Penroseïta

Penroseïta
Fórmula química	(Ni,Co,Cu)Se₂
Epònim	Richard Alexander Fullerton Penrose Jr.
Localitat tipus	Mina Virgen de Surumi, Pakajake Canyon, Província de Chayanta, Potosí, Bolívia
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.EB.05a
Nickel-Strunz 9a ed.	2.EB.05a
Nickel-Strunz 8a ed.	II/C.05
Dana	2.12.1.4
Heys	3.11.19
Propietats
Sistema cristal·lí	isomètric
Estructura cristal·lina	a = 5,991 Å;
Grup puntual	m3 (2/m 3) - diploidal
Grup espacial	pa3
Color	gris acer
Exfoliació	perfecta en {001}; distingible en {011}
Fractura	subconcoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	2,5 a 3
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	negre
Densitat	6,58 a 6,74 g/cm3 (mesurada); 6,7 g/cm3 (calculada)
Impureses comunes	Ag, Hg, Pb, Fe, S
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Pen
Referències

La penroseïta és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup de la pirita. Rep el no en honor de Richard Alexander Fullerton Penrose Jr. (17 de desembre de 1863, Filadèlfia, Pennsilvània, EUA - 31 de juliol de 1931), geòleg miner.

Característiques

La penroseïta és un selenur de fórmula química (Ni,Co,Cu)Se₂. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs es teoba entre 2,5 i 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la penroseïta pertany a «02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc.» juntament amb els següents minerals: aurostibita, bambollaïta, cattierita, erlichmanita, fukuchilita, geversita, hauerita, insizwaïta, krutaïta, laurita, pirita, sperrylita, trogtalita, vaesita, villamaninita, dzharkenita, gaotaiïta, al·loclasita, costibita, ferroselita, frohbergita, glaucodot, kullerudita, marcassita, mattagamita, paracostibita, pararammelsbergita, oenita, anduoïta, clinosafflorita, löllingita, nisbita, omeiïta, paxita, rammelsbergita, safflorita, seinäjokita, arsenopirita, gudmundita, osarsita, ruarsita, cobaltita, gersdorffita, hol·lingworthita, irarsita, jol·liffeïta, krutovita, maslovita, michenerita, padmaïta, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita, wil·lyamita, changchengita, mayingita, hollingsworthita, kalungaïta, milotaïta, urvantsevita i reniïta.

Els exemplars que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservats a les col·leccions del Museu d'Història Natural de Londres (Anglaterra), amb el número de registre: 1926,1; a la Universitat Harvard, amb el número: 87472; i a les col·leccions mineralògiques del Museu Nacional d'Història Natural, a Washington DC (Estats Units), amb els números de registre: 95302 i r7247.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Virgen de Surumi, a la Pprovíncia de Chayanta (Potosí, Bolívia). També ha estat descrita en altres indrets de l'Amèrica llatina, en diversos punts d'Europa, el Canadà i la República Popular de la Xina.