Xavier Duran i Escriba

Xavier Duran i Escriba
Biografia
Naixement	1959 (64/65 anys); Barcelona
Residència	Sant Feliu de Guíxols
Formació	Universitat Autònoma de Barcelona
Activitat
Ocupació	químic, divulgador científic, escriptor, periodista científic, director de documentals
	Veu: Xavier Duran i Escriba (català)

Xavier Duran i Escriba (Barcelona, 3 de gener de 1959) és un periodista, escriptor, químic i divulgador científic català.^[1]

Es llicencià en Ciències Químiques l'any 1982 i fou investit com a doctor en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 1997.^[2]^[3] Exercí de mestre l'escola Sant Jordi de la Roca del Vallès, però d'ençà del 1989 s'ha dedicat exclusivament al periodisme científic. Ha estat autor de llibres de narrativa, d'assaig i de divulgació científica. També ha col·laborat en diverses revistes com ara Quaderns Tècnics, pionera de la divulgació tecnològica en català^[4] o El Temps.^[5]

En l'àmbit comunicatiu audiovisual, dirigí el programa de TV3 El Medi Ambient des del 1999 fins al 2014. Ha guanyat, entre d'altres, els premis Joan Fuster, Josep Vallverdú i Joaquim Xirau d'assaig, el Premi Europeu de Divulgació Científica «Estudi General» i el de narrativa Marian Vayreda.^[6]^[7]

Obres

Investigació i divulgació

L'esperit de la ciència. València: Eliseu Climent / 3i4, 1991 (Premi Joan Fuster d'assaig, 1990)^[1]
Les cruïlles de la utopia. Barcelona: Ed. 62, 1992 (Premi Josep Vallverdú d'assaig, 1991)^[1]
El nacionalisme a l'era tecnològica. Barcelona: Ed. 62, 1994 (Premi d'assaig Joaquim Xirau, 1993)^[1]
El cervell polièdric. València: Bromera, 1996 (Premi Europeu de Divulgació Científica «Estudi General», 1995)^[1]
100 noves preguntes sobre la ciència (1996)
Mosquits, microbis i dòlars: la lluita contra la malària i les vacunes del segle xx (1997)
Connexions ambientals; del repte ecològic al canvi social. Barcelona: Empúries, 2000^[1]
L'artista en el laboratori. Alzira: Bromera, 2007^[1]
Franquisme via satèl·lit: Sputnik, Apollo i guerra freda a la premsa de Barcelona. Barcelona: Pagès, 2007.
Molècules en acció: del Big Bang als materials del futur (2010) doi:10.5821/ebook-9788476539248 ISBN 9788498804409
Per què les lleones no els prefereixen rossos (i seixanta curiositats científiques més). Barcelona: Columna, 2011
100 molècules amb què la química ha canviat (poc o molt) la història. Valls: Cossetània, 2013
La ciència en la literatura: un viatge per la història de la ciència vista per escriptors de tots els temps. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2015 (Premi Crítica Serra d'Or de Recerca [Ciències]^[8] 2016) ISBN 978-84-475-4233-8
La ciencia en la literatura: un viaje por la historia de la ciencia vista por escritores de todos los tiempos (XXII Premi Nacional d'Edició Universitària en la categoria de divulgació científica)^[9]
L'imperi de les dades. València: Bromera, abril 2018 (Premis Literaris Ciutat d'Alzira categoria de Divulgació Científica Estudi General, 2017)^[10]
Cervells, robots, humans: apunts d'un UPCnauta. Barcelona: Iniciativa Digital Politècnica. Oficina de Publicacions Acadèmiques Digitals de la UPC, 2024. doi:10.5821/ebook-9788410008212 ISBN 9788410008212

Narrativa

Històries asimètriques. Barcelona: Empúries, 1993 (Premi Ciutat d'Olot-Marià Vayreda de narrativa, 1992)^[1]
Traficants d'idees. Barcelona: Empúries, 1994 [Juvenil]^[1]
Els crims de la taula periòdica. L'Hospitalet de Llobregat: Santillana Juvenil, 2019 [Juvenil]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 ^1,6 ^1,7 ^1,8 Xavier Duran i Escriba al Qui és Qui de les Lletres Catalanes
↑ «Xavier Duran i Escribà». CCCB. Arxivat de l'original el 20 de maig 2014. [Consulta: 20 maig 2014].
↑ «Xavier Duran – Ciència per llegir». Universitat Autònoma de Barcelona. [Consulta: 16 gener 2023].
↑ «Col·laboradors Quaderns Tècnics».
↑ «Xavier Duran - Articles» (en catalan). El Temps. [Consulta: 16 gener 2023].
↑ «Xavier Duran i Escribà». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 17 febrer 2016].
↑ Viadel, Francesc. «Xavier Duran». metode.cat. Arxivat de l'original el 2016-11-14. [Consulta: 13 novembre 2016].
↑ «‘La ciència en la literatura’, de Xavier Duran, guardonat amb el Premi Crítica Serra d’Or». Universitat de Barcelona. [Consulta: 16 gener 2023].
↑ «XXII Premios Nacionales de Edición Universitaria» (en castellà). Unión de Editoriales Universitarias Españolas. [Consulta: 26 octubre 2022].
↑ «Premis Literaris Ciutat d'Alzira | Edicions Bromera». [Consulta: 31 maig 2019].

Premis i fites
Precedit per: Josep Guia i Marín València, 750 anys de nació catalana Pep Solervicens i Bo Els Països Catalans i Espanya: Ser o no ser	Premi Joan Fuster d'assaig 1990 amb Francesc de Paula Burguera	Succeït per: Agustí Pons i Mir Deu daus

[Q-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 ^1,5 ^1,6 ^1,7 ^1,8 Xavier Duran i Escriba al Qui és Qui de les Lletres Catalanes

[2] «Xavier Duran i Escribà». CCCB. Arxivat de l'original el 20 de maig 2014. [Consulta: 20 maig 2014].

[3] «Xavier Duran – Ciència per llegir». Universitat Autònoma de Barcelona. [Consulta: 16 gener 2023].

[4] «Col·laboradors Quaderns Tècnics».

[5] «Xavier Duran - Articles» (en catalan). El Temps. [Consulta: 16 gener 2023].

[6] «Xavier Duran i Escribà». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 17 febrer 2016].

[7] Viadel, Francesc. «Xavier Duran». metode.cat. Arxivat de l'original el 2016-11-14. [Consulta: 13 novembre 2016].

[8] «‘La ciència en la literatura’, de Xavier Duran, guardonat amb el Premi Crítica Serra d’Or». Universitat de Barcelona. [Consulta: 16 gener 2023].

[9] «XXII Premios Nacionales de Edición Universitaria» (en castellà). Unión de Editoriales Universitarias Españolas. [Consulta: 26 octubre 2022].

[10] «Premis Literaris Ciutat d'Alzira | Edicions Bromera». [Consulta: 31 maig 2019].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]