Dickita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralDickita

Cristalls de dickita de la mina Magmont, Bixby, Districte de Viburnum Trend, Comtat d'Iron, Missouri, Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaAl₂(Si₂O₅)(OH)₄
EpònimAllan B. Dick (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusAmlwch Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasilicats > fil·losilicats
Nickel-Strunz 10a ed.09.ED.05
Nickel-Strunz 9a ed.9.ED.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/H.25 Modifica el valor a Wikidata
Dana71.01.01.01
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Hàbit cristal·lícristalls pseudohexagonals, agregats de plaquetes, compacta, massiva
Estructura cristal·linaa = 5.150 Å, b = 8.940 Å, c = 14.424 Å; β = 96.8°; Z = 4
Grup puntualmonoclínica domàtica (m) Cc
Colorblanc, incolor, groguenc
Exfoliació{001} perfecta
Tenacitatflexible però inelàstica
Duresa2 a 2,5
Lluïssornacrada
Color de la ratllablanca
Diafanitattransparent
Gravetat específica2,6
Densitat2,6
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1.561 - 1.564 nβ = 1.561 - 1.566 nγ = 1.566 - 1.570
Birefringènciaδ = 0,005 a 0,006
Angle 2Vmesurat: 50° a 80°
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolDck Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La dickita és un mineral de la classe dels silicats (fil·losilicats), que pertany al grup caolinita-serpentina.[2] Va ser descoberta l'any 1930, i rep el seu nom del químic metal·lúrgic escocès Allan Brugh Dick (1833-1926).

Característiques[modifica]

La dickita és un polimorf de la hal·loysita, de la caolinita i de la nacrita, que cristal·litza en el sistema monoclínic. Pertany al grup caolinita-serpentina de minerals. La seva fórmula és Al₂(Si₂O₅)(OH)₄. És rara en estat pur, i sol tenir impureses que li donen diferents coloracions, com són: Ti, Fe, Mg, Ca, Na o K. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 2,5 i 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la dickita pertany a «09.ED: Fil·losilicats amb capes de caolinita, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: caolinita, nacrita, odinita, hal·loysita, hisingerita, hal·loysita-7Å, amesita, antigorita, berthierina, brindleyita, caryopilita, crisòtil, cronstedtita, fraipontita, greenalita, kel·lyïta, lizardita, manandonita, nepouïta, pecoraïta, guidottiïta, al·lòfana, crisocol·la, imogolita, neotocita, bismutoferrita i chapmanita.

Formació i jaciments[modifica]

És un mineral secundari generalment d'origen hidrotermal associat amb filons, derivat en part de l'alteració de minerals aluminosilicats. També es presenta com una fase sedimentària autigènica. Sol aparèixer associada a la calcedònia. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Regia (Bellmunt del Priorat, Priorat), a la pegmatita Mas Joanhuix (Sant Hilari Sacalm, Selva), al Correc d'en Llinassos (Oms, Rosselló)[3] i al Mas Vicenç (Queixàs, Rossellló).[4]

Varietats[modifica]

Es coneixen dues varietats de dickita:

  • La pedra Changhua, o Changhua Stone, una densa varietat groga de dickita que s'utilitza per tallar. En general, conté petites quantitats d'alunita com una impuresa.[5]
  • La pedra Gaoshan, o Gaoshan Stone, una densa varietat de dickita amb taques vermelles d'hematita, que s'utilitza per tallar. També conté quars i pirofilita com impureses menors. Els xinesos consideren aquest material com una varietat de pedra Shoushan, encara que la veritable pedra Shoushan es compon principalment de pirofilita.[6]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dickita
  1. «Dickite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 febrer 2015].
  2. «Kaolinite-Serpentine Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 febrer 2015].
  3. Berbain, Christian; Georges Favreau «Le Correc d’en Llinassos à Oms — Un exemple peu courant de minéralisation nickélifère». Le Cahier des micromonteurs, 1, 95, febrer 2007 [Consulta: 14 gener 2024].
  4. BERBAIN, C; FAVREAU, G. & MORENO, C. «Mas Vicenç, Fontcouverte, Caixas (Pyrénées-Orientales)». Le Cahier des Micromonteurs, 107, 2010, pàg. 20-25 [Consulta: 14 gener 2024].
  5. «Changhua Stone» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 febrer 2015].
  6. «Gaoshan Stone» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 febrer 2015].