Vés al contingut

Willem Drost

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaWillem Drost
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 abril 1633 Modifica el valor a Wikidata
Amsterdam (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 febrer 1659 Modifica el valor a Wikidata (25 anys)
Venècia (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura i gravat Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Venècia (1655–1658)
Amsterdam (1652–1655) Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, gravador Modifica el valor a Wikidata
GènerePintura d'història Modifica el valor a Wikidata
MovimentBarroc Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsRembrandt van Rijn Modifica el valor a Wikidata
Genet polonès (Col·lecció Frick, Nova York), obra tradicionalment atribuïda a Rembrandt. Alguns historiadors consideren que va ser pintada per Drost.

Willem Drost (Amsterdam?, Batejat el 19 d'abril de 1633 - Venècia, enterrat el 25 de febrer de 1659) va ser un pintor i gravador de l'Edat d'Or neerlandesa, apreciat pels seus retrats i per les seves pintures d'història. Es conserven molt poques de les seves obres i la seva figura està estretament relacionada amb la del seu mestre, Rembrandt.[1] Va ser un dels artistes biografiats per Arnold Houbraken.

Biografia

[modifica]

Cap a 1650, segons Houbraken, va ser alumne de Rembrandt, amb qui va arribar a tenir una intensa relació laboral. Drost va pintar escenes històriques i bíbliques per al seu mestre, així com retrats i d'altres obres. Entre elles, destaca la seva Betsabé rep la carta de David (1654) inspirada en la Betsabé al bany del seu mestre, pintada el mateix any. Ambdues obres es conserven al Museu del Louvre de París.

Algunes de les obres que van sortir del taller de Rembrandt durant aquest període i que tradicionalment s'atribuïen al mestre holandès es considera ara que van ser pintades amb una aportació gran dels seus alumnes i socis, entre d'altres, de Willem Drost. Una d'aquestes pintures és el Genet polonès(Col·lecció Frick, Nova York), que segons l'investigador Josua Bruyn (membre del Rembrandt Research Project, RRP) sembla ajustar-se millor a l'estil de Drost que al de Rembrandt,[2] encara que alguns historiadors (com Simon Schama[3] o Ernst von Wetering) segueixen sostenint l'autoria de Rembrandt i altres aprecien la col·laboració de diverses mans en les diferents parts del quadre.[4][5]

Un altre cas és el del Retrat de dona jove amb les seves mans creuades sobre un llibre (datat cap a 1653) de la Galeria Nacional de Londres, atribuït a Rembrandt fins que es va demostrar que la signatura era falsa. L'anàlisi estilística de l'obra ha portat els investigadors a adjudicar la seva autoria a Willem Drost.[6]

A mitjans de la dècada de 1650, de nou segons Houbraken, Drost es va traslladar a Itàlia. Va treballar a Roma i després va col·laborar amb l'artista alemany Johann Carl Loth en una sèrie de quadres (actualment perduts) sobre els Quatre evangelistes, realitzats a Venècia,[7] ciutat on Drost va morir el 1659.

Obres

[modifica]
Signatura de Willem Drost al Retrat d'una dama(1653), Museu Bredius, La Haia.

Obres d'atribució dubtosa o discutida

[modifica]
  • El centurió Corneli (o, potser,El serf despietat). A la Col·lecció Wallace aquest quadre s'atribueix actualment a un seguidor de Rembrandt (sense especificar l'autor concret) i s'assenyala la incertesa sobre el seu tema. Alguns consideren que es tracta de la història del centurió Corneli (Fets dels Apòstols, 10) o la paràbola del servent despietat. Com en altres casos, també va ser atribuïda a Rembrandt.
  • c.1659:Sant Mateu i l'àngel, Museu d'Art de Carolina del Nord, Raleigh (Estats Units). No hi ha acord entre els especialistes en Drost sobre si aquesta obra és de la seva autoria.[13]
  • c.1659:Abraham expulsa Agar i Ismael, col·lecció delCollegeGuilford, Greensboro (Carolina del Nord), (Estats Units). Es considera una còpia d'un original de Drost.

Referències

[modifica]
  1. Sliven (1995) p. 116.
  2. VOGEL, Carol: «Inside art»,The New York Times, 24 octubre 1997 (consultat el 2 de març de 2011).
  3. El defensa en el seu llibreRembrandt 's eyes, 1999.
  4. ZYGULSKI, JR., Zdzislaw: «Further Battles for the 'Lisowczyk' (Polish Rider) by Rembrandt »enArtibus et Historiae, Vol 21, núm 41 (2000), pàg. 197-205.
  5. BAILEY, Anthony:Respostes a Rembrandt: qui va pintar elGenet polonès?. Nova York, 1993.
  6. Fitxa de l'obra Arxivat 2016-03-12 a Wayback Machine. a la pàgina en línia de la Galeria Nacional (consultada el 3 de març de 2011).
  7. Sliven (1995) p. 117.
  8. Fitxa a la pàgina del Museu Ashmolean.
  9. Fitxa Arxivat 2011-05-26 a Wayback Machine. a la pàgina del Museu Bredius (consultada el 5 de març de 2011).
  10. Fitxa de l'obra a la pàgina del Museu del Louvre.
  11. = 13.848 Fitxa de l'obra a la pàgina del Museu del Louvre.
  12. Witt, David De:The Bader Collection: Dutch and Flemish paintings. Agnes Etherington Art Centre, 2008; pàg. 112.
  13. BIKKER (2006), pàg. 138. Matthew angel north Matthew angel north carolina & f = false

Bibliografia

[modifica]
  • BIKKER, Jonathan: Willem Drost: A Rembrandt pupil in Amsterdam and Venice. Yale UP, 2006. ISBN 0-300-10581-9.
  • SLIVE, Seymour Slive: Dutch Painting, 1600-1800, Yale UP, 1995. ISBN 0300074514.