Xavi Castillo
 (2008)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1967 (56/57 anys) Onda (la Plana Baixa) |
| Activitat | |
| Ocupació | director de teatre |
| |
Xavi Castillo (Onda, 1967)[1] és un actor[2] i autor de teatre[3] nascut a Onda i criat a Alcoi,[4] principal integrant de la companyia alcoiana Pot de Plom[1] i director d'aquesta. És un dels comediants més coneguts[5] i l'exponent més destacable de l'humor valencià, un humor basat en les paraules malsonants, la caricatura i un caràcter desacralitzador.[6] La companyia Pot de Plom és una de les més importants del teatre valencià en valencià del segle XXI.[7]
El 1985 funda la companyia Pot de Plom i la torna a fundar el 1993.[8]
El 1990, X. Castillo actua a cafès teatres.[9]
Les obres de Pot de Plom i Xavi Castillo són de producció pròpia. Es caracteritzen sobretot per ser monòlegs de caràcter còmic als quals Castillo acostuma a trencar la quarta paret adreçant-se al públic al qual fa partícip de l'actuació. Al País Valencià és conegut per la censura patida per part de l'actual president de la Diputació de València i president provincial del PP, Alfonso Rus,[5] a causa de la seua imitació del papa Joan Pau II a l'obra Con la Iglesia hemos topao! (L'heretge de Xàtiva i altres històries) i també per part de Teatres de la Generalitat Valenciana per l'obra de teatre L'estrany viatge on al cartell eixia una caricatura d'Eduardo Zaplana.[10][11] Malgrat la censura, ell va actuar contractat per altres organitzacions,[5] com les organitzacions falleres.[12]
Obres
[modifica]- Pànic al centenari
- Jordiet contraataca
- Defecte 2000
- The Best of... Jordiet[13]
- Hamlet? Això ho pague jo![14]
Obres no teatrals
[modifica]- Barbaritats Valencianes!, llibre escrit junt a Lalo Kubala que repassa amb humor els escàndols del Partit Popular de la Comunitat Valenciana[15]
Premis
[modifica]- Premi de teatre La Cartelera 2010[16]
Videos
[modifica]Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Rosselló, 2016, p. 21.
- ↑ «Xavi Castillo actuarà a la Safor amb dos espectacles diferents a l'octubre». VilaWeb, 20-09-2006 [Consulta: 25 febrer 2019].
- ↑ Monferrer Palmer, Aina «El teatre català del segle XX i la col·lecció «Essencial» de Bromera: ressenya sobre el darrer volum de la col·lecció (2011), escrit per Ramon X. Rosselló». Ítaca. Revista de Filologia, 2, 2011, pàg. 309. ISSN: 2172-5500.
- ↑ Rosselló, 2016, p. 22.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Xavi Castillo, las imágenes de la Unió de Periodistes, una exposición de desnudos, el PP valenciano se ha destacado por su querencia por la prohibición». Valencia Plaza, 02-10-2015. [Consulta: 25 febrer 2019].
- ↑ Reig Cruañes, Pepe «Carceller, el éxito trágico del editor de LA TRACA». Historia y Comunicación Social, 20, 2, 2015, pàg. 624.
- ↑ Rosselló, 2016, p. 26.
- ↑ Puchades, 2006, p. 6.
- ↑ Puchades, 2006, p. 58.
- ↑ García, J. L. «La censura institucional». Levante-EMV, 08-03-2010 [Consulta: 25 febrer 2019].
- ↑ Bazán, Boke. «El cartel desterrado. Pioneros del cartel valenciano y escena contemporánea». A: Ciudades (im)propias: la tensión entre lo global y lo local, 2011, p. 241-254. ISBN 978-84-694-2906-8.
- ↑ «Xavi Castillo satiriza a Rus en su regreso a Xátiva tras 4 años de "veto"». Levante-EMV, 03-02-2008 [Consulta: 25 febrer 2019].
- ↑ Rosselló, Ramon X. «Els directors d'escena valencians en temps de democràcia.». Zeitschrift für Katalanistik, 26, 2013, pàg. 312.
- ↑ EFE «Xavi Castillo parodia la actualidad política valenciana en Barcelona». ABC, 03-10-2011 [Consulta: 25 febrer 2019].
- ↑ «'Barbaritats Valencianes!', el esperpento valenciano desde la visita del Papa al 'caloret' de Barberá». eldiario.es, 10-04-2015 [Consulta: 25 febrer 2019].
- ↑ Ajuntament de Sueca. «L'alcalde de Sueca entrega el premi de teatre de La Cartelera a Xavi Castillo». Sueca, 30-11-2010. [Consulta: 25 febrer 2019].
Bibliografia
[modifica]- Puchades, Xavier «Nuevas promociones de autores dramáticos en el teatro valenciano (1984-2005)». Stichomythia: Revista de teatro español contemporáneo, 4, 2006, pàg. 1-85. ISSN: 1579-7368.
- Rosselló, Ramon X. «L'escriptura teatral valenciana dels anys 90 ençà». L'Aiguadolç, 45, 2016, pàg. 13-28.