Ángel Illarramendi Larrañaga

Ángel Illarramendi Larrañaga
Biografia
Naixement	5 abril 1958 (66 anys); Zarautz (Guipúscoa)
Activitat
Ocupació	compositor, pianista, guitarrista
Professors	Francisco Escudero
Lloc web	illarramendi.com

Ángel Illarramendi Larrañaga (Zarautz, Guipúscoa, abril de 1958) és un músic i compositor basc.

L'artista té una sòlida formació en harmonia, contrapunt, fuga i composició. Va ser alumne del també compositor basc, Francisco Escudero García de Goizueta (1912-2002). La seva obra principal s'ha centrat en el camp de la cinematografia i el teatre amb bandes sonores destacades de pel·lícules com Tasio (1984) de Montxo Armendáriz, El hijo de la novia, de Juan José Campanella; Teresa, el cuerpo de Cristo de Ray Loriga, Arlecchino, il servitore di due Padroni de Goldoni, o Las Troyanas d'Eurípides. Ha col·laborat també amb un ampli elenc de directors espanyols com Gracia Querejeta, Pedro Olea, Helena Taberna, Anjel Lertxundi, Albert Boadella, Héctor Olivera, Antonio Hernández o Manuel Gutiérrez Aragón, destacant la seva intensa col·laboració amb el productor Elías Querejeta.

Obres

És autor de set simfonies, un Concierto para clarinete, piano, viola y orquesta, els poemes simfònics Espacio sonriente i "Zarautz" (2016), l'òpera de cambra Zapatos de mujer així com obres de càmera i la suite per orquestra "Una historia reciente".^[1]

Primera sinfonía, Zelai urdin (Pradera blava) (1984)
Segunda sinfonía (1986)
Tercera sinfonía Harri zuria (Pedra blanca) (1988)
Cuarta sinfonía, Sinfonía Ingenua (1993)
Quinta sinfonía (1996)
Sexta sinfonía (1998)
Séptima sinfonía (2007)
Octava sinfonía (2011)
Novena sinfonía (2014)

De les seves simfonies, fins avui la setena simfonia ha estat gravada, en aquesta ocasió per l'Orquestra i Cor de la Filharmònica de Varsòvia dirigida per Wojciech Rodek a l'octubre de 2007 i les simfonies 4 "ingènua" (amb la mezzosoprano Maite Arruabarrena) i 9 per l'Orquestra Simfònica d'Euskadi dirigida per José Miguel Pérez-Sierra.^[2]

Filmografia

La buena nueva (2008)
Luna de Avellaneda (2004)
El hijo de la novia (2001)
Karramarro Uhartea (2000)
Yoyes (2000)
Cuando vuelvas a mi lado (1999)
El último viaje de Robert Rylands (1996)
Kareletik (1987)
27 horas (1986)
Tasio (1984)

Premis i nominacions

1996: guanyador de la medalla del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics a la millor música (El último viaje de Robert Rylands).^[3]
1996: nominat al Goya a la millor música original (El último viaje de Robert Rylands).^[4]
2004: guanyador de la medalla del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics a la millor música (Héctor).^[5]

Referències

↑ Illarramendi supera el mito de la novena sinfonía, El País, 16 de febrer de 2016
↑ La Sinfónica de Euskadi estrena la ‘Sinfonía número 9’, de Illarramendi, El País. 22 d'abril de 2015
↑ «Medallas del CEC a la producción española de 1996». Círculo de Escritores Cinematográficos. Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 12 desembre 2015].
↑ «El último viaje de Robert Rylands» (en castellà). Goya Awards. [Consulta: 19 juliol 2018].
↑ «Premios del CEC a la producción española de 2004». Círculo de Escritores Cinematográficos. Arxivat de l'original el 2021-05-06. [Consulta: 6 setembre 2019].

Enllaços externs

Sobre Ángel Illarramendi, a Score Magacine.
Ressenya del disc Illarramendi. 1995 - 2005, a Score Magacine.
Web oficial.

[1] Illarramendi supera el mito de la novena sinfonía, El País, 16 de febrer de 2016

[2] La Sinfónica de Euskadi estrena la ‘Sinfonía número 9’, de Illarramendi, El País. 22 d'abril de 2015

[3] «Medallas del CEC a la producción española de 1996». Círculo de Escritores Cinematográficos. Arxivat de l'original el 2016-03-05. [Consulta: 12 desembre 2015].

[4] «El último viaje de Robert Rylands» (en castellà). Goya Awards. [Consulta: 19 juliol 2018].

[5] «Premios del CEC a la producción española de 2004». Círculo de Escritores Cinematográficos. Arxivat de l'original el 2021-05-06. [Consulta: 6 setembre 2019].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]