Zincobotriògen
 Zincobotriògen | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | ZnFe3+(SO₄)₂(OH)·7H₂O |
| Epònim | zinc i botriògen |
| Localitat tipus | mina Xitieshan, Xitieshan, Comtat de Da Qaidam, Prefectura Autònoma d'Haixi, Qinghai, Xina |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.DC.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.DC.25 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/D.04a |
| Dana | 31.9.6.2 |
| Heys | 25.5.16 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,504(2) Å; b = 17,801(4) Å; c = 7,126(1) Å; β = 100,08(3)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | P2₁ |
| Color | taronja-vermell brillant |
| Duresa (Mohs) | 2,5 |
| Diafanitat | translúcida |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,542 nβ = 1,551 nγ = 1,587 |
| Birefringència | δ = 0,045 |
| Angle 2V | mesurat: 54°, calculat: 56° |
| Dispersió òptica | feble |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat i publicat sense aprovació (N) |
| Codi IMA | IMA2015-107 |
| Símbol | Zbyg |
| Referències | [1] |
El zincobotriògen és un mineral de la classe dels sulfats. El nom es deriva del seu contingut de zinc i la seva similitud amb el botriògen.
Característiques
[modifica]El zincobotriògen és un sulfat de fórmula química ZnFe3+(SO₄)₂(OH)·7H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5. És l'anàleg de zinc del botriògen, i l'homòleg poc hidratat de la chaidamuïta. Químicament és similar a la zincocopiapita i a la lishizhenita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, el zincobotriògen pertany a «07.DC: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana només; cadenes d'octaedres que comparteixen costats» juntament amb els següents minerals: aluminita, metaaluminita, butlerita, parabutlerita, fibroferrita, xitieshanita, botriògen, chaidamuïta i guildita.
Va ser descrit originalment com un nou mineral per Kwang-Chih et al. l'any 1964, però va ser considerat com un mineral que necessitava noves investigacions. Finalment va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2016.
Formació i jaciments
[modifica]Es tracta d'un sulfat secundari molt rar de zinc i ferro (III), format a la zona d'oxidació. Va ser descoberta a la mina Xitieshan, a la localitat de Xitieshan, al comtat de Da Qaidam, a la prefectura Autònoma d'Haixi (Qinghai, Xina). També ha estat descrita a Cuya (Regió d'Arica i Parinacota, Xile), a la mina Sar Cheshmeh (Província de Kerman, Iran) i a diverses localitats dels estats nord-americans de Colorado i Arizona.
Referències
[modifica]- ↑ «Zincobotryogen» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 novembre 2016].
Enllaços externs
[modifica]