Zoogoneticus purhepechus
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Vulnerable | |
| UICN | 82627914  |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Ordre | Cyprinodontiformes |
| Família | Goodeidae |
| Gènere | Zoogoneticus |
| Espècie | Zoogoneticus purhepechus Domínguez-Domínguez, Pérez-Rodríguez & Doadrio, 2008[1][2][3] |
.svg){kind=icon}
Zoogoneticus purhepechus és una espècie de peix pertanyent a la família dels goodèids i a l'ordre dels ciprinodontiformes.[4]
Etimologia
[modifica]Zoogoneticus prové del grec zoon (animal petit) i del llatí genesis (gènesi),[5] mentre que purhepechus deriva del nom de l'ètnia indígena dels purépetxes, els quals viuen a l'àrea de distribució d'aquesta espècie.[6]
Descripció
[modifica]Fa 3,4 cm de llargària màxima. 13-14 radis tous a l'aleta dorsal, 13-14 també a l'anal i 11-15 a les pectorals. Línia lateral contínua. Boca petita. Dents còniques. Intestí curt. Ambdós sexes presenten una coloració marró clar, amb taques de color marró fosc i moderadament grans a la part posterior del cos (començant a la base de l'aleta caudal). Patró de clapes petites a la part superior de la regió ventral (part anterior del cos). Parell de taques marrons fosques alineades lateralment a la base del peduncle caudal i que, en el cas dels mascles i durant l'època reproductiva, poden ésser indistingibles. Regió ventral amb taques. Els mascles adults són lleugerament més foscos que les femelles i poden mostrar un color lleugerament blavós o verdós a la part lateral del cos i tindre algunes escates amb irisacions. Els mascles de la localitat tipus mostren una franja vermella intensa a l'extrem de les aletes pelvianes i dorsal, mentre que en els espècimens d'altres localitats l'esmentada franja pot ésser d'un taronja intens.[7] Es diferencia de Zoogoneticus quitzeoensis per tindre una distància preorbitària més curta, una longitud de la base de l'aleta dorsal més allargada i 13-14 radis a l'aleta dorsal.[2][8] Tot i això, i des d'un punt òptic, totes dues espècies són difícils de distingir l'una de l'altra.[7]
Reproducció
[modifica]L'espècie més estretament emparentada amb ella, Zoogoneticus quitzeoensis, mostra un període reproductiu des del gener fins a l'abril. Femelles prenyades i peixos de totes les mides de Z. purhepechus han estat observats al llac de Camécuaro (Jalisco) al mes d'abril.[7]
Alimentació
[modifica]És un depredador que es nodreix de petits invertebrats (com ara, crustacis i larves d'insectes).[7]
Hàbitat i distribució geogràfica
[modifica]És un peix d'aigua dolça, bentopelàgic (entre 2 i 4 m de fondària)[2] i de clima tropical, el qual viu a Mèxic:[9][2] el llac de Chapala, la conca inferior del riu Lerma i les conques dels rius Ameca, Armería i Grande de Santiago als estats de Guanajuato, Jalisco i Michoacán.[7][10][6] El seu hàbitat inclou llacs, rierols, estanys, canals i séquies amb un substrat d'argila, llim, fang, sorra, grava, roques i matèria orgànica en descomposició, i prefereix les aigües clares a les fangoses i amb una vegetació densa (com ara, algues verdes, Eichhornia, Scirpus, Potamogeton, Nasturtium, Chara i Lemna).[7] Comparteix el seu hàbitat amb Iris, Ceratophyllum, Typha, Alloophorus robustus, Chapalichthys encaustus, Goodea atripinnis, Skiffia multipunctata (Goodeidae), Poeciliopsis infans (Poeciliidae); Tetrapleurodon geminis (Petromyzontidae), Poecilia mexicana, Xiphophorus hellerii (Poeciliidae), Oreochromis spp. (Cichlidae), Cyprinus carpio i Ctenopharyngodon idella (Cyprinidae).[2][6][3][6]
Conservació
[modifica]Encara que aquesta espècie està força distribuïda al llarg de la part occidental del centre de Mèxic, se n'ha observat una reducció en la seua distribució de gairebé un 75% en els darrers anys i hom sospita que es troba en perill d'extinció. Les alteracions més freqüents són la introducció d'espècies exòtiques, la dessecació i la contaminació de l'aigua.[7]
Observacions
[modifica]És inofensiu per als humans[6] i el seu índex de vulnerabilitat és baix (10 de 100).[11]
Referències
[modifica]- ↑ Meek, S. E., 1902. A contribution to the ichthyology of Mexico. Field Columbian Mus. Zool. Ser. v. 3 (núm. 6): 63-128, Pls. 14-31.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Domínguez-Domínguez, O., Pérez-Rodríguez, R. & Doadrio, I., 2008. Morphological and genetic comparative analyses of populations of Zoogoneticus quitzeoensis (Cyprinodontiformes: Goodeidae) from Central Mexico, with description of a new species. Revista Mexicana de Biodiversidad, 79: 373-383.
- ↑ 3,0 3,1 Catalogue of Life (anglès)
- ↑ Encyclopedia of Life (anglès)
- ↑ Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid (Espanya).
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 FishBase (anglès)
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 Goodeid Working Group (anglès)
- ↑ Morphology Data of Zoogoneticus purhepechus - FishBase (anglès)
- ↑ List of Freshwater Fishes for Mexico - FishBase (anglès)
- ↑ California Academy of Sciences Arxivat 2013-12-04 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.
Enllaços externs
[modifica]- AQUATAB (txec)
- BioLib (anglès)
- ION (anglès)
- Barcodes of Life (anglès)
- YouTube (anglès)