Vés al contingut

Zeta d'Hèrcules

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicZeta d'Hèrcules
Tipusestrella binària, estrella binària espectroscòpica, estrella variable, font d'infrarojos, font astrofísica de rajos X, estrella doble, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)G2IV[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióHèrcules Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra10,79 pc Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta2,65 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)2,8 (banda V)[2] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva5.759 K[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi93,32 mas[4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)342,28 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−461,52 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar6,2 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial10,77 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial4.900 cm/s²[5] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)16h 41m 17.161s[4] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)31° 36' 9.7873''[4] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat0,02[7] Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada6,2 mil milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Format per
Catàlegs astronòmics
2MASS J16411728+3136093 (2MASS)
HD 150680 (Henry Draper Catalogue)
HIP 81693 (Catàleg Hipparcos)
HR 6212 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
IRAS 16393+3141 (IRAS)
SAO 65485 (Catàleg SAO)
ζ Her (nomenclatura de Bayer)
ADS 10157 AB (Catàleg d'Estrelles Dobles Aitken)
uvby98 100150680 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ)
PLX 3799 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
LSPM J1641+3136 (LSPM-NORTH catalog)
ASCC 595670 (All-sky Compiled Catalogue)
BD+31 2884 (Bonner Durchmusterung)
CSV 101603 (Catalogue of suspected variable stars)
GC 22464 (Catàleg General de Boss)
GCRV 9600 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 81693 (Hipparcos Input Catalogue)
IRC +30294 (Two-Micron Sky Survey)
JP11 2785 (JP11)
LFT 1299 (Luyten Five-Tenths catalogue)
LHS 3234 (Luyten Half-Second catalogue)
LTT 14952 (Luyten Two-Tenths catalogue)
N30 3734 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
NLTT 43387 (New Luyten Two-Tenths catalogue)
NSV 7915 (New Catalogue of Suspected Variable Stars)
PPM 79555 (Catàleg d'estrelles PPM)
ROT 2374 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels)
TD1 19451 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1)
UBV 14151 (UBV)
UBV 21436 (UBV)
Zkh 230 (Zhakozhaj)
1RXS J164118.2+313553 (1RXS)
WDS J16413+3136AB (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
CCDM J16413+3136AB (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
GSC 02582-03158 (GSC)
UCAC4 609-053234 (Fourth USNO CCD Astrograph Catalog)
SBC9 915 (Vuitè catàleg dels elements orbitals dels sistemes binaris espectroscòpics)
Ci 20 1007 (Catàleg d'estrelles de moviment propi)
SBC7 583 (Setè catàleg dels elements orbitals dels sistemes binaris espectroscòpics)
RX J1641.3+3135 (X-ray survey of the Large Magellanic Cloud by ROSAT)
[ZEH2003] RX J1641.3+3135 1 (The Hamburg/RASS Catalogue of optical identifications. Northern high-galactic latitude ROSAT Bright Source Catalogue X-ray sources)
WEB 13799 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
40 Her (Nomenclatura de Flamsteed)
TIC 43255143 (TESS Input Catalog)
AG+31 1438 (AGK3U)
UBV M 21627 (UBV) Modifica el valor a Wikidata

Zeta d'Hèrcules (ζ Herculis) és el segon estel més brillant a la constel·lació d'Hèrcules amb magnitud aparent +2,89.

Zeta d'Hèrcules és una estrella binària espectroscòpica[8] relativament propera a la Terra, a només 35 anys llum de distància. L'estel principal, Zeta d'Hèrcules A (GJ 635 A), és un estel groc de tipus espectral G0IV i 5780 K de temperatura, que està abandonant la seqüència principal per convertir-se en un estel gegant. En conseqüència, encara que de tipus espectral similar al Sol, és 6 vegades més lluminós que aquest i el seu diàmetre és 2,5 vegades major.

L'altra component del sistema, Zeta d'Hèrcules B (GJ 635 B), està separada una mitjana de 15 ua i empra 34,5 anys a completar una òrbita entorn de l'estel principal. És una nana groga una mica més petita i freda que el Sol, el seu tipus espectral és G7V. L'excentricitat de l'òrbita fa que la separació entre els dos estels varie entre 8 i 21 ua.

El sistema forma part de l'Associació estel·lar de Zeta Herculis, estels amb un origen comú i amb un moviment similar per l'espai. Aquest grup inclou a φ2 Pavonis, ζ Reticuli, 1 Hydrae, Gliese 456, Gliese 678 i Gliese 9079.

Referències

[modifica]
  1. «The Physical Basis of Luminosity Classification in the Late A-, F-, and Early G-Type Stars. I. Precise Spectral Types for 372 Stars» (en anglès). Astronomical Journal, 4, 4-2001, pàg. 2148–2158. DOI: 10.1086/319956.
  2. «UBV photometry of stars whose positions are accurately known. VII». Astronomy and Astrophysics, 1993, pàg. 591–592.
  3. Eva Grebel «SP_Ace: a new code to derive stellar parameters and elemental abundances» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 11-02-2016, pàg. 2–2. DOI: 10.1051/0004-6361/201526758.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  5. 5,0 5,1 «Abundances in the Local Region II: F, G, and K Dwarfs and Subgiants». Astronomical Journal, 1, 21-12-2016. DOI: 10.3847/1538-3881/153/1/21.
  6. «Determination of orbital elements of spectroscopic binaries using high-dispersion spectroscopy». Astronomical Journal, 2, 11-01-2013, pàg. 41. DOI: 10.1088/0004-6256/145/2/41.
  7. «Oxygen abundances in nearby FGK stars and the galactic chemical evolution of the local disk and halo» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, 29-01-2013, pàg. 78. DOI: 10.1088/0004-637X/764/1/78.
  8. «Zeta Herculis» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 15 desembre 2020].