Yan Yuan
| |||
| Nom pòstum | 文孝  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 27 abril 1635 | ||
| Mort | 30 setembre 1704 (69 anys) | ||
| Religió | Confucianisme | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Filosofia | ||
| Ocupació | filòsof | ||
| Moviment | Yan-Li School (en)  | ||
| Família | |||
| Pare | Yan Chang | ||
Yan Yuan (en xinès 颜元; pinyin Yán Yuán; Wade–Giles Yen Yuan) també anomenat Xizhai (en xinès 习斋; pinyin Xízhāi; Wade–Giles Hsi-chai) (Zhili -actual Hubei- Xina, 27 d'abril de 1635 - 30 de setembre de 1704)[1] va ser un erudit xinès, escriptor, historiador, filòsof i pedagog de la dinastia Qing, fundador de 'L'escola confucianista pràctica i empírica' (shixue).
Biografia
[modifica]El seu pare va ingressar a l'exèrcit manxú quan Yuan només tenia tres anys, i no va tornar a casa mai més. Yuan va ser adoptat pel seu avi.[2]
Estudià per passar els exàmens imperials i entrar als serveis civils, però després de diverses proves ho va deixar i va estudiar de forma lliure pel seu compte.[1] Va formar-se en temes de ciència militar, medicina i filosofia, i va insistir en la rigorosa observança dels rituals clàssics[3] amb seguiment de l'escola tradicional de Zhu Xi i l'estudi del Xingli daquan (recull d'obres dels filòsofs del segle xv, partidaris de la natura humana i de l'ordre natural
Pensament i obra
[modifica]Yuan va ser molt crític amb els mètodes que depenien de l'anàlisi de textos i de la reflexió abstracte fórmules dominants a la Xina amb el creixement del budisme i del neoconfucianisme.[4]
Ela seus treballs sobre l'antiguitat el van portar a la convicció de que la cultura antiga tenia un caràcter essencialment pràctic, on calia adquirir coneixements sobre el tir a l'arc, conduir un carruatge i saber càlcul.[2] Va centrar-se en el temes pràctics i va criticar la meditació silenciosa i l'estudi dels llibres, per considerar que obstaculitzaven el camí vers l'autèntic perfeccionament personal, que havia de culminar en la pràctica de les virtuts i dels ritus clàssics, actuacions que generarien la capacitat de canviar el món.[3] El seu antiintel·lectualisme es suportava amb concepcions filosòfiques, quan afirmava: "el treball manual i el contacte directe amb la realitat son una forma de coneixement".[2]
Va poder posar en pràctica les seves teories sobre l'educació quan va ser director de l'acadèmia de Zhangnan l'any 1696, amb un currículum que emfatitzava les anomenades 'Sis arts ' confucianes: la cortesia ritual, la música, la tàctica i estratègia militar, el tir amb arc, la cal·ligrafia i les matemàtiques.[1]
Els seus treballs filosòfics més importants van ser Cun xing bian 存性編 ('Preservar la natura humana') i Cun xue bian 存學編 ('Preservar l'aprenentatge').[4]
El seu principal deixeble va ser Li Gong (1659-1733) amb qui va escriure diverses obres sobre filosofia, amb un moviment de pensament conegut com l'Escola Yan-Li.[3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «YanYuan Chinese Philosopher» (en anglès), 12-05-2014. Arxivat de l'britannica.com original el 2013-07-17. [Consulta: juny 2016].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Gernet, Jacques. Le monde chinois. 2. L'époque moderne (en francès). París: Armand Colin, 2005. ISBN 978-2-266-16133-6.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Schirokauer, Conrad. Breve historia de la civilización china (en castellà). 2006. Barcelona: Bellaterra, 2006. ISBN 978-84-7290-555-9.
- ↑ 4,0 4,1 Tiwald, Justin. «Yan Yuan» (en anglès). Arxivat de l'original el 2021-06-30. [Consulta: juny 2016].
| Conceptes |
|  |
|---|---|---|
| Personalitats | ||
| Divinitats | ||
| Corrents i escoles | ||
| Escrits | ||
