Cronstedtita
 Cronstedtita | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | (Fe₂2+Fe3+)(Si,Fe3+)₂O₅(OH)₄ |
| Epònim | Axel Fredrik Cronstedt  |
| Localitat tipus | Příbram, Bohèmia Central, Bohèmia, República Txeca |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > fil·losilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.ED.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.ED.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/H.27 |
| Dana | 71.1.4.7 |
| Heys | 14.19.7 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Color | negre, marró fosc-negre, verd-negre |
| Exfoliació | perfecta - en {001} |
| Tenacitat | elàstica |
| Duresa | 3,5 |
| Lluïssor | submetàl·lica |
| Color de la ratlla | verd-verd oliva fosc |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 3,34 a 3,35 g/cm³ (mesurada); |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,720 nβ = 1,800 nγ = 1,800 |
| Birefringència | δ = 0,080 |
| Pleocroisme | visible |
| Dispersió òptica | r < v moderada |
| Impureses comunes | Al, Ca |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1821 |
| Símbol | Cro |
| Referències | [1] |
La cronstedtita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la caolinita-serpentina. Va ser anomenada en honor de Axel Fredrik Cronstedt (1722-1765), químic i mineralogista suec que va descobrir el níquel, la scheelita i va establir el terme zeolita.[1]
Característiques[modifica]
La cronstedtita és un silicat de fórmula química (Fe₂2+Fe3+)(Si,Fe3+)₂O₅(OH)₄. Cristal·litza en el sistema trigonal en forma de prismes hexagonals, cenyint cap a un extrem i estriats verticalment. També en grups fibrosos divergents; cilindroide, reniforme, massiu.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5. S'han descobert diversos politips.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cronstedtita pertany a «09.ED: Fil·losilicats amb capes de caolinita, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: dickita, caolinita, nacrita, odinita, hal·loysita, hisingerita, hal·loysita-7Å, amesita, antigorita, berthierina, brindleyita, caryopilita, crisòtil, fraipontita, greenalita, kel·lyïta, lizardita, manandonita, nepouïta, pecoraïta, guidottiïta, al·lòfana, crisocol·la, imogolita, neotocita, bismutoferrita i chapmanita.
Formació i jaciments[modifica]
La cronstedtita és un producte hidrotermal de baixa temperatura en menes de minerals.[2] Va ser descoberta a Příbram, a la Bohèmia Central (República Txeca).[1] Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Linda Mariquita (El Molar, Priorat).[3]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: siderita, pirita, esfalerita, clinoclor i quars.[2]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cronstedtita |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Cronstedtite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Cronstedtite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 15 de juliol 2012. [Consulta: 25 agost 2018].
- ↑ «Cronstedtite from Linda Mariquita mine, El Molar, Priorat, Tarragona, Catalonia, Spain». Mindat. [Consulta: 14 gener 2024].