W de l'Àguila
.svg){kind=small}
W de l'Àguila (W Aquilae) és un estel variable a la constel·lació de l'Àguila.[5] La seva distància al sistema solar s'estima entre 750 i 1.100 anys llum.[6][7]
De tipus espectral S3,9e-S6,9e, W de l'Àguila és un estel de tipus S, una gegant vermella semblant a les de tipus M, però en l'espectre dels quals els òxids dominants són els formats per metalls del cinquè període de la taula periòdica.[7] W Aquilae és a més rica en l'element tecneci. Una altra característica d'aquesta classe d'estels és la pèrdua de massa estel·lar, que en el cas de W Aquilae s'estima en ~ 4 × 10-7 vegades la massa solar per any. La seva temperatura efectiva és d'aproximadament 1.800 K i el seu diàmetre és 870 vegades més gran que el diàmetre solar.[8] Així mateix, és un estel molt lluminós, 6.800 vegades més que el Sol.[6]
W de l'Àguila és una estrella variable de període llarg de tipus variable Mira la lluentor de la qual oscil·la entre magnitud +7,3 i +14,3 al llarg d'un període de 490,43 dies.[9] En les variables Mira —el prototip de les quals és Mira (ο Ceti)— la inestabilitat prové de pulsacions en la superfície estel·lar, cosa que provoca canvis de color i lluentor. Algunes d'elles, entre les quals s'hi troba W Aquilae, mostren emissió màser de SiO.[6]
Referències
[modifica]- ↑ «Spectral types of S and SC stars on the revised MK system». The Astrophysical Journal Supplement Series, 7-1980, pàg. 379–391. DOI: 10.1086/190673.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 3-2000, pàg. L27-L30.
- ↑ Ralf-Dieter Scholz «Astrophysical supplements to the ASCC-2.5: Ia. Radial velocities of ∼55000 stars and mean radial velocities of 516 Galactic open clusters and associations». Astronomische Nachrichten, 9, 11-2007, pàg. 889-896. DOI: 10.1002/ASNA.200710776.
- ↑ «V* W Aql -- S Star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 8 gener 2021].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Ramstedt, S.; Schöier, F. L.; Olofsson, H.; Lundgren, A. A. «Mass-loss properties of S-stars on the AGB». Astronomy and Astrophysics, 454, 2, 2006. pp. L103-L106.
- ↑ 7,0 7,1 Guandalini, R. «Infrared photometry and evolution of mass-losing AGB stars. III. Mass loss rates of MS and S stars». Astronomy and Astrophysics, 513, 2010. A4.
- ↑ Ramstedt, S.; Schöier, F. L.; Olofsson, H. «Circumstellar molecular line emission from S-type AGB stars: mass-loss rates and SiO abundances». Astronomy and Astrophysics, 499, 2, 2009. 515-527.
- ↑ W Aquilae (General Catalogue of Variable Stars)
