Xavi Argemí i Ballbè
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 agost 1995 (29 anys) Sabadell (Vallès Occidental) |
| Activitat | |
| Ocupació | estudiant universitari, activista |
  
| |
Xavi Argemí i Ballbè (Sabadell, 14 d’agost de 1995) és un universitari activista per les cures pal·liatives que té distròfia muscular de Duchenne.[1]
Li van diagnosticar la malaltia degenerativa incurable quan tenia tres anys, i l'11 de març del 1999 va prendre consciència que el seu cos anava limitant la mobilitat de manera irreversible, fins a moure només uns dits i el cap. Va patir diverses crisis respiratòries i el 2018 va decidir no fer-se una traqueotomia que li hauria allargat una mica la vida però dificultat parlar i menjar.[2] El 2020 està acabant el grau de Multimèdia a la UOC.[1]
L'abril del 2019 va enviar una carta al director que van publicar La Vanguardia, el Diari de Sabadell o el Diari Ara, on defensava les cures pal·liatives "davant de les quals l'eutanàsia es presenta com una alternativa molt trista, com un paternalisme que ens ofega".[3][4][5] Després va explicar el seu testimoni a TV3 i va decidir escriure un llibre sobre la malaltia.[6]
El llibre d'Argemí Aprendre a morir per poder viure va aparèixer publicat per Rosa dels Vents el darrer trimestre del 2020, en un moment en què es debatia l'aprovació d'una Llei de l'eutanàsia a Espanya, i va aparèixer entre els llibres més venuts en diversos rànquings.[7] Al llibre rebutja l'eutanàsia i reivindica poder gaudir del temps que li queda "amb els pilars de la família, els amics, suport espiritual, medicina i cures pal·liatives".[8] La secció de La Contra de La Vanguardia va entrevistar-lo també.[9]
Publicacions
[modifica]- Xavi Argemí Ballbé. Aprendre a morir per poder viure: Petites coses que fan la vida meravellosa. Penguin Random House Grupo Editorial España, 22 octubre 2020. ISBN 978-84-18033-47-6.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Armengou, P. J. «Xavi Argemí: "He après a viure amb la mort a la vista"», 02-11-2020. [Consulta: 17 novembre 2020].
- ↑ Press, Europa. «Xavi Argemí narra en un libro su distrofia: "He estado aprendiendo a morir para poder vivir"», 01-11-2020. [Consulta: 17 novembre 2020].
- ↑ Opinió. «No va d'eutanasiar, sinó d'acompanyar». Diari de Sabadell, 18-04-2019. [Consulta: 17 novembre 2020].
- ↑ «Cartes a la Directora 21/04/2019». ARA, 21-04-2019. [Consulta: 17 novembre 2020].
- ↑ «No va d'eutanàsia» (en castellà). La Vanguardia, 16-04-2019. [Consulta: 17 novembre 2020].
- ↑ TV3. «Les cures pal·liatives als 21 anys: "Tinc por que el dolor em faci patir"», 19-11-2019. [Consulta: 17 novembre 2020].
- ↑ «Ali Smith i Juan Gómez-Jurado, els autors més venuts de la setmana». ARA, 11-11-2020. [Consulta: 17 novembre 2020].
- ↑ «“Soc feliç, no vull l'eutanàsia”». Rac1, 16-11-2020. [Consulta: 17 novembre 2020].
- ↑ «"No ens abandonem els uns als altres"». La Vanguardia, 29-12-2020. [Consulta: 31 desembre 2020].