Vés al contingut

Vostok 3

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula vol espacialVostok 3
Modifica el valor a Wikidata
Tipus de missiónau tripulada, Vostok i vol espacial tripulat Modifica el valor a Wikidata
Operadorprograma espacial soviètic Modifica el valor a Wikidata
Designació Harvard1962 Alpha Mu 1 Modifica el valor a Wikidata
NSSDCA ID1962-036A Modifica el valor a Wikidata
Núm. SATCAT00363 Modifica el valor a Wikidata
Durada de la missió3 dies, 22 hores i 22 minuts Modifica el valor a Wikidata
Propietats de la nau
FabricantEnérguia Modifica el valor a Wikidata
Massa
4.722 kg Modifica el valor a Wikidata
Tripulació
Modifica el valor a Wikidata
Equip de reserva
IndicatiuСокол (Sokol) Modifica el valor a Wikidata
Inici de la missió
Llançament espacial
Data11 agost 1962
LlocPlataforma Gagarin, cosmòdrom de Baikonur Modifica el valor a Wikidata
Vehicle de llançamentVostok-K Modifica el valor a Wikidata
Fi de la missió
Aterratge
Data15 agost 1962
LlocKazakhstan
42° 02′ N, 75° 45′ E / 42.03°N,75.75°E / 42.03; 75.75 Modifica el valor a Wikidata

Vostok 3 (rus: Восток-3, Orient 3 o Est 3) va ser un vol espacial del programa espacial soviètic destinat a determinar la capacitat del cos humà per mantenir-se en condicions d'ingravidesa i posar a prova la resistència de la nau espacial Vostok 3KA en vols més llargs. El cosmonauta Andrian Nikolàiev va orbitar la Terra 64 vegades durant gairebé quatre dies a l'espai, 11–15 d'agost de 1962, una gesta que no es va correspondre amb la NASA fins al programa Gemini (1965–1966).[1]

El Vostok 3 i Vostok 4 van ser llançats amb un dia de diferència en les trajectòries que acostarien les naus aproximadament 6,5 km una de l'altra.[2] Els cosmonautes a bord de les dues càpsules també es van comunicar entre si a través de ràdio, convertint-se en les primeres comunicacions entre naus a l'espai.[3] Aquestes missions van marcar la primera vegada que més d'una nau espacial tripulada estigués en òrbita, al mateix temps, permetent als controladors de missions soviètics l'oportunitat d'aprendre a manejar aquest escenari.[4]

Referències

[modifica]
  1. «NASA NSSDC Spacecraft Details». NASA. [Consulta: 17 març 2009].
  2. Gatland, Kenneth. Manned Spacecraft, Second Revision. New York: Macmillan Publishing Co., Inc., 1976, p. 117–118. ISBN 0-02-542820-9. 
  3. «"Group Space Flight" Described» (PDF). Flight. Iliffe Transport Publications [Londres], 82, 2790, 30-08-1962, pàg. 304–305 [Consulta: 17 març 2009].
  4. «Vostok 3». Encyclopedia Astronautica. [Consulta: 21 març 2009].