Westerlund 2

Westerlund 2
Tipus	cúmul obert i supercúmul estel·lar
Descobert per	Bengt Westerlund
Constel·lació	Quilla
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra	4.207 pc
Magnitud aparent (V)	10,5 (banda V)
Paral·laxi	0,209 mas
Moviment propi (declinació)	2,895 mas/a
Moviment propi (ascensió recta)	−5,246 mas/a
Ascensió recta (α)	0h 41m 35.8733s
Declinació (δ)	-58° 14' 11''
Part de	RCW 49
Catàlegs astronòmics
	ESO 127-18 (European Southern Observatory Catalog); OCl 807 (Catalogue of Star Clusters and Associations); C 1022-575; [KPS2012] MWSC 1801; Cl VDBH 95; TeV J1023-575; [MBP2001] 82A

Westerlund 2 és un cúmul estel·lar massiu i jove de la Via Làctia. S'hi troba en el Quart Quadrant Galàctic, a la constel·lació de la Quilla. La distància a Westerlund 2 s'estima en uns 8.000 parsecs (uns 26.000 anys llum), i malgrat contenir alguns dels estels més massius i brillants de la galàxia apareix molt extingit, cosa per la qual fa falta un telescopi de grandària intermèdia per veure-ho amb cert detall. La regió HII que envolta al cúmul va ser descoberta en 1958 com una intensa radiofont, i al poc temps va ser identificat en fotografies òptiques per l'astrònom suec Bengt Westerlund.^[5]^[6]^[7]

L'edat estimada del cúmul està compresa entre un a dos milions d'anys. Aquest conté almenys un parell de desenes d'estels de tipus espectral O, dos estels de tipus Wolf-Rayet (WR 20a i WR 20b). WR 20a és una binària eclipsant massiva, els membres de la qual fins fa poc ostentaven el títol de ser els estels més massius de la galàxia, la massa de la qual es van determinar empíricament (mitjançant l'aplicació directa de les Lleis de Newton), títol que els va ser arrabassat per l'estel binari NGC 3603 A1.

Referències

↑ Afirmat a: Viquipèdia en anglès. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Autor: comunitat de la viquipèdia en anglès.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 Carme Jordi Nebot «A Gaia DR2 view of the open cluster population in the Milky Way» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2018, pàg. 93–93. DOI: 10.1051/0004-6361/201833476.
↑ Afirmat a: SIMBAD.
↑ ^4,0 ^4,1 «A ROSAT medium-sensitivity Galactic plane survey at 180 < l < 280» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 3, 21-09-2001, pàg. 1161–1182. DOI: 10.1046/J.1365-8711.2001.04683.X.
↑ A Pencil-beam Survey of the Galactic Plane at 3.5 m: Hill, E.R. et al. 1958, Australian Journal of Physics, vol. 11, p.530
↑ The Eta Carinae Nebula and Centaurus A near 1400 Mc/s. I. Observations: Hindman, J.V. & Wade, C.M. 1959, Australian Journal of Physics, vol. 12, p.258
↑ On the identification of a radio source in Carina: Westerlund, B. 1961, Arkiv för Astronomii, Vol. 2, p.419-425

[e0581fb9e6f6171ee6b99b1ffac8c820c8091687-1] Afirmat a: Viquipèdia en anglès. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Autor: comunitat de la viquipèdia en anglès.

[2733d50a1eb57c9b1a747d87713042e17c782a1a-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 Carme Jordi Nebot «A Gaia DR2 view of the open cluster population in the Milky Way» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2018, pàg. 93–93. DOI: 10.1051/0004-6361/201833476.

[8ba559d5760a03bedaaacc3c347bbfe4981560bf-3] Afirmat a: SIMBAD.

[bf529617084304bb8bd80bcc1a55af4513d22887-4] 4,0 ^4,1 «A ROSAT medium-sensitivity Galactic plane survey at 180 < l < 280» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 3, 21-09-2001, pàg. 1161–1182. DOI: 10.1046/J.1365-8711.2001.04683.X.

[5] A Pencil-beam Survey of the Galactic Plane at 3.5 m: Hill, E.R. et al. 1958, Australian Journal of Physics, vol. 11, p.530

[6] The Eta Carinae Nebula and Centaurus A near 1400 Mc/s. I. Observations: Hindman, J.V. & Wade, C.M. 1959, Australian Journal of Physics, vol. 12, p.258

[7] On the identification of a radio source in Carina: Westerlund, B. 1961, Arkiv för Astronomii, Vol. 2, p.419-425

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]