2007 en els vols espacials
![]() | |
Llançaments orbitals | |
---|---|
Primer | 10 de gener |
Últim | 25 de desembre |
Total | 68 |
Èxits | 63 |
Fracassos | 3 |
Fracassos parcials | 2 |
Catalogat | 65 |
Primícies nacionals | |
Satèl·lit | ![]() ![]() |
Viatger espacial | ![]() |
Coets | |
Vols de prova | Atlas V 421 Llarga Marxa 3B/E Proton-M Enhanced PSLV-CA Shavit-2 Zenit-2M |
Jubilacions | H-IIA 2022 |
Vols tripulats | |
Orbital | 5 |
Total dels viatgers | 27 |
Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 2007. En aquest any es van realitzar diversos esdeveniments importants dels quals s'inclou una prova d'ASAT xinesa, els llançaments de les missions americanes Phoenix i Dawn per estudiar Mart i el cinturó d'asteroides respectivament, l'orbitador lunar japonès Kaguya, i la primera sonda lunar, el Chang'e 1.
La definició acceptada internacionalment d'un vol espacial, no és més que qualsevol vol que travessa la línia de Kármán, 100 quilòmetres sobre el nivell del mar. El primer llançament de vol espacial registrat de l'any va tenir lloc el 10 de gener, quan un PSLV, va ser llançat des del Satish Dhawan Space Centre, situant quatre naus espacials en òrbita terrestre baixa. Una d'aquestes naus va ser el SRE-1, que va tornar a la Terra dotze dies després, com a primer intent de recuperar un satèl·lit després de la reentrada per part de l'Índia.
En aquest any, diversos coets transportadors van realitzar els seus vols inaugurals; el PSLV-CA, Llarga Marxa 3B/E, Shavit-2, Zenit-2M i el Proton-M Enhanced. Aquests es deriven de versions modernitzades i actualitzades de tots els sistemes existents. El míssil RS-24 va conduir el primer llançament, i l'Atlas V va realitzar el primer vol en configuració 421. Els primers satèl·lits colombians i mauricians, Libertad 1 i Rascom-QAF 1 respectivament, van ser llançats el 2007, encara que una fuga d'heli va reduir la vida operacional del Rascom per tretze anys.
Exploració espacial
[modifica]
Es van llançar diverses sondes per explorar la Lluna. L'orbitador japonès Kaguya, juntament amb els petits Okina i Ouna, van ser llançats el 14 de setembre. El vehicle espacial va entrar en òrbita selenocèntrica el 3 d'octubre. La Xina va llançar la seva primera sonda lunar, el Chang'e 1, el 24 d'octubre, entrant en òrbita selenocèntrica el 5 de novembre. El 2007, es van llançar dos satèl·lits en òrbites terrestres altament el·líptiques com a part de la missió THEMIS que també es van enviar a la Lluna. Van realitzar sobrevols lunars a principis del 2011.
A l'agost, la sonda Phoenix de la NASA va ser llançada cap a Mart, seguit de la missió Dawn cap al cinturó d'asteroides al setembre. La Cassini va continuar fent sobrevols a les llunes de Saturn, sobretot centrant-se en Tità. En novembre, Rosetta va sobrevolar la Terra, on es va confondre amb un asteroide, i se'n va donar la designació provisional de 2007 VN84.
Vol espacial tripulat
[modifica]En aquest any hi va haver cinc vols espacials tripulats, dos per Rússia i tres pels Estats Units. Rússia va realitzar dos missions Soiuz a l'Estació Espacial Internacional per l'intercanvi de tripulació. El Soiuz TMA-10, llançat el 7 d'abril, va transportar la tripulació de l'Expedition 15 a l'estació. En aquest vol també va viatjar el turista espacial Charles Simonyi que va tornar a bord del Soiuz TMA-9, dies després. Quan el TMA-10 va tornar a la Terra a l'octubre, es va realitzar la segona reentrada balística consecutiva dels Soiuz, a causa de problemes amb els cargols de separació. El Soiuz TMA-11, llançat el 10 d'octubre, va transportar la tripulació de l'Expedition 16, juntament amb el primer malaisi a l'espai, Sheikh Muszaphar Shukor, que va ser seleccionat per al vol en el programa Angkasawan. Va tornar a bord del Soiuz TMA-10. Quan el TMA-11 va aterrar el 2008, també va fer un descens balístic.

També es van veure tot un seguit d'activitats continuades en l'Estació Espacial Internacional, pels vols del transbordador espacial americà. En el 8 de juny, el transbordador espacial Atlantis va realitzar el primer llançament del transbordador de l'any, amb el STS-117, amb set astronautes, i el segment S3/4 de l'ISS. Va ser el primer transbordador a enlairar-se des del Complex 39A al Kennedy Space Center des del STS-107 el 2003. El llançament havia estat retardat des del febrer a causa de danys de la calamarsa al tanc extern, que va requierir reparar-lo en el Vehicle Assembly Building. A l'agost, el transbordador espacial Endeavour va ser llançat en la seva primera missió des del 2002, el STS-118. Es transportava el segment del S5, i va marcar el vol final del mòdul Spacehab, que es va utilitzar per portar els subministraments. La primera astronauta educadora de la NASA, Barbara Morgan, va volar a bord del STS-118. Morgan havia estat prèviament una substituta de Christa McAuliffe, que va morir en l'accident del Challenger en el 1986. El STS-120, es va llançar el 23 d'octubre usant el transbordador espacial Discovery, que transportava el node Harmony, el primer component pressuritzat de l'Estació espacial internacional a ser llançat des del Pirs al setembre del 2001. Es van realitzar diversos intents de llançament del Atlantis en desembre durant el STS-122 però van ser retardats fins al 2008, ja que els sensors ECO van fallar en el tanc extern.
Errors de llançament
[modifica]El 2007 hi va haver tres llançaments orbitals, que van implicar un Zenit, un Falcon 1 i un Proton que va fracassar, i dos més, un Atlas V i un GSLV, van resultar en errors parcials. El 30 de gener, un Zenit-3SL de Sea Launch va explotar en la plataforma de llançament Ocean Odyssey, segons després de la ignició. L'error va destruir el satèl·lit NSS-8, i va causar danys considerables a la plataforma Odyssey. Més tard es va determinar que l'error havia estat causada per les deixalles en la turbobomba. Com a resultat del temps d'inactivitat per dur a terme les reparacions, i les males condicions del mar a final d'any, Sea Launch no va dur a terme cap altre llançament fins al 2008.
El 21 de març, SpaceX va llançar el segon Falcon 1. A causa de l'error del vol inaugural, el llançament es va fer com un vol de demostració, sense una càrrega funcional. El llançament no va poder arribar a l'òrbita a causa d'una cadena d'esdeveniments, començant amb un error en l'establiment de la relació de mescla de combustible, el que va resultar un baix rendiment en la primera etapa, i el coet estava massa baix en el moment de la separació de la primera etapa. Les condicions atmosfèriques en aquella altitud van causar un recontacte entre etapes, creant una pèrdua de combustible de la segona etapa. Això va donar com a resultat una separació prematura de la segona etapa, i el coet no va poder arribar a l'òrbita. Aquest va ser l'últim llançament del Falcon 1 amb el motor Merlin-1A amb refrigeració ablativa, que es va reemplaçar amb la refrigeració regenerativa del Merlin-1C per a vols subsegüents, a partir de l'agost del 2008. Com que es van completar les proves de diversos objectius, SpaceX va afirmar que el llançament va ser un èxit total, i va declarar que el Falcon 1 era operacional.
Va finalitzar la família Atlas amb una ratxa consecutiva de vuitanta llançaments amb èxit en catorze anys, després d'un error parcial de l'Atlas V llançat el 15 de juny. Una vàlvula defectuosa va provocar una fuita de combustible al tram superior Centaur, resultant en una separació prematura al final de la seva segona ignició. Això va resultar que el satèl·lit USA-194 fou lliurat en una òrbita més baixa del previst. La nau espacial van ser capaç de corregir l'òrbita utilitzant els seus motors de maniobra.
El cinquè GSLV va ser llançat el 2 de setembre, amb el satèl·lit INSAT-4CR. Aquest va ser el primer llançament de GSLV des de l'error del del juliol del 2006. El coet va realitzar un rendiment inferior, i va col·locar el satèl·lit en una òrbita amb un menor apogeu i una inclinació més gran del previst. Això suposava que la nau espacial havia d'utilitzar el combustible reservat per l'ús estacionari per elevar-se a l'òrbita correcta, a costa de la seva vida operacional.
El 5 de setembre, un Proton-M amb el tram superior del Briz-M, va fallar en situar el JCSAT-11 a l'òrbita, després de la segona etapa del coet transportador es va fracassar en separar-se del primer. Més tard, es va informar que hi havia un malfuncionament en el cablejat.
Resum de llançaments
[modifica]
En total, en aquest any es van realitzar seixanta-vuit llançaments orbitals, amb seixanta-cinc assolint l'òrbita, i tres fracassos rotunds. Aquest va ser un increment de dos intents de llançaments orbitals respecte al 2006, amb un de més assolint l'òrbita. L'últim llançament de l'any va ser en el 25 de desembre, amb un Proton-M amb tres satèl·lits de navegació GLONASS per al govern rus.
En el 2007 es van veure un gran nombre de llançaments de coets sonda i míssils. L'11 de gener, l'Exèrcit Popular d'Alliberament xinès va utilitzar un Dong-Feng 21 derivat a una arma anti-satèl·lit per destruir el Feng Yun 1C, un satèl·lit climàtic inactiu. Rússia també va començar les proves amb el míssil RS-24 Iars.
En aquest any la Xina va conduir deu llançaments orbitals, utilitzant la família de coets Llarga Marxa, mentre que Europa en va realitzar cinc utilitzant l'Ariane 5. L'Índia va realitzar tres intents de llançaments orbitals, utilitzant coets PSLV-C, PSLV-CA i GSLV, però el llançament del GSLV va resultar en error parcial. Israel va conduir un sol llançament amb èxit utilitzant el primer coet Shavit-2. El Japó va llançar amb èxit dos coets H-IIA. Rússia i l'antiga Unió Soviètica va conduir vint-i-sis llançaments, incloen-t'hi un error, però sense incloure el programa internacional de Sea Launch, l'únic intent de llançament fracassat. Els Estats Units van realitzar dinou llançaments, tot i que s'havien anunciat originalment en els seus plans de llançar molts més, però els problemes tècnics amb l'Atlas V, el Delta IV i el Falcon 1, havien causat una sèrie de retards. Dos dels sis llançaments planificats del transbordador espacial van ser retardats fins al 2008, el STS-123 a causa dels retards en cadena de la missió STS-117, i STS-122 a causa de problemes amb els sensors del motor.
Llançaments
[modifica]← Gen · Feb · Mar · Abr · Mai · Jun · Jul · Aug · Set · Oct · Nov · Des → |
Data i hora (UTC) | Coet | Plataforma de llançament | LSP | ||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Càrrega útil | Operador | Òrbita | Funció | Deteriorament (UTC) | Resultat | ||
Comentaris | |||||||
Gener[modifica] | |||||||
10 de gener 03:53[1] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
ISRO | Heliosíncrona | Imatgeria | En òrbita | En curs | ||
![]() |
ISRO | Òrbita baixa (polar) | Tecnologia | 22 de gener 04:16[2] |
Reeixit | ||
![]() ![]() |
LAPAN/TU Berlin | Òrbita baixa (polar) | Imatgeria | En òrbita | En curs | ||
![]() |
AATE | Òrbita baixa (polar) | Tecnologia | En òrbita | En curs | ||
SRE va ser la primera nau espacial índia a ser recuperada després d'un reentrada, el Pehuensat va romandre intencionadament enganxat a l'adaptardor de càrrega | |||||||
11 de gener 22:28[3][4] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
PLA | Suborbital | Prova d'ASAT | 11 de gener | Reeixit | ||
Va destruir el satèl·lit Feng Yun 1C | |||||||
16 de gener 02:20[4] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
JAXA | Suborbital | Ionosfèric | 16 de gener | Reeixit | |||
18 de gener 02:12[5] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
Roskosmos | Òrbita baixa (ISS) | Logística | 1 d'agost 19:26 |
Reeixit | ||
Vol de la ISS 24P | |||||||
19 de gener 12:29[4] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
Clemson | Suborbital | Auroral | 19 de gener | Reeixit | ||
19 de gener 12:30[4] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
Clemson | Suborbital | Aurores | 19 de gener | Reeixit | ||
19 de gener 12:44[4] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
Clemson | Suborbital | Aurores | 19 de gener | Reeixit | ||
19 de gener 12:45[4] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
Clemson | Suborbital | Aurores | 19 de gener | Reeixit | ||
27 de gener 05:20[4] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
MDA | Suborbital | Objectiu | 27 de gener | Reeixit | ||
Interceptat per THAAD | |||||||
27 de gener[4] | ![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
MDA | Suborbital | Prova d'ABM | 27 de gener | Reeixit | ||
30 de gener 23:22[5] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
SES New Skies | Destinat: Geosíncrona | Comunicacions | T-0 | Error de llançament | ||
El primer tram del motor a causa de brutícia a la turbobomba,[6] el coet va explotar al coet | |||||||
30 de gener[4] | ![]() |
![]() |
![]() | ||||
Exèrcit de síria | Suborbital | Prova de míssils | 30 de gener | Reeixit | |||
Febrer[modifica] | |||||||
2 de febrer 16:28[7] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
CNSA | Geoestacionària | Navegació | En òrbita | Error parcial del vehicle Operacional | ||
Hi va haver problemes en el desplegament dels panells solars, eventualment corregit des de terra | |||||||
7 de febrer 08:15[4] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica | Suborbital | Prova de míssils | 7 de febrer | Reeixit | ||
Va impactar al Reagan Test Site | |||||||
12 de febrer 12:45[4] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
Dartmouth | Suborbital | Aurores | 12 de febrer | Reeixit | ||
14 de febrer 09:22[4] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
Alaska | Suborbital | Termosfèric | 14 de febrer | Reeixit | ||
14 de febrer 09:27[4] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
Alaska | Suborbital | Termosfèric | 14 de febrer | Reeixit | ||
14 de febrer 09:36[4] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
Alaska | Suborbital | Termosfèric | 14 de febrer | Reeixit | ||
14 de febrer 09:38[4] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
Alaska | Suborbital | Termosfèric | 14 de febrer | Reeixit | ||
17 de febrer 23:01[7] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
NASA | Altament el·líptica | Aurores | En òrbita | Operacional | ||
![]() ![]() |
NASA | Altament el·líptica Selenocèntrica (planificat) |
Aurores | En òrbita | Operacional | ||
![]() ![]() |
NASA | Altament el·líptica Selenocèntrica (planned) |
Aurores | En òrbita | Operacional | ||
![]() |
NASA | Altament el·líptica | Aurores | En òrbita | Operacional | ||
![]() |
NASA | Altament el·líptica | Aurores | En òrbita | Operacional | ||
Es va completar la missió THEMIS en el 2009. Van romandre tres naus espacials per a l'ús d'una ampliació de la mateixa missió, mentre que els altres dos van fer camí cap a la Lluna per la missió Artemis. | |||||||
24 de febrer 04:41[7] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
CSICE | Heliosíncrona | Reconeixement | En òrbita | Error parcial del vehicle | ||
![]() |
CSICE | Heliosíncrona | Reconeixement Tecnologia |
En òrbita | Operacional | ||
Va fallar el IGS-Radar 2 en el 29 d'agost del 2010 a causa de problemes amb les bateries[9] | |||||||
25 de febrer[7] | ![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
INSA | Suborbital | Científic | 25 de febrer | Reeixit | ||
Primer llançament científic iranià amb èxit | |||||||
28 de febrer 08:39[4] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
Dartmouth | Suborbital | Científic | 28 de febrer | Reeixit | ||
Març[modifica] | |||||||
1 de març | ![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
Andøya | Suborbital | Tecnologia | 1 de març | Error parcial de llançament | ||
El coet va tenir un rendiment inferior i no va poder aconseguir l'apogeu correcte | |||||||
6 de març 00:30[4] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica/MDA | Suborbital | Objectiu | 6 de març | Reeixit | |||
9 de març 03:10[10] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
DARPA | Òrbita baixa | Tecnologia | En òrbita | Reeixit | ||
![]() |
DARPA | Òrbita baixa | Tecnologia | En òrbita | Reeixit | ||
![]() |
US Naval Academy | Òrbita baixa | Radiació Tecnologia |
En òrbita | Operacional | ||
![]() |
Acadèmia de la Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica | Òrbita baixa | Ionosfèric Plasma |
En òrbita | Operacional | ||
![]() |
Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica/STP | Òrbita baixa | Atmosfèric Tecnologia |
En òrbita | Operacional | ||
![]() |
LANL | Òrbita baixa | Ionosfèric | En òrbita | Operacional | ||
L'ASTRO i el NEXTSat van ser utilitzats en el programa de proves Orbital Express, com a últim proveïment i servei Llançament designat com a STP-1 | |||||||
11 de març 22:03[10] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
Paradigm/MoD | Geoestacionari | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
![]() |
ISRO | Geoestacionari | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
21 de març 01:10[11] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
SpaceX/DARPA/NASA | Destinat: Òrbita baixa | Tecnologia | 21 de març | Error de llançament | ||
Pèrdua de senyal després de problemes de control, es va fallar en assolir l'òrbita, es van aconseguir diversos objectius de proves | |||||||
21 de març 04:27[4] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica | Suborbital | Objectiu | 21 de març | Reeixit | |||
Demostració de traça | |||||||
Abril[modifica] | |||||||
6 d'abril 06:42[4] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
MDA | Suborbital | Objectiu | 6 d'abril | Reeixit | |||
Demostració de traça | |||||||
7 d'abril 17:31[11] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
Roskosmos | Òrbita baixa (ISS) | ISS Expedition 15 | 21 d'octubre 10:36 |
Reeixit | ||
Vol tripulat amb tres cosmonautes, incloent-hi un turista espacial pagant | |||||||
9 d'abril 22:54[11] |
![]() |
![]() |
![]() ![]() | ||||
![]() |
Telesat | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Error parcial del vehicle | ||
Malfuncionament en el transmissor de banda Ka | |||||||
11 d'abril 03:27[11] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
CAST | Heliosíncrona | Oceanografia | En òrbita | Operacional | ||
12 d'abril 05:32[4] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
IDRDL | Suborbital | Prova de míssils | 12 d'abril | Reeixit | ||
13 d'abril 20:11[11] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
CNSA | Òrbita mitjana | Navegació | En òrbita | Operacional | ||
17 d'abril 06:46:34[11] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
NARS | Heliosíncrona | Observació | En òrbita | Operacional | ||
![]() |
RSRI | Heliosíncrona | Científic | En òrbita | Operacional | ||
![]() |
RSRI | Heliosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
![]() |
RSRI | Heliosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
![]() |
RSRI | Heliosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
![]() |
RSRI | Heliosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
![]() |
RSRI | Heliosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
![]() |
CalPoly | Heliosíncrona | Tecnologia | En òrbita | Error parcial del vehicle Operacional | ||
![]() |
CalPoly | Heliosíncrona | Tecnologia | En òrbita | Operacional | ||
![]() |
Lafayette | Heliosíncrona | Tecnologia | En òrbita | Error parcial del vehicle | ||
![]() |
Sergio Arboleda | Heliosíncrona | Tecnologia | En òrbita | Reeixit | ||
![]() |
Aerospace Corporation | Heliosíncrona | Tecnologia | En òrbita | Error del vehicle | ||
![]() |
Boeing | Heliosíncrona | Tecnologia | En òrbita | Operacional | ||
![]() |
Tethers Unlimited | Heliosíncrona | Tecnologia | En òrbita | Operacional | ||
Els CP-3, CP-4, CAPE-1, Libertad 1, AeroCube 2, CSTB-1, i MAST estaven als contenidors del P-POD, però va haver problemes amb la font d'alimentació de CAPE-1; el Libertad 1 va ser desactivat després de la finalització de la missió; l'AeroCube 2 va patir un malfuncionament del panell/convertidor solar;[12] La missió del CP-3 va ser afectat per problemes amb el sistema de comunicacions[13] | |||||||
23 d'abril 10:00[11] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
ASI | Òrbita baixa | Astronomia RG | En òrbita | Operacional | ||
![]() |
ISRO | Òrbita baixa | Tecnologia | En òrbita | Operacional | ||
Vol inaugural del PSLV-CA | |||||||
24 d'abril 06:48[14] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
MDA | Òrbita baixa | Defensa de míssils | En òrbita | Operacional | ||
25 d'abril 20:26:00[14] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
NASA | Òrbita baixa | Aeronomia | En òrbita | Operacional | ||
26 d'abril 21:31[4] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
Objectiu | Marina dels Estats Units d'Amèrica | Suborbital | Objectiu | 26 d'abril | Reeixit | ||
Interceptat per SM-3 | |||||||
26 d'abril 21:32[4] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
Interceptor | Marina dels Estats Units d'Amèrica | Suborbital | Prova ABM | 26 d'abril | Reeixit | ||
Interceptat per Terrier-Orion | |||||||
28 d'abril 14:56[4] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
Celestis | Suborbital | Sepultura espacial | 28 d'abril | Reeixit | ||
![]() |
CCAT/NALI | Suborbital | Investigació estudiantil | 28 d'abril | Reeixit | ||
![]() |
NASA/Colorado | Suborbital | Tecnologia | 28 d'abril | Reeixit | ||
![]() |
Epsori Space Systems | Suborbital | Biològic | 28 d'abril | Reeixit | ||
![]() |
MEI | Suborbital | Ingredients de la beguda | 28 d'abril | Reeixit | ||
![]() |
Astrata RocketFoto Astrax |
Suborbital | 28 d'abril | Reeixit | |||
Llançament de sonda recuperable a un apogeu de 117 quilòmetres, el Legacy va incloure restes de l'astronauta Gordon Cooper i l'actor James Doohan, el mal temps va retardar la recuperació | |||||||
Maig[modifica] | |||||||
4 de maig 22:29[14] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
SES Astra | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
![]() |
Intelsat | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
12 de maig 03:25:38[14] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
Roskosmos | Òrbita baixa (ISS) | Logística | 25 de setembre 19:48 |
Reeixit | ||
Vol de la ISS 25P | |||||||
13 de maig 16:01[14] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
NASRDA | Servei: Geosíncrona Actualment: Cementiri |
Comunicacions | En òrbita | Error del vehicle | ||
Vol inaugural del Llarga Marxa 3B/E, el primer satèl·lit de comunicacions geosíncron africà, es va retirar a causa d'un mal funcionament del sistema elèctric en el novembre del 2008.[15] | |||||||
15 de maig[4] | ![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
Marina dels Estats Units d'Amèrica | Suborbital | SLBM test | 15 de maig | Reeixit | ||
15 de maig[4] | ![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
Marina dels Estats Units d'Amèrica | Suborbital | Prova de SLBM | 15 de maig | Reeixit | ||
25 de maig 07:12[17] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
CNSA | Heliosíncrona | Imatgeria de la Terra | En òrbita | Operacional | ||
![]() |
Zhejiang University | Heliosíncrona | Tecnologia | En òrbita | Operacional | ||
Llançament orbital xinès amb èxit número 100,[16] El MEMS-Pico està destinat a la investigació microelectrònica | |||||||
25 de maig 13:15 |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
FTG-03 Objectiu | MDA | Suborbital | Prova ABM | 25 de maig | Error | ||
No va arribar a l'altitud correcta, no es va llançar l'interceptador GMD-OBV[18] | |||||||
29 de maig 10:20[4] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
RVSN | Suborbital | Prova de míssils | 29 de maig | Reeixit | |||
Vol inaugural del míssil RS-24 | |||||||
29 de maig 20:31:30[17] |
![]() |
![]() |
![]() ![]() | ||||
![]() |
Globalstar | Òrbita baixa | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
![]() |
Globalstar | Òrbita baixa | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
![]() |
Globalstar | Òrbita baixa | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
![]() |
Globalstar | Òrbita baixa | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
31 de maig 16:08[17] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
Sinosat | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
Vol número 100 del coet transportador Llarga Marxa | |||||||
Juny[modifica] | |||||||
7 de juny 18:00[17] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
VKS | Òrbita baixa | Reconeixement | 22 d'agost 21:00 |
Reeixit | ||
8 de juny 02:34:01[17] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
ASI[19] | Heliosíncrona | Imatgeria | En òrbita | Operacional | ||
8 de juny 23:38:04[17] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
NASA | Òrbita baixa (ISS) | Acoblament de la ISS | 22 de juny 19:49:38 |
Reeixit | ||
![]() |
NASA | Òrbita baixa (ISS) | Component de la ISS (Estació espacial internacional) | En òrbita | Operacional | ||
Vol espacial orbital tripulat amb 7 astronautes, intercanvi de tripulació de l'ISS | |||||||
10 de juny | ![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
IAI/Forces de Defensa d'Israel | Òrbita baixa (retrògrada) | Reconeixement | En òrbita | Operacional[20] | ||
Vol inaugural del Shavit-2 | |||||||
15 de juny 02:14[17] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
DLR | Òrbita baixa | Radar Imatgeria | En òrbita | Operacional | ||
15 de juny 02:45[4] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
DSTO | Suborbital | Investigació hipersònica | 15 de juny | Reeixit | ||
15 de juny 15:04[17] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
NRO | Òrbita baixa | Ocean surveillance | En òrbita | Error parcial de llançament Operacional | ||
![]() |
NRO | Òrbita baixa | Ocean surveillance | En òrbita | Error parcial de llançament Operacional | ||
El llançament del NRO núm. 30R, va ser situat en una òrbita incorrecta a acusa d'una separació prematura del tram superior del Centaur,[21] la nau espacial va corregir utilitzant els seus propis propulsors, el que va reduir la vida útil | |||||||
15 de juny[4] | ![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
Marina dels Estats Units d'Amèrica | Suborbital | Objectiu | 15 de juny | Reeixit | ||
15 de juny[4] | ![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
Marina dels Estats Units d'Amèrica | Suborbital | Objectiu | 15 de juny | Reeixit | ||
20 de juny | ![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
NASA/Colorado | Suborbital | Tecnologia | 20 de juny | Reeixit | ||
![]() |
MEI | Suborbital | Ingredients de la beguda | 20 de juny | Reeixit | ||
21 de juny[4] | ![]() |
![]() |
NASA | ||||
![]() |
NASA/NSROC | Suborbital | Prova de coet | 21 de juny | Reeixit | ||
21 de juny[4] | ![]() |
![]() |
![]() | ||||
FOST | Suborbital | Prova de míssils | 21 de juny | Reeixit | |||
23 de juny 02:40[4] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
Marina dels Estats Units d'Amèrica | Suborbital | Objectiu | 23 de juny | Reeixit | |||
Interceptat per SM-3 | |||||||
23 de juny 02:44[4] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
Marina dels Estats Units d'Amèrica | Suborbital | Prova ABM | 23 de juny | Reeixit | |||
Interceptat per Castor 4B | |||||||
28 de juny[4] | ![]() |
![]() |
![]() | ||||
VMF | Suborbital | Prova de míssils | 28 de juny | Reeixit | |||
28 de juny 15:02[22] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
Bigelow Aerospace | Òrbita baixa | Tecnologia | En òrbita | Operacional | ||
Mòdul inflable experimental | |||||||
29 de juny 10:00[22] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
VKS | Òrbita baixa | ELINT | En òrbita | Operacional | ||
Vol inaugural del Zenit-2M | |||||||
Juliol[modifica] | |||||||
2 de juliol 19:38[22] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
Bundeswehr | Òrbita baixa (Polar) | Radar Reconeixement | En òrbita | Operacional | ||
5 de juliol 12:08[22] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
ChinaSatcom | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
7 de juliol 01:16:00[22] |
![]() |
![]() |
![]() ![]() | ||||
![]() |
DirecTV | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
Vol inaugural del Proton-M Enhanced[23] | |||||||
19 de juliol[4] | ![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
INPE | Suborbital | Microgravetat | 19 de juliol | Error parcial del vehicle | ||
Un malfuncionament del paracaigudes o el sistema de flotació va impedir la recuperació | |||||||
Agost[modifica] | |||||||
2 d'agost 17:33:48[24] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
Roskosmos | Òrbita baixa (ISS) | Logística Tecnologia |
22 de gener 2008 19:52 |
Reeixit | ||
Vol de la ISS 26P, va romandre en òrbita després de desacoblar-se per dur a terme experiments tecnològics | |||||||
3 d'agost 22:51:20[4] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
NASA/Colorado | Suborbital | Atmosfèric | 3 d'agost | Reeixit | ||
3 d'agost 23:22[4] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() ![]() ![]() |
ARR, DLR, IAP | Suborbital | Atmosfèric | 3 d'agost | Reeixit | ||
Apogeu: 126.5 km | |||||||
4 d'agost 09:26:34[24] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
NASA | Heliocèntrica | Mòdul de descens a Mart | 25 de maig 2008 23:38 |
Reeixit | ||
Va aterrar a Mart, en va descobrir aigua, es va rebre l'últim senyal de la nau el 2 de novembre del 2008 | |||||||
6 d'agost 22:56[4] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
NASA/Colorado | Suborbital | Atmosfèric | 6 d'agost | Reeixit | ||
7 d'agost[4] | ![]() |
![]() |
![]() | ||||
VMF | Suborbital | Prova de míssils | 7 d'agost | Reeixit | |||
8 d'agost 22:36:42[25] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
NASA | Òrbita baixa (ISS) | Acoblament de la ISS | 21 d'agost 16:32 |
Reeixit | ||
![]() |
NASA/SpaceHab | Òrbita baixa (STS) | Logística | Reeixit | |||
![]() |
NASA | Òrbita baixa (ISS) | Component de la ISS (Estació espacial internacional) | En òrbita | Operacional | ||
Vol espacial orbital tripulat amb set astronautes, vol final del mòdul SpaceHab | |||||||
13 d'agost 05:45[4] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
NASA/JHU | Suborbital | Astronomia ultraviolada | 13 d'agost | Reeixit | ||
14 d'agost 23:44[25] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
Hughes | Geoestacionària | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
![]() |
BSAT | Geoestacionària | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
23 d'agost 08:31[4] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
MDA | Suborbital | Objectiu | 23 d'agost 09:01 |
Reeixit | ||
Objectiu de traça per la nau espacial NFIRE | |||||||
Setembre[modifica] | |||||||
2 de setembre 10:20 |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
JAXA/Kochi | Suborbital | Termosfèric | 2 de setembre | Reeixit | ||
2 de setembre 12:51[4] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
ISRO | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Error parcial de llançament Error parcial del vehicle Operacional | ||
Es va situar a un apogeu més baix i una inclinació més gran que la prevista, a causa del baix rendiment coet portador,[26] la vida útil es va veure reduïda encara més per l'error de seguiment. 5 anys de vida operacional perduts.[27] | |||||||
5 de setembre 22:43[4] |
![]() |
![]() |
![]() ![]() | ||||
![]() |
JSAT | Destinat: Geoestacionària | Comunicacions | ~+135 segons | Error de llançament | ||
La segona etapa va fallar en separar-se a causa de cablejat danyat.[28] | |||||||
6 de setembre 21:09 |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
11 de setembre 13:05[4] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
VKS | Òrbita baixa | Navegació | En òrbita | Operacional | ||
14 de setembre 01:31:01[4] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
JAXA | Selenocèntrica | Orbitador lunar | En òrbita | Operacional | ||
![]() |
JAXA | Selenocèntrica | Orbitador lunar | 12 de febrer 2009 08:46 |
Reeixit | ||
![]() |
JAXA | Selenocèntrica | Orbitador lunar | En òrbita | Operacional | ||
14 de setembre 11:00[4] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() ![]() |
Roskosmos/ESA | Òrbita baixa | Científic | 26 de setembre | Reeixit | ||
![]() |
Òrbita baixa | Desenvolupament tecnològic | Unknown | Error del vehicle | |||
El cable del YES2 no es va desplegar totalment. Es va fracassar en recuperar el satèl·lit.[29] | |||||||
18 de setembre 18:35[4] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
DigitalGlobe | Òrbita baixa | Imatgeria | En òrbita | Operacional | ||
75è llançament consecutiu amb èxit del Delta II. | |||||||
19 de setembre 03:26[4] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() ![]() |
CASC/INPE | Syn-synchronous | Teledetecció | En òrbita | Operacional | ||
27 de setembre 11:34[30] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
NASA | Heliocèntrica Aleshores: Òrbita de Ceres Aleshores: Òrbita de Vesta |
Investigació d'asteroides | En òrbita | Operacional | ||
Va explorar el planeta nan Ceres i l'asteroide 4 Vesta, Ceres va ser designat com un asteroide durant la planificació de la missió | |||||||
28 de setembre 20:16 |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
FTG-03a | MDA | Suborbital | Objectiu | 28 de setembre | Reeixit | ||
Interceptat per THAAD | |||||||
28 de setembre 20:18 |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
FTG-03a | MDA | Suborbital | Prova ABM | 28 de setembre | Reeixit | ||
Interceptat pel Polaris (STARS) | |||||||
Octubre[modifica] | |||||||
5 d'octubre 05:50 |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
IDRDL | Suborbital | Prova de míssils | 5 d'octubre | Reeixit | |||
5 d'octubre 22:02:26[30] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
Intelsat | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
![]() |
Optus | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
10 d'octubre 13:22:39[30] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
Roskosmos | Òrbita baixa (ISS) | ISS Expedition 16 | 19 d'abril 2008 | Reeixit | ||
Vol espacial orbital tripulat amb 3 cosmonautes, primer malaisi a l'espai | |||||||
11 d'octubre 00:22[30] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
Vol inaugural de l'Atlas V 421 | |||||||
17 d'octubre 12:23:00[31] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica | Òrbita mitjana | Navegació | En òrbita | Operacional | ||
Vol número 700 del coet Thor rocket (variant utilitzada com a primera etapa). | |||||||
20 d'octubre 20:12:25[31] |
![]() |
![]() |
![]() ![]() | ||||
![]() |
Globalstar | Òrbita baixa | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
![]() |
Globalstar | Òrbita baixa | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
![]() |
Globalstar | Òrbita baixa | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
![]() |
Globalstar | Òrbita baixa | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
23 d'octubre 04:39[31] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
VKS | Molniya | Sistema d'alertes | En òrbita | Operacional | ||
23 d'octubre 15:38:19[31] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
NASA | Òrbita baixa (ISS) | Acoblament de la ISS | 7 de novembre 18:01 |
Reeixit | ||
![]() |
NASA | Òrbita baixa (ISS) | Component de la ISS (Estació espacial internacional) | En òrbita | Operacional | ||
Vol espacial orbital tripulat amb 7 astronautes, intercanvi de tripulació | |||||||
24 d'octubre 10:05[31] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
CNSA | Selenocèntrica | Orbitador lunar | 1 de març 2009 08:13[32] |
Reeixit | ||
Primera sonda lunar xinesa | |||||||
26 d'octubre 07:35:24[31] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
VKS | Òrbita mitjana | Navegació | En òrbita | Operacional | ||
![]() |
VKS | Òrbita mitjana | Navegació | En òrbita | Operacional | ||
![]() |
VKS | Òrbita mitjana | Navegació | En òrbita | Operacional | ||
29 d'octubre | ![]() |
![]() |
![]() | ||||
RVSN | Suborbital | Prova de míssils | 29 d'octubre | Reeixit | |||
30 d'octubre 04:12:52 |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
NASA/Texas | Suborbital | Ionosfèric | 30 d'octubre 04:26:17 |
Reeixit | ||
Novembre[modifica] | |||||||
1 de novembre 00:51:44[33] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
Bundeswehr | Òrbita baixa (polar) | Reconeixement de radar | En òrbita | Operacional | ||
![]() |
OHB System | Òrbita baixa (polar) | Tecnologia | En òrbita | Operacional | ||
6 de novembre 18:00 |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
NASA | Suborbital | Solar | 6 de novembre | Reeixit | ||
11 de novembre 01:50[33] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
DoD | Geosíncrona | Defensa de míssils | En òrbita | Error del vehicle[34] | ||
Satèl·lit final DSP No van haver més transmissions des del setembre del 2008[34] | |||||||
11 de novembre 22:48[33] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
CNSA | Heliosíncrona | Teledetecció | En òrbita | Operacional | ||
Primer llançament del Llarga Marxa 4C després de la reclassificació | |||||||
14 de novembre 22:06[33] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
Paradigm/MoD | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
![]() |
Star One | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
Massa rècord en GTO – 9535 kg[35] | |||||||
17 de novembre 22:39:47[33] |
![]() |
![]() |
![]() ![]() | ||||
![]() |
SES Sirius | Geoestacionària | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
Desembre[modifica] | |||||||
8 de desembre | ![]() |
![]() |
![]() | ||||
RVSN | Suborbital | Prova de míssils | 8 de desembre | Reeixit | |||
9 de desembre 00:16[36] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
VKS | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
9 de desembre 02:31:42[36] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
ASI[19] | Heliosíncrona | Reconeixement | En òrbita | Operacional | ||
10 de desembre 09:00:00 |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
NASA/UoI | Suborbital | Electrodinàmica | 10 de desembre | Reeixit | ||
10 de desembre 09:02:00 |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
NASA/UoI | Suborbital | Electrodinàmica | 10 de desembre | Reeixit | ||
10 de desembre 22:05[36] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
NRO | Molniya | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
Llançament del NRO núm. 24 | |||||||
14 de desembre 13:17:34[36] |
![]() |
![]() |
![]() ![]() | ||||
![]() |
MDA Corporation | Heliosíncrona | Radar Imatgeria | En òrbita | Operacional | ||
17 de desembre 22:05[37] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
Marina dels Estats Units d'Amèrica | Suborbital | Objectiu | 17 de desembre | Reeixit | ||
Interceptat pel SM-3 | |||||||
17 de desembre 22:08[37] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
JMSDF | Suborbital | Prova ABM | 17 de desembre | Reeixit | |||
Interceptat pel Castor 4B, primera prova japonesa d'ABM (utilitzant tecnologia americana) | |||||||
17 de desembre | ![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
VMF | Suborbital | Prova de míssils | 17 de desembre | Reeixit | ||
Diversos vehicles de reentrada, van impactar al Kura Test Range | |||||||
17 de desembre | ![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() ![]() |
AEB/CONAE | Suborbital | Microgravetat | 17 de desembre | Reeixit | ||
20 de desembre 20:04:00[36] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica | Òrbita mitjana | Navegació | En òrbita | Operacional | ||
21 de desembre 21:41:55[36] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() ![]() |
Intelsat/JSAT | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
![]() |
RascomSTAR-QAF | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Error parcial del vehicle Operacional | ||
Una fuita d'heli va afectar les primeres operacions del Rascom-QAF 1,[38] va reduir la seva vida operacional en 13 anys. | |||||||
23 de desembre 07:12:41[39] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
Roskosmos | Òrbita baixa (ISS) | Logística | 15 de febrer 2008 10:29 |
Reeixit | ||
Vol de la ISS 27P | |||||||
25 de desembre 10:00 |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
VMF | Suborbital | Prova de míssils | 25 de desembre | Reeixit | ||
Diversos vehicles de reentrada, van impactar al Kura Test Range | |||||||
25 de desembre 13:10 |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
RVSN | Suborbital | Prova de míssils | 25 de desembre | Reeixit | ||
Diversos vehicles de reentrada | |||||||
25 de desembre 19:32[39] |
![]() |
![]() |
![]() | ||||
![]() |
VKS | Òrbita mitjana | Navegació | En òrbita | Operacional | ||
![]() |
VKS | Òrbita mitjana | Navegació | En òrbita | Operacional | ||
![]() |
VKS | Òrbita mitjana | Navegació | En òrbita | Operacional | ||
Vol inaugural del Proton-M/DM-2 |
← Gen · Feb · Mar · Abr · Mai · Jun · Jul · Aug · Set · Oct · Nov · Des → |
Encontres espacials
[modifica]Data (GMT) | Nau espacial | Esdeveniment | Comentaris |
---|---|---|---|
13 de gener | Cassini | 23è sobrevol de Tità | Apropament màxim: 950 km |
29 de gener | Cassini | 24è sobrevol de Tità | Apropament màxim: 2775 km |
22 de febrer | Cassini | 25è sobrevol de Tità | Apropament màxim: 953 km |
25 de febrer | Rosetta | Sobrevol de Mart | Assistència gravitacional |
28 de febrer | New Horizons | Sobrevol de Júpiter | Assistència gravitacional |
10 de març | Cassini | 26è sobrevol de Tità | Apropament màxim: 956 km |
26 de març | Cassini | 27è sobrevol de Tità | Apropament màxim: 953 km |
10 d'abril | Cassini | 28è sobrevol de Tità | Apropament màxim: 951 km |
26 d'abril | Cassini | 29è sobrevol de Tità | Apropament màxim: 951 km |
12 de maig | Cassini | 30è sobrevol de Tità | Apropament màxim: 950 km |
28 de maig | Cassini | 31è sobrevol de Tità | Apropament màxim: 2425 km |
5 de juny | MESSENGER | 2n sobrevol de Venus | Assistència gravitacional; Apropament màxim: 338 km |
13 de juny | Cassini | 32è sobrevol de Tità | Apropament màxim: 950 km |
29 de juny | Cassini | 33è sobrevol de Tità | Apropament màxim: 1942 km |
19 de juliol | Cassini | 34è sobrevol de Tità | Apropament màxim: 1302 km |
30 d'agost | Cassini | Sobrevol de Rea | Apropament màxim: 5100 km |
31 d'agost | Cassini | 35è sobrevol de Tità | Apropament màxim: 3227 km |
10 de setembre | Cassini | Sobrevol de Jàpet | Apropament màxim: 1000 km |
2 d'octubre | Cassini | 36è sobrevol de Tità | Apropament màxim: 950 km |
3 d'octubre[40] | Kaguya | Inserció en òrbita selenocèntrica | |
5 de novembre | Chang'e 1 | Inserció en òrbita selenocèntrica | |
13 de novembre | Rosetta | 2n sobrevol de la Terra | Confós amb un asteroide, tenint en compte la designació 2007 VN84 |
19 de novembre | Cassini | 37è sobrevol de Tità | Apropament màxim: 950 km |
5 de desembre | Cassini | 38è sobrevol de Tità | Apropament màxim: 1300 km |
20 de desembre | Cassini | 39è sobrevol de Tità | Apropament màxim: 953 km |
31 de desembre | Deep Impact (EPOXI) | Sobrevol de la Terra | Apropament màxim: 15566 km |
- Els sobrevols distant i involuntaris de Dione, Encèlad, Mimes, Tetis i Tità per la Cassini van tenir lloc al llarg de l'any.
Inici Data/Hora | Duració | Hora Fi | Nau espacial | Tripulació | Funció | Comentaris |
---|---|---|---|---|---|---|
31 de gener 15:14 |
7 hores 55 minuts |
23:09 | Expedition 14 ISS Quest |
![]() ![]() |
Es va reconfigurar el sistema de refrigeració del Destiny, es va connectar el SSPTS, es va assegurar el radiador d'estribord del P6, es va desconnectar l'EAS.[41] | |
4 de febrer 13:38 |
7 hores 11 minuts |
20:49 | Expedition 14 ISS Quest |
![]() ![]() |
Es va completar la reconfiguració el sistema de refrigeració del Destiny i la desconnexió de l'EAS, es va fotografiar els panells sonars a l'interior del P6, es va continuar la instal·lació del SSPTS.[42] | |
8 de febrer 13:26 |
6 hores 40 minuts |
20:06 | Expedition 14 ISS Quest |
![]() ![]() |
Es va treure i llançar les cobertes tèrmiques del P3, es va instal·lar el punt d'enganxament del P3, es va treure els elements de llançament del P5 i es va continuar la instal·lació del SSPTS.[43] | |
22 de febrer 10:27 |
6 hores 18 minuts |
16:45 | Expedition 14 ISS Pirs |
![]() ![]() |
Es va treure una antena al port de popa del Zvezda, es va fotografiar l'antena del satèl·lit de navegació, i es va substituir l'experiment de materials rus, inspeccionat i fotografiat una antena per a la ATV, es va fotografiar a un experiment de robòtica alemanya, i inspeccionats, com també es va fotografiats els reblons i connectors de maquinari.[44] | |
30 de maig 19:05 |
5 hores 25 minuts |
31 de maig 00:30 |
Expedition 15 ISS Pirs |
![]() ![]() |
Es va instal·lar els panells del Service Module Debris Protection (SMDP) i es va redirigir el cable de l'antena del Global Positioning System[45] | |
6 de juny 14:23 |
5 hores 37 minuts |
20:00 | Expedition 15 ISS Pirs |
![]() ![]() |
Es va instal·lar una secció del cable d'ethernet en el mòdul Zarià, es va instal·lar els panells addicionals del Service Module Debris Protection (SMDP) en el Zvezda, i es va desplegar un experiment científic rus.[46] | |
11 de juny 20:02 |
6 hores 15 minuts |
12 de juny 02:17 |
STS-117 ISS Quest |
![]() ![]() |
Es va començar la instal·lació del S3/S4 Truss.[47] | |
13 de juny 18:28 |
7 hores 16 minuts |
14 de juny 01:44 |
STS-117 ISS Quest |
![]() ![]() |
Es va assistir a una retracció dels panells solars en la carcassa del P6. Es va completar la instal·lació de la carcassa del S3/S4. Error parcial a causa que els cables dels circuits de control del motor del SARJ en el S3/S4 estaven al revés, com també es van treure elements de llançament per evitar la possibilitat de rotació no desitjada.[48] | |
15 de juny 17:24 |
7 hores 58 minuts |
16 de juny 01:22 |
STS-117 ISS Quest |
![]() ![]() |
Es va reparar la coberta termal del Orbital Maneuvering System (OMS), es va finalitzar la retracció dels panells solars del P6, i es va instal·lar una vàlvula de ventilació d'hidrogen en el Destiny.[49] | |
17 de juny 16:25 |
6 hores 29 minuts |
22:54 | STS-117 ISS Quest |
![]() ![]() |
Es va moure la càmera de televisió i la seva estructura de suport del ESP enganxat al Quest, i es va instal·lar en la carcassa del S3, es va comprovar la configuració del Drive Lock Assembly (DLA) 2 i es va treure l'últim dels sis elements de llançament del SARJ. Es va instal·lar un cable de xarxa d'ordinador en el Unity, es va obrir la vàlvula de ventilació d'hidrogen sobre el Destiny, i es va col·locar els dos panells de blindatge contra deixalles orbitals en el Zvezda.[50] | |
23 de juliol 10:25 |
7 hores 41 minuts |
18:06 | Expedition 15 ISS Quest |
![]() ![]() |
Es van substituir els components pel sistema d'alimentació rendundant del Mobile Transporter, es va eliminar un tanc d'amoníac i l'equip de suport de vol, i netejar el Common Berthing Mechanism (CBM)al port nadir del Unity.[51][52] | |
11 d'agost 16:28 |
6 hores 17 minuts |
23:45 | STS-118 ISS Quest |
![]() ![]() |
S'adjunta el segment del Starboard 5 (S5) de l'armadura de l'estació, i es va retractar del seu avanç a la calor del radiador de rebuig en la carcassa del Port 6 (P6) de l'estació.[53] | |
13 d'agost 15:32 |
6 hores 28 minuts |
22:00 | STS-118 ISS Quest |
![]() ![]() |
Es va eliminar el nou Control Moment Gyroscope (CMG) de la badia de càrrega útil del transbordador i instal·lar a l'armadura del Z1. Es va instal·lar el CMG fracassat en el External Stowage Platform (ESP-2).[54] | |
15 d'agost 14:38 |
5 hores 28 minuts |
20:05 | STS-118 ISS Quest |
![]() ![]() |
Reubicació de dos carros al voltant del CETA Mobile Transporter i una base de l'antena de l'armadura P6 al P1, i instal·lar un nou transponedor i processador de senyal per a una actualització de banda S de comunicacions.[55] | Mastracchio va observar un forat en el polze del seu guant esquerre i va tornar a l'escotilla d'aire com a mesura de precaució. |
18 d'agost 14:17 |
5 hores 2 minuts |
19:02 | STS-118 ISS Quest |
![]() ![]() |
Es van moure els contenidor Materials Estació Espacial Internacional Experiment (MISSE) 3 i 4, es va instal·lar el peu de l'Orbiter Boom Sensor System (OBSS), es va instal·lar una antena del External Wireless Instrumentation System (EWIS), i es van assegurar els panys del Z1.[56] | |
26 d'octubre 10:02 |
6 hores 14 minuts |
16:16 | STS-120 ISS Quest |
![]() ![]() |
Es va instal·lar el nou mòdul Harmony en la seva ubicació temporal, es va moure l'antena de ràdio del Support Assembly, i es va preparar per la reubicació de la carcassa del P6 desconnectant les línies de fluids en els segments del P6/Z1.[57] | |
28 d'octubre 09:32 |
6 hores 33 minuts |
16:05 | STS-120 ISS Quest |
![]() ![]() |
Es va desconnectar els enllaços Z1-al-P6, desenganxat del P6 des del Z1, es configura el radiador del S1, es van instal·lar el passamans del Harmony, i es van inspeccionar l'estribord del S4 i el Solar Alpha Rotary Joint (SARJ).[58] | |
30 d'octubre 08:45 |
7 hores 8 minuts |
15:53 | STS-120 ISS Quest |
![]() ![]() |
Es va enganxar del P6 al P5, es van enllaçar les connexions del P6/P5, es va reconfiguració del S1 després de la seva redistribució, i es va inspeccionar el port SARJ.[59] | |
3 de novembre 10:03 |
7 hores 19 minuts |
17:22 | STS-120 ISS Quest |
![]() ![]() |
Inspecció i reparació dels panells solars del P6.[60] | |
9 de novembre 09:54 |
6 hores 55 minuts |
16:49 | Expedition 16 ISS Quest |
![]() ![]() |
Desconnectat i emmagatzematge dels cables del Station-to-Shuttle Power Transfer System, gurdats els enllaços del PMA-2, i estibats els enllaços aviònics del node Harmony en la posició temporal.[61][62] | |
20 de novembre 10:10 |
7 hores 16 minuts |
17:26 | Expedition 16 ISS Quest |
![]() ![]() |
Configuració externa de les línies aviòniques i les línies de dades/elèctriques i de fluids del PMA-2 i el Harmony.[63] | |
24 de novembre 09:50 |
7 hores 4 minuts |
16:54 | Expedition 16 ISS Quest |
![]() ![]() |
Finalització de les línies de dades/elèctrics i de fluids en el PMA-2 i el Harmony. El Loop B Fluid Tray connectat amb el costat de babord del laboratori del Destiny. Inspeccionat i fotografiat l'estribord del Solar Alpha Rotary Joint (SARJ) per ajudar en la solució de problemes a terra.[64] | |
18 de desembre 09:50 |
6 hores 56 minuts |
16:46 | Expedition 16 ISS Quest |
![]() ![]() |
Es va inspeccionar a l'estribord del S4 el Solar Alpha Rotary Joint (SARJ), i el Beta Gimbal Assembly (BGA).[65][66] | EVA número 100 en suport de l'ISS. Whitson became the female astronaut with the most EVAs and the most time spent in EVA.[67][68] |
Resum de llançaments orbitals
[modifica]Per país
[modifica]![]() |
| |||||||||||||||
Intents de llançaments orbitals per país el 2007 |
País | Llançaments | Reeixits | Errors | Errors parcials | Comentaris |
---|---|---|---|---|---|
![]() |
6 | 6 | 0 | 0 | |
![]() |
3 | 2 | 0 | 1 | |
![]() |
1 | 0 | 1 | 0 | Sea Launch |
![]() |
1 | 1 | 0 | 0 | |
![]() |
2 | 2 | 0 | 0 | |
![]() |
10 | 10 | 0 | 0 | |
![]() ![]() |
26 | 25 | 1 | 0 | |
![]() |
19 | 17 | 1 | 1 |
Per coet
[modifica]Per família
[modifica]Família | País | Llançaments | Reeixits | Errors | Errors parcials | Comentaris |
---|---|---|---|---|---|---|
Ariane | ![]() |
6 | 6 | 0 | 0 | |
Atlas | ![]() |
4 | 3 | 0 | 1 | |
Delta | ![]() |
9 | 9 | 0 | 0 | |
Energia | ![]() |
2 | 1 | 1 | 0 | |
Falcon | ![]() |
1 | 0 | 1 | 0 | |
H-II | ![]() |
2 | 2 | 0 | 0 | |
Llarga Marxa | ![]() |
10 | 10 | 0 | 0 | |
Jericho | ![]() ![]() |
1 | 1 | 0 | 0 | |
Minotaur | ![]() |
1 | 1 | 0 | 0 | |
Pegasus | ![]() |
1 | 1 | 0 | 0 | |
R-7 | ![]() |
12 | 12 | 0 | 0 | |
R-14 | ![]() |
3 | 3 | 0 | 0 | |
R-36 | ![]() |
3 | 3 | 0 | 0 | |
SLV | ![]() |
3 | 2 | 0 | 1 | |
Transbordador espacial | ![]() |
4 | 4 | 0 | 0 | |
Universal Rocket | ![]() |
7 | 6 | 1 | 0 |
Per tipus
[modifica]Coet | País | Família | Llançaments | Reeixits | Errors | Errors parcials | Comentaris |
---|---|---|---|---|---|---|---|
Ariane 5 | ![]() |
Ariane | 6 | 6 | 0 | 0 | |
Atlas V | ![]() |
Atlas | 4 | 3 | 0 | 1 | |
Delta II | ![]() |
Delta | 8 | 8 | 0 | 0 | |
Delta IV | ![]() |
Delta | 1 | 1 | 0 | 0 | |
Dnepr | ![]() |
R-36 | 3 | 3 | 0 | 0 | |
Falcon 1 | ![]() |
Falcon | 1 | 0 | 1 | 0 | |
GSLV | ![]() |
SLV | 1 | 0 | 0 | 1 | |
H-IIA | ![]() |
H-II | 2 | 2 | 0 | 0 | |
Kosmos | ![]() |
R-12/R-14 | 3 | 3 | 0 | 0 | |
Llarga Marxa 2 | ![]() |
Llarga Marxa | 2 | 2 | 0 | 0 | |
Llarga Marxa 3 | ![]() |
Llarga Marxa | 6 | 6 | 0 | 0 | |
Llarga Marxa 4 | ![]() |
Llarga Marxa | 2 | 2 | 0 | 0 | |
Minotaur I | ![]() |
Minotaur | 1 | 1 | 0 | 0 | |
Molniya | ![]() |
R-7 | 1 | 1 | 0 | 0 | |
Pegasus | ![]() |
Pegasus | 1 | 1 | 0 | 0 | |
Proton | ![]() |
Universal Rocket | 7 | 6 | 1 | 0 | |
PSLV | ![]() |
SLV | 2 | 2 | 0 | 0 | |
Shavit | ![]() |
Jericho | 1 | 1 | 0 | 0 | |
Soiuz | ![]() |
R-7 | 11 | 11 | 0 | 0 | |
Transbordador espacial | ![]() |
Transbordador espacial | 3 | 3 | 0 | 0 | |
Zenit | ![]() |
Energia | 2 | 1 | 1 | 0 |
Per configuració
[modifica]Coet | País | Tipus | Llançaments | Reeixits | Errors | Errors parcials | Comentaris |
---|---|---|---|---|---|---|---|
Ariane 5ECA | ![]() |
Ariane 5 | 4 | 4 | 0 | 0 | |
Ariane 5GS | ![]() |
Ariane 5 | 2 | 2 | 0 | 0 | |
Atlas V 401 | ![]() |
Atlas V | 3 | 2 | 0 | 1 | |
Atlas V 421 | ![]() |
Atlas V | 1 | 1 | 0 | 0 | Vol inaugural |
Delta II 7420 | ![]() |
Delta II | 2 | 2 | 0 | 0 | |
Delta II 7920 | ![]() |
Delta II | 1 | 1 | 0 | 0 | |
Delta II 7925 | ![]() |
Delta II | 4 | 4 | 0 | 0 | |
Delta II 7925H | ![]() |
Delta II | 1 | 1 | 0 | 0 | Retirat |
Delta IV-H | ![]() |
Delta IV | 1 | 1 | 0 | 0 | |
Dnepr-1 | ![]() |
Dnepr | 3 | 3 | 0 | 0 | |
Falcon 1 | ![]() |
Falcon 1 | 1 | 0 | 1 | 0 | |
GSLV Mk.I | ![]() |
GSLV | 1 | 0 | 0 | 1 | |
H-IIA 2022 | ![]() |
H-IIA | 1 | 1 | 0 | 0 | |
H-IIA 2024 | ![]() |
H-IIA | 1 | 1 | 0 | 0 | |
Kosmos-3M | ![]() |
Kosmos | 3 | 3 | 0 | 0 | |
Llarga Marxa 2C | ![]() |
Llarga Marxa 2 | 1 | 1 | 0 | 0 | |
Llarga Marxa 2D | ![]() |
Llarga Marxa 2 | 1 | 1 | 0 | 0 | |
Llarga Marxa 3A | ![]() |
Llarga Marxa 3 | 4 | 4 | 0 | 0 | |
Llarga Marxa 3B | ![]() |
Llarga Marxa 3 | 1 | 1 | 0 | 0 | |
Llarga Marxa 3B/E | ![]() |
Llarga Marxa 3 | 1 | 1 | 0 | 0 | |
Llarga Marxa 4B | ![]() |
Llarga Marxa 4 | 1 | 1 | 0 | 0 | |
Llarga Marxa 4C | ![]() |
Llarga Marxa 4 | 1 | 1 | 0 | 0 | Llarga Marxa 4B-II |
Minotaur I | ![]() |
Minotaur I | 1 | 1 | 0 | 0 | |
Molniya-M/2BL | ![]() |
Molniya | 1 | 1 | 0 | 0 | |
Pegasus-XL | ![]() |
Pegasus | 1 | 1 | 0 | 0 | |
Proton-K/DM-2 | ![]() |
Proton | 1 | 1 | 0 | 0 | |
Proton-M/DM-2 | ![]() |
Proton | 1 | 1 | 0 | 0 | Vol inaugural |
Proton-M/Briz-M | ![]() |
Proton | 5 | 4 | 1 | 0 | |
PSLV-C | ![]() |
PSLV | 1 | 1 | 0 | 0 | |
PSLV-CA | ![]() |
PSLV | 1 | 1 | 0 | 0 | Vol inaugural |
Shavit-2 | ![]() |
Shavit | 1 | 1 | 0 | 0 | Vol inaugural |
Soiuz-FG | ![]() |
Soiuz | 2 | 2 | 0 | 0 | |
Soiuz-FG/Fregat | ![]() |
Soiuz | 3 | 3 | 0 | 0 | |
Soiuz-U | ![]() |
Soiuz | 6 | 6 | 0 | 0 | |
Transbordador espacial | ![]() |
Transbordador espacial | 3 | 3 | 0 | 0 | |
Zenit-2M | ![]() |
Zenit | 1 | 1 | 0 | 0 | Vol inaugural |
Zenit-3SL | ![]() |
Zenit | 1 | 0 | 1 | 0 |
Per zona de llançament
[modifica]Lloc | País | Llançaments | Reeixits | Errors | Errors parcials | Comentaris |
---|---|---|---|---|---|---|
Baikonur | ![]() |
20 | 19 | 1 | 0 | |
Cape Canaveral | ![]() |
10 | 9 | 0 | 1 | |
Dombarovsky | ![]() |
1 | 1 | 0 | 0 | |
Jiuquan | ![]() |
1 | 1 | 0 | 0 | |
Kennedy | ![]() |
3 | 3 | 0 | 0 | |
Kwajalein Atoll | ![]() |
1 | 0 | 1 | 0 | |
Kourou | ![]() |
6 | 6 | 0 | 0 | |
MARS | ![]() |
1 | 1 | 0 | 0 | |
Ocean Odyssey | ![]() |
1 | 0 | 1 | 0 | Danyat en l'explosió |
Palmachim | ![]() |
1 | 1 | 0 | 0 | |
Plesetsk | ![]() |
5 | 5 | 0 | 0 | |
Satish Dhawan | ![]() |
3 | 2 | 0 | 1 | |
Taiyuan | ![]() |
3 | 3 | 0 | 0 | |
Tanegashima | ![]() |
2 | 2 | 0 | 0 | |
Vandenberg | ![]() |
4 | 4 | 0 | 0 | Un llançament utilitzant l'avió Stargazer |
Xichang | ![]() |
6 | 6 | 0 | 0 |
Per òrbita
[modifica]Règim orbital | Llançaments | Reeixits | Errors | Aconseguits Accidentalment |
Comentaris |
---|---|---|---|---|---|
Òrbita terrestre baixa | 37 | 36 | 1 | 0 | 9 cap a l'ISS |
Òrbita terrestre mitjana | 5 | 5 | 0 | 0 | |
Geosíncrona/transferència | 19 | 17 | 2 | 0 | |
Òrbita terrestre alta | 5 | 5 | 0 | 0 | Incloent les òrbites de transferències lunars i molnia |
Òrbita heliocèntrica | 2 | 2 | 0 | 0 | Incloent les òrbites planetàries de transferència |
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]
|
Referències genèriques:
|
Notes
[modifica]- ↑ Rohit, T. K. «All 4 PSLV-C7 satellites launched into orbit». Rediff, 10-01-2007. [Consulta: 29 març 2008].
- ↑ «Space Capsule Reeixitly Recovered». ISRO, 22-01-2007. Arxivat de l'original el 2008-05-14. [Consulta: 29 març 2008].
- ↑ Covault, Craig. «Chinese Test Anti-Satellite Weapon». Aviation Week, 17-01-2007. Arxivat de l'original el 2007-10-13. [Consulta: 29 març 2008].
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 4,16 4,17 4,18 4,19 4,20 4,21 4,22 4,23 4,24 4,25 4,26 4,27 4,28 4,29 4,30 4,31 4,32 4,33 4,34 4,35 4,36 4,37 4,38 4,39 4,40 4,41 4,42 4,43 4,44 4,45 4,46 4,47 Dr. Jonathan McDowell. «Issue 585». Jonathan's Space Report, 19-09-2007. Arxivat de l'original el 2011-05-19. [Consulta: 3 abril 2008].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 McDowell, Dr. Jonathan. «Issue 576». Jonathan's Space Report, 02-02-2007. Arxivat de l'original el 2008-07-23. [Consulta: 29 març 2008].
- ↑ «Sea Launch Explosion Due To Engine Error». Space-Travel.com, 14-03-2007. Arxivat de l'original el 13 de febrer 2009. [Consulta: 4 febrer 2009].[Enllaç no actiu]
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 McDowell, Dr. Jonathan. «Issue 577». Jonathan's Space Report, 25-02-2007. Arxivat de l'original el 2011-05-19. [Consulta: 29 març 2008].
- ↑ Lynch Rocket Group. «ROPA». Dartmouth College, 08-03-2007. [Consulta: 31 gener 2009].
- ↑ «Japan's lone radar intelligence orbiter breaks down». The Daily Yomiuri, 29-08-2010. Arxivat de l'original el 31 d'agost 2010. [Consulta: 1r setembre 2010].
- ↑ 10,0 10,1 McDowell, Dr. Jonathan. «Issue 578». Jonathan's Space Report, 16-03-2007. Arxivat de l'original el 2011-05-19. [Consulta: 3 abril 2008].
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 11,6 McDowell, Dr. Jonathan. «Issue 579». Jonathan's Space Report, 23-04-2007. Arxivat de l'original el 2011-05-19. [Consulta: 3 abril 2008].
- ↑ «CubeSat Community Website – Satellite Status (Dnepr Launch 2)». Arxivat de l'original el 2007-05-10. [Consulta: 27 març 2007].
- ↑ «CubeSats». TacSat-3 launch. NASA. Arxivat de l'original el 2009-07-09. [Consulta: 5 maig 2009].
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 McDowell, Dr. Jonathan. «Issue 580». Jonathan's Space Report, 16-05-2007. Arxivat de l'original el 2011-05-19. [Consulta: 3 abril 2008].
- ↑ Onuah, Felix «Nigerian satellite battery dead, not lost in space». Reuters, 12-11-2008 [Consulta: 13 novembre 2008].[Enllaç no actiu]
- ↑ Barbosa, Rui C. «China launch Yaogan-II satellite – 100th success». NASA Spaceflight.com, 25 maig. Arxivat de l'original el 2007-06-07. [Consulta: 27 maig 2007].
- ↑ 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 17,5 17,6 17,7 Dr. Jonathan McDowell. «Issue 581». Jonathan's Space Report, 23-06-2007. Arxivat de l'original el 2011-05-19. [Consulta: 3 abril 2008].
- ↑ «Defensa de míssils Test A "No Test"» (PDF). MDA, 25-05-2007. Arxivat de l'original el 2007-06-05. [Consulta: 27 maig 2007].
- ↑ 19,0 19,1 «About COSMO-Skymed». Agència espacial italiana. Arxivat de l'original el 2007-09-15. [Consulta: 7 juliol 2012].
- ↑ «Israel Reeixitly launches Ofek 7 satellite». Israel Ministry of Foreign Affairs, 11-06-2007. [Consulta: 31 gener 2009].
- ↑ «Atlas V (401)». Gunter's Space Page. Arxivat de l'original el 15 d'octubre 2010. [Consulta: 7 octubre 2010].
- ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 22,4 Dr. Jonathan McDowell. «Issue 582». Jonathan's Space Report, 07-07-2007. Arxivat de l'original el 2011-05-19. [Consulta: 3 abril 2008].
- ↑ «DirecTV-10 Mission Overview» (PDF). Khrunichev. Arxivat de l'original el 2008-06-26. [Consulta: 31 gener 2009].
- ↑ 24,0 24,1 Dr. Jonathan McDowell. «Issue 583». Jonathan's Space Report, 04-08-2007. Arxivat de l'original el 2011-05-19. [Consulta: 3 abril 2008].
- ↑ 25,0 25,1 Dr. Jonathan McDowell. «Issue 584». Jonathan's Space Report, 19-08-2007. Arxivat de l'original el 2011-05-19. [Consulta: 3 abril 2008].
- ↑ Clark, Stephen. «India's large satellite launcher returns to flight». Spaceflight Now, 02-09-2007. Arxivat de l'original el 2009-12-23. [Consulta: 31 gener 2009].
- ↑ Ram, Arun. «Isro satellite ‘disappears', loses five years of life». DNA-India, 15-12-2007. [Consulta: 31 gener 2009].
- ↑ Clark, Stephen. «Damaged cable blamed for downing Proton rocket». Spaceflight Now, 11-10-2007. Arxivat de l'original el 14 d'octubre 2007. [Consulta: 13 octubre 2007].
- ↑ «YES2 student payload released from Foton-M3». European Space Agency, 25-09-2007. [Consulta: 31 gener 2009].
- ↑ 30,0 30,1 30,2 30,3 Dr. Jonathan McDowell. «Issue 586». Jonathan's Space Report, 14-10-2007. Arxivat de l'original el 2011-05-19. [Consulta: 3 abril 2008].
- ↑ 31,0 31,1 31,2 31,3 31,4 31,5 Dr. Jonathan McDowell. «Issue 587». Jonathan's Space Report, 30-10-2007. Arxivat de l'original el 2011-05-19. [Consulta: 3 abril 2008].
- ↑ Guodong, Du. «China's lunar probe Chang'e-1 impacts moon». Xinhua, 01-03-2009. Arxivat de l'original el 2 de març 2009. [Consulta: 1r març 2009].
- ↑ 33,0 33,1 33,2 33,3 33,4 McDowell, Dr. Jonathan. «Issue 588». Jonathan's Space Report, 19-09-2007. Arxivat de l'original el 2011-05-19. [Consulta: 3 abril 2008].
- ↑ 34,0 34,1 Shalal-Esa, Andrea «U.S. missile-warning satellite fails». Reuters, 24-11-2008 [Consulta: 25 novembre 2008].
- ↑ Bergin, Chris. «Ariane 5 ECA launches with Skynet 5B and Star One C1». NASASpaceflight.com, 14-11-2007. Arxivat de l'original el 2008-01-17. [Consulta: 3 abril 2008].
- ↑ 36,0 36,1 36,2 36,3 36,4 36,5 Dr. Jonathan McDowell. «Issue 589». Jonathan's Space Report, 21-12-2007. Arxivat de l'original el 2008-03-27. [Consulta: 3 abril 2008].
- ↑ 37,0 37,1 «Japan/U.S. Missile Defense Prova de vol Reeixit» (PDF). Missile Defense Agency, 17-12-2007. Arxivat de l'original el 2008-04-11. [Consulta: 3 abril 2008].
- ↑ «RASCOM-QAF1’s Launch Early Operation Procedures have been stopped». Thales Alenia Space, 29-12-2007. Arxivat de l'original el 2008-01-09. [Consulta: 3 abril 2008].
- ↑ 39,0 39,1 Dr. Jonathan McDowell. «Issue 590». Jonathan's Space Report, 16-01-2008. Arxivat de l'original el 2011-05-19. [Consulta: 3 abril 2008].
- ↑ Lakdawalla, Emily. «Kaguya Rockets Toward the Moon». The Planetary Society, 14-09-2007. Arxivat de l'original el 2009-01-07. [Consulta: 31 gener 2009].
- ↑ NASA. «Station Crew Members Wind Up Reeixit Spacewalk». NASA, 2007. Arxivat de l'original el 2008-09-24. [Consulta: 6 octubre 2008].
- ↑ NASA. «Crew Completes Scheduled Spacewalk Tasks, and More». NASA, 2007. Arxivat de l'original el 2008-10-07. [Consulta: 6 octubre 2008].
- ↑ NASA. «Spacewalkers Reeixitly Wrap Up Record Series». NASA, 2007. Arxivat de l'original el 2008-09-24. [Consulta: 6 octubre 2008].
- ↑ NASA. «Spacewalkers Reeixitly Retract Progress Antenna». NASA, 2007. Arxivat de l'original el 2008-09-24. [Consulta: 6 octubre 2008].
- ↑ NASA. «Spacewalk Complete, Debris Panels Installed». NASA, 2007. Arxivat de l'original el 2008-10-09. [Consulta: 6 octubre 2008].
- ↑ NASA. «Cosmonauts Wrap Up Debris-Panel Spacewalk». NASA, 2007. Arxivat de l'original el 2008-10-14. [Consulta: 6 octubre 2008].
- ↑ NASA. «STS-117 MCC Status Report No. 07». NASA, 2007. Arxivat de l'original el 2017-06-25. [Consulta: 6 octubre 2008].
- ↑ NASA. «STS-117 MCC Status Report #11». NASA, 2007. Arxivat de l'original el 2008-10-19. [Consulta: 6 octubre 2008].
- ↑ Chris Bergin. «Success filled day for STS-117’s EVA-3». NASA SpaceFlight.com, 2007. Arxivat de l'original el 31 de gener 2009. [Consulta: 6 octubre 2008].
- ↑ NASA. «STS-117 MCC Status Report #19». NASA, 2007. Arxivat de l'original el 2008-10-19. [Consulta: 6 octubre 2008].
- ↑ NASA. «Station Crew Winds Up Ammonia Reservoir Jettison Spacewalk». NASA. Arxivat de l'original el 2020-02-25. [Consulta: 23 juliol 2007].
- ↑ Spaceflightnow.com. «Shuttle Endeavour readied for rollout to launch pad». Spaceflight Now. Arxivat de l'original el 2007-09-26. [Consulta: 23 juliol 2007].
- ↑ NASA. «STS-118 MCC Status Report No. 07». NASA, 2007. Arxivat de l'original el 2017-06-17. [Consulta: 6 octubre 2008].
- ↑ NASA. «STS-118 MCC Status Report No. 11». NASA, 2007. Arxivat de l'original el 2008-10-20. [Consulta: 6 octubre 2008].
- ↑ NASA. «STS-118 MCC Status Report No. 15». NASA, 2007. Arxivat de l'original el 2008-10-20. [Consulta: 6 octubre 2008].
- ↑ NASA. «STS-118 MCC Status Report No. 21». NASA, 2007. Arxivat de l'original el 2008-10-20. [Consulta: 6 octubre 2008].
- ↑ NASA. «STS-120 MCC Status Report No. 8». NASA, 2007. Arxivat de l'original el 2008-10-13. [Consulta: 6 octubre 2008].
- ↑ NASA. «STS-120 MCC Status Report No. 12». NASA, 2007. Arxivat de l'original el 2008-10-11. [Consulta: 6 octubre 2008].
- ↑ NASA. «STS-120 MCC Status Report No. 16». NASA, 2007. Arxivat de l'original el 2008-10-19. [Consulta: 6 octubre 2008].
- ↑ NASA. «STS-120 MCC Status Report No. 24». NASA, 2007. Arxivat de l'original el 2008-10-19. [Consulta: 6 octubre 2008].
- ↑ NASA. «Expedition 16 EVA Mission Status Briefing Materials». NASA, 2008. Arxivat de l'original el 2008-09-21. [Consulta: 6 octubre 2008].
- ↑ NASA. «ISS On-Orbit Status 11/09/07». NASA, 2007. Arxivat de l'original el 2009-07-30. [Consulta: 6 octubre 2008].
- ↑ NASA. «ISS On-Orbit Status 11/20/07». NASA, 2007. Arxivat de l'original el 2009-02-13. [Consulta: 6 octubre 2008].
- ↑ NASA. «ISS On-Orbit Status 11/24/07». NASA, 2007. Arxivat de l'original el 2008-04-20. [Consulta: 6 octubre 2008].
- ↑ «astronautes Take Spacewalk to Inspect Defective Solar Wing Mechanisms». Associated Press. Fox News, 18-12-2007 [Consulta: 18 desembre 2007].
- ↑ NASA. «ISS On-Orbit Status 12/18/07». NASA, 2007. Arxivat de l'original el 2009-01-09. [Consulta: 6 octubre 2008].
- ↑ NASA. «Spacewalkers Find No Solar Wing Smoking Gun». NASA, 2007. Arxivat de l'original el 2007-12-17. [Consulta: 18 desembre 2007].
- ↑ Tariq Malik. «Space Station Commander Breaks Spacewalking Record». Space.com, 2007. Arxivat de l'original el 13 de juny 2007. [Consulta: 18 desembre 2007].