Vés al contingut

Pels nostres amors

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: À nos amours)
Infotaula de pel·lículaPels nostres amors
À nos amours
Fitxa
DireccióMaurice Pialat Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióDaniel Toscan du Plantier i Michel Pialat Modifica el valor a Wikidata
GuióMaurice Pialat i Arlette Langmann Modifica el valor a Wikidata
MúsicaKlaus Nomi Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJacques Loiseleux Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeYann Dedet
ProductoraGaumont Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorCurzon Artificial Eye i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena16 novembre 1983 Modifica el valor a Wikidata
Durada102 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama romàntic
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt0086650 FilmAffinity: 846917 Allocine: 613 Rottentomatoes: m/a_nos_amours Letterboxd: a-nos-amours Allmovie: v357 TCM: 66673 TV.com: movies/a-nos-amours TMDB.org: 2282 Modifica el valor a Wikidata

Pels nostres amors (títol original: À nos amours) és una pel·lícula francesa dirigida per Maurice Pialat i estrenada l'any 1983. Ha estat doblada al català.[1]

Argument

[modifica]

Suzanne té quinze anys. De vacances a la Costa d'Azur, rebutja Luc, el jove que està enamorat d'ella, a continuació es dona a un americà desconegut a la platja. De retorn a París, multiplica les aventures amoroses. Els seus pares se separen. El seu pare abandona la casa. Ha d'enfrontar-se a l'hostilitat de la seva mare i del seu germà. El seu matrimoni se salda amb un fracàs. Després d'haver tornat a veure el seu pare, marxa amb un amant als Estats Units.[2]

Repartiment

[modifica]
  • Sandrine Bonnaire : Suzanne
  • Evelyne Ker : la mare
  • Dominique Besnehard : Robert
  • Pierre-Llop Rajot : Bernard
  • Cyril Collard : Jean-Pierre
  • Maurice Pialat : el pare
  • Anne-Sophie Maillé : Anne
  • Maïté Maillé : Martine
  • Christophe Odent : Michel
  • Cyr Boitard : Luc
  • Jacques Fieschi : Jacques
  • Eric Viellard : Henri

Gènesi de la pel·lícula

[modifica]

Tria dels actors

[modifica]

Sandrine Bonnaire va presentar la seva candidatura pensant ser figurant, com ho havia fet en La Boum, per un projecte de pel·lícula titulada Les Meurtrières.[3] Maurice Pialat desitjava proposar-li el paper principal i adaptar el guió per donar més paper al seu personatge.[4][5]

Pel paper del germà de Suzanne, Robert, el director de càsting Dominique Besnehard havia en principi pensat en Robin Renucci però Pialat li va proposar finalment fer el paper ell mateix.[6]

Rodatge

[modifica]

En el guió inicial, el pare havia de morir i no estava previst que tornés en l'escena del sopar. Maurice Pialat va desembarcar en l'escena i ha deixat els actors improvisar en una situació que no havien previst.[6]

L'escena del forat havia de ser l'última escena entre Suzanne i el seu pare. Quan Suzanne es preocupa per l'ull groc del seu pare, això hauria de ser un indici de la mort propera del pare.[5]

Premis

[modifica]

Al voltant de la pel·lícula

[modifica]

S'observa en el repartiment alguns noms: a més de la presència del mateix Pialat, el director de repartiment més conegut del cinema francès, Dominique Besnehard, té un dels papers principals; Cyril Collard hi fa la seva única aparició com a actor (excepte la seva pròpia pel·lícula Les Nits feres) i s'anotarà igualment la presència del guionista Jacques Fieschi. És el primer paper de Sandrine Bonnaire al cinema, amb qui Pialat improvisa en diverses escenes.[7]

Referències

[modifica]
  1. esadir.cat. Pels nostres amors. esadir.cat. 
  2. «À nos amours». The New York Times.
  3. El film va ser abandonat per Maurice Pialat però représ par Patrick Grandperret que en va fer un film el 2005 produït par Sylvie Pialat, la dona de Maurice Pialat.
  4. Philippon, Alain «La Débutante». Cahiers du cinéma, 399, 12 1983. Arxivat de l'original el 2009-09-01 [Consulta: 16 maig 2016].
  5. 5,0 5,1 Bonnaire, Sandrine «Tiens, pour une fois qu'on a bien parlé...». Cahiers du cinéma, 576, febrer 2003, pàg. 39-42.
  6. 6,0 6,1 Besnehard, Dominique «Il détournait les relations réelles au profit du film». Cahiers du cinéma, 576, febrer 2003, pàg. 39.
  7. [enllaç sense format] http://www.cineclubdecaen.com/realisat/pialat/anosamours.htm.