Wilhelmina Hay Abbott
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 22 maig 1884  Dundee (Escòcia) | ||
| Mort | 17 octubre 1957 (73 anys) | ||
| Formació | City of London School for Girls University College de Londres | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | activista pels drets de les dones, editora, sufragista | ||
| Família | |||
| Cònjuge | George Frederick Abbott (1911–) | ||
_(1884_-_1957).jpg)
Wilhelmina Hay Abbott (Dundee, 22 de maig del 1884 - 17 d'octubre del 1957), també coneguda com a Elizabeth Abbott, fou una sufragista, editora i conferenciant feminista escocesa.
Biografia
[modifica]Wilhelmina nasqué a Dundee, Escòcia. El seu pare, Andrew Lamond, era fabricant de jute.[1] Es va preparar a Londres per a secretària i comptable, i va assistir a l'University College London a l'estiu del 1907, on feu cursos d'ètica, filosofia i economia.[2] Va començar a utilitzar el nom "Elizabeth".[3]
Trajectòria
[modifica]El 1909, Elizabeth organitzà la Societat Nacional per al sufragi de les dones d'Edimburg i feu campanya a les Illes Òrcades.[4] Formava part del Comité executiu de la Federació escocesa de les societats de Sufragi de les dones, el 1910, amb Elsie Inglis.[5][6]
Durant la Primera Guerra Mundial visità l'Índia, Austràlia, i Nova Zelanda com a conferenciant, durant dos anys, i aconseguí finançament per a hospitals de dones escoceses.[7] Dels seus viatges, digué: «Vaig rebre hospitalitat sense límits».[8] Passada la guerra, va servir com a oficial de l'Aliança del Sufragi de les Dones Internacional, i edità la revista, Jus Suffragii.[9][10]
Preocupada per l'emancipació econòmica de les dones, s'ajuntà amb Chrystal Macmillan, Lady Rhondda, Emmeline Pethick-Lawrence i altres per a fundar l'Open Door Council el 1926.[11][12] Abbott va presidir el Consell de Porta Oberta al 1929.[13][14][15]
També presidí l'Associació d'Higiene Moral i Social deu anys.[16][17]
En la darrera etapa de la seua vida continuà treballant per l'emancipació econòmica de les dones; fou coautora de Dones ciutadanes i Seguretat Social (1943), dedicat a denunciar les desigualtats entre hòmens i dones assenyalades en l'Informe Beveridge.[18][19][20]
Vida personal
[modifica]Es casà amb l'escriptor de viatges i corresponsal de guerra George Frederick Abbott el 1911. Van tenir un fill, Jasper A. R. Abbott. Wilhelmina "Elizabeth" Hay Abbott va morir el 1957, als 73 anys d'edat.[9]
Referències
[modifica]- ↑ Jane Rendall, "Abbott, Wilhelmina Hay (Elizabeth)," in Elizabeth Ewan, Sue Innes, and Siân Reynolds, eds., The Biographical Dictionary of Scottish Women (Edinburgh University Press 2006): 3.
- ↑ «Cheryl Law, Women: A Modern Political Dictionary (I.B. Tauris 2000): 9.».
- ↑ Jane Rendall, "Abbott, Wilhelmina Hay (Elizabeth)," in Elizabeth Ewan, Sue Innes, and Siân Reynolds, eds., The Biographical Dictionary of Scottish Women (Edinburgh University Press 2006): 3.
- ↑ Leneman, Leah. A Guid Cause: The Women's Suffrage Movement in Scotland (en anglés). Aberdeen University Press, 1991. ISBN 978-0-08-041201-6.
- ↑ «Eva Shaw McLaren, Elsie Inglis, the Woman with the Torch (London 1920): 3-4.».
- ↑ «"The Late Dr. Elsie Inglis," Dominion 11(66) (11 de desembre 1917): 3.».
- ↑ «Eva Shaw McLaren, ed.».
- ↑ «"Scottish Women's Hospitals; Mrs.».
- ↑ 9,0 9,1 «Elizabeth Crawford, "Mrs.».
- ↑ «William L. Malabar, "Romance Nations in Europe Tardy with Woman Suffrage," St. Petersburg Daily Times (15 de gener 1921): 6.».
- ↑ «"Open Door Council," finding aid, Women's Library.». Arxivat de l'original el 30 de març de 2012. [Consulta: 30 març 2017].
- ↑ «Deborah Gorham, "'Have We Really Rounded Seraglio Point?'».
- ↑ «Elisabeth Prügl, The Global Construction of Gender: Home-based Work in the Political Economy of the 20th Century (Columbia University Press 1999): 45.».
- ↑ «Mrs.».
- ↑ «Pamela M. Graves, Labour Women: Women in British Working Class Politics, 1918-1939 (Cambridge University Press 1994): 145.».
- ↑ «Roger Davidson and Gayle Davis, The Sexual State: Sexuality and Scottish Governance, 1950-1980 (Edinburgh University Press 2012): 22.».
- ↑ «Susan Kingsley Kent, "The Politics of Sexual Difference: World War I and the Demise of British Feminism," Journal of British Studies 27(3) (julio 1988): 242.».
- ↑ Elizabeth Abbott and Katherine Bompas, The Woman Citizen and Social Security (London: Bompas 1943).
- ↑ «Elizabeth Wilson, Women and the Welfare State (Routledge 2002).».
- ↑ «John MacNicol, The Politics of Retirement in Britain, 1878-1948 (Cambridge University Press 2002): 396.».