Zhonghua Laozihao
.jpg)  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | reconeixement |
China Time-Honored Brand (xinès simplificat: 中华老字号, pinyin: Zhōnghuá lǎozìhao), a voltes citat com Laozihao, (xinès simplificat: 老字号, pinyin: lǎozìhao) és un títol concedit pel Ministeri de Comerç de la República Popular de la Xina a empreses xineses que existien abans de 1956, i que comercialitzen productes, tècniques o serveis transmesos a través de generacions, tenen característiques culturals xineses destacades i són àmpliament reconeguts per la societat.[1][2]
El títol es va concedir per primera vegada poc després de la fundació de la RPC el 1949.[3] Els criteris d'elegibilitat actuals es van establir el 2006, quan el Ministeri de Comerç els va revisar per última vegada.[3] A principis de la dècada del 1990, l'antic Ministeri de Comerç Interior de la República Popular de la Xina havia identificat més de mil sis-centes empreses amb seu a la Xina Continental susceptibles de ser reconegudes.[4] Des del 2005, la revitalització de l'antic projecte va ser impulsada per la Cambra de Comerç de la Xina, i des del 2006 es va produir la certificació en una llista curta d'uns mil Laozihao reconeguts pel Ministeri de Comerç. Segons l'informe de Laozihao de 2006, el 63% de Laozihao es dedica a la indústria alimentària, i l'11% a la medicina tradicional xinesa i farmàcia.[4][5]
Segons les dades, les marques consagrades existents tenen una història mitjana d'al voltant de140 anys, distribuïdes en més de 20 indústries diferents.[4] Actualment hi ha unes 1.000 marques a les quals se'ls atorga la distinció, entre les quals es troben Tongrentang (medicina tradicional xinesa), Quanjude (ànec de Pequín) i Goubuli (baozi).[6] Moltes de les botigues tenen una història de més de 400 anys, i en els temps moderns han començat a expandir-se mitjançant la comercialització massiva dels seus productes. A Xangai existeix un centre comercial dedicat exclusivament a 100 de les marques amb el reconeixement, el Zhonghua Laozihao Shangcheng.[7][8]
Algunes empreses
[modifica]
.jpg)
Referències
[modifica]- ↑ van der Meulen et al., 2016, p. 454.
- ↑ Wang, Yifan. Brand in China (en anglès). 五洲传播出版社, 2007, p. 45. ISBN 978-7-5085-1086-6.
- ↑ 3,0 3,1 Forêt i Mazzalovo, 2014, p. 133.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «老字号:拿什么擦亮“金字招牌”——中国烹饪协会». China Cuisine Association, 19-11-2008. Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 1r novembre 2021].
- ↑ Zitiert nach Arxivat [Date missing], at www.ccas.com.cn Error: unknown archive URL (siehe Abbildung mit den restlichen Angaben zur prozentualen Verteilung)
- ↑ «New products give vitality to time-honoured brands». China Daily. [Consulta: 1r novembre 2021].
- ↑ «Famous brands of yesteryear make a comeback». Shanghai Daily, 06-09-2010. [Consulta: 2 novembre 2021].
- ↑ Lindstrom, Martin. Brandwashed: Tricks Companies Use to Manipulate Our Minds and Persuade Us to Buy (en anglès). Kogan Page Publishers, 2012-01-03. ISBN 978-0-7494-6525-4.
Bibliografia
[modifica]- van der Meulen, Bernd; Sun, Juanjuan; Carvajal, Ricardo; Kite, Jonathon. «Food Safety Regulations Applied to Traditional and Ethnic Foods». A: Regulating Safety of Traditional and Ethnic Foods. Amsterdam: Elsevier, 2016, p. 441–466. ISBN 978-0-12-800605-4.
- Forêt, Philippe; Mazzalovo, Gérald «The Long March of the Chinese Luxury Industry towards Globalization: Questioning the Relevance of the "China Time-honored Brand" Label». Luxury, 1, 1, 2014, p. 133–153. DOI: 10.2752/205118174X14066464962599.