Vés al contingut

Àtic de Constantinoble

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaÀtic de Constantinoble

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementΑττικός, Attikós, Atticus
c. 370 Modifica el valor a Wikidata
Sivas (Turquia) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 octubre 425 Modifica el valor a Wikidata (54/55 anys)
Constantinoble
Patriarca de Constantinoble
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme oriental Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: segle V Modifica el valor a Wikidata)
bisbe, confessor; Pare Grec de l'Església
CelebracióEsglésies orientals antigues, Església Ortodoxa, Església Catòlica Romana, esglésies luteranes, anglicanisme
Festivitat8 de gener
IconografiaRobes de bisbe grec

Àtic (en llatí: Atticus, en grec antic: Ἀττικός) va ser arquebisbe de Constantinoble de l'any 406 al 425. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia

[modifica]

Va néixer a la meitat del segle iv a Sebaste (moderna Sivas) i es va educar en un monestir ascètic de monjos macedonians sota direcció d'Eustaci d'Antioquia, un destacat bisbe arrià. Quan va ser major d'edat es va decantar per l'ortodòxia i el van ordenar prevere a Constantinoble. En el conflicte d'una part del clergat contra Crisòstom, li va donar suport. A la mort d'Arsaci de Tars, arquebisbe de Constantinoble després del desterrament de Crisòstom, Àtic va ser nomenat al seu lloc tot i que el desterrat encara vivia.

Va tenir una actuació prudent i va aconseguir un cert èxit en l'administració de l'església. Es va destacar per la seva generositat amb els pobres. Quan es va assabentar d'una fam a Nicea hi va enviar molts diners junt amb una carta al bisbe de la ciutat, Cal·liopi, carta que es conserva. Contra les heretgies del seu temps va alternar la tolerància amb la fermesa. Va parlar amb consideració dels novacians, però en va condemnar els seus principis.

Quan Celesti, deixeble de Pelagi, va visitar la capital, el va expulsar i va amenaçar amb represàlies als bisbes que no seguissin el seu exemple. Al seu torn els bisbes d'occident el van excomunicar per no haver inclòs el nom de Crisòstom en els registres de l'església, cosa que finalment Àtic va fer.

Sòcrates Escolàstic diu que va predir la seva pròpia mort. Va morir al seu 22è any d'episcopat.

Gennadi de Marsella diu que es va oposar als nestorians i contra ells va escriure De Fide et Virginitate, que va dedicar a les filles de l'emperador Arcadi (395-408). També es conserva una carta al bisbe Ciril d'Alexandria recomanant inserir el nom de Crisòstom a les taules sagrades.[1]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Wace, Henry (et al.) (eds.). A Dictionary of Christian Biography and Literature to the end of the sixth century A.D., with an account of the principal sects and heresies. Londres: John Murray, 1911, p. 69. 


Precedit per:
Arsaci de Tars 		Patriarca de Constantinoble
406-425 		Succeït per:
Sisini I
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Àtic_de_Constantinoble&oldid=33978983»