Zhao Ziyang
.jpg)
| Zhao Ziyang | ||
|---|---|---|
| Xinès tradicional: | 趙紫陽 | |
| Xinès simplificat: | 赵紫阳 | |
| Mandarí | ||
| Pinyin: | Zhào Zǐyáng | |
| Wade-Giles: | Chao4 Tzu3-yang² | |
| Min Nan | POJ: | Tiō Chí-iông |
Zhao Ziyang (xinès (Xina): 赵紫阳) (Hua County, 17 d'octubre de 1919 - Pequín, 17 de gener de 2005) fou un polític d'alt rang a la República Popular de la Xina. Va ser el tercer Premier de la República Popular de la Xina des de 1980 a 1987, Vicepresident del Partit Comunista de 1981 a 1982 i Secretari General del Partit Comunista de 1987 a 1989.[1]
Com a funcionari sènior del govern, Zhao va ser crític amb les polítiques maoistes i partidari de les reformes cap al mercat lliure, primer a Sichuan,[2] i després a tot el país.[3] Emergí a la política nacional després de la Revolució Cultural, amb el suport de Deng Xiaoping.[4] Zhao Ziyang també era partidari de la privatització de les empreses estatals, la separació entre el Partit i l'Estat i de l'Economia de Mercat. Molts dels seus punts de vista els compartia el Secretari General Hu Yaobang.[5]
Les seves reformes econòmiques i la seva simpatia amb les Protestes de la plaça de Tian'anmen de 1989,[6] el posaren en contra d'altres membres del Partit Comunista com el Premier Li Peng, l'antic President Li Xiannian i Chen Yun. Zhao també va perdre el favor de Deng Xiaoping. A conseqüència de les protestes d'estudiants Zhao va ser políicament purgat i posat en arrest domiciliari, acompanyat per la seva esposa, durant els següents 15 anys.[7] Morí d'un atac de cor a Beijing, l'any 2005.
Referències
[modifica]- ↑ Fairbank, John King, 1907-1991,. Histoire de la Chine : des origines à nos jours. ISBN 979-10-210-0222-7.
- ↑ NewropMag. "China: Zhao Ziyang has died!" Arxivat 13 November 2011[Date mismatch] a Wayback Machine. Newrop Mag. 25 January 2005. Retrieved 10 September 2011.
- ↑ Becker, Jasper. «Zhao Ziyang Obituary» (en anglès), 09-10-2011. Arxivat de l'original el 7 maig 2022. [Consulta: 29 juny 2021].
- ↑ Wang, Shu-shin «Hu Yaobang: New Chairman of the Chinese Communist Party». Asian Survey, 22, 9, 1982, pàg. 801–822. DOI: 10.2307/2643798. ISSN: 0004-4687.
- ↑ Economic Reform in China By James A. Dorn, Xi Wang, Wang Xi
- ↑ Philip P. Pan. Out of Mao's shadow. Simon & Schuster, 2008, p. 4–5. ISBN 978-1-4165-3705-2. OCLC 1150955831.
- ↑ Guiheux, Gilles.. La République populaire de Chine : histoire générale de la Chine, de 1949 à nos jours. ISBN 9782251447971.
Enllaços externs
[modifica]