Vés al contingut

William Hodge

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaWilliam Hodge
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) William Vallance Douglas Hodge Modifica el valor a Wikidata
17 juny 1903 Modifica el valor a Wikidata
Edimburg (Escòcia) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 juliol 1975 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Cambridge (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Master Pembroke College
1958 – 1970
← Sydney Castle RobertsWilliam Anthony Camps →
President Mathematical Association
1954 – 1954
← Alan Broadbent
President Societat Matemàtica de Londres
1947 – 1949
← Edward TitchmarshMax Newman →
Lowndean Professor of Astronomy and Geometry
1936 – 1970
← Henry Frederick BakerFrank Adams → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióSt John's College, Cambridge (1923–1926)
Universitat d'Edimburg (1920–1923)
George Watson's College (1909–1920) Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiEdmund Whittaker Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques i geometria Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, astrònom Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Cambridge (1931–1970)
Universitat de Bristol (1926–1931) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralMichael Atiyah, Bernard Scott, Samuel Lilley, David Simms i Ian R. Porteous Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeKathleen Anne Cameron Modifica el valor a Wikidata
ParesArchibald James Hodge i Janet Vallance
ParentsAlan Broadbent, cunyat Modifica el valor a Wikidata
Premis


William Hodge (anglès: William Vallance Douglas Hodge) (Edimburg, 17 de juny de 1903 - Cambridge, 7 de juliol de 1975) va ser un matemàtic escocès.

Nascut en una família de comerciants, en acabar els estudis secundaris al George Watson's College[1] d'Edimburg, va estudiar matemàtiques a la universitat d'Edimburg (1920-1923) i a la universitat de Cambridge (1923-1926).[2] A partir de 1926 va ser professor a la universitat de Bristol fins que el 1931 va tornar com professor a la universitat de Cambridge un va fer tota la seva carrera acadèmica fins que es va retirar el 1970.[3]

Hodge va publicar dos llibres i una cinquantena d'articles científics.[4] Diversos conceptes i teories matemàtiques porten el seu nom, però les seves aportacions més originals son la conjectura de Hodge[5] (per la qual hi ha un premi de un milió de dòlars per qui la demostri o refuti)[6], l'operador estrella[7] i els seus treballs sobre les varietats abelianes complexes.[8]

Referències

[modifica]
  1. Atiyah, 1976, p. 169-170.
  2. Chang, 2011, p. 212.
  3. Atiyah, 1976, p. 184.
  4. Atiyah, 1976, p. 190-192.
  5. Lewis, 1999, p. 139 i ss.
  6. Deligne, 2006, p. 45 i ss.
  7. Cahill, 2013, p. 428.
  8. Moonen i Zarhin, 1999, p. 711 i ss.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «William Hodge» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Atiyah, Michael. «Hodge, William Vallance Douglas». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 17 juliol 2021]. (anglès)
  • Gregersen, Erik. «Sir William Hodge». Encyclopaedia Britannica, 2011. [Consulta: 17 juliol 2021]. (anglès)
  • Mehl, Serge. «Sir HODGE William Vallance Douglas, écossais, 1903-1975». ChronoMath. [Consulta: 17 juliol 2021]. (francès)