a l'acceptació d'aquestes tecnologies per part de la comunitat docent dels nivells obligatoris (Educació primària i secundària) i post-obligatoris (p.ex: un nivell universitari, o ensenyaments no reglats), és la gran capacitat d'emmagatzematge i rapidesa d'accés que caracteritza aquests aparells. La capacitat d'adaptació a la matèria i la interacció flexible amb l'alumne així com la seva portabilitat fan que forçosament siguin acceptats

Polítiques d'ús: https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000219662

Cada país té les seves polítiques sobre l'ús del telèfon mòbil com a eina d'aprenentatge. A fi de facilitar l'aprenentatge la UNESCO (2013)recomana revisar les polítiques ja existents i recomana aplicar les següents mesures:

  • Examinar:
  • No prohibir:
  • Oferir:

Barreres i reptes

coses per corregir

Dash & Dot robots (tipus de projectes- s'ha de centrar)

descriuren (s'ha de corregir l'spelling)

l'espai (s'ha de corregir l'spelling)

multisectorials (s'ha de corregir l'spelling) apartats que crec que hauriem d'afegir

Paper de l'educand en l'aprenentatge mòbil

En la nostra societat tots som aprenents i més quan parlem de m-learning i de l'extensió de l'ús del móbil al món. Els aprenents d'avui en dia són persones digitalment actives que accedeixen a la informació a partit de fons no escrites, prioritzant imatges en moviment i música per davant del text. Són joves que acostumen a realitzar diferents activitats simultànies de manera còmoda i que són capaços de construir coneixement processant informació discontinua i de manera no linial

M-Learning i xarxes socials

Internet és un espai de creativitat i cada vegada hi ha un ús més extens de les xarxes socials. Les xarxes socials obren la possibilitat de participació i de creació i influència colectiva fent de l'aprenentatge un procès més autònom i flexible.

Repartiment de Tasques:

  • Definició: Està ja mig modificat al taller
  • Història: Guillem
  • ortografia Entre tots
  • Avantatges i desavantatges: Guillem
  • Xarxes socials i aprenentatge mòbil: Ariadna
  • Unesco i com usar el m-learning per apropar l’aprenentatge: Roger
  • Paper de l’educand: Clara
  • Paper del professor: Ariadna
  • legislació: Clara
  • Revisio Final abans de l’entrega: Tots

REDACCIÓ

Aprenentatge mòbil

[modifica]

L'aprenentatge mòbil, conegut en anglès com a Mobile Learning (M-learning), és la metodologia educativa on s'utilitzen sistemes que permeten als usuaris comunicar-se sense haver d'estar connectats a les instal·lacions elèctriques. Aquest plantejament pedagògic utilitza les xarxes de comunicació necessàries per obtenir objectius d'aprenentatge que poden ésser interessants per als docents.[1] Els dispositius mòbils inclouen aquells aparells caracteritzats per la seva portabilitat, per tenir una mida reduïda, una capacitat de comunicació sense fils i permeten la interacció entre els usuaris.[2]

Definició

[modifica]

El Mobile Learning es diferencia de l'e-learning per un conjunt de trets tècnics com ara una pantalla més petita, un banc de xarxa reduït o bé poc espai d'emmagatzematge. Les metodologies didàctiques de l'e-learning i m-learning poden tenir la forma d'aplicacions o de pàgines web.[3]

S’ha de tenir en compte que en el cas que s’incorporin les TIC per a fer les classes de la mateixa manera que en les metodologies didàctiques presencials, no es donarà un canvi pedagògic real i els resultats probablement seran els mateixos.[4] Per això cal "redissenyar” el procés d'ensenyament-aprenentatge.[5] És a dir, s'haurà de concebre una manera d'ensenyar, aprendre i avaluar. Tal replantejament del procés serà una eina educativa de primer ordre si va acompanyat d'una planificació i unes pautes i normes a seguir, les quals han d'estar ben establertes.

Segons Pachler, Bachmair i Cook,[6] “es tracta d'entendre i saber utilitzar la nostra vida quotidiana com a espai d'aprenentatge". Aquesta perspectiva més educativa es reflecteix en definicions actuals, com la que proporciona el London Mobile Learning Group:[7] “Mobile Learning no tracta de la distribució de continguts mitjançant dispositius mòbils, sinó sobre els processos de conèixer, operar i aprendre mitjançant contextos d'aprenentatge nous i canviants”.

Els aparells més destacats en l'àmbit de l'aprenentatge mòbil són:

Smartphones. Portàtils. Tauletes tàctils. Seguint aquesta línia, el m-learning és una extensió de l'e-learning que es realitza utilitzant dispositius computacionals mòbils.[8]

Història

[modifica]

L'aprenentatge mòbil va sorgir entre els anys 1970 i 1980.[9] La difusió de la tecnologia portàtil i l'accés a xarxes sense fil des de qualsevol lloc ha fet possible en els últims temps aquest nou enfocament de l'aprenentatge electrònic. El concepte de l’aprenentatge mòbil és molt recent, principalment va sorgir als EUA on van aparèixer les primeres agendes electròniques en educació i es va començar a visualitzar com una realitat.[10]

Les característiques dels telèfons mòbils augmenten cada cop més la seves possibilitats comunicatives, de multimèdia i ofimàtiques. D'aquesta manera, s'ha assolit adaptació de la tecnologia educativa als actuals reptes pedagògics.[11]

Aquest aprenentatge mòbil és, per tant, el resultat de la intersecció de la computació mòbil i l'aprenentatge electrònic, amb què es crea l'aprenentatge personalitzat no solament en qualsevol moment, sinó també en qualsevol lloc i aprofitant diferents contextos educatius. Conseqüentment, l'eficàcia de l'aprenentatge mòbil depèn de l'ús atribuït a les tecnologies mòbils.[12]

Un punt determinant per a l'acceptació d'aquestes tecnologies per part de la comunitat docent dels nivells obligatoris (Educació primària i Educació secundària obligatòria) i post-obligatoris (un nivell universitari o ensenyaments no reglats), és la gran capacitat d'emmagatzematge i rapidesa d'accés que caracteritza aquests aparells. La capacitat d'adaptació a la matèria i la interacció flexible amb l'alumne així com la seva portabilitat fan que forçosament siguin acceptats.[13]

Xarxes socials i aprenentatge mòbil

[modifica]

Internet és un espai de creativitat i cada vegada hi ha un ús més extens de les xarxes socials. Les xarxes socials obren la possibilitat de participació i de creació i influència col·lectiva fent de l'aprenentatge un procés més autònom i flexible. A través del mòbil ens trobem que l'aprenentatge pot tenir lloc constantment i que l’ús del m-learning li dona a l’aprenent eines molt potents de creació i accés a la informació.[14] Les xarxes socials faciliten aquesta col·laboració i participació tant en l’aprenentatge no-formal com si s’usen internament en una aula o en processos més formals. S’han descrit avantatges de l’ús d’aquestes tant per als alumnes com per als professors, que veuen una gran finestra per compartir eines, coneixement i recursos. Les xarxes socials tenen un gran nombre d’usuaris i les utilitzem en el nostre dia a dia, per tant fer-ne un ús pedagògic d’aquestes facilita els processos d’adquisició de coneixements, apropant-los a la manera de fer dels aprenents.[15]

Usos

[modifica]

L'aprenentatge mòbil no és limita a l'àmbit educatiu, és creixent el seu ús en l'àmbit professional, personal, cultural.[16] Per les seves característiques motivadores, per la seva acceptació, per la percepció positiva dels estudiants,[17] l'aprenentatge mòbil és cada cop més present en la nostra vida. En l'àmbit empresarial els dispositius mòbils

  • Sorgeix com un nou canal de comunicació
  • Possibilita l'accés i la gestió de dades des de qualsevol lloc, fins i tot els llocs més remots.
  • Espai de formació continua per als treballadors.

Quan parlem de m-learning, en qualsevol dels àmbits, (p.ex.: educació, empreses, ús personal, etc.) cal dir que és important saber adaptar les tecnologies als usuaris i destinataris.[18] Disminuir l'impacte que significa la introducció d'aquestes tecnologies i les seves aplicacions facilitaran una millor experiència a l'hora d'utilitzar-les (UX),es crearan més oportunitats d'èxit i es generaran més seguidors.

  • Autoaprenentatge: amb dispositius mòbils esta relacionat amb les aplicacions,per la seva capacitat motivadora i facilitat d'ús. Les aplicacions permeten accedir a la informació ràpidament.[19] Actualment és un dels usos més estesos de l'aprenentatge mòbil.
  • Educació reglada: són els estudis impartits per una institució, regulats i organitzats des de l'administració educativa. El professorat pot introduir l'aprenentatge a partir de dispositius mòbils com un recurs complementari als materials tradicionals.
  • Àmbit turístic: pot aplicar-se en museus, rutes d'interès cultural, visita a monuments d'interès general, etc.
  • Formació corporativa: el seu ús es molt útil en empreses amb un nombre molt gran de treballadors i/o amb seus localitzades en diferents punts geogràfics. Es converteix en una manera ràpida de fer arribar la informació al personal. L'empresa Vivo utilitza aquest mètode per difondre ràpidament la informació relacionada amb vendes.[20]
  • Àmbit comercial: consisteix en la utilització d'aplicacions mòbils amb la finalitat de motivar l'interès de l'usuari cap a un producte o servei, o provocar un canvi d'actitud.[21]
  • Nous dispositius: avui en dia els dispositius utilitzats en l'àmbit de l'aprenentatge mòbil solen ser mòbils o tabletes.

Tipus de projectes d'aprenentatge mòbil

[modifica]

L'aprenentatge mòbil permet la transmissió del coneixement utilitzant noves formes. Els docents podran utilitzar activitats diferents basades en projectes, que despertin la creativitat i el treball de col·laboració a partir d'aplicacions.[22] Alguns exemples són:

  • MyArtSpace (Learning with Phone Technology on Museum Visits Museum): el projecte MyArtSpace va ser finançat pel Departament de cultura del Regne Unit per millorar les experiències dels escolars durant les seves visites als museus.[23]
  • AMULETS (Advanced Mobile and Ubiquitous Learning Environments for Teachers and Students): aquest projecte vol explorar la manera de dissenyar, implementar i avaluar escenaris educatius innovadors on es combinen activitats a l'aire lliure i a l'interior amb el suport de la informàtica mòbil.[24] AMULETS es basa en la premissa que el disseny d'activitats innovadores d'aprenentatge mòbil s’hauria de guiar per escenaris d'aprenentatge col·laborador en un context recolzat per tecnologies mòbils en entorns genuïns que utilitzen la tecnologia omnipresent.
  • Mobile Narrative Digital:[25] (mobileDN): incorpora un enfocament per a donar suport a la creativitat col·laboradora amb tecnologies mòbils. Implica la creació, des de la generació d'idees fins a la producció final, d'una narrativa digital (DN), multimèdia col·lectiva rodada íntegrament amb telèfons mòbils per un grup d'aprenents distribuïts. El projecte es basa en: El treball amb producció cinematogràfica digital a les escoles. Un marc funcional per a l'aprenentatge mòbil que defensa aplicacions col·laboradores, construccionistes i contextuals.
  • Dash & Dot robots:[26] Els robots Dash i Dot funcionen a través de diferents aplicacions per a dispositius portàtils iOS i Android. Les aplicacions es poden gestionar i programar per diferents propòsits educatius, d'entre els que es destaca la dinamització d'una activitat a partir de la qual els robots han de superar un laberint que es pot construir a l'aula.

L'aprenentatge de llengües basat en dispositius mòbils

[modifica]

La profunda transformació tecnològica a què actualment estan subjectes tots els àmbits de coneixement i productius de les societats avançades també ha tingut una inevitable repercussió a l'esfera educativa. El resultat més evident és la implementació de metodologies didàctiques basades en la integració estratègica de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) amb la finalitat de permetre la flexibilització i adaptació dels processos d'ensenyament-aprenentatge a les necessitats i interessos individuals. Aquest enfocament tecnopedagògic possibilita l'habilitació d'espais formatius desvinculats de marc escolar per a passar a establir ecosistemes d'aprenentatge personalitzats.[27] Del mateix mode, també s'ha pogut assolir la reubicació i asincronicitat de les pràctiques educatives fonamentades en l'aplicació de dispositius mòbils per a millorar les experiències d'aprenentatge. El resultat ha estat el posicionament de l'alumnat com a constructor del seu propi coneixement, i on el professorat ja sap prèviament les preferències del tipus de recursos emprats i l'ús que se'n pot fer dels mateixos.[15]

Els criteris metodològics que es presenten a continuació tenen la finalitat de donar al propi alumnat una major autonomia i facilitar l'autoregulació en l'adquisició del coneixement amb l'ús planificat de recursos tecnopedagògic i metodologies vinculades:[28]

  • Ha d'assumir-se un enfocament metodològic que centri la seva eficàcia en el desenvolupament de les tasques a través dels fluxos de comunicació i la corresponent socialització, els quals són possibles gràcies a la hand-held mobile technology, (tecnologia mòbil portable manualment). D'aquesta manera es permet un procés d'ensenyament-aprenentatge on es valora preliminarment l'ús donat als dispositius mòbils per assolir les fites educatives establertes inicialment. Igualment, cal integrar les aportacions des d'una perspectiva comunicativa, on s'emfatitza la necessitat de vincular els diferents actors per a fer les corresponents transferències d'informació.
  • Ha d'adoptar-se una metodologia que es fixa en la manera d'utilitzar els recursos a més de flexibilitzar les parts del procés (p.ex.: un major nombre d'interaccions entre alumnes i d'aquests amb el docent responsable). Igualment, s’introdueixen altres accions relatives a l'ampliació dels espais educatius, els quals és poden implementar pel disseny d'escenaris alterns a l'escolar. S'ha demostrat que, aquests espais, poden oferir un benefici, en forma d'aprenentatge més efectiu.[29]
  • Per a millorar l'aprenentatge es valora com positivament l'increment en la rapidesa de les interaccions (p.ex.: més implicació en les tasques per no ésser observats directament pel professor).
  • La connectivitat social permet la major inclusió de tot l'alumnat en la dinàmica d'aprenentatge (p.ex.: la rellevància en l'ús amb finalitat educativa dels espais mediàtics virtuals coneguts pels estudiants).
  • Ha de plantejar-se la inclusió del component lúdic en l'activitat dissenyada per fomentar una major motivació intrínseca en els participants (p.ex.: la percepció en els alumnes de fer quelcom divertit i ajustat a les seves expectatives).

És oportú enumerar quatre factors metodològics que garanteixen la correcta progressió d'activitats educatives centrades en l'adquisició de llengües i que es fonamenten en l'ús d'aparells mòbils:[30]

  1. Primerament ha d'emfasitzar-se que el professorat ha de comptar amb competències i destreses tant per a ésser competents en l'orientació de l'aprenentatge de l'alumnat com per a saber utilitzar de manera experta els dispositius mòbils i entorns virtuals amb propòsits pedagògics.
  2. Les persones responsables de conceptualitzar i executar les activitats educatives on s'emprin dispositius mòbils han de considerar les singularitats tècniques d'aquests recursos en la mesura que aquests tindran uns efectes concrets en el desenvolupament dels processos educatius i els resultats en els aprenentatges realitzats per l'alumnat que hagi emprat tals aparells.
  3. Resulta necessari partir de la tesi que cada espai educatiu (sigui escolar o no) es basa en uns trets socials diferents. Tal fet condiciona l'aprenentatge del cada alumne.
  4. En darrer lloc ha de fer-se una concreció suficientment detallada dels objectius, activitats i resultats esperats segons la tipologia d'activitat plantejada (p.ex: la pràctica de l'expressió oral en castellà per part d'alumnes estrangers a partir d'exercicis que fomentin la conversa i la interacció amb vídeos i altres continguts multimèdia).

D’acord als anteriors punts, i seguint Marquès,[31] es pot afirmar que l'experiència descrita segueix aportacions epistèmiques de teories de l'aprenentatge, de la comunicació a través de les TIC i la regulació cibernètica d'aquests processos. Analitzant l'aportació de cadascuna d'aquestes corrents, s'identifiquen les següents particularitats teòriques:

  • Des d'una perspectiva curricular es pot apuntar la recurrència a l'anomenat model de pedagogia per objectius consistent en delimitar amb precisió tant les fites del que es vol que aprenguin els alumnes com els termes clau per tal d'enunciar les tasques proposades pels docents i que hauran de realitzar els alumnes.
  • En termes semiòtics, pren rellevància l'enfocament comunicatiu plantejat per Weaver i Shanon,[32] el qual distingeix els principals elements que han d'estar integrats en tot context educatiu (participants en el procés interactiu i recursos tecnològics que el possibilitin), amb què s’evidencia el valor principal de la canalització de la comunicació mantinguda entre els subjectes a través dels mitjans habilitats per a tal finalitat.
  • Quant a la importància de la Teoria general de sistemes i la cibernètica com a base conceptual en què es basa la implementació d'un conjunt estructurat d'elements conceptuals (p.ex.: objectius pedagògics), procedimentals (p.ex.: metodologies implementades) i organitzatius (p.ex.: alumnat).

Com a breu conclusió de l'estudi efectuat sobre l'experiència pedagògica triada, es pot apuntar que la combinació dels tres enfocaments identificats en l'experiència seleccionada és el que permet l'adscripció d'aquesta a un marc teòric que li confereixi validesa científica i funcionalitat operativa.

UNESCO: m-learning i aprenentatge

[modifica]

La UNESCO amb la col·laboració dels diferents governs implicats vol implantar l’aprenentatge mòbil en determinats països de l'Àfrica subsahariana [33]per per millorar l’educació i fer més accessible l’execució de l’agenda de desenvolupament sostenible 2030.

Les TIC aplicades a l’educació han evolucionat molt al llarg dels darrers anys[34] és per això que cal implementar les possibilitats del procés d’ensenyament aprenentatge als racons més amagats del món, facilitant el dret a l’educació a major nombre de persones.

Aquest programa tracta d’analitzar les polítiques d’aprenentatge mitjançant dispositius mòbils per tractar de fomentar l’alfabetització de l’alumnat, millorar la capacitat dels docents i difondre les noves tecnologies entre els més vulnerables[35]. L'aprenentatge amb petits dispositius pot arribar a ocupar un espectre gran dins de l'educació en els seus tres àmbits [34]. Per altra banda, molts dels projectes existents avui dia destaquen per la seva elevada aplicació professional, en la mesura que compleixin els estàndards de qualitat que tant escoles, corporacions, i fins i tot usuaris domèstics requereixen.

Legislació

[modifica]

No hi ha una legislació universal sobre l'ús del telèfon mòbil com a eina d'aprenentatge, cada país o regió té la seva normativa. A fi de facilitar l'aprenentatge mitjançant l'ús del les tecnologies mòbil d’una forma innovadora, la UNESCO recomana revisar les polítiques ja existents,[35] i aplicar les següents mesures.

  • Examinar.
  • No prohibir.
  • Oferir.

Altres directrius proposades,per la mateixa UNESCO,[36] per enriquir i millorar els processos educatius són:

  • Capacitació dels docents per tal que impulsin l’aprenentatge mitjançant tecnologies mòbils.
  • Recolzar i capacitar docents mitjançant tecnologies mòbils.
  • Crear continguts pedagògics utilitzables en dispositius mòbils i optimitzar els ja existents.
  • Velar per la igualtat de gènere dels educands.
  • Ampliar i millorar les opcions de connectivitat garantint la equitat
  • Elaborar estratègies per a proporcionar accés en igualtat per a tots i totes.
  • Promoure l’ús responsable i saludable de les tecnologies mòbils.
  • Utilitzar la tecnologia mòbil per a millorar la gestió de la comunicació i l’educació.
  • Augmentar la consciència sobre l'aprenentatge mòbil mitjançant activitats de promoció, el lideratge i el diàleg.

Totes aquestes directrius han de ser adaptades a les realitats i necessitats de cada context.

Característiques

[modifica]

Des de la perspectiva dels participants, l'aprenentatge mòbil es caracteritza pels següents aspectes:[37]

  • Ubiqüitat: Flexibilitat en l'emplaçament, que idealment és "en qualsevol lloc".
  • Flexibilitat en la temporització, que idealment és "en qualsevol moment".
  • Flexibilitat en el dispositiu, ja que els cursos no estan dissenyats per a un tipus de dispositiu en concret.
  • Continguts actualitzats.
  • Disminució de la petjada ecològica.

A més a més ofereixen la possibilitat d'interacció entre professor i alumne instantàniament i d'accedir al contingut de manera fàcil i funcional. La tecnologia mòbil afavoreix que els alumnes puguin compartir el desenvolupament de determinades activitats amb diferents companys i companyes, ja sigui creant grups, compartint dubtes o respostes, entre altres; i a més a més, la tecnologia facilita l'aprenentatge exploratori, ja que es pot aprendre sobre el terreny, explorant, experimentant i aplicant alhora el que s'aprèn a la lliçó.[38]

Si s'aprofundeix en aquesta línia, la UNESCO defineix unes característiques generals per a l'aprenentatge mòbil,[33] entre les més destacables s'identifiquen les qüestions recollides al programa “Educación para Todos” que entén l'aprenentatge mòbil com a eina d'ajuda als docents per treballar de eficientment i també d'estendre les oportunitats d'una educació per a tots. A més a més, la utilització dels dispositius mòbils no serveix únicament per a comunicar, sinó per a emmagatzemar dades, gravar vídeos i àudios, i fer créixer així la capacitat creativa i d'anàlisi.

Els missatges poden servir per transmetre informació sobre tasques educatives i es poden fomentar materials que siguin consultats, reutilitzats, modificats i compartits lliurement, fent que d'aquesta manera és contribueix al desenvolupament de les competències digitals de professors i alumnes.[39] Amb l'aprenentatge mòbil es creen comunitats virtuals, on es fomenta la participació i el treball en línia. La clau és que els docents puguin guiar als alumnes en l'accés, l'anàlisi i avaluar críticament la informació.

Tipus de plataformes

[modifica]

A més del canvi en les estratègies educatives, l'aprenentatge mòbil ha generat una adaptació dels sistemes de gestió de l'aprenentatge (SGA) per als dispositius mòbils. Alguns exemples en són els següents:

  • Moodle disposa d'una Aplicació amb la qual l'usuari pot accedir directament a les seves activitats d'educació i capacitació des del seu dispositiu mòbil, quan i on el necessiti, fins i tot sense connexió. L'App, està disponible a Google Play i App Store.[40]
  • Blackboard: permet l'accés a tots els productes de Blackboard mitjançant plataformes mòbils.[41] Facilita la gestió dels continguts i la personalització per part del docent i és fàcil d'utilitzar.
  • Dokeos LMS: és compatible amb tots els navegadors i plataformes:[42] escriptori, tauleta o telèfons intel·ligents.
  • Picaa: és una aplicació per a iPad que permet dissenyar múltiples activitats i configurar el sistema en el propi dispositiu. És una plataforma de suport de l'aprenentatge mòbil per a alumnes amb necessitats educatives especials.[43]

Les institucions educatives que utilitzen aquestes plataformes complementen les eines que els sistema de gestió de l'aprenentatge ofereixen amb diferents alternatives tecnològiques disponibles o de desenvolupament propi, amb la qual cosa ofereixen entorns virtuals d'aprenentatge com a part del seu ecosistema tecnològic d'educació.[44]

Avantatges i inconvenients

[modifica]

L'ús d'aprenentatge mòbil en processos d'ensenyament i aprenentatge ofereix reptes per a desenvolupar nous enfocaments pedagògics centrats en el potencial dels dispositius mòbils, sia en contextos formals o informals. Des de la perspectiva de la metodologia didàctica, l'aprenentatge mòbil,[45] es caracteritza per l'acompliment dels següents punts:

  • Ajuda els estudiants a millorar les seves capacitats per llegir, escriure i calcular, així com a reconèixer les seves capacitats existents.
  • Pot ser utilitzat per a incentivar experiències d'aprenentatge independents o grupals.
  • Permet als docents que envien recordatoris als seus estudiants sobre terminis d'activitats o tasques als alumnes així com missatges de suport.
  • Ajuda a combatre la resistència a l'ús de les TIC, atès que es compensa la bretxa digital amb l'alfabetització a través del telèfon mòbil i la realitzada a través de les TIC.
  • Ajuda a eliminar part de la formalitat de l'experiència d'aprenentatge i involucra estudiants que estan familiaritzats des de la infantesa amb màquines de jocs, com PlayStation o GameBoy. Per tant, aquesta familiaritat amb la tecnologia manté els seus nivells d'interès.
  • Ajuda a elevar l'autoestima i proporciona una sensació de confiança en la mesura que es brinda als docents i estudiants la responsabilitat de la cura de dispositius tecnològics propis del M-learning.
  • Enriqueix, anima i dóna varietat a les lliçons o cursos convencionals.
  • Proporciona sovint activitats intercurriculars, aspecte clau per involucrar els docents a què introdueixin activitats el M-learning dins de l'aula.
  • Es personalitza encara més la formació, i s'hi pot tenir accés en qualsevol lloc, quan es vulgui i amb les preferències de visualització concretes de cada usuari.
  • S'augmenta el temps útil; en efecte, l'estudiant pot incrementar el temps de connexió als continguts i permet que les noves habilitats o els nous coneixements s'apliquin de seguida.
  • S'aprofiten les aplicacions típicament dissenyades per a dispositius mòbils, com ara jocs i altres aplicacions de comunicació.
  • Ofereix un aprenentatge centrat en l'entorn i context de l'estudiant i en fomenten l'aprenentatge autodirigit i diferenciat. També ajuda als estudiants a identificar les àrees on necessiten ajuda i suport.
  • Permet la publicació directa de continguts, observacions i reflexions.
  • Facilita la creació de comunitats d'aprenentatge i de capturar fàcilment moments irrepetibles sobre els quals es pugui fer un debat i es pugui reflexionar.
  • Millora la confiança d'aprenentatge i l'autoestima.

Tot i que l'aprenentatge mòbil presenta molts avantatges, també presenta alguns inconvenients, segons el mateix Mosquera (2018) respecte a la utilització de smartphones a l'aula.[46]

  • Falta de desenvolupament de la competència digital en el cos docent.
  • Ús irresponsable.
  • Contradiccions en la legislació.
  • Foment del consumisme.
  • Promoció de la falta de disciplina a l'aula.
  • Limitació en la imaginació i el deteriorament del funcionament cognitiu.
  • Possibles conseqüències físiques i psicològiques: estrès visual, mal a les cervicals, insomni, sedentarisme, etc.
  • Perill de donar més atenció al mòbil que a les persones (efecte denominat com a phubbing).
  • Possible promoció d'un us inadequat de la llengua.
  • Possible manca d'objectius pedagògics.

Barreres i reptes

[modifica]

Malgrat els avantatges i les característiques pedagògiques que presenta l'aprenentatge mòbil, avui dia no està tan estès implantat com es podria esperar. Algunes de les barreres que n' impedeixen l'ús més ampli es descriuen al monogràfic M-learning en España, Portugal y América Latina, desenvolupat per l'Observatori de la Formació en Xarxa de la Universitat de Salamanca.[47] Com a punts febles d'aquest àmbit educatiu se'n destaquen els següents:

  • L'àmplia diversitat de dispositius mòbils, que dificulta la creació de continguts.
  • L'escassa adaptació tecnològica i pedagògica dels continguts creats.
  • L'absència d'estàndards que permetin la migració de continguts a diferents plataformes.
  • La resistència al canvi i la bretxa digital, entesa no solament com les competències en l'ús de la tecnologia sinó també com l'accés a la tecnologia.
  • El procés d'avaluació, que s'ha d'adaptar a un aprenentatge menys formal.
  • Les amenaces a què estan sotmesos els dispositius mòbils.

A més hi ha diferents reptes a l'hora d'introduir l'aprenentatge mòbil a les aules.[48] Alguns d'aquests són per exemple planificar el desplegament correctament, comprovar la connectivitat, definir l*espai de treball virtual (per exemple crear una carpeta compartida al núvol), vigilar la seguretat a la xarxa, tenir un sistema de suport i manteniment tècnic, involucrar als pares en la implementació de dispositius mòbils, formar als estudiants i professors sobre el seu us i definir els objectius d'aprenentatge.

Altres reptes segons la UNESCO:[49]

  • Crear aliances multisectorials fortes.
  • Vincular l'analítica de l'aprenentatge mòbil a la teoria d'aprenentatge.
  • Formar als docents en el disseny d'aprenentatge mòbil.
  • Promoure l'aprenentatge mòbil en tots el punts del planeta.

Altres debilitats d'aquesta metodologia son:[50]

  • Connexió a Internet.
  • Aplicacions rígides.
  • Limitacions dels recursos d'emmagatzematge.
  • Duració reduïda de la bateria.

I algunes amenaces:[51]

Indicadors de qualitat

[modifica]

Amb la finalitat d'obtenir una certesa acompanyada d'uns resultats,[52] és necessari implementar la corresponent avaluació. Si aquest procés es basa en les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) resulta necessari avaluar les experiències que es viuen en el seu desenvolupament.[53] Els indicadors de qualitat per avaluar les pràctiques educatives amb TIC com és l'exemple del m-learning permet posar el focus en certs paràmetres a considerar. Com a variables proposades es presenten les següents:[54]

1. Dispositius mòbils: fa referència als aspectes relatius a l'ús dels dispositius mòbils.

  1. Els estudiants disposen de dispositiu mòbil.
  2. Els estudiants utilitzen únicament els dispositius mòbils per a la seva utilitat acadèmica.
  3. Els docents planifiquen recursos a utilitzar mitjançant els dispositius mòbils i estableixen pautes per al seu ús.
  4. Els docents saben manejar adequadament els dispositius mòbils.

2. Competències digitals: es relaciona amb el conjunt d'habilitats per a conèixer la informació disponible a la xarxa, comunicar-se, crear contingut digital i resoldre de manera eficaç els problemes.

  1. Els estudiants saben discriminar adequadament la informació rellevant disponible a la xarxa.
  2. Els estudiants són capaços de comunicar i compartir la informació socialment a través dels dispositius mòbils.

3. Construcció dels coneixements: la creació de nous coneixements per part de l'estudiant és realitzada de manera comprensiva i a partir de la informació ja existent.

  1. Els estudiants són capaços de generar nou coneixement.
  2. S'estableix una retroalimentació entre el professorat i l'alumnat sobre les diferents tasques.

4. Autoregulació: l'alumnat forma part activa del seu aprenentatge a través de les reflexions.

  1. Les activitats afavoreixen a l'autoregulació del aprenentatge.
  2. Els estudiants consideren que el "mòbils Learning" els ajuda a autoregular el seu aprenentatge.

5. Treball cooperatiu: es refereix al procés pel qual es treballa conjuntament i autònoma entre els membres del grup.

Cal indicar que els anteriors paràmetres han d'estar presents dins tota activitat docent de m-learning.

Referències

[modifica]
  1. Haug. «Mobile Learning (Mobiles Lernen)». [Consulta: 21 març 2025].
  2. Generalitat de Catalunya. «Dispositius mòbils a l'aula». [Consulta: 21 març 2021].
  3. Zamora, Ronald «EL M-LEARNING, LAS VENTAJAS DE LA UTILIZACIÓN DE DISPOSITIVOS MÓVILES EN EL PROCESO AUTÓNOMO DE APRENDIZAJE». ReHuSo: Revista de Ciencias Humanísticas y Sociales, 4, 3, 2019, pàg. 29-38.
  4. Carneir, Juan Carlos; Toscano; Díaz, Tamara. Los desafíos de las TIC para el cambio educativo. Madrid: Fundación Santillana, 2021, p. 183. ISBN 978-84-7666-197-0. 
  5. Viñas, Meritxell. Tabletas en la educación: ventajas, retos, metodología y apps para facilitar el aprendizaje.. Barcelona: Totemguard, 2016, p. 38. 
  6. Pachler, Ben. Mobile learning: structures, agency, practices. London: Springer, 2010. ISBN 978-1-4419-0584-0 [Consulta: 21 març 2023]. 
  7. The London Mobile Learning Group. «The London Mobile Learning Group». [Consulta: 21 març 2021].
  8. Quinn, Clark «mLearning: Mobile, Wireless, In-Your- Pocket Learning». Learning Design improvements, 2001, pàg. 4 [Consulta: 21 març 2023].
  9. Stosic, L. & Bogdanovic, M. (2013). M-learning. A new form of learning and education. IJCRSEE. International Journal of Cognitive Research in Science, Enginering and Education, 2 (1). Recuperat de: https://bit.ly/2ISN66q
  10. Moreno Guerrero, Antonio José. Moodle como herramienta educativa en el proceso de enseñanza - aprendizaje del alumnado de formación profesional básica de la ciudad autónoma de Ceuta (tesi) (en castellà), 2015, p. 445. 
  11. Roca (Coord.), Genís «Les noves tecnologies en nens i adolescents». Guia per a educar saludablement en una societat digital, 2015, pàg. 149.
  12. Martin & Ramírez & Muñoz & Sáez & Sánchez, Samuel & Gustavo & Mario & Mauricio & Jaime «SOLITE (SOftware LIbre en TEleformación)». Situación Actual del m-Learning, 2-2009, pàg. 39.
  13. Del Campo Cañizares, Elpidio «Historia y Comunicación Social vol.18». M-Learning y aprendizaje informal en la educación superior mediante dispositivos móviles, 11-2013, pàg. 12.
  14. Aprendizaje con redes sociales : tejidos educativos para los nuevos entornos. 1a. ed. Alcalá de Guadaira: MAD, 2010. ISBN 978-84-676-3619-2. 
  15. 15,0 15,1 Castañero Quintero, Linda. Aprendizaje con redes sociales (en castellano). 2010. España: MAD, 2010, p. 172. ISBN 9788467636192. 
  16. Castillo Valero, Carmen; Roura Redondo, Margarita; Sánchez Palacín, Ana «Tendencias actuales en el uso de dispositivos móviles en educación». La Educ@ción Digital Magazine, 147, 2012, pàg. 1-21.
  17. Prats Fernández, Mercè; Cabrera Lanzo, Nati. Aprenentatge mòbil. Com incorporar els dispositius mòbils a l’aprenentatge?. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, 2015. ISBN 978-84-943521-3-3. 
  18. Cerro, Juan Pedro; Iglesia Reina, Sergi; Garcia Rierola, Eugeni. Usos emergents de les tecnologies digitals en l’educació. Barcelona: UOC [Consulta: 21 març 2023]. 
  19. Cerro, Juan Pedro,; Iglesia Reina, Sergi,; Garcia Rierola, Eugeni. Aprenentatge mòbil (mobile learning o m-learning. Barcelona: UOC [Consulta: 21 març 2023]. 
  20. SCOPEO «M-learning en España, Portugal y América Latina, Noviembre de 2011.». Monográfico SCOPEO, 3, 2011 [Consulta: 21 març 2023].
  21. Guerra Hernández, Rosa A. M-commerce: Los dispositivos móviles y su influencia en la evolución del comercio electrónico en España. Sector Alimentario: Supermercados.. 
  22. Gisbert Cervera, Mercè; Prats Fernàndez, Miquel Àngel; Cabrera Lazo, Nati. Aprenentatge mòbil Com incorporar els dispositius mòbils a l’aprenentatge?. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, 2015. ISBN 978-84-943521-3-3 [Consulta: 21 març 2023]. 
  23. Vavoula, Giasemi; Sharples, Mike; Rudman, Paul; Meek, Julia; Lonsdale, Peter «Myartspace: Design and evaluation of support for learning with multimedia phones between classrooms and museums» (en anglès). Computers & Education, 53, 2, 9-2009, pàg. 286–299. DOI: 10.1016/j.compedu.2009.02.007.
  24. Center for Learning and Knowledge Technologies «AMULETS. Advanced Mobile and Ubiquitous Learning Environments for Teachers and Students». Center for Learning and Knowledge Technologies, 206.
  25. Farman, Jason. The Mobile Story Narrative Practices with Locative Technologies. Nova York: Routledge, 2014, p. 336. ISBN 9780415707282. 
  26. Wonder Workshop. «Howdy-doo! I'm Dash.». [Consulta: 21 març 0215].
  27. Bachmair, Ben; Pachler, Norbert «A Cultural Ecological Frame for Mobility and Learning». MedienPädagogik: Zeitschrift für Theorie und Praxis der Medienbildung, 24, Educational Media Ecologies, 04-09-2014, pàg. 53–74. DOI: 10.21240/mpaed/24/2014.09.04.X. ISSN: 1424-3636.
  28. Burston, Jack «Realizing the Potential of Mobile Phone Technology for Language Learning». IALLT Journal of Language Learning Technologies, 41, 2, 15-10-2011, pàg. 56–71. DOI: 10.17161/iallt.v41i2.8490. ISSN: 1050-0049.
  29. Burston, Jack «The pedagogical challenges. Computer Assisted Language Learning». International Call Research Conference, 27, 14, 2014, pàg. 344-357. DOI: https://doi.org/10.1080/09588221.2014.914539 [Consulta: 21 març 2026].
  30. Páez Pérez, Vilma «El profesor de idiomas:sus cualidades y competencias». Comunicación, 11, 003, 2001, pàg. 12 [Consulta: 21 març 2023].
  31. Marques, Pere «LA TECNOLOGÍA EDUCATIVA: CONCEPTUALIZACIÓN, LÍNEAS DE INVESTIGACIÓN». , 11-01-2024.
  32. Hollnagel, Erik; Woods, David D. Joint Cognitive Systems: Foundations of Cognitive Systems Engineering. Boca Raton: Taylor & Francis, 2005. ISBN 978-0-8493-2821-3.. 
  33. 33,0 33,1 UNESCO. El futuro del aprendizaje móvil: implicaciones para la planificación y la formulación de políticas. Paris: Organización de las Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura, 2013, p. 49. ISBN 2305-8617 [Consulta: 21 març 2023]. 
  34. 34,0 34,1 Zambrano, J. (2009). Aprendizaje móvil (M-LEARNING). INVENTUM, 4(7), 38-41. https://doi.org/10.26620/uniminuto.inventum.4.7.2009.38-41
  35. 35,0 35,1 UNESCO. Directrices para las políticasde aprendizaje móvil. Paris: Organización de las Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura, 2013. ISBN 978-92-3-001145-1 [Consulta: 21 març 2023]. 
  36. UNESCO. Directrices para las políticasde aprendizaje móvil. Paris: Organización de las Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura, 2013. ISBN 978-92-3-001145-1 [Consulta: 21 març 2023]. 
  37. Smith Pascuas-Rengifo, Yosin; García-Quintero, John Arley; Mercado-Varela, Martin Alonso «Dispositivos móviles en la educación: tendencias e impacto para la innovación». REVISTA POLITÉCNICA, 16, 31, 2020, pàg. 97-109. DOI: https://revistas.elpoli.edu.co/index.php/pol/article/view/1702 [Consulta: 21 març 2026].
  38. «Políticas transnacionales sobre aprendizaje móvil y educación: una selección de textos relevantes». Revista Electrónica de Tecnología Educativa, 65, 2018. DOI: https://doi.org/10.21556/edutec.2018.65.1133 [Consulta: 21 març 2026].
  39. UNESCO. APRENDIZAJE MÓVIL PARA DOCENTES. TEMAS GLOBALES. Paris: Organización de las Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura, 2012, p. 13. ISBN 2305-8617 [Consulta: 21 març 2023]. 
  40. Moodle. «[Acerca de Moodle - MoodleDocshttps://docs.moodle.org Acerca de Moodle]». [Consulta: 21 març 2021].
  41. Blackboard. «Ayuda de Blackboard». [Consulta: 21 març 2021].
  42. Coriaweb. «Plataforma educativa Dokeos: ¿Qué nos puede ofrecer?». [Consulta: 21 març 2021].
  43. Autismo Madrid «PICAA. Una aplicación para iPad para el apoyo al aprendizaje para las personas con necesidades educativas especiales». Autismo Madrid, 14-08-2012 [Consulta: 21 març 2025].
  44. Mangisch Moyano, Gustavo Carlos; Mangisch Spinelli, María del Rosario «El uso de dispositivos móviles como estrategia educativa en la universidad. RIED.». Revista Iberoamericana de Educación a Distancia, 23, 1, 2020, pàg. 221. DOI: rg/10.5944/ried.23.1.25065 [Consulta: 21 març 2025].
  45. Mosquera Gende, Ingrid «M-learning: ventajas e inconvenientes del uso educativo del móvil». UNIR, 2018 [Consulta: 21 març 2025].
  46. Mosquera Gende, Ingrid «M-learning: ventajas e inconvenientes del uso educativo del móvil». UNIR Revista, 14-03-2018 [Consulta: 21 març 2025].
  47. Camacho, Mar; Tíscar, Lara «M-learning en España, Portugal y América Latina, Noviembre de 2011.». La Educ@cion, 147, 2012, pàg. 181 [Consulta: 21 març 2025].
  48. Hitar Sahuquillo, Raúl «M-learning: una oportunitat més a l'aula». Publicaciones Didácticas, 99, 2018, pàg. 293-297.
  49. UNESCO. El futuro del aprendizaje Móvil. Implicaciones para la planificación y implicación de políticas.. Paris: La Organización de las Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura, 2013. ISBN 2305-8617. 
  50. Smith Pascuas-Rengifo, Yois; García-Quintero, John Arley; Mercado-Varela, Martin Alonso «Dispositivos móviles en la educación: tendencias e impacto para la innovación». REVISTA POLITÉCNICA, 16, 31, 2020, pàg. 97-109 [Consulta: 21 març 2026].
  51. {{ref-publicació |cognom=Smith Pascuas-Rengifo |nom=Yois |cognom2=García-Quintero|nom2=John Arley|cognom3=Mercado-Varela|nom3=Martin Alonso|títol=Dispositivos móviles en la educación: tendencias e impacto para la innovación |publicació=REVISTA POLITÉCNICA |data=2020 |pàgines=97-109 |volum=16 |exemplar=31 |url=https://revistas.elpoli.edu.co/index.php/pol/article/view/1702/1415 |consulta=3-26-21}
  52. Guzmán, Jesús Carlos «La evaluación de los aprendizajes vista desde los profesores efectivos que enseñan psicología». SciELO Analytics, 35, 2010, pàg. 15 [Consulta: 21 març 2026].
  53. García-Valcárcel Muñoz-Repiso, Ana; Tejedor Tejedor, Francisco Javier «Evaluación de procesos de innovación escolar basados en el uso de las TIC desarrollados en la Comunidad de Castilla y León». Revista Educación, 352, 2010, pàg. 125-147.
  54. Aznar Díaz, Inmaculada; Cáceres Reche, María Pilar; Romero Rodríguez, José María «Indicadores de calidad para evaluar buenas prácticas docentes de «mobile learning» en Educación Superior». Education in the Knowledge Society (EKS, 19, 3, 2018, pàg. 53-68. DOI: https://doi.org/10.14201/eks20181935368 [Consulta: 21 març 2026].