Zigeunerschnitzel
El Zigeunerschnitzel és un plat de la cuina austríaca i alemanya fet amb un Naturschnitzel de vedella i salsa de pebrots o Zigeunersauce.[1] Originalment prové d'Hongria i formava part de la cuina refinada de la monarquia austrohongaresa.[2] En la cuina popular, aquest nom sol referir-se a escalopes de porc arrebossades servides amb salsa de pebrots o Zigeunersauce.
Nom i crítica
[modifica]La paraula Zigeuner ("gitano") té una connotació despectiva des de mitjans del segle XVI. Això, però, no ha impedit que s’utilitzés com a part d’expressions culinàries (à la zingara, Zigeunerrostbraten, Zigeunergulasch, etc.).[3] En l'art culinari, el terme "Zigeuner-" no fa referència a cap ètnia, sinó a l’ús intens de pebre vermell com a ingredient principal.[4]
El 2012 va sorgir un debat sobre la discriminació dels Sinti i Roma. Després de diverses discussions i declaracions contradictòries, el Consell Central dels Sinti i Roma Alemanys va donar suport el 2020 al canvi de nom de les denominacions de productes que fossin discriminatòries.[5]
Com a alternatives, es van proposar les denominacions Paprikaschnitzel—que en el llenguatge culinari fa referència a una recepta diferent—i Schnitzel Balkan-Art ("Schnitzel a l'estil dels Balcans").[6][7]
El 2013, Die Welt online va informar que la denominació Zigeunerschnitzel havia estat substituïda en els menús de les àrees de servei d'autopistes per alternatives com Puszta-Schnitzel i Schnitzel Balkanart o Budapester Art.[8]
Preparació tradicional
[modifica]Per a la preparació tradicional, les escalopes de vedella es passen per farina, es fregeixen en mantega i es mantenen calentes. Per a la salsa, el suc de cocció es desglassa amb vi blanc. S'hi afegeixen llengua de vedella salada tallada en trossos fins, pernil cuit, xampinyons frescos tallats a làmines i tòfones tallades a làmines, que es deixen coure breument. Finalment, s'afegeix salsa de tomàquet colada i es condimenta amb pebre de rosa o pebre de Caiena.[9][10]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Heinz Dieter Pohl: Von Apfelstrudel bis Zwetschkenröster: kleines Handbuch der österreichischen Küchensprache. Ueberreuter, 2008, ISBN 978-3-8000-7369-6, S. 136.
- ↑ Hannah Dingeldein, Eva Gredel (Hrsg.): Diskurse des Alimentären: Essen und Trinken aus kultur-, literatur- und sprachwissenschaftlicher Perspektive. LIT Verlag Münster, 2017, ISBN 978-3-643-13562-9, S. 119
- ↑ Rudolf Köster: Eigennamen im Deutschen Wortschatz. Ein Lexikon. Walter de Gruyter, Berlin 2003, S. 194.
- ↑ Hannah Dingeldein, Eva Gredel (Hrsg.): Diskurse des Alimentären: Essen und Trinken aus kultur-, literatur- und sprachwissenschaftlicher Perspektive. 2017, S. 119
- ↑ Marcel Jarjour. «Wegen Rassismus-Diskussion: Knorr benennt Zigeunersauce um - Sinti- und Roma-Zentralrat sieht aber noch weitere Baustellen» (en alemany).
- ↑ Petra Laible: Schokoküsse und Paprikaschnitzel schmecken besser. Arxivat 2020-06-12 a Wayback Machine. Südwest Presse. 25. Januar 2013, abgerufen am 18. April 2016.
- ↑ Matthias Heine: „Zigeunersauce“: Schmeckt linguistisch gesäubertes Essen besser? WeltN24. 15. August 2013, abgerufen am 18. April 2016.
- ↑ Silvia Bonacchi: Verbale Aggression: Multidisziplinäre Zugänge zur verletzenden Macht der Sprache. Walter de Gruyter GmbH & Co KG, 2017, ISBN 978-3-11-052297-6, S. 252.
- ↑ Richard Hering, Herings Lexikon der Küche. 23. Auflage. Fachbuchverlag Pfannenberg, Haan-Gruiten 2001, ISBN 3-8057-0470-4.
- ↑ Erhard Gorys: Das neue Küchenlexikon. dtv, München 1994–2002, ISBN 3-423-36245-6.