Vés al contingut

Xarxa Rescat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióXarxa Rescat
(ca) Radiocomunicacions d'Emergències i Seguretat de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusagència governamental Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Part deSecretaria General d'Interior Modifica el valor a Wikidata

Lloc webinterior.gencat.cat… Modifica el valor a Wikidata

La xarxa Rescat (xarxa de Radiocomunicacions d'Emergències i Seguretat de Catalunya) és la xarxa pública de comunicacions de la Generalitat de Catalunya pels seus cossos de seguretat i emergències. La xarxa està basada en l'estàndard europeu TETRA (Terrestrial Trunked Radio).[1] És una xarxa de titularitat pública de la Generalitat de Catalunya.

Implantació

[modifica]

La xarxa Rescat es va implantar oficialment l'1 de gener de 2008 per a tots els cossos i serveis operatius de Catalunya.[2] Fins a aquest moment, hi havia a la Generalitat de Catalunya dues xarxes de comunicacions operatives (totes dues d'operadores privades):

  • NEXUS. Xarxa amb tecnologia digital TETRAPOL, específica per als Mossos d'Esquadra, creada al 1994. Va ser la primera xarxa Tetrapol desplegada a Espanya.[3]
  • Àgora. Xarxa amb tecnologia digital TETRA, per a la resta de cossos i serveis, especialment pel Cos de Bombers de la Generalitat, creada al 1998.

Cobertura, Ús i Gestió

[modifica]

Actualment ofereix cobertura al 97% del territori i al 99% de la població quan s'usa en emissores des de vehicle i al 90% del territori i al 97% de la població quan s'utilitzen emissores portàtils.

La incorporació a la xarxa RESCAT va ser immediata a la Generalitat de Catalunya així com policia i bombers de Barcelona, posteriorment va començar a la resta de policies locals, ajuntaments sense policia local, i entitats vinculades amb els serveis i la seguretat.

Xarxa Rescat (any incorporació)
Generalitat de Catalunya Administració local Altres
Mossos d'Esquadra (2008) Guàrdia Urbana de Barcelona (2008) Patronat de la Muntanya de Montserrat[4] (2011)
Bombers de la Generalitat (2008) Bombers de Barcelona (2008) Gas Natural, i Endesa[5] (2012)
Protecció Civil (2008) Policies locals (a partir de 2008) Enagas[6] (2014)
Agents Rurals (2008) Ajuntaments sense policia local (a partir de 2008) Abertis Autopistas[7] (2014)
Servei d'Emergències mèdiques (2008) Consells Comarcals (a partir de 2008) Creu Roja[8] (2014)
Servei Català de Trànsit (2008) Aigües Ter Llobregat
Agència Catalana de l'Aigua (2008) AEQT[9] (2012), i ANAV[10] (2015)
Departament de Territori i Sostenibilitat (2008) Port de Barcelona

Hi ha més de 23.900 terminals en ús a Catalunya, on més de 9,300 són usats pels Mossos d'Esquadra.[1][11]

Tots els ajuntaments disposen de com a mínim dos terminals que han de tenir a punt en cas d'incendis, nevades, inundacions o qualsevol emergència.

De la gestió de la xarxa se n'ocupa l'Oficina de Coordinació de la Xarxa Rescat[12] i del manteniment tècnic està a càrrec del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya (CTTI).

Tecnologia

[modifica]

La xarxa Rescat està basada en l'estàndard europeu TETRA de l'Institut Europeu de Normes de Telecomunicacions dissenyat específicament per ús de cossos de seguretat i emergències. TETRA permet múltiples comunicacions en una mateixa zona i la seguretat i privacitat de les transmissions. Aquest estàndard permet l'enviament de dades i de veu de terminal a central, de terminal a terminal i també cap a grups de terminals.

Necessita d'estacions base repartides pel territori per donar la cobertura, actualment hi ha  233 estacions base instal·lades a Catalunya.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Què és la xarxa Rescat» (en anglès). Arxivat de l'original el 2017-10-20. [Consulta: 20 octubre 2017].
  2. «Tots els cossos d'emergències i seguretat de Catalunya s'integren en la mateixa xarxa de comunicacions Rescat». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 22 de febrer 2018. [Consulta: 21 febrer 2018].
  3. Sallent Roig, Oriol et altres. Principios de comunicaciones móviles. Barcelona: Edicions UPC, 2003, p. 226. ISBN 84-8301-715-6 [Consulta: 21 febrer 2018]. 
  4. «Montserrat s'adhereix a la Xarxa RESCAT».
  5. «Endesa i Gas Natural s'adhereixen a la xarxa de comunicacions d'emergències de la Generalitat».
  6. «Interior signa un conveni de coordinació en la gestió d'emergències amb Enagás i l'adhesió d'aquesta empresa a la Xarxa RESCAT». Arxivat de l'original el 24 de febrer 2018. [Consulta: 23 febrer 2018].
  7. «Interior adhereix Abertis a la Xarxa RESCAT d'emergències de la Generalitat». Arxivat de l'original el 24 de febrer 2018. [Consulta: 23 febrer 2018].
  8. «Interior adhereix Creu Roja a la Xarxa RESCAT d'emergències de la Generalitat». , 31-07-2014 [Consulta: 23 febrer 2018]. Arxivat 24 de febrer 2018 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2018-02-24. [Consulta: 23 febrer 2018].
  9. «El Departament d'Interior i l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) milloren la comunicació dels incidents menors a les empreses químiques». Arxivat de l'original el 24 de febrer 2018. [Consulta: 23 febrer 2018].
  10. «CONVENI ENTRE L'ASSOCIACIÓ NUCLEAR ASCÓ - VANDELLÒS II i EL DEPARTAMENT D'INTERIOR DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PER A LA ADHESIÓ DE L'ASSOCIACIÓ NUCLEAR ASCÓ - VANDELLÒS II A LA XARXA RESCAT». [Consulta: 23 febrer 2018].
  11. «Interior adhereix Creu Roja a la Xarxa RESCAT d'emergències de la Generalitat». govern.cat. Arxivat de l'original el 2017-10-20 [Consulta: 20 octubre 2017]. Arxivat 2017-10-20 a Wayback Machine.
  12. «Oficina de coordinació». [Consulta: 20 octubre 2017].

Enllaços externs

[modifica]