Znucalita
Znucalita | |
---|---|
Fórmula química | Zn₁₀Ca(UO₂)(CO₃)₄(OH)₁₆(H₂O)₅ |
Epònim | zinc, urani i calci |
Localitat tipus | mina Lill, dipòsit de Černojamské, Březové Hory, Příbram, Bohèmia, República Txeca |
Classificació | |
Categoria | carbonats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 5.ED.45 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 5.ED.45 |
Dana | 16b.7.14.1 |
Heys | 11.11.20 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Estructura cristal·lina | a = 10,72Å; b = 25,16Å; c = 6,32Å; |
Color | blanc a groc clar |
Lluïssor | sedosa |
Diafanitat | translúcida |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1,563 nβ = 1,621 nγ = 1,621 |
Birefringència | δ = 0,058 |
Angle 2V | mesurat: 50° to 66° |
Dispersió òptica | forta |
Fluorescència | groc-verd |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1989-033 |
Any d'aprovació | 1989 |
Símbol | Znu |
Referències | [1] |
La znucalita és un mineral de la classe dels carbonats. Va rebre el seu nom l'any 1990 per Petr Ondruš, František Veselovský i R. Rybka per la seva composició química, al contenir zinc (Zn), urani (U) i calci (Ca).
Característiques
[modifica]La znucalita és un carbonat aprovat com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1989. La seva fórmula química va ser redefinida l'any 2024, passant a ser: Zn₁₀Ca(UO₂)(CO₃)₄(OH)₁₆(H₂O)₅.[2] Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Els cristalls són laminars i prims, d'uns 100μm, formant agregats esfèrics i revestiments.[3]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la znucalita pertany a «02.ED: Uranil carbonats, amb relació UO₂:CO₃ = 1:3» juntament amb els següents minerals: bayleyita, swartzita, albrechtschraufita, liebigita, rabbittita, andersonita, grimselita, widenmannita, čejkaïta i agricolaïta.
Formació i jaciments
[modifica]És una espècie rara, secundària, que es troba en filons polimetàl·lics en carbonats, i a prop de filons d'urani oxidants. Sol trobar-se associada a altres minerals com: guix, hidrozincita, serpierita, römerita, esfalerita, galena, pirita, calcita, aragonita, adamita, metalodevita, umohoïta, calcurmolita, uranofana o studtita.[3] Va ser descoberta l'any 1989 a la mina Lill, al dipòsit de Černojamské, a Příbram (Bohèmia, República Txeca).
Referències
[modifica]- ↑ «Znucalite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 26 maig 2016].
- ↑ Steciuk, Gwladys; Majzlan, Juraj; Rohlíček, Jan; Škoda, Radek; Sejkora, Jiří; Plášil, Jakub «Znucalite, the only known zinc uranyl carbonate: Its crystal structure and environmental implications». American Mineralogist, 109, 5, 01-05-2024, pàg. 949–959. DOI: https://doi.org/10.2138/am-2023-8956 [Consulta: 6 juliol 2024].
- ↑ 3,0 3,1 «Znucalite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 26 maig 2016].