Vés al contingut

Zeta del Bover

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicZeta del Bover
Tipusestrella múltiple, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)A1V[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióBover Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi3,61 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta0,13 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)3,78 (banda V)[2] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi18,56 mas[3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−11,08 mas/a [3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)51,95 mas/a [3] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−8,5 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)14h 41m 8.9516s[3] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)13° 43' 41.8967''[3] Modifica el valor a Wikidata
Part deBover Modifica el valor a Wikidata
Format per
Catàlegs astronòmics

Zeta del Bover (ζ Bootis) és un estel binari de magnitud aparent +3,78 en la constel·lació del Bover, el pastor, les components del qual estan separades actualment una poc menys d'1 segon d'arc. Es troba a 180 anys llum de distància del Sistema Solar.

Les dues components del sistema són dos estels blancs de tipus espectral A2 o A3 classificats com a gegants[5] o subgegants, encara que la relació entre lluminositat i temperatura sembla indicar que són estels de la seqüència principal.[6][7] Els dos estels són molt similars: de lluentor gairebé idèntica (magnituds +4,52 i +4,55), la seva temperatura superficial és de 8750 K i la lluminositat de cadascun d'ells és 38 vegades major que la del Sol.[7]

Imatge de Zeta del Bover obtinguda amb el Telescopi Òptic Nòrdic.

La separació mitjana entre els dos estels és 33 ua amb un període orbital de 123 anys. L'òrbita té una excentricitat molt alta, una de les majors que es coneixen, la qual cosa fa que la distància entre les components variï entre 1,4 i 64 ua. Quan la distància és màxima els estels es poden separar amb telescopi, mentre que amb mímina separació (esdevinguda en 1897 i que torna a tenir lloc en 2021) no es poden resoldre.[7]

Referències

[modifica]
  1. «The Relation between Rotational Velocities and Spectral Peculiarities among A-Type Stars». The Astrophysical Journal Supplement Series, 7-1995, pàg. 135–172. DOI: 10.1086/192182.
  2. «Sloan magnitudes for the brightest stars». Journal of the American Association of Variable Star Observers, 2014, pàg. 443.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  4. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  5. Zeta Bootis Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (Bright Star Catalogue)
  6. Zeta Bootis (SIMBAD)
  7. 7,0 7,1 7,2 Zeta Bootis (Stars, Jim Kaler)