Vés al contingut

Xalet Refugi de Rasos de Peguera

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Xalet Refugi de Rasos de Peguera
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusRefugi de muntanya Modifica el valor a Wikidata
Construcció1933 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud1.754 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaCastellar del Riu (Berguedà) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 08′ 13″ N, 1° 45′ 45″ E / 42.13681613°N,1.76263135°E / 42.13681613; 1.76263135
Activitat
Propietat deCentre Excursionista Montserrat Modifica el valor a Wikidata

El Xalet Refugi de Rasos de Peguera es un refugi de muntanya ubicat a la Serra d'Ensija, dins del terme municipal de Castellar del Riu i és propietat del Centre Excursionista Montserrat de Manresa.[1][2][3][4]

Està situat al Berguedà, a peu de la carretera BV-4243, d’accés als Rasos de Peguera. Aquest refugi fou inaugurat el 9 de desembre de 1933 amb l’objectiu de donar aixopluc als esquiadors que amb mules o bé a peu feien el trajecte des de Berga per gaudir de l'esquí,[5][6] el qual es va practicar per primer cop a Catalunya en aquest indret el desembre de 1908.[7] És el refugi de muntanya més antic en funcionament construït amb finalitats esportives.[cal citació]

Referències

[modifica]
  1. «Refugi del Rasos de Peguera / Xalet dels Rasos de Peguera | Mapes de Patrimoni Cultural». [Consulta: 9 desembre 2020].
  2. «Refugi Rasos de Peguera». Camí dels Bons Homes. [Consulta: 5 novembre 2023].
  3. «Preus i normativa». Xalet – Refugi de Rasos de Peguera, 13-12-2019. [Consulta: 5 novembre 2023].
  4. «El refugi dels Rasos obre amb nous guardes mig any després». Regió 7, 04-01-2020. [Consulta: 9 desembre 2020].
  5. «Xalet Refugi de Rasos de Peguera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. NacióBerguedà. «El refugi de Rasos de Peguera tornarà a obrir per l'1 de maig | NacióBerguedà». [Consulta: 9 desembre 2020].
  7. 324cat. «El refugi-xalet dels Rasos de Peguera reprèn l'activitat després d'estar dos anys tancat», 18-12-2009. [Consulta: 9 desembre 2020].

Enllaços externs

[modifica]