Vés al contingut

Vukovar, jedna priča

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaVukovar, jedna priča
Вуковар, једна прича Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióBoro Drašković Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióBoro Drašković Modifica el valor a Wikidata
MúsicaSanja Ilic (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FotografiaAleksandar Petković (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeSnežana Ivanović (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenRepública Federal de Iugoslàvia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1994 Modifica el valor a Wikidata
Durada96 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalserbi Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióIugoslàvia Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0111646 FilmAffinity: 207954 Rottentomatoes: m/vukovar Letterboxd: vukovar-poste-restante Allmovie: v151060 TMDB.org: 341257 Modifica el valor a Wikidata

Vukovar, jedna priča (en alfabet ciríl·lic serbi: Вуковар, једна прича, comercialitzada en anglès com: Vukovar: A Story) és una pel·lícula de guerra sèrbia dirigida per Boro Drašković. Va ser llançat l'any 1994.[1] També es coneix com Vukovar poste restente. La pel·lícula va ser seleccionada com a entrada sèrbia per la Millor pel·lícula en llengua estrangera als Premis Oscar de 1994, però no va ser acceptada com a nominada.[2] L'eslògan de la pel·lícula era Res és més fort que l'amor, potser només la guerra!

Trama

[modifica]

La pel·lícula té lloc l'any 1991 a Vukovar, la vigília de la dissolució de Iugoslàvia. És una història d'amor típica, entre una dona croata Ana (Mirjana Joković) i un serbi Toma (Boris Isaković), que es casen amb la benedicció d'ambdues famílies just abans de la batalla de Vukovar. La seva comunitat harmònica es trenca brutalment amb l'inici de la Guerra de la independència croata. No sols ells sinó tots els que els envolten, contra la seva voluntat, es veuen portats a la bogeria de la guerra que els separa de la família i els amics. Dividits, vivint l'infern, encara esperen que els horrors de la guerra s'aturin i que el seu nadó pugui començar de nou.

Repartiment

[modifica]

Producció

[modifica]

La pel·lícula es va rodar a finals de 1993 a Vukovar arruïnada per la guerra, a només deu quilòmetres de les línies del front. Les escenes de batalla es van filmar en silenci per no molestar ni espantar els pocs civils que quedaven a la ciutat.[3]

Recepció

[modifica]

Croàcia

[modifica]

El desembre de 1995, la delegació croata va impedir que la pel·lícula es projectés en una conferència de les Nacions Unides, anomenant-la sèrbia "propaganda".[3][4] Escrivint pel diari croat Jutarnji list, Jurica Pavičić li va fer una crítica mordaç, dient que la pel·lícula promou constantment una falsa equidistància entre el nacionalisme croat i el nacionalisme serbi a la guerra, que personalment va trobar especialment irritant després de la matança de Vukovar i en el moment àlgid del setge de Sarajevo.[5] El 2009, el director del Festival de Cinema de Zagreb va voler incloure la pel·lícula a la seva sessió "Cinema i propaganda", però el productor de la pel·lícula va retractar el seu permís per mostrar-la.[5]

Internacional

[modifica]

En revisar la pel·lícula per a Variety, el crític Allen Young va comparar la parella serbi-croata amb la història de Romeu i Julieta i va escriure que la pel·lícula "representava una pèrdua de la seva brúixola moral de preciós país que és un assoliment aterridor i enlluernador".[6]En la seva ressenya per The New York Times, Stephen Holden es va fer ressò de la comparació shakespeareriana tot assenyalant la representació "pertorbadora" de la guerra a la pel·lícula i destacant la seva premissa contra la guerra.[4] Escrivint per a New York, Maureen Callahan va afirmar que, tot i que la pel·lícula "no és tan tècnicament realitzada ni amb un guió tan perfecte com, per exemple, La llista de Schindler, és igual d'important i encara més notable per la seva immediatesa pràcticament en temps real".[3] L'historiador del cinema Andrew Horton escriu que el valor de la pel·lícula és "igualment poderós per no degenerar en una polèmica simplista de 'nosaltres contra ells' ", però en canvi deixant a l'audiència "una sensació preocupant de 'mireu què ens hem fet els usn als altres' ".[7]

Premis

[modifica]
Guanyador

Referències

[modifica]
  1. Goulding, 2002, p. 189.
  2. Margaret Herrick Library, Academy of Motion Picture Arts and Sciences
  3. 3,0 3,1 3,2 Callahan, Maureen (5 February 1996). «Opening: A House Divided». New York Magazine (New York Media LLC): 66. 
  4. 4,0 4,1 «FILM REVIEW;Serb Is Romeo, a Croat Juliet». The New York Times, 02-02-1996.
  5. 5,0 5,1 Pavičić, Jurica «J. Pavičić: Film me iznervirao zbog te vrste političke retorike» (en croat). Jutarnji list, 23-10-2009 [Consulta: 22 febrer 2021].
  6. «Vukovar Poste Restante». Variety, 24-10-1994.
  7. Andrew Horton «We All Live Two Lives: Serbian Cinema & Changing Values in Post Yugoslavia». A: Civic and Uncivic Values: Serbia in the Post-Milosevic Era. Central European University Press, 2011, p. 201. ISBN 978-9-63977-698-2. 
  8. «1995 Film Festival». Jerusalem Film Festival.

Fonts

[modifica]
  • Goulding, Daniel. Liberated Cinema: The Yugoslav Experience, 1945–2001. Bloomington, Indiana: Indiana University Press, 2002. ISBN 978-0-253-21582-6. 

Enllaços externs

[modifica]