Wilkmanita
Wilkmanita | |
---|---|
Fórmula química | Ni₃Se₄ |
Epònim | Wanold Wrydon Wilkman |
Localitat tipus | Vall del riu Kitka, Kuusamo, Regió de Finlàndia del Nord, Finlàndia |
Classificació | |
Categoria | sulfurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 2.D0.15 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.DA.15 |
Nickel-Strunz 8a ed. | II/C.01 – Anhang |
Dana | 2.10.2.1 |
Heys | 3.11.17 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 6,22Å; b = 3,63Å; c = 10,52Å; β = 90,53° |
Grup espacial | space group I2/m (en) |
Color | groc-gris |
Duresa (Mohs) | 2,5 |
Lluïssor | metàl·lica |
Diafanitat | opaca |
Impureses comunes | Co, Cu, Fe |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1967 s.p. |
Any d'aprovació | 1964 |
Símbol | Wkm |
Referències | [1] |
La wilkmanita és un mineral de la classe dels sulfurs. Anomenat així per Wanold Wrydon Wilkman, geòleg finès.
Característiques
[modifica]La wilkmanita és un sulfur de fórmula química Ni₃Se₄. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz la wilkmanita forma part del grup 2.D0.15 (Sulfurs metàl·lics; M:S = 3:4 i 2:3). Segons la classificació de Dana comparteix el grup de la classificació amb la brezinaïta i la heideïta.
Formació i jaciments
[modifica]Es forma com a mineral primari i com a producte d'alteració de la sederholmita en sills de diabases albítiques que tallen formacions esquistoses, associat amb mineralitzacions d'urani de baix grau. Es troba associat a sederholmita, penroseïta, seleni natiu, ferroselita, vaesita, cattierita i calcita.[2] Només s'ha descrit a la seva localitat tipus.
Referències
[modifica]- ↑ «Wilkmanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ «Wilkmanita» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 2019-05-08. [Consulta: 1r juny 2018].