Vés al contingut

Procle de Constantinoble

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Procle (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula personaProcle de Constantinoble

Procle en una pintura de Piotr Mikhailovitx Xamxin, 1847 (S. Petersburg, Museu Estatal Rus)
Biografia
NaixementΠρόκλος, Próklos, Proclus
c. 390 Modifica el valor a Wikidata
Constantinoble?
Mort446 Modifica el valor a Wikidata (55/56 anys)
Constantinoble (Imperi Romà d'Orient) Modifica el valor a Wikidata
Patriarca de Constantinoble
434 – 446
Arquebisbe catòlic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme ortodox i Església Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquebisbe, sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
PeríodeBaix Imperi Romà Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJoan Crisòstom Modifica el valor a Wikidata
bisbe; Pare de l'Església
CelebracióEsglésia catòlica, Església Ortodoxa
Festivitat24 d'octubre
IconografiaCom a bisbe

Procle de Constantinoble (llatí: Proclus, grec antic: Πρόκλος) va ser un eclesiàstic grec, patriarca de Constantinoble. És venerat com a sant per les esglésies catòlica i ortodoxa.

Biografia

[modifica]

Nomenat molt jove lector a l'església de Constantinoble va ser amanuense (secretari) de Joan Crisòstom i després d'Àtic (406-425), successor d'Arsaci de Tars (404-405) com a patriarca de Constantinoble. Àtic el va ordenar diaca i després prevere i Sisini I (426-427), successor d'Àtic, el va nomenar bisbe de Cízic, però com que no va anar a la ciutat, el poble va elegir un nou bisbe.

A la mort de Sisini l'any 427 hi havia una general predisposició a elevar-lo al patriarcat, però finalment va ser nomenat Nestori. Procle va lluitar contra les suposades heretgies del nou patriarca, i un cop deposat Nestori (431) va ser altre cop candidat, i altre cop no va ser escollit encara que els motius no són clars. Es va elegir Maximià de Constantinoble. Però a la seva mort finalment Procle va ser elegit, l'any 434.

El 438 va portar les restes i va fer enterrar a Joan Crisòstom a Constantinoble. Va morir el 446 i el va succeir Flavià de Constantinoble.

Va deixar diverses cartes i escrits, que enumera Fabricius, destacant la carta περὶ πίστεως, datada el 435) i dirigida als bisbes d'Armènia sobre les opinions de Teodor de Mopsuèstia, que considera la base de les heretgies nestorianes.

Declarat sant per l'Església Ortodoxa i per la Catòlica, la seva memòria es commemora el 24 d'octubre.[1]

Referències

[modifica]
  1. «Proclus» (en anglès). Ecumenic Patriarchate of Constantinople. [Consulta: 27 juny 2023].


Precedit per:
Maximià
Patriarca de Constantinoble
434-446
Succeït per:
Flavià