Vés al contingut

111 del Taure

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmic111 del Taure
Tipusestrella binària Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióTaure Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Ascensió recta (α)5h 24m 25.3008s[1] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)17° 23' 0.996''[1] Modifica el valor a Wikidata
Part desupercúmul de les Híades Modifica el valor a Wikidata
Format per
Catàlegs astronòmics

111 del Taure (111 Tauri) és un estel a la constel·lació del Taure de magnitud aparent +5,00 que s'hi troba a 47,8 anys llum del sistema solar.[2] Forma part del grup de les Híades associat amb el cúmul del mateix nom.[3] Comparteix moviment propi amb HD 35171, visualment a 707 segons d'arc.[4]

111 del Taure és una nana groga de tipus espectral F8V amb una temperatura efectiva de 6.165 K. Té un radi un 30 % més gran que el radi solar i és un 17 % més massiva que el Sol.[2][5] Conseqüentment, la seva lluminositat és 1,86 vegades major que la lluminositat solar. La seva velocitat de rotació és d'almenys 15,9 km/s, la qual cosa implica un període de rotació igual o inferior a 4,09 dies.[6] Posseeix una abundància relativa de ferro lleugerament superior a la del Sol, si bé el seu contingut de liti és inusualment elevat.[7][8]

L'edat de 111 del Taure és motiu de controvèrsia; depenent de la font consultada, la seva edat aproximada pot ser de 3.760, 1.700 o únicament 300 milions d'anys.[9][7][4]

111 Tauri, per les seves característiques i proximitat, s'hi troba entre els objectius prioritaris del projecte Terrestrial Planet Finder per a la cerca de planetes terrestres.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «The 2001 US Naval Observatory Double Star CD-ROM. I. The Washington Double Star Catalog» (en anglès). Astronomical Journal, 6, 12-2001, pàg. 3466–3471. DOI: 10.1086/323920.
  2. 2,0 2,1 «V1119 Tau -- Variable of BY Dra type» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 22 desembre 2020].
  3. Montes, D.; López-Santiago, J.; Gálvez, M. C.; Fernández-Figueroa, M. J.; De Castro, E.; Cornide, M. «Late-type members of young stellar kinematic groups - I. Single stars». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 328, 1, 2001. pp. 45-63.
  4. 4,0 4,1 Makarov, V. V.; Zacharias, N.; Hennessy, G. S. «Common Proper Motion Companions to Nearby Stars: Ages and Evolution». The Astrophysical Journal, 687, 1, 2008. pp. 566-578.
  5. Takeda, Yoichi «Fundamental Parameters and Elemental Abundances of 160 F-G-K Stars Based on OAO Spectrum Database». Publications of the Astronomical Society of Japan, 59, 2, 2007. pp. 335-356.
  6. Reiners, A. «Rotation- and temperature-dependence of stellar latitudinal differential rotation». Astronomy and Astrophysics, 446, 1, 2006. pp. 267-277.
  7. 7,0 7,1 Takeda, Yoichi «Fundamental Parameters and Elemental Abundances of 160 F-G-K Stars Based on OAO Spectrum Database». Publications of the Astronomical Society of Japan, 59, 2, 2007. pp. 335-356.
  8. Takeda, Yoichi; Kawanomoto, Satoshi «Lithium Abundances of F-, G-, and K-Type Stars: Profile-Fitting Analysis of the Li I 6708 Doublet». Publications of the Astronomical Society of Japan, 57, 1, 2005. pp. 45-63.
  9. D. E. Trilling, G. Bryden, C. A. Beichman, G. H. Rieke, K. Y. L. Su, J. A. Stansberry, M. Blaylock, K. R. Stapelfeldt, J. W. Beeman & E. E. Haller «Debris Disks around Sun-like Stars». The Astrophysical Journal, 674, 2, 2008. pp. 1086-1105.