Vés al contingut

Wilson Ferreira Aldunate

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaWilson Ferreira Aldunate
Biografia
Naixement1919 Modifica el valor a Wikidata
Nico Pérez (Uruguai) Modifica el valor a Wikidata
Mort1988 Modifica el valor a Wikidata (68/69 anys)
Montevideo (Uruguai) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri del Buceo Modifica el valor a Wikidata
  Ministre de Ramaderia, Agricultura i Pesca
1 de març de 1963 – 28 de febrer de 1967
Activitat
OcupacióPolític
PartitPartit Nacional
Família
FillsJuan Raúl Ferreira Sienra Modifica el valor a Wikidata

Wilson Ferreira Aldunate (Nico Pérez, 1919 - Montevideo, 1988) fou un polític uruguaià, considerat el principal cabdill civil del Partit Nacional des de la dècada de 1970 fins a la seva mort el 1988. Va adquirir notorietat després de declarar-se com un dels més destacats opositors als governs de Jorge Pacheco Areco i de Juan María Bordaberry, i després del cop d'estat del 27 de juny de 1973, es va exiliar i es va convertir en un dels crítics més importants del règim militar.[1]

Biografia

[modifica]

Wilson es va presentar a les eleccions generals de 1971 però no va aconseguir la presidència. El Partit Nacional va denunciar els fets i la Cort Electoral va començar una investigació que finalment va arribar a reconèixer que hi havia més vots que no circuits. No obstant això, la Cort va determinar que aquest fet aïllat no alterava els resultats. Els nacionalistes sempre van sostenir que a Wilson li havien robat les eleccions. Més endavant, es va confirmar que l'expresident brasiler Emílio Garrastazu Médici havia mantingut una reunió secreta amb el llavors president estatunidenc Richard Nixon i amb la CIA per tal d'influenciar els resultats de les eleccions uruguaianes i evitar així una possible victòria de la coalició política d'esquerres, el Front Ampli.[2][3][4]

El candidat nacionalista, que anys abans havia estat ministre de Ramaderia (1963-1967), va ocupar també un lloc al Senat fins a l'any 1973, quan es va exiliar mesos després del cop d'estat. Des de fora, Wilson va ser crític dels governs de Pacheco i de Bordaberry.[5] Ferreira va dir:[6]

« Em perdonareu que jo, abans de retirar-me de sala, doni a la cara dels autors d'aquest atemptat el nom del seu més radical i irreconciliable enemic, que serà, no tinguin cap mena de dubte, el venjador de la República: Visca el Partit Nacional![7] »

Mort

[modifica]

Va morir a Montevideo el 15 de març de 1988, víctima d'un càncer. La seva mort va provocar una gran demostració popular i nombrosos reconeixements de tots els partits polítics de l'Uruguai.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Navascués, Hernán. El legado de un nombre. Montevideo: Ediciones de la Plaza, 2009. 
  2. Pascale, Graziano. Wilson el gran caudillo. Teledoce, 1987. 
  3. Di Candia, César. El viento nuestro de cada día: Wilson Ferreira Aldunate. Montevideo: Ed. de la Plaza, 1989. 
  4. Documents desclassificats del Dpt. d'Estat dels EUA, on es parla de les manipulacions d'aquest país i del Brasil durant les eleccions del 1971 (anglès)
  5. Sanguinetti, Julio María. La agonía de una democracia. Montevideo: Taurus, 2008. ISBN 9789974952768. 
  6. Luppi, Carlos. Biografía de Wilson. Una comunidad espiritual. Montevideo: Editorial Sudamericana Uruguay, 2008. ISBN 978-9974-8100-1-3. 
  7. Wilson Ferreira Aldunate - Discurs al Senat, 27 de juny de 1973 (castellà)

Enllaços externs

[modifica]