Weyes Blood
Biografia | |
---|---|
Naixement | (en) Natalie Laura Mering 11 juny 1988 (36 anys) Santa Monica (Califòrnia) |
Formació | Lewis & Clark College Central Bucks High School West (en) |
Activitat | |
Ocupació | cantant, compositora, directora de cinema |
Activitat | 2010 - |
Gènere | Folk psicodèlic |
Veu | Contralt |
Instrument | Veu i guitarra |
Segell discogràfic | Sub Pop |
Lloc web | weyesblood.com |
Weyes Blood (Santa Monica, 11 de juny de 1988) nom artístic de Natalie Mering, és una cantant, compositora i multiinstrumentista estatunidenca. Ha publicat cinc àlbums d'estudi, tres extended plays i ha dirigit varis dels seus vídeos musicals.[1]
Biografia
[modifica]Natalie Mering va néixer a Santa Mónica, Califòrnia i va créixer a Doylestown, Pennsilvània.[2] Tant els seus germans com els seus pares s'han dedicat a la música, així que aquesta va jugar un paper important en la seva infància. El seu germà gran, Zak Mering, és també un artista, productor i compositor que treballa sota l'àlies Raw Thrills.
Amb 15 anys, Mering va començar a utilitzar el nom artístic de Wise Blood per a fer cançons. Més tard va canviar-lo a Weyes Bluhd, i va usar aquest nom en diversos àlbums que va llançar de manera independent abans de convertir-se definitivament en Weyes Blood. Aquest nom el va treure de la novel·la de Flannery O'Connor, Wise Blood.[3] Mentre treballava en el seu propi material, va realitzar alhora una gira per l'escena musical underground del moment, amb bandes com ara Jackie-O Motherfucker i Nautical Almanac.[4]
El 2011, va llançar l'àlbum The Outside Room sota el nom de Weyes Blood And The Dark Juices, a través de la discogràfica Not Not Fun.[5][6] La revista Uncut va descriure l'ambient de l'àlbum com «devocional i eteri, però amb edge».[7] Beatbots el va considerar «un àlbum impressionant i ambiciós».[8] Natalie va llançar el seu segon àlbum l'octubre de 2014, anomenat The Innocents, a través de Mexican Summer Rècords.[9] Aquest va ser gravat per la zona rural de Pensilvània, a l'apartament de Mering i a l'estudi Gary Electric Studio a Greenpoint, Brooklyn.[10] L'àlbum inclou contribucions de Jacob Brunner com a bateria i de James Strong com a baixista.[11] Mering va dir que tracta «de l'amor jove. Es tracta de la meva primera relació real que va fracassar.»[10]
El 2016 va llançar l'àlbum Front Row Seat to Earth a través de Mexican Summer Rècords i rebé gran aclamació per part dels crítics, i va passar els últims anys recorrent Europa i els Estats Units promocionant-lo.[12] NPR afirma que l'àlbum reexamina «intimitat i idealisme en maneres que mostren el talent de Mering per a mesurar i mediar emocions fortes».[13]
El febrer de 2019, va ser anunciat un nou àlbum titulat Titanic Rising i molt aviat ja va estar disponible en el seu lloc web, que presentava també les dates de la seva pròxima gira. L'àlbum va ser llançat el 5 d'abril de 2019, i va ser aclamat arreu del món.[14]
El 18 de novembre de 2022, l'àlbum And in the Darkness, Hearts Aglow va ser publicat i va rebre elogis de la crítica, sumant una puntuació mitjana de 88 a Metacritic basada en 24 critiques.[15] La portada de l'àlbum va ser elaborada pel fotògraf Neil Krug.[16]
Àlbums
[modifica]Àlbums d'estudi
[modifica]Any | Detalls | EUA [17] |
EUA heat [17] |
RU [18] |
AUS [19] | |||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
2011 | The Outside Room
|
|||||||||||||||||||
2014 | The Innocents
|
|||||||||||||||||||
2016 | Front Row Seat to Earth
|
|||||||||||||||||||
2019 | Titanic Rising
|
|||||||||||||||||||
2022 | And in the Darkness, Hearts Aglow
|
|||||||||||||||||||
"—" denota que no va entrar a les listes. |
EP
[modifica]Any | Detalls del EP |
---|---|
2011 | Angels in America / Weyes Blood Split
|
2015 | Cardamom Times
|
2017 | Myths 002 (juntament amb Ariel Pink)
|
2019 | Rough Trade Session
|
Singles
[modifica]Any | Single | Àlbum |
---|---|---|
2014 | «Some Winters»[20] | The Innocents |
2015 | «Cardamom» | |
2016 | «Seven Words» | Front Row Seat to Earth |
«Do You Need My Love» | ||
«Generation Why» | ||
2017 | «Tears on Fire» (juntament amb Ariel Pink) | |
«A Certain Kind» / «Everybody's Talkin'» |
||
2019 | «Andromeda» | |
«Everyday» | ||
«Movies» | ||
2022 | «It's Not Just Me, It's Everybody» | And in the Darkness, Hearts Aglow |
«Gravepine» | ||
«God Turn Me into a Flower» | ||
2023 | «Children of the Empire» |
Vídeos musicals
[modifica]Any | Títol | Director(és) |
---|---|---|
2014 | «Some Winters» | Winston H Casi |
2015 | «Bad Magic» | Joey Frank |
«In the Beginning» | Kai Davey-Bellin i Laura-Lynn Petrick | |
2016 | «Seven Words» | Charlotte Limitin Ercoli Coe |
«Do You Need My Love» | Natalie Mering | |
«Generation Why» | ||
«Used To Be» | Laura-Lynn Petrick[21] | |
2019 | «Everyday» | Natalie Mering[22][23] |
«Movies» | ||
2020 | «Wild Time» | Natalie Mering[24] |
2022 | «"It's Not Just Me, It's Everybody» | Charlotte Ercoli |
«Grapevine» | Rick Farin and Claire Farin | |
2023 | «Hearts Aglow» | Neelam Khan Vela |
«Twin Flame» | Ambar Navarro | |
«God Turn Me into a Flower» | Adam Curtis | |
2024 | «Andromeda» | Natalie Mering, Ambar Navarro, i Colton Stock |
Col·laboracions
[modifica]Any | Cançó | Àlbum | Artista |
---|---|---|---|
2008 | «Jesse's Party» | Together Again | Raw Thrills |
«I Lost Something in the Hills» | Drugs | ||
2011 | «Where» | So Post | |
2013 | «One Side Art» | Essential Thrills | |
2012 | «Early Birds of Babylon» | Mature Themes | Ariel Pink's Haunted Graffiti |
2015 | «The Chat» | Timeline[25][26] | Mild High Club |
2017 | «Suddenly» | The End of Comedy[27] | Drugdealer |
«The End of Comedy» | |||
«Sides» | No Shape | Perfume Genius | |
«Friend of Lindy Morrison» | Bravado | Kirin J Callinan | |
2018 | «Blessed Be the Meek (Let Me Be)» | Mondo Combo | Raw Thrills |
«God's Favorite Customer» | God's Favorite Customer | Father John Misty | |
«Grey Area» | Like a Baby | Jerry Paper | |
2019 | «Honey» | Raw Honey | Drugdealer |
2020 | «My God» | Imploding The Mirage | The Killers |
2021 | «For Free» | Chemtrails Over The Country Club | Lana Del Rey |
2022 | «Story of Blood» | Mercy[28] | John Cale |
Referències
[modifica]- ↑ Murillo, Noelia. «Weyes Blood: "No quiero ser rara, simplemente me gusta ser irónica"». El Mundo, 07-11-2019. [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ Dominguez, Mary Lynn. «THERE WILL BE BLOOD: Q&A w/ Natalie Mering» (en anglès). PHAWKER.COM, 10-01-2015. [Consulta: 7 novembre 2024].
- ↑ Carroll, Tobias. «Weyes Blood interview» (en anglès). bombmagazine.org, 13-01-2015. Arxivat de l'original el 18 d'octubre de 2017. [Consulta: 7 novembre 2024].
- ↑ «Artist Biography by Fred Thomas» (en anglès). www.skinnywolves.com. [Consulta: 7 novembre 2024].
- ↑ «Weyes Blood And The Dark Juices* - The Outside Room» (en anglès). The Outside Room. [Consulta: 7 novembre 2024].
- ↑ «Weyes Blood & The Dark Juices – The Outside Room» (en anglès). www.skinnywolves.com. Arxivat de l'original el 25 de novembre de 2016. [Consulta: 7 novembre 2024].
- ↑ Mulvey, John. «Weyes Blood & The Dark Juices: "The Outside Room" - Uncut» (en anglès). Uncut, 31-05-2011. [Consulta: 7 novembre 2024].
- ↑ Kabara, Tim. «Beatbots Audio Reviews : Weyes Blood and the Dark Juices - The Outside Room» (en anglès). www.beatbots.com, 27-06-2011. [Consulta: 7 novembre 2024].
- ↑ Deusner, Stephen M. «Weyes Blood: The Innocents Album Review | Pitchfork» (en anglès). pitchfork.com, 28-10-2014. [Consulta: 7 novembre 2024].
- ↑ 10,0 10,1 Comingore, Aly. «An Older, Wiser Weyes Blood» (en anglès). Interview Magazine, 21-10-2014. [Consulta: 7 novembre 2024].
- ↑ «Weyes Blood - The Innocents» (en anglès). Discogs. [Consulta: 7 novembre 2024].
- ↑ «Review: Weyes Blood, 'Front Row Seat To Earth'» (en anglès). NPR.org. [Consulta: 7 novembre 2024].
- ↑ «Review: Weyes Blood, 'Front Row Seat To Earth'» (en anglès). NPR.org. [Consulta: 7 novembre 2024].
- ↑ Yoo, Noah. «Weyes Blood Announces New Album Titanic Rising, Shares New Song “Everyday”: Listen» (en anglès). Pitchfork, 12-02-2019. [Consulta: 7 novembre 2024].
- ↑ «And in the Darkness, Hearts Aglow by Weyes Blood» (en anglès). [Consulta: 8 novembre 2024].
- ↑ «Neil Krug» (en anglès americà). [Consulta: 8 novembre 2024].
- ↑ 17,0 17,1 «Chart History» (en anglès). Billboard. [Consulta: 7 novembre 2024].
- ↑ «Weyes Blood» (en anglès). Official Charts Company. [Consulta: 7 novembre 2024].
- ↑ «ARIA Australian Top 50 Digital Albums» (en anglès). Australian Recording Industry Association, 15-04-2019. [Consulta: 7 novembre 2024].
- ↑ «Weyes Blood – “Some Winters” Video» (en anglès), 10-10-2014. [Consulta: 8 novembre 2024].
- ↑ Roberts, Christopher. «Watch: Weyes Blood - “Used to Be” Video» (en anglès). Under the Radar, 07-11-2016. [Consulta: 7 novembre 2024].
- ↑ Rettig, James. «Weyes Blood – “Everyday” Video» (en anglès). Stereogum, 12-02-2019. [Consulta: 7 novembre 2024].
- ↑ Strauss, Matthew. «Weyes Blood Shares Video for New Song “Movies”: Watch» (en anglès). Pitchfork, 19-03-2019. [Consulta: 7 novembre 2024].
- ↑ Sodomsky. «Weyes Blood Shares New “Wild Time” Video: Watch» (en anglès). Pitchfork, 27-03-2020. [Consulta: 7 novembre 2024].
- ↑ Beauchemin, Molly. «Mild High Club Teams With Ariel Pink and Weyes Blood on "The Chat"» (en anglès). pitchfork.com, 11-09-2015. [Consulta: 7 novembre 2024].
- ↑ Tully Claymore, Gabriela. «Mild High Club – "The Chat" (Feat. Ariel Pink & Weyes Blood) Video» (en anglès). Stereogum, 11-09-2015. [Consulta: 7 novembre 2024].
- ↑ «Drugdealer – The End of Comedy | Weird World» (en anglès). www.weirdworldrecordco.com. [Consulta: 7 novembre 2024].
- ↑ Blistein, Jon. «John Cale and Weyes Blood Embrace the Surreal and Spiritual on New Song ‘Story of Blood’» (en anglès), 29-10-2022. [Consulta: 7 novembre 2024].