W de Perseu

W de Perseu
Tipus	supergegant vermella i estrella variable de període llarg
Tipus espectral (estel)	M3Iab-M5I
Constel·lació	Perseu
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Magnitud aparent (V)	9,62 (banda V)
Paral·laxi	0,7955 mas
Moviment propi (declinació)	−1,991 mas/a
Moviment propi (ascensió recta)	0,243 mas/a
Velocitat radial	−39 km/s; −39 km/s
Ascensió recta (α)	2h 50m 37.8926s
Declinació (δ)	56° 59' 0.2974''
Catàlegs astronòmics
	GCRV 53447 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities); GSC 03708-01083 (GSC); HD 237008 (Henry Draper Catalogue); HIC 13262 (Hipparcos Input Catalogue); HIP 13262 (Catàleg Hipparcos); IRAS 02469+5646 (IRAS); IRC +60097 (Two-Micron Sky Survey); JP11 3687 (JP11); 2MASS J02503790+5659000 (2MASS); PPM 28037 (Catàleg d'estrelles PPM); RAFGL 381 (RAFGL); SAO 23647 (Catàleg SAO); UBV 21541 (UBV); UCAC3 294-62530 (Third USNO CCD Astrograph Catalog); YZ 56 2547 (YZ); AG+56 371 (AGK3U); BD+56 724 (Bonner Durchmusterung); TYC 3708-1083-1 (catàleg Tycho-2); Gaia DR2 460621159304139008 (Gaia Data Release 2); W Per (Catàleg General d'Estrelles Variables)

W de Perseu (W Persei) és un estel variable a la constel·lació de Perseu de magnitud aparent mitjana +9,11.^[5] S'hi troba a poc més d'1º de Miram (η Persei) en direcció a la veïna constel·lació de Cassiopea. Hom pensa que és membre de l'Associació estel·lar Perseus OB1, cosa que la situaria a una distància aproximada de 2.300 parsecs —7.600 anys llum— del sistema solar.^[6]^[7]

W de Perseu és una supergegant vermella de tipus espectral M4.5I amb una temperatura efectiva de 3.550 K. Amb un radi 620 vegades més gran que el radi solar, és una supergegant de grans dimensions (similar a Antares o Betelgeuse), encara que la seva grandària queda lluny de al de VY Canis Majoris o VV Cephei, dos dels estels més grans de la galàxia.^[7] El radi de W de Perseu equival a 2,9 ua; si estigués en el lloc del Sol, les òrbites dels primers quatre planetes —Mart inclusivament— quedarien englobades dins de l'estel. Conseqüentment és un estel molt lluminós —la seva magnitud absoluta bolomètrica és -7,1—, brillant amb una lluminositat 58.000 vegades superior a la del Sol.^[7]

Catalogada com una variable polsant semiregular SRc, la lluentor de W de Perseu varia entre magnitud +8,7 i +11,3, havent-se detectat dos possibles períodes de 500 ± 40 dies i de 2900 ± 300 dies.^[8]

Referències

↑ «On the near-infrared excesses of very cool supergiants» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1977, pàg. 181–194. DOI: 10.1086/155669.
↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 ^3,4 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
↑ ^4,0 ^4,1 Ralf-Dieter Scholz «Astrophysical supplements to the ASCC-2.5: Ia. Radial velocities of ∼55000 stars and mean radial velocities of 516 Galactic open clusters and associations». Astronomische Nachrichten, 9, 11-2007, pàg. 889-896. DOI: 10.1002/ASNA.200710776.
↑ «W Per - Semi-regular pulsating Star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 11 desembre 2020].
↑ Lee, Hsu-Tai; Lim, Jeremy «On the Formation of Perseus OB1 at High Galactic Latitudes». The Astrophysical Journal, 679, 2, 2008. pp. 1352-1363.
↑ ^7,0 ^7,1 ^7,2 Levesque, Emily M.; Massey, Philip; Olsen, K. A. G.; Plez, Bertrand; Josselin, Eric; Maeder, Andre; Meynet, Georges «The Effective Temperature Scale of Galactic Red Supergiants: Cool, but Not As Cool As We Thought». The Astrophysical Journal, 628, 2, 2005. pp. 973-985.
↑ Kiss, L. L.; Szabó, Gy. M.; Bedding, T. R. «Variability in red supergiant stars: pulsations, long secondary periods and convection noise». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 372, 4, 2006. pp. 1721-1734.

[838caf96e74fb7162f99f8c94f49af62eedf5918-1] «On the near-infrared excesses of very cool supergiants» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1977, pàg. 181–194. DOI: 10.1086/155669.

[516c6376dc30b5f910553b4bdbe9df63faf19478-2] Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.

[b64af6c056b6c5f6a7ea17156dcd718d4744bbf8-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 ^3,4 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.

[644357b5000802dfba64625231e0935f59ae65a0-4] 4,0 ^4,1 Ralf-Dieter Scholz «Astrophysical supplements to the ASCC-2.5: Ia. Radial velocities of ∼55000 stars and mean radial velocities of 516 Galactic open clusters and associations». Astronomische Nachrichten, 9, 11-2007, pàg. 889-896. DOI: 10.1002/ASNA.200710776.

[SIMBAD2-5] «W Per - Semi-regular pulsating Star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 11 desembre 2020].

[6] Lee, Hsu-Tai; Lim, Jeremy «On the Formation of Perseus OB1 at High Galactic Latitudes». The Astrophysical Journal, 679, 2, 2008. pp. 1352-1363.

[Levesque2-7] 7,0 ^7,1 ^7,2 Levesque, Emily M.; Massey, Philip; Olsen, K. A. G.; Plez, Bertrand; Josselin, Eric; Maeder, Andre; Meynet, Georges «The Effective Temperature Scale of Galactic Red Supergiants: Cool, but Not As Cool As We Thought». The Astrophysical Journal, 628, 2, 2005. pp. 973-985.

[8] Kiss, L. L.; Szabó, Gy. M.; Bedding, T. R. «Variability in red supergiant stars: pulsations, long secondary periods and convection noise». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 372, 4, 2006. pp. 1721-1734.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]