Wenceslao González Oliveros

Wenceslao González Oliveros

Biografia
Naixement	28 setembre 1890 Toro (província de Zamora)
Mort	30 març 1965 (74 anys) Madrid
Procurador a Corts
31 maig 1961 – 6 juny 1964 Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
16 maig 1958 – 18 abril 1961 Legislatura: sisena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
14 maig 1955 – 14 abril 1958 Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
14 maig 1952 – 13 abril 1955 Legislatura: quarta legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
13 maig 1949 – 5 abril 1952 Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
12 maig 1946 – 4 maig 1949 Legislatura: segona legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
16 març 1943 – 1r maig 1946 Legislatura: I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946)
Governador civil de Barcelona
juliol 1939 – desembre 1940 ← Claudi Ametlla i Coll – Antonio de Correa y Veglison →
Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva
10 octubre 1927 – 15 febrer 1930
Governador civil de la província de Jaén
Dades personals
Formació	Universitat de Madrid
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, jurista
Ocupador	Universitat de Santiago de Compostel·la Universitat de Granada Universitat de Salamanca Universitat Complutense de Madrid
Partit	Falange Espanyola de les JONS
Membre de	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Consell Nacional d'Educació
Premis
(1944)  Gran Creu de l'Orde de Sant Ramon de Penyafort (1944)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil (1942)  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi

Wenceslao González Oliveros (Toro, província de Zamora, 28 de setembre de 1890 - Madrid, 30 de març de 1965) fou un filòsof i polític espanyol, procurador en Corts durant el franquisme i governador civil de Barcelona.

Biografia

Va servir com a auxiliar a les Universitats de la Laguna i Santiago. Abans de la dictadura de Primo de Rivera fou simpatitzant d'Alejandro Lerroux i Antonio Royo Villanova i catedràtic de filosofia del dret a la Universitat de Salamanca. Primo de Rivera el nomenà governador civil de Jaén, Director General d'Ensenyament Superior i governador del Banco Exterior de España a proposta de José Calvo Sotelo. També formà part de l'Assemblea Nacional Consultiva.

Durant la Segona República Espanyola milità a la Unión Monárquica Nacional i marxà a París com a corresponsal del diari El Debate. Posteriorment milità a Acción Española. Durant la guerra civil espanyola va donar suport al bàndol revoltat i en 1938 va formar part de la Comissió creada per dictaminar jurídicament sobre la Il·legitimitat dels poders actuants durant la Segona República.

Anticatalà militant, fou nomenat governador civil de Barcelona de juliol de 1939 a desembre de 1940. Durant el seu mandat el president Lluís Companys fou afusellat al castell de Montjuïc, va rebre la visita a Barcelona de Heinrich Himmler, cap de les SS i de la Gestapo, a qui acompanyà a la seva visita a l'abadia de Montserrat, va fer treure el monument al Doctor Robert, ordenà la desaparició de qualsevol inscripció en català, prohibí l'ús del català en públic, i supervisà l'acomiadament de funcionaris i treballadors no addictes al règim. Es calcula que el 85% de les execucions sumàries efectuades a la província de Barcelona en la postguerra foren sota el seu mandat.

El 1940 fou substituït per Antonio de Correa y Veglison. Després fou nomenat president del Tribunal de Responsabilitats Polítiques fins al 1945. De 1948 a 1962 fou Consejero Nacional de Educación. Fou procurador en Corts des de 1943 fins a 1964, Director General d'Ensenyament Mitjà i Superior i en 1949 fou nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques.

Entre altres condecoracions va rebre la de comanador de la Legió d'Honor, la Medalla d'Or d'Ultramar, les grans creus de l'Orde d'Alfons X el Savi, de l'Orde del Mèrit Civil i de l'Orde de Sant Ramon de Penyafort.

Obres

• Traducció al castellà de De comunione rerum de Lluís Vives.
• Falange y Requeté, orgánicamente solidarios (1937)
• Introducción al estudio de las modernas tendencias políticas (1954)
• Cataluña y la tradición política española (1965)

Enllaços externs

• Referències biogràfiques Arxivat 2010-06-29 a Wayback Machine.

Càrrecs públics
Precedit per: Claudi Ametlla Coll	Governador Civil de Barcelona juliol 1939 – desembre 1940	Succeït per: Antonio de Correa y Veglison
Precedit per: Nou càrrec	President del Consell Nacional d'Educació 1948 – desembre 1962	Succeït per: Carlos Ruiz del Castillo y Catalán de Ocón
Premis i fites
Precedit per: José Rogerio Sánchez García	Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 15 1949-1965	Succeït per: Venancio Diego Carro