Vés al contingut

Vol 602 d'Iberia

Plantilla:Infotaula esdevenimentVol 602 d'Iberia
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Map
 38° 54′ 13″ N, 1° 15′ 04″ E / 38.9036°N,1.2511°E / 38.9036; 1.2511
Tipusaccident aeri Modifica el valor a Wikidata
Data7 gener 1972 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSant Josep de sa Talaia (Eivissa) Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
AeronauSud Aviation Caravelle
Punt de sortidaAeroport de València (Horta Sud)
Punt d'arribadaAeroport d'Eivissa (Eivissa)
Gestor/operadorIberia Modifica el valor a Wikidata
Morts104 Modifica el valor a Wikidata
Ferits0 Modifica el valor a Wikidata
Nombre de supervivents0 Modifica el valor a Wikidata

El 7 de gener de 1972 un Sud Aviation SE 210 Caravelle VIR amb matrícula EC-ATV de la companyia espanyola Iberia, que realitzava el vol regular 602 (IB-602) entre València i l'illa d'Eivissa, va xocar en una muntanya de sa Talaiassa mentre iniciava la maniobra d'aterratge. Van morir els 104 ocupants de l'aeronau: 6 tripulants i 98 passatgers, la majoria dels quals eren valencians que tornaven a Eivissa per a treballar després de les vacances.[1]

Esdeveniments

[modifica]

A les 12.10 del 7 de gener de 1972 i sota una boira densa, l'avió, que estava baixant per fer la maniobra d'aterratge, xocà contra una muntanya de sa Talaiassa de 415 metres sobre el nivell del mar, la més alta de l'illa. No hi va haver supervivents i va ser el segon accident més greu de la història aeronàutica espanyola per darrere de l'accident aeri del Montseny de 1970.

A primera hora de la tarda es van tenir les primeres notícies de l'accident, si bé eren confuses i, de vegades, contradictòries. Primer es va dir que l'avió havia caigut al mar, a l'oest de l'illa d'Eivissa, entre Sant Antoni de Portmany i l'illot de sa Conillera. Tampoc no es va saber en els primers moments si l'accident va sobrevenir abans o després que l'avió hagués pres terra a Eivissa. Posteriorment es va veure les dimensions de la tragèdia.[2] S'afirma que l'estrèpit de l'accident a ses Roques Altes es va poder sentir a mitja illa. Les restes dels passatgers i tripulants van ser recuperades per uns 200 efectius, entre els quals hi havia guàrdies civils, militars i voluntaris.[3]

Referències

[modifica]