Römerita

Römerita
Fórmula química	Fe2+Fe3+ 2(SO₄)₄·14H₂O
Epònim	Friedrich Adolph Roemer
Localitat tipus	mina Rammelsberg, Rammelsberg, Goslar, Harz, Baixa Saxònia, Alemanya
Classificació
Categoria	sulfats
Nickel-Strunz 10a ed.	7.CB.75
Nickel-Strunz 9a ed.	7.CB.75
Nickel-Strunz 8a ed.	VI/C.05
Dana	29.7.2.1
Heys	25.10.20
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 6,463(8) Å; b = 15,309(18) Å; c = 6,341(8) Å; α = 90,5°; β = 101,09°; γ = 85,73°
Grup puntual	1 - pinacoide
Color	marró, groc, violeta-marró; groc-marró en llum transmesa
Fractura	irregular, desigual
Duresa (Mohs)	3 a 3,5
Lluïssor	vítria, grassa
Diafanitat	translúcida
Densitat	2,174 g/cm³ (mesurada); 2,173 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,519 a 1,524 nβ = 1,571 a 1,970 nγ = 1,578 a 1,583
Birefringència	δ = 0,059
Pleocroisme	visible
Angle 2V	mesurat: 45° a 51°
Dispersió òptica	relativament forta r> v
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Röm
Referències

La römerita és un mineral de la classe dels sulfats. Rep el seu nom del geòleg alemany Friedrich Adolph Römer (1809-1869).

Característiques

La römerita és un sulfat de fórmula química Fe²⁺Fe3+
2(SO₄)₄·14H₂O. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 3,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la römerita pertany a «07.CB: Sulfats (selenats, etc.) sense anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: dwornikita, gunningita, kieserita, poitevinita, szmikita, szomolnokita, cobaltkieserita, sanderita, bonattita, aplowita, boyleïta, ilesita, rozenita, starkeyita, drobecita, cranswickita, calcantita, jôkokuïta, pentahidrita, sideròtil, bianchita, chvaleticeïta, ferrohexahidrita, hexahidrita, moorhouseïta, niquelhexahidrita, retgersita, bieberita, boothita, mal·lardita, melanterita, zincmelanterita, alpersita, epsomita, goslarita, morenosita, alunògen, metaalunògen, aluminocoquimbita, coquimbita, paracoquimbita, romboclasa, kornelita, quenstedtita, lausenita, lishizhenita, ransomita, apjohnita, bilinita, dietrichita, halotriquita, pickeringita, redingtonita, wupatkiïta i meridianiïta.

Formació i jaciments

Es forma per l'oxidació de sulfurs de ferro, com la pirita, la marcasita i la pirrotita, i sovint es troba amb altres sulfats de ferro com la romboclasa. Va ser descoberta a les mines de Rammelsberg, a la localitat de Rammelsberg, a Goslar, Harz (Baixa Saxònia, Alemanya). Els jaciments a on s'hi pot trobar es troben repartits per tot el planeta, a excepció de l'Antàrtida. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a les mines d'Alum de La Vilella Alta, a la comarca del Priorat.