Voudourisita

Voudourisita
Fórmula química	CdSO₄·H₂O
Epònim	Panagiotis Voudouris (en)
Localitat tipus	Mina Esperanza, Lavrion, Districte de Lavrion, Prefectura d'Attikí, Grècia
Classificació
Categoria	sulfats
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 7,633(1) Å; b = 7,458(1) Å; c = 6,623(1) Å; β = 115,41(1)°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	P2₁
Color	incolor
Exfoliació	no observada
Fractura	no observada
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	3
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	3,80(5) g/cm³ (mesurada); 3,693 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,580(5) nβ = 1,624(5) nγ = 1,640(5)
Birefringència	δ = 0,060
Pleocroisme	no pleocroica
Angle 2V	mesurat: 70°, calculat: 61°
Dispersió òptica	no observada
Impureses comunes	Cu, Fe, Mg
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2012-042
Any d'aprovació	2012
Símbol	Vou
Referències

La voudourisita és un mineral de la classe dels sulfats. Rel ep nom en honor del professor Panagiotis Voudouris (1962), del departament de mineralogia i petrologia de la Facultat de Geologia i Geoambient de la Universitat Nacional i Kapodistríaca d'Atenes, en reconeixement a la seva obra innovadora sobre els dipòsits de Lavrion.

Característiques

La voudourisita és un sulfat de fórmula química CdSO₄·H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2012. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3. És un mineral relacionat amb el grup de la kieserita. És l'anàleg poc hidratat de la drobecita, i més hidratat de la lazaridisita.

Formació i jaciments

Es forma a través de l'oxidació de minerals de plom i zinc, com la galena i l'esfalerita, i inclou un ensamblat de minerals secundaris de cadmi. Va ser descoberta a la mina Esperanza, situada a Lavrion, dins del districte homònim de la prefectura d'Attikí, a Grècia. També ha estat descrita a les properes mines de Sounion, així com a la mina de carbó Kateřina, situada a la localitat de Radvanice, a la regió de Hradec Králové, a la República Txeca. Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.