Willard Somers Elliot
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 18 juliol 1926  |
| Mort | 7 juny 2000 (73 anys) |
| Formació | Escola de Música Eastman Col·legi de Música de la Universitat de Texas Septentrional |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, pedagog musical |
| Ocupador | Col·legi de Música de la Universitat de Texas Septentrional |
| Instrument | Fagot |
 
| |
Willard Somers Elliot (Fort Worth, Texas, 18 de juliol, 1926 – Idem. 7 de juny, 2000)[1] va ser un fagot i compositor nord-americà.
Va ser fagot de l'Orquestra Simfònica de Houston (1946–1949), fagot de l'Orquestra Simfònica de Dallas (1951–1956), fagot principal de l'Orquestra Simfònica de Dallas (1956–1964) i fagot principal de l'Orquestra Simfònica de Chicago (1964). –1997).[2] Elliot va compondre i interpretar dues vegades el Concert per a fagot i orquestra amb l'Orquestra Simfònica de Chicago sota els directors Seiji Ozawa i Jean Martinon.
Durant els seus 32 anys ininterromputs com a fagot principal de la "Chicago Symphony", Elliot va actuar com a solista amb Sir Georg Solti, Seiji Ozawa, Jean Martinon, Antonio Janigro, Carlo Maria Giulini, Morton Gould, Lawrence Foster i Claudio Abbado. Va gravar el Concert de Mozart per a Deutsche Grammophon, dirigit per Claudio Abbado.
Elliot també va ser membre dels "Chicago Symphony Chamber Wind Players", "Chicago Symphony Winds" i "Chicago Pro Musica", que va guanyar un premi Grammy el 1986 al Millor artista clàssic nou.[3]
El 1986 Elliot i la seva dona van formar "Bruyere Music Publishers" per publicar les seves pròpies composicions i arranjaments.[1]
Composicions seleccionades
[modifica]- Simfonia núm. 2
- Hypnos and Psyche
- Elegy for Bassoon and Orchestra, estrenada el 7 de desembre de 1959, Dallas Symphony Orchestra, Paul Kletzki director
- Quetzalcoatl, un poema de to
- Peça nocturna per a petita orquestra
- Concert per a dos fagots i orquestra
- Concert per a fagot i orquestra (1965)
- 3 duets per a flauta i fagot
- Sis cançons franceses del segle XV per a oboè, fagot i piano (1978)
- Poema per a fagot i quartet de corda
- Quintet per a fagot i corda
- Dues metamorfosis per a fagot solista, quartet de corda i quartet de vent
- Sis cançons portugueses per a fagot i piano
- Sis cançons populars portugueses per a fagot sol i orquestra (1990)
- Elegy for Orchestra (1960) (Premi Kousevitzky (1961)[1]
- Snake Charmer, per a flauta alt i orquestra (1975)
- Five Impressions for Wind Octet (1981)
- Fantasy, per a piccolo i piano (1978)
- Cinc peces curtes per a oboè i piano (1986)
- Quatre peces lletres per a octet de vent, Edvard Grieg, arranjades per Willard Elliot (1986)
- Ma mere l'Oye cinq pieces enfantines, Maurice Ravel, arranjat per a flauta, oboè, clarinet, fagot, trompa, violí, viola, violoncel i baix per Willard Elliot (1988)
- Marxa de Turandot, Carl Maria von Weber, arranjat per a octet de vent (2 oboès, 2 clarinets, 2 trompes, 2 fagots) de Willard Elliot (1986)
- Peter Schmoll ouverture, Carl Maria von Weber, arranjat per a octet de vent per Willard Elliot (1986)
- Quartet en si bemoll, per a fagot, violí, viola i violoncel, Mozart, adaptat per Willard Elliot (1986)
- Quejas o la maja y el ruisenor (Lament de la maja i el rossinyol), de Goyescas, per a octet de vent: 2 oboès, 2 clarinets, 2 trompes, 2 fagots Granados, arranjat Willard Elliot (1986)
- Scriabiniana, suite d'obres per a piano seleccionades, Alexander Scriabin, arranjades per a flauta, oboè, clarinet, fagot, trompa, violí, viola, violoncel i baix de Willard Elliot (1991)
- Septet, per a flauta, oboè, clarinet, fagot, trompa, trompeta i tuba, Willard Elliot (1987)
- Septet, per a oboè, fagot, trompa, dos violins, violoncel i baix, Glinka, nova revisió de Willard Elliot (1988)
- Set preludis per a clarinet i piano, Alexander Scriabin, arranjat per Willard Elliot (1986)
- Siluetes (a partir d'impressions), per a soprano, fagot i piano, de Willard Elliot (1991)
- Sis cançons populars portugueses, per a fagot i piano, Willard Elliot (1988)
- Tears, Idle Tears, per a soprano, fagot i piano, de Willard Elliot (1990)
- Dos esbossos per a quintet de vent fusta (1986)
- Valse, Opus 38 per a flauta, clarinet, fagot i piano Alexander Scriabin, arranjat per Willard Elliot (1986)
- Evolutions per a dos contrafagots (estrenada el 10 d'agost de 1999, conferència anual de la "International Double Reed Society")
- La majoria de les composicions anteriors van ser publicades per "Bruyere Music Publishers", una empresa que Willard i la seva dona, Pat (née Patricia J. Bills), van fundar el 1986 per publicar i popularitzar les seves composicions i arranjaments.
Educació
[modifica]- 1945 – Llicenciat en música, University of North Texas
- 1946 – Màster en música; en composició, Eastman School of Music, Universitat de Rochester
- Estudiant de Vincent Pezzi (fagot), Sanford Sharoff (fagot), Bernard Rogers (composició i orquestració)
Altres càrrecs
[modifica]- 1949–1952 – Instructor de fagot, University of North Texas College of Music
- 1973–1976 – Facultat, Universitat DePaul
- 1979–1984 – Facultat, Northwestern University
- 1997–2000 – Facultat, Texas Christian University
Premis
[modifica]- 1947 – Guanyador, "Federació Nacional de Clubs de Música" Concurs de Composició
- 1961 – Co-guanyador del premi "Koussevitsky Foundation", Elegy for Orchestra, interpretat per la Dallas Symphony Orchestra, Paul Kletzki dirigint
- 1986 – Chicago Pro Musica va rebre un Premi Grammy al millor artista clàssic nou als 28è Premis Grammy.
Discografia seleccionada
[modifica]- Chicago Pro Musica, The Medinah Sessions
- Kurt Weill, Suite de The Three-Penny Opera (gravat el juny de 1988)
- Sir William Walton, Facade Suite (gravat l'agost de 1983)
- Richard Strauss, Hasenöhrl, Till Eulenspiegel's Merry Pranks (gravat l'agost de 1983)
- Igor Stravinsky, El conte del soldat – Suite (gravat l'agost de 1983)
- Paul Bowles, Música per a una farsa (gravat el juny de 1988)
- Bohuslav Martinů, La Revue de Cuisine (gravat el juny de 1988)
- Alexander Scriabin, Willard Elliot, Vals en la bemoll major, Opus 38 (gravat l'agost de 1983)
- Carl Nielsen, Serenata in vano (gravat l'agost de 1983)
- Edgard Varèse, Octandre (gravat el juny de 1988)
- Rimsky-Korsakov, Easily Blackwood, Capritx espanyol (gravat l'agost de 1983)
- Enregistrat l'agost de 1983 i juny de 1988 a Medinah Temple, Ohio Street, Chicago (les sessions de 1983 es van publicar dos anys més tard en un parell de discos)
- La sessió de 1983 es va tornar a empaquetar amb la sessió de 1988 i es va tornar a publicar com a gravació per a audiòfils (Enregistrament analògic a HDCD) el 2001 en dos CD per referencerecordings.com Enregistraments de referència
Referències Generals
[modifica]- Contemporary American Composers, A biographical Dictionary, First edition, compilat per Ruth Anderson (compositora) (1928 – 2019), G.K. Hall & Co., Boston (1976)
- William H. Rehrig, The Heritage Encyclopedia of Band Music, Composers and their music, Suplement, Integrity Press, Westerville, Ohio (1996)
- Composium Directory of New Music, Índex anual de composicions contemporànies, edició de 1979 Crystal Musicworks, Sedro Woolley, Washington (1979)
- Composium Directory of New Music, Índex anual de composicions contemporànies, edició de 1980, Crystal Musicworks, Sedro Woolley, Washington (1980)
- Contemporary American Composers, A biographical Dictionary, Second edition, compilat per Ruth Anderson, G.K. Hall & Co., Boston (1982)
- International Who's Who in Music and Musicians' Directory, vuitena edició "International Who's Who in Music", Cambridge, Anglaterra (1977)
- International Who's Who in Music and Musicians' Directory, novena edició editat per Adrian Gaster (1919–1989), "International Who's Who in Music", Cambridge, Anglaterra (1980)
- International Who's Who in Music and Musicians' Directory, 10a edició "International Who's Who in Music", Cambridge, Anglaterra (1984)
- Who Was Who in America, With World notables, Volum 14, 2000-2002, Marquis Who's Who, New Providence (Nova Jersey) (2002)
- Who's Who in America, 38th edition, 1974-1975, "Marquis Who's Who", Wilmette, Illinois (1974)
- Who's Who in America, 39th edition, 1976-1977, "Marquis Who's Who", Wilmette, Illinois (1976)
- Who's Who in America, 40th edition, 1978-1979, "Marquis Who's Who", Wilmette, Illinois (1978)
- Who's Who in America, 41st edition, 1980-1981, "Marquis Who's Who", Wilmette, Illinois (1980)
- Who's Who in America, 42nd edition, 1982-1983, "Marquis Who's Who", Wilmette, Illinois (1982)
- Who's Who in America, 47th edition, 1992-1993, "Marquis Who's Who", New Providence, New Jersey (1992)
- Who's Who in America, 48th edition, 1994, Marquis Who's Who, New Providence, New Jersey (1993)
- Who's Who in America, 49th edition, 1995, Marquis Who's Who, New Providence, New Jersey (1994)
- Who's Who in America, 50th edition, 1996, Marquis Who's Who, New Providence, New Jersey (1995)
- Who's Who in America, 51st edition, 1997, Marquis Who's Who, New Providence, New Jersey (1996)
- Who's Who in America, 52nd edition, 1998, Marquis Who's Who, New Providence, New Jersey (1997)
- Who's Who in America, 53rd edition, 1999, Marquis Who's Who, New Providence, New Jersey (1998)
- Who's Who in America, 54th edition, 2000, Marquis Who's Who, New Providence, New Jersey (1999)
- Who's Who in America, 55th edition, 2001, Marquis Who's Who, New Providence, New Jersey (2000)
- Who's Who in American Music: Classical, R.R. Bowker, New York (1983)
- Who's Who in Entertainment, Second edition, 1992-1993, Marquis Who's Who, Wilmette, Illinois (1992)
- Who's Who in Entertainment, Third edition, 1998- 1999, Marquis Who's Who, New Providence, New Jersey (1997)
- Who's Who in the Midwest, 15th edition, 1976-1977, Marquis Who's Who, Wilmette, Illinois (1976)
- Who's Who in the Midwest, 16th edition, 1978-1979, Marquis Who's Who, Wilmette, Illinois (1978)
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 https://www.tshaonline.org/handbook/entries/elliot-willard-somers
- ↑ Ex-cso Bassoonist Willard Elliot, 73,/https://en.wikipedia.org/wiki/Chicago_Tribune/10 June 2000
- ↑ Willard Elliot: Newspaper Obituary and Death Notice,/https://en.wikipedia.org/wiki/Fort_Worth_Star-Telegram/15 June 2000