Wenceslau Dutrem i Domínguez

Wenceslau Dutrem i Domínguez
	Wenceslau Dutrem Domínguez, retrat del Col·legi de Metges de Catalunya el 1934. Col·legi de Metges de Barcelona
Biografia
Naixement	1 de juny de 1909; Barcelona
Mort	12 de gener de 1979; Clínica Plató, Barcelona
Sepultura	Cuernavaca, Morelos (Mèxic)
Residència	Barcelona, París, Lés i Ciutat de Mèxic
Nacionalitat	Espanyola
Ideologia	Republicanisme, anarquisme
Formació professional	Universitat de Barcelona, Barcelona (1927-1933)
Formació	Universitat de Barcelona ; Universitat de París
Activitat
Lloc de treball	Espanya (1927–1939) París (1939–1939) Mèxic (1939–1975) Nova York (1961–1962)
Ocupació	Metge, farmacèutic, professor
Família
Cònjuge	Maria Teresa Sitjes Carrascal
Fills	Manuela Dutrem, Teresa Dutrem
Pares	Wenceslau Dutrem i Solanich i Àngels Domínguez i Ortelli Barelli
Germans	Eliseo Dutrem Domínguez, Marta Dutrem i Domínguez
	Signatura

Wenceslau Dutrem i Domínguez (Barcelona, 1 de juny de 1909 - ib., 12 de gener de 1979) va ser un metge, farmacèutic i exiliat català, inspector municipal de Sanitat, militant de les JEREC conegut per ser metge al bàndol republicà. Ajudo a va crear el primer servei de transfusió sanguínia del món a Barcelona el 1936 i va ser el doctor de capçalera de Lev Trotski.

Biografia

Infancia

Va néixer l'1 de juny de 1909 al número 47 de la Ronda de Sant Pau de Barcelona. Fill del farmacèutic Wenceslau Dutrem i Solanich (1877-1957) que va ser cura, barber, farmacèutic i anarquista d'ideologia republicana, conegut per tenir una farmàcia al núm. 50 del carrer de Sant Pere Més Alt, on es fabricava lErotyl, un antecedent de la Viagra, molt popular al seu temps, i la seva mare Angela Domínguez i Ortelli Barelli (1881-1970) d'origen Italià. Tenia dos germans, Eliseu Dutrem (1911- 1991) el segon més gran que era advocat i farmacèutic, i Marta Dutrem (1914-1991) la més petita també advocada.

Vida a Catalunya

A inicis de la Primera Guerra Mundial, els seus pares decideixen traslladar-se a un lloc més remot. Arriben a Lleida el 1911 on neix el seu germà Eliseu el mateix any i la seva germana Marta tres anys després. El seu pare Wenceslau els ensenya idiomes, cultura, història, literatura i més.

Anys després torna a Barcelona i estudia les carreres de Farmàcia i Medicina a la Universitat de Barcelona, llicenciant-se el 1922 en farmàcia i en medicina el 1930. Va fer l'especialitat de patologia interna amb el doctor Agustín Pedro i Pons a l'Hospital Clínic de Barcelona. Fou inspector municipal de Sanitat i director del Dispensari Municipal de Moncada i Reixac. Militant de les JEREC al Casal Gracienc Nacionalista Republicà d'Esquerra.

Wenceslau tenia un consultori a La Pedrera (Casa Milà), una altra al Poble Nou i un darrer consultori en un lloc indeterminat a la mateixa ciutat de Barcelona, on a la tarda visitava gratis els pobres i els proporcionava els medicaments que podia treure de la consulta de la gent adinerada que visitava als matins a la Pedrera.

Guerra Civil i exili

Durant la Guerra Civil Espanyola va simpatitzar amb el PSUC i va ser enviat al front d'Aragó, on va col·laborar amb Frederic Durán-Jordà en la creació del Servei de Transfusions de Sang per al front. El 1937 va abandonar el territori espanyol i va passar clandestinament a França esquiant pels Pirineus, acompanyat de la seva dona, que va patir un avortament espontani abans d'arribar a França.

Ja a París Wenceslau va estudiar malalties tropicals a la Universitat de París on obté un diploma en “malariologia”.

El 19 d'octubre del 1938, amb el seu pare i germans, va embarcar cap a Mèxic on arrela i es converteix en un promotor de la cultura catalana de l'exili.

Arribada a Mèxic

Va arribar a Veracruz l'11 de novembre de 1938 a bord del Flandes, i es va traslladar a Ciutat de Mèxic, on va treballar com a professor de patologia a l'Escola de Medicina Rural de l'Institut Politècnic Nacional. Simultàniament, la família (Wenceslao, Eliseu i Marta) van fundar els Laboratoris Farbar SA per a la investigació biomèdica sobre l'al·lèrgia.

Vida a Mèxic

Va ser membre de la Mutual dels Metges de Catalunya i Balears i un dels principals impulsors de la Borsa del Metge Català a Mèxic, tot i que no va acceptar la presidència. El 1940 també va atendre el seu llit de mort Lev Trotski.

Entre els anys 1940 i 1953 va ser professor de Patologia a l’Escola de Medicina Rural de l'Instituto Politécnico Nacional. Va publicar treballs d’investigació sobre antibiòtics i vitamines.

Wenceslau va tenir dues filles amb la seva dona Maria Teresa Sitjes Carrascal, totes dues van néixer a l'exili, Manuela Dutrem el 1941 i Maria Teresa Dutrem el 1944.

Mort

L'any 1979, Dutrem mor a Barcelona a la Clínica Plató, estava de "vacances", va caure i es va trencar el fèmur, durant l'operació es va morir.

Les seves cendres descansen a Mèxic, per haver-ho desitjat expressament d'aquesta manera.

Referències

http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/autoridad/127723
https://blocs.mesvilaweb.cat/jmsansalvador/un-altre-catala-en-la-mort-de-trotsky/
https://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=JEI Wenceslau Dutrem y Domínguez | Galeria de Metges Catalans
https://www.lamira.cat/histories/1336/els-miracles-del-dr-trempera Els miracles del doctor Trempera, Barcelona, 5 de febrer de 2020 (David de Montserrat Nonó)
https://biblat.unam.mx/hevila/ActamedicaEscuelaSuperiordeMedicinaIPN/1979/vol15/no57/12.pdf Distrito Federal, 1979
http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/autoridad/127723
https://www.ara.cat/opinio/lenigma-dutrem_1_2945826.html Gregorio Luri Barcelona. 2013

Bibliografia

Vicenç Riera i Llorca Els exiliats catalans a Mèxic Edicions Curial, Barcelona, 1994

Enllaços externs

Wenceslau Dutrem i Domínguez | Galeria de Metges Catalans