Xiulet gomerenc

Xiulet gomerenc

Home realitzant el silbo gomero
Tipus	llengua xiulada
Ús
Parlants nadius	22.000  (2009 )
Autòcton de	La Gomera
Estat	Espanya

Conversa en silbo gomero:(castellà)
- ¡Servando!
- ¿Qué?
- Mira, dile a Julio que vaya y que traiga las chácaras.
- Ya voy.
- ¡Julio!
- ¿Qué?
- Que dice Lilí que avises a los muchachos y que traigan las chácaras para la fiesta.
- Bueno, bueno, bueno.

El xiulet gomerenc (anomenat silbo gomero en castellà) és un llenguatge xiulat practicat per alguns habitants de La Gomera (Illes Canàries) per a comunicar-se a través de barrancs. El xiulet transforma els sons vocalitzats de qualsevol llenguatge oral humà en xiulets tonals reconeixibles a una distància de fins a 5 quilòmetres.

Història

Es coneix molt poc sobre l’idioma original guanxe, però es presumeix que el seu sistema fonètic havia de ser prou senzill perquè l’idioma xiulat fos eficient.El silbo va ser creat pels primers habitants de l’illa, aborígens canaris, i també es parlava a El Hierro, Tenerife i Gran Canària. Al segle XVI, després de la conquesta de les Illes Canàries, els darrers gomeros prehispànics van adaptar el silbo a l’idioma castellà, mentre la llengua original, el guanxe, s’anava extingint. Va ser àmpliament utilitzat durant el segle XVII. L’any 1976, el silbo gairebé només es conservava a El Hierro, on havia florit a finals del segle XIX.

La Gomera, la segona illa més petita, posseeix característiques físiques i geogràfiques que la distingeixen de les altres illes, cosa que permet entendre l’impacte del silbo a l’illa i els factors que van ajudar a fer-lo possible, com l’orografia de l’illa amb muntanyes i barrancs. La seva presència a l’illa, des de fa més de quatre segles, ha estat estimulada per l’ambient rural, i es continua mantenint amb tot el seu esplendor. S’han investigat molts relats de cronistes i antics historiadors que demostren que el silbo sí que existia en època prehispànica com una modalitat de la llengua indígena. El seu origen no està gaire clar, tot i que existeixen teories que apunten cap a tribus del continent africà.

És a mitjans del segle XX quan s’observa un clar descens en l’ús d’aquest llenguatge. Els factors que expliquen aquesta situació són econòmics i tecnològics. D’una banda, molts parlants del silbo gomero es van veure obligats a emigrar per buscar feina o millors condicions de vida. De l’altra, el desenvolupament tecnològic, com l’aparició dels telèfons, va jugar un paper fonamental en la reducció de la utilitat del llenguatge. La seva supervivència en etapes anteriors s’havia basat en la seva funció per permetre la comunicació malgrat la distància. Cal destacar que, entre 1960 i 1980, molta gent va abandonar l’agricultura i, amb una classe mitjana cada vegada més àmplia, sovint no es fomentava la transmissió d’aquest llenguatge, ja que s’associava negativament amb el camperolat rural.

A la dècada de 1990 comença un esforç de revitalització, així com iniciatives impulsades per la pròpia comunitat. L’any 1999, la revitalització del silbo gomero va fer un pas més enllà amb polítiques educatives i altres mesures legislatives que en fomentaven la revitalització. Actualment té protecció oficial com a exemple de patrimoni cultural immaterial.

A causa del perill de desaparició del silbo a principis del segle XXI, principalment per les millores en les comunicacions i especialment per la desaparició d’activitats com el pasturatge, en què s’utilitzava més, el Govern de Canàries en va regular l’aprenentatge a les escoles i va declarar el silbo gomero com a patrimoni etnogràfic de Canàries l’any 1999. El 30 de setembre de 2009, el silbo gomero va ser inscrit per la UNESCO a la Llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, gràcies en bona part a la feina feta pel govern canari. Isidro Ortiz Mendoza i Lino Rodríguez Martín han impartit classes de silbo a escoles de l’illa.

Xiuladors

Un informe de la UNESCO l'any 2009 assenyala que la gran majoria de les persones habitants de l'illa de La Gomera entenen el llenguatge. Tot i això, únicament les persones nascudes abans del 1950 i les que van assistir a l'escola posteriorment al 1999 saben utilitzar-lo amb fluïdesa. Això és degut al fet que abans del 1950, el xiulet gomerenc era un llenguatge que tots els habitants aprenien de les persones adultes de la família. Entre el 1950 i el 1980 se li van atribuir a aquest llenguatge connotacions negatives i va deixar de ser emprat i après, per això, la majoria de persones nascudes entre aquests anys no són capaces d'utilitzar-lo. Al 1999 es va incloure oficialment al pla d'aprenentatge de les escoles de l'illa, fet que va portar a que les generacions que acudeixen a l'escola des de llavors saben tant entendre com utilitzar el llenguatge.

Característiques

El xiulet prové dels primers habitants de l'illa, els guanxes, i "parlat" també a El Hierro, Tenerife i Gran Canària. Al segle xvi, després de la conquesta de les Illes Canàries, els últims guanxes van adaptar el xiulet al castellà —mentre la llengua original, l'idioma guanxe, s'anava extingint.

Pel perill de desaparició del xiulet a principi del segle xxi, bàsicament a causa de les millores de les comunicacions i especialment per la desaparició d'activitats, com el pasturatge, en les quals s'usava més, el Govern canari va regular-ne l'aprenentatge a l'escola, i va declarar el xiulet gomerenc patrimoni etnogràfic de Canàries el 1999. Actualment, el govern està impulsant l'expedient per a la Declaració per la UNESCO del xiulet gomerenc d'"Obra Mestra del Patrimoni Immaterial i Oral de la Humanitat". Prèviament, Isidro Ortiz havia començat a impartir classes de xiulet en col·legis de l'illa.

Segons els estudis de Trujillo, el llenguatge xiulat fa servir sis sons, dos dels quals són denominats vocals i els altres quatre, consonants; i s’hi poden expressar més de 4.000 conceptes (paraules). Segons altres investigacions —com ara les de Classe (1957) en producció o de Meyer, Meunier, Dentel (2007) en percepció—, els xiulaires i també els no xiulaires identifiquen clarament les 4 vocals xiulades distintes de l'espanyol /i/, /e/, /a/, /o/. Només /o/ i /u/ es confonen molt en xiulet gomerenc, perquè ja es confonen molt en la manera de parlar l'espanyol a La Gomera. Com passa en altres formes xiulades de llenguatges tonals, el xiulet funciona mantenint aproximadament l'articulació de la parla ordinària, de manera que "les variacions de timbre de la parla apareixen com a variacions de to" (Busnel i Classe). Les vocals s'indiquen amb tons plans.

El 2005, va aparèixer un estudi realitzat per investigadors de la Universitat de La Laguna en el qual es mostrava que els practicants de xiulet processen el llenguatge al seu cervell de la mateixa manera com un llenguatge parlat. Es van estudiar parlants de castellà, alguns dels quals "parlaven" xiulet, i uns altres que no, i quan es va monitorar la seva activitat cerebral amb tècniques de ressonància magnètica es va veure que els subjectes que no parlaven xiulet el processaven com un xiulet mentre que els practicants de xiulet el processaven fent servir les mateixes àrees lingüístiques del cervell usades per a processar frases en castellà.

Vocals

Les vocals s'aglutinen en 2 grups (o 4, segons els autors):

vocal en castellà	transcripció 2 grups	transcripció 4 grups	producció sonora en silbo
a	A	A	xiulat greu
o		O
u
e	I	E	xiulat agut
i		I

Consonants

Les consonants s'aglutinen en 4 grups:

consonants en castellà	transcripció	producció sonora en silbo	esquema
n, ñ /ɲ/, l, ll /ʎ/, y /j/, r, rr, d (dentals)	Y	- xiulat continu - variació mitjana aguda
t, ch /tʃ/, s, z /θ/	CH	- xiulat interromput - variació mitjana aguda
m, b, v /β/, f, g, j /x/ (sonores i fricatives)	G	- xiulat continu - variació mitjana greu
p, qu /k/ (oclusives)	K	- xiulat interromput - variació mitjana greu

Cal notar que les consonants -n i -s en posició final es tradueixen en un ascens final del xiulat cap als tons aguts (transcrit per I). Els diftongs se simplifiquen (ue = A/E).

Exemples

Referència:

bue	nos		dí	as	(Bon dia)
GA	YOI		YI	AI
GE	YOI		YI	AI

bue	nas		tar	des	(Bona tarda)
GA	YAI		CHA	YAI
GE	YAI		CHA	YEI

¿có	mo		te		lla	mas?	(Com et dius?)
KA	GA		CHA		YA	GAI
KO	GO		CHE		YA	GAI

Yo		me		lla	mo		Ra	món	(Jo em dic Ramon)
YA		GA		YA	GA		YA	GAI
YO		GE		YA	GO		YA	GOI

Ma

ña

na

voy

a

la

pla

ya

(Demà vaig a la platja)

GA

YA

YA

GAI

A

YA

KIA

YA

GA

YA

YA

GOI

A

YA

KIA

YA

El

sá

ba

do

me

voy

a

Te

ne

ri

fe

(Dissabte vaig a Tenerife)

AI

CHA

GA

YA

GA

GAI

A

CHA

YA

YI

YA

EI

CHA

GA

YO

GE

GOI

A

CHE

YE

YI

KE

¿Qué

ho

ra

es?

Son

la

do

ce

(Quina hora és? Són les dotze)

KA

A

YA

AI

CHAI

YA

YA

CHA

KE

O

YA

EI

CHOI

YA

YO

CHE

Obres cinematogràfiques

• "Con la mano en el agua", amb guió i direcció de Manuel Mora Morales, és un curtmetratge sobre el Silbo Gomero que relata un viatge a les arrels de l'illa en busca de la identitat.
• "Guarapo (pel·lícula)", dirigida por els germans Ríos, es un llargmetratge ambientat a l'illa de La Gomera durant la posguerra espanyola. Relata la història d'en Benito (Luis Suárez), anomenat Guarapo, un jove que somia amb emigrar a Amèrica per aconseguir un futur millor. "Guarapo" és una pel·lícula en la qual es mostra la vida real a lílla en aquells temps quan el xiulet tenia una forta presència en la societat gomera essant una eina indispensable per la comunicació insular degut a la geografia que modela l'illa.
• "La Gomera (película)", es una pel·lícula rumanesa que narra el viatge d'un policiía i un agent de la mafia que viatja a l'illa de La Gomera per aprendre el xiulet gomerenc per a utilitzar-lo per comunicar-se amb la mafia evadint la vigilància policial i aconseguir treure de la presó al Zsolt, l'únic que sap on estàn amagats els 30 milions d'euros.
• "El canto de los años nuevos", és un documental estrenat al 2021, dirigit pel cineasta i antropòleg Alexander Cabeza Trigg que explora la vida a l'illa de La Gomera on a través uns nens que coleccionen sons al bosc i imaginen històries mentre examinen unes restes arqueològiques i un home que somia volar s'explica el xiulet gomerenc i la importància que té aquest en la cultura i l'identitat de l'illa.

Vegeu també

• Xiular
• Llengua xiulada d'Aas

Bibliografia

• Carreiras M, López J, Rivero F, Corina D (2005). Linguistic perception: neural processing of a whistled language Nature 433 (7021): 31-32. PMID: 15635400.
• Classe A. (1957). The whistled language of La Gomera. Scientific American, 196, 111-124.
• Díaz Reyes, D. (2008). El lenguaje silbado en la Isla de El Hierro. Excmo. Cabildo Insular de El Hierro. Santa Cruz de Tenerife.
• Meyer, J., Meunier, F., Dentel, L. (2007). Identification of natural whistled vowels by non whistlers. Proceedings of Interspeech 2007.
• Trujillo, R. (1978). El silbo gomero: análisis lingüístico. Santa Cruz de Tenerife: I. Canaria. ISBN 84-85543-03-3.
• Trujillo, R. i altres (2005). El silbo gomero. Materiales didácticos. Canary Islands: Consejería de Educación, Cultura y Deportes del Gobierno de Canarias - Dirección General de Ordenación e Innovación Educativa. ISBN 84-689-2610-8.

Enllaços externs

• "Xiuletí". Article a info-reflex (català).
• «Silbo» (en espanyol). Agulo La Gomera. Arxivat de l'original el 28-09-2007. [Consulta: 10 abril 2020]. (amb exemple i traducció)
• Le silbo gomero (amb un exemple) Arxivat 2008-12-25 a Wayback Machine. (francès) (castellà).
• «Silbo-Gomero.com». [Consulta: 23 abril 2006]. (anglès).