2017 en els vols espacials
Llançaments orbitals | |
---|---|
Primer | 5 gener |
Últim | 26 desembre |
Total | 90 |
Èxits | 84 |
Fracassos | 5 |
Fracassos parcials | 1 |
Catalogat | 86 |
Primícies nacionals | |
Satèl·lit | |
Coets | |
Vols de prova | |
Jubilacions | |
Vols tripulats | |
Orbital | 4 |
Total dels viatgers | 11 |
Aquest article és una llista d'esdeveniments de vols espacials relacionats que es van produir el 2017. En aquest any es va veure el vol inaugural del vehicle de llançament indi Geosynchronous Satellite Launch Vehicle Mark III (també anomenat LVM3) el 5 de juny i la primera prova suborbital del coet Electron de Rocket Lab, inaugurant també el Port espacial de Mahia a Nova Zelanda. El coet porta el nom en relació amb l'innovador motor Rutherford que alimenta de combustible a través de motors elèctrics amb bateria en lloc de l'habitual generador de gas i turbobomba.
La Xina va llançar un coet derivat d'un míssil, el Kaituozhe-2, el 2 de març. El SS-520-4 japonès, un coet sonda suborbital modificat per al vol orbital, va fracassar en arribar a l'òrbita al gener. Si hagués tingut èxit, hagués sigut el vehicle més petit i lleuger en situar un objecte a l'òrbita.[1]
El famós coet rus Soiuz-U va ser retirat en la seva missió núm. 786 el 22 de febrer. El 30 de març, la missió SES-10 va ser llançada amb un primer tram de Falcon 9 ja utilitzat anteriorment, assolint una fita important en el programa de desenvolupament del sistema reutilitzable d'SpaceX; posteriorment es van reutilitzar més primers trams del mateix coet.
Després de la missió rècord de 13 anys observant Saturn, els seus anells i llunes, la sonda Cassini va ser destruïda intencionadament fent-la entrar en l'atmosfera de Saturn, el 15 de setembre de 2017.[2] En comparació amb el 2016, es van realitzar 5 llançaments orbitals més, que representa un augment aproximat del 8,6%.
Vols espacials tripulats
[modifica]La Xina va llançar per primera vegada el 20 d'abril la nau espacial de subministrament no tripulada Tianzhou que va ser responsable d'abastir l'estació espacial xinesa Tiangong 2. Es va acoblar automàticament a l'estació espacial xinesa Tiangong 2 no ocupada i va proveir de combustible.[3] Es va desacoblar i després va realitzar en els següents mesos altres dos amarratges automàtics. Després d'haver complert els seus objectius, va deixar l'estació espacial una última vegada i es va destruir durant la seva reentrada a l'atmosfera el 22 de setembre de 2017.[4]
Exploració no tripulada
[modifica]Sondes interplanetàries
[modifica]19 sondes espacials van estar actives al sistema solar durant el 2017.
- La sonda espacial japonesa Akatsuki va continuar la seva recopilació de dades sobre l'atmosfera d'aquest planeta.
Dues naus espacials van continuar estudiant la Lluna:
- L'orbitador estatunidenc Lunar Reconnaissance Orbiter té suficient propulsor per continuar la seva missió durant diversos anys;
- El mòdul de descens Chang'e 3 va continuar funcionant. D'altra banda, l'estat del rover Yutu es va trobar inactiu
Mart:
- La sonda europea ExoMars Trace Gas Orbiter no va tenir activitat científica durant el 2017 perquè aquest any es va dedicar a la realització de maniobres d'aerofrenada destinades per transformar la seva alta òrbita el·líptica a una òrbita circular baixa de 400 km. A aquest efecte, diverses maniobres durant el febrer i el març van resultar en un perigeu de 33.000 a 115 km per permetre que l'atmosfera marciana contribueixi a reduir el seu apogeu en cada passada.
- L'orbitador Mars Odyssey, el satèl·lit més antic de la "flota" marciana va continuar el seu estudi sobre la superfície del planeta i és el principal relé de les dades enviades pel rover Opportunity;
- L'orbitador MRO es va centrar principalment en les variacions estacionals de l'atmosfera i la superfície de Mart;
- MAVEN va començar el seu segon any marcià (=2 anys terrestres) d'estudi de l'atmosfera marciana i va tenir un paper creixent en la retransmissió de dades recopilades pels rovers cap a la Terra;
- Mars Express, en la seva sisena extensió de missió va dur a terme un estudi de l'atmosfera de Mart juntament amb MAVEN fent simultàniament ocultacions de ràdio.
- L'orbitador indi Mars Orbiter Mission va continuar el seu estudi de Mart. No obstant això, és més aviat una prova tecnològica;
- El rover Opportunity va continuar la seva exploració del cràter Endeavour ;
- El rover Curiosity va continuar el seu ascens al mont Sharp. Des de desembre de 2016, el trepant i el mecanisme de recuperació d la mostres ja no funcionen, cosa que prohibeix qualsevol anàlisi del sòl pels dos instruments principals del rover (CheMin i SAM). Els enginyers de la NASA van provar una solució el 2018. Mentrestant, l'astromòbil va continuar pujant al mont Sharp utilitzant els instruments que segueixen sent operatius[5]
- Dawn va continuar la seva missió al voltant de l'asteroide (1) Ceres i va conservar suficient propulsor per seguir fins al 2018.
- La missió estatunidenca de retorn de mostres d'asteroide OSIRIS-REx va continuar el trànsit cap a l'asteroide (101955) Benou. El 23 de setembre, va modificar la seva trajectòria mitjançant l'assistència gravitacional a la Terra gràcies a un sobrevol amb una distància de 17.000 km.
- La missió japonesa de retorn de mostres d'asteroide Hayabusa 2 va continuar el trànsit a Ryugu.
Planetes externs:
- La sonda espacial Cassini-Huygens va completar la seva missió amb un estudi dels anells i satèl·lits més propers de Saturn sobrevolant-los a poca distància. El 15 de setembre, es va destruir deliberadament modificant la seva trajectòria per tal que travessés l'atmosfera de Saturn;[6]
- La sonda espacial Juno en òrbita al voltant de Júpiter no va poder modificar la seva òrbita com s'esperava a conseqüència de problemes amb les vàlvules d'alimentació. El problema va ser investigat des de principis de 2017 i es va determinar que només podria fer set sobrevols del planeta durant el 2017;
- New Horizons va completar la transmissió de les dades recollides durant el sobrevol del sistema plutonià i va continuar la ruta per sobrevolar un petit cos del cinturó de Kuiper amb data d'arribada el 2020. Es va activar el mode d'hibernació però es va desactivar en dos períodes, a l'inici i al final de l'any durant el qual es van fer observacions d'objectes coneguts del cinturó de Kuiper;
- Les sondes Voyager 1 i Voyager 2 van continuar allunyant-se del sol. Llavors es trobaven respectivament a 137,2 i 113,9 ua del sol.
Satèl·lits científics
[modifica]Només s'ha posat en òrbita un sol satèl·lit científic el 2017.
- HXMT: Telescopi espacial xinès de raigs X
Es va implementar un important instrument científic a bord de l'Estació Espacial Internacional.
Llançadors
[modifica]Durant aquest any es van realitzar 90 llançaments orbitals, el segon any amb més llançaments del segle xxi després de l'any 2014 (92 llançaments). Els Estats Units van prendre el lideratge amb 29 llançaments (+1 en comparació amb l'any anterior), Rússia el segueix amb 21 llançaments i la Xina pren el tercer lloc amb 18. La taxa d'èxit de llançament de 2017 és inferior a la mitjana dels últims anys, amb una taxa de fracàs del 6,7%, incloent cinc fracassos totals (Soiuz, Llarga Marxa 5, PSLV, SS-520-4, Electron), 1 fracàs parcial (Llarga Marxa 3B i una anomalia durant un dels llançaments. Només Europa i els Estats Units van tenir una taxa d'èxit del 100%:[7]
- Tot i que SpaceX va tornar a retardar el primer vol del seu llançador pesant Falcon Heavy, el 2017 va ser un gran any per a l'empresa californiana. Va llançar 18 exemplars del seu llançador Falcon 9 que representa el 20% de tots els vols de l'any. La primera etapa es va recuperar 14 vegades (taxa d'èxit del 100%) i cinc vols es van realitzar amb etapes recuperades.
- L'ISRO, l'agència espacial índia va llançar amb èxit per primera vegada una versió més potent del seu llançador pesant GSLV Mk.III passant la seva càrrega útil en òrbita de transferència geoestacionària de 2,35 a 4 tones.[8] Però el seu altre llançador, el coet PSLV va tenir el seu primer fracàs el 31 d'agost després d'un continu èxit durant un període de 20 anys. Després de l'encesa de la segona etapa, l'expulsió del carenat va fallar. La segona i la tercera etapa del llançador va penalitzar la massa addicional (1150 kg) sense aconseguir arribar a la velocitat esperada. La quarta etapa va funcionar fins que el combustible es va esgotar sense poder compensar aquesta diferència de velocitat. El llançador va situar el satèl·lit en una òrbita 167,4 x 6554,8 km inútil.[9] Aquest llançador va establir un nou rècord de la quantitat de càrregues disponibles en un sol vol, deixant anar 104 satèl·lits a un sol llançament (en la seva majoria CubeSats). El rècord anterior va ser de 37 satèl·lits.
- La Xina va fallar en el segon vol del seu llançador pesant Llarga Marxa 5 a causa del fracàs estructural d'una turbobomba d'un motor YF-77 de la primera etapa. La immobilització del llançador té importants conseqüències en el calendari de l'ambiciós programa d'exploració lunar del país: el llançament de la missió de retorn lunar Chang'e 5 previst pel 2017 va ser ajornat fins al 2019, mentre que les dates per al llançament del primer mòdul de la gran estació espacial xinesa així com la nau marciana (2020) estan amenaçades.[10] A més, un llançador Llarga Marxa 3B, va fallar el 18 de juny del seu sistema de control de la seva actitud, que va fer posar el seu satèl·lit geoestacionari en una òrbita inferior a l'esperada, obligant-lo a maniobrar per arribar a la seva destinació, però retallant 10 anys de la vida útil.[7]
- El llançador lleuger neozelandès Electron va efectuar el seu primer vol el 25 de maig de 2017, però el llançament va fallar a conseqüència de la pèrdua de contacte amb el llançador a causa d'un error de programació.[11]
- El Japó va volar per primera vegada el SS-520-4, un coet sonda reconvertit en un llançador de nano-satèl·lits: una massa de 2,6 tones en la seva versió original) amb una tercera etapa per poder col·locar una petita càrrega útil (4 kg) en òrbita baixa.[12] Però el vol va ser un fracàs com a resultat del tall d'un cable elèctric.[13] El llançador es va tornar a provar a principis de 2018.
- Rússia va llançar per última vegada el coet Soiuz-U el primer vol del qual data de 1973 i s'ha utilitzat gairebé 780 vegades.
Programes nacionals
[modifica]Programa espacial francès
[modifica]El pressupost de l'agència espacial francesa, el CNES, va estar en fort creixent el 2017 (+10 %) i va ascendir a 2,3 bilions d'euros, dels quals 833 milions d'euros es van dedicar a projectes gestionats per l'Agència espacial europea (ESA). Entre els projectes llançats el 2017 hi va haver el desenvolupament del motor de coet Prometheus (ignició reutilitzable utilitzant Metà Lox), que va rebre el suport de l'ESA, el desenvolupament tecnològic VHTS (comunicacions de molt alta velocitat) i el desenvolupament de noves tècniques per a satèl·lits d'observació terrestre basat en òptiques adaptatives i matrius CMOS en comptes de CCD.[14]
Programa espacial europeu
[modifica]El programa de desenvolupament del nou llançador Ariane 6 va aconseguir fites decisives el 2017. El primer model de vol es va ordenar al desembre. Les proves de la versió del motor Vulcain que pel llançador va ser provat en banc de proves a principis de 2018, els motors Vinci uns pocs mesos més tard i l'etapa superior completa el 2019. Al maig de 2016, un primer exemplar de l'accelerador de combustible sòlid, el P120C també es va provar en el banc de proves.[15] La missió LISA amb l'objectiu d'identificar les ones gravitacionals i de localitzar les seves fonts, es va seleccionar per convertir-se en la tercera missió pesant del programa Cosmic Vision. El llançament de la missió utilitzarà una constel·lació de tres satèl·lits que mesuren per interferometria làser les variacions del camp gravitacional. El seu llançament està previst el 2034.[16] Europa va començar a comprometre pressupostos a dues altres naus espacials; la versió C del llançador lleuger Vega que podrà col·locar 3 tones en òrbita baixa gràcies a una nova etapa superior desenvolupada per Avio (Itàlia) i un avió espacial Space Rider que pren el relleu del demostrador tecnològic IXV i podria transportar 800 kg d'experiments en el seu suport per a missions a l'espai abans de tornar a aterrar a la Terra.[17]
Programa espacial estatunidenc
[modifica]- Un pressupost creixent alineat amb les conviccions del nou president estatunidenc
El pressupost de la NASA va pujar a 19.500 milions de dòlars estatunidencs (+10 %). El programa d'exploració del sistema solar es troba entre els guanyadors (19.500 milions de dòlars estatunidencs, mentre que el pla d'administració d'Obama era de 13.900 milions), que permet finançar la missió Europa Clipper. D'altra banda, el mòdul de descens desitjat pel Congrés dels Estats Units, que havia de ser situat sobre Europa. El president Trump que és climatoescèptic va aprovar un pressupost de la NASA amb una reducció del component d'observació de la Terra (10%) i es van cancel·lar cinc projectes de satèl·lit o d'instruments. De manera simbòlica, la NASA ja no té pressupost per comunicar-se amb els joves, destinats, en particular, a atraure-los a les carreres científiques. En el camp del vol tripulat, la missió Asteroid Redirect Mission que era part del camí flexible, concepte introduït després de la cancel·lació del programa Constellation, es va cancel·lar.[18]
- Selecció de futures missions d'exploració del sistema solar
Al gener, la NASA va seleccionar, després d'un procés iniciat al febrer de 2014, les dues missions que es destinaran a les properes missions espacials a asteroides: Lucy per ser llançat el 2021 i Psyche el 2023.[19] Al desembre, la NASA va seleccionar els dos finalistes entre els quals es farà el 2019 l'elecció de la quarta missió del programa New Frontiers (llançar el 2025). CAESAR pretén retornar mostres de la Terra del cometa 67P/Txuriúmov-Herassimenko en un o més llocs del nucli, així com a la cua del cometa. Dragonfly és una aeronau d'ala giratòria que durà a terme diversos vols curts per estudiar la baixa atmosfera i la superfície de Tità, la lluna més gran de Saturn.[20]
- Reactivació de la missió de retorn de mostres de Mart
Els funcionaris de la NASA van reactivar el projecte de 2017 de retorn de mostres marcianes sense, però, proporcionar un pressupost significatiu. El mars 2020, un rover amb tasques de recollida de mostres de sòl programat per al seu llançament el 2020 es va constituir el primer pas d'aquest projecte però no es va identificar clarament fins llavors. El retorn d'aquestes mostres per a l'anàlisi en laboratoris terrestres és, no obstant això, un dels objectius prioritaris identificats per l'informe. Planetary Science Decadal Survey publicat el 2011 per la comissió dels EUA per establir plans a llarg termini per a la investigació espacial mundial.[21] El bloqueig és bàsicament pressupostari perquè la devolució de les mostres requereix el llançament de dues missions complexes on el cost es valora respectivament en 4 i 2 mil milions de dòlars estatunidencs. Aquestes quantitats no encaixen en els sobres pressupostaris de l'agència espacial majoritàriament monopolitzats per noves missions ja planificades (Europa Clipper, la quarta missió del programa New Frontiers). El projecte també posa en relleu la necessitat d'un satèl·lit de transmissió entre equips basats en sòl marcià i la Terra, mentre que cap altra missió d'aquest tipus ha estat finançada fins llavors.[22][23]
Programa espacial xinès
[modifica]La Xina, que té previst enviar una sonda espacial complexa (orbitador i astromòbil) a Mart el 2020, va anunciar el 2017 que desenvoluparà una missió per retornar mostres marcianes amb una data de llançament programada a finals de la dècada de 2020. Contràriament a l'escenari de la NASA, la missió seria única, però es basaria en l'ús del hipotètic llançador pesant Llarga Marxa 9 capaç de situar 100 tones en òrbita baixa.[24]
Llançaments orbitals
[modifica]← Gen · Feb · Mar · Abr · Mai · Jun · Jul · Aug · Set · Oct · Nov · Des → |
Data i hora (UTC) | Coet | Plataforma de llançament | LSP | ||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Càrrega útil | Operador | Òrbita | Funció | Deteriorament (UTC) | Resultat | ||
Comentaris | |||||||
Gener[modifica] | |||||||
5 de gener 15:18 |
Llarga Marxa 3B/E | Xichang LC-2[25] | CASC | ||||
TJS 2 | CNSA | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
9 de gener 04:11:12 |
Kuaizhou 1A | Jiuquan LA-4/SLS-2 | CASIC | ||||
Lingqiao / Jilin-1 03 | CNSA | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
Caton-1 | CNSA | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
Xingyun Shiyan 1 | CNSA | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
14 de gener 17:54:39 |
Falcon 9 Full Thrust | Vandenberg SLC-4E | SpaceX | ||||
Iridium NEXT 1–10 | Iridium | Terrestre Baixa | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
Missió de retorn als vols del Falcon 9 després de l'accident de setembre de 2016. La primera etapa va aterrar en un vaixell autònom. | |||||||
14 de gener 23:33 |
SS-520[27] | Uchinoura | JAXA | ||||
TRICOM-1 | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | 14 de gener | Error de llançament | |||
Es va perdre el contacte a +20 seg després del llançament. Es va avortar la ignició de la segona etapa.[26] | |||||||
21 de gener 00:42 |
Atlas V 401 | Cap Canaveral SLC-41 | United Launch Alliance | ||||
USA-273 / SBIRS GEO-3 | Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica | Geosíncrona | Alerta de míssils | En òrbita | Operacional | ||
24 de gener 07:44 |
H-IIA 204 | Tanegashima LA-Y1 | MHI | ||||
DSN-2 | DSN / JSDF | Geosíncrona | Comunicacions (militar) | En òrbita | Operacional | ||
28 de gener 01:03:34 |
Soiuz ST-B / Fregat-MT | Kourou ELS | Arianespace | ||||
Hispasat AG1 | Hispasat | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
Primer llançament GTO del Soiuz al Port Espacial de Kourou | |||||||
Febrer[modifica] | |||||||
14 de febrer 21:39 |
Ariane 5 ECA | Kourou ELA-3 | Arianespace | ||||
Intelsat 32e / SkyBrasil-1 |
Intelsat / SKY Brasil | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
Telkom-3S | Telkom | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
15 de febrer 03:58 |
PSLV-XL | Satish Dhawan FLP | ISRO | ||||
Cartosat-2D | ISRO | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
INS-1A, 1B | ISRO | Terrestre Baixa (SSO) | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
Flock-3p × 88 | Planet Labs | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
Lemur-2 × 8 | Spire Global | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
BGUSAT | Ben Gurion University | Terrestre Baixa (SSO) | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
DIDO-2 | SpacePharma | Terrestre Baixa (SSO) | Investigació de microgravetat | En òrbita | Operacional | ||
/// PEASS | PEASS Consortium | Terrestre Baixa (SSO) | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
Al-Farabi 1 | KazGU | Terrestre Baixa (SSO) | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
Nayif 1 | EIAST/AUS | Terrestre Baixa (SSO) | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
Llançament de PSLV-C37 amb 104 satèl·lits a bord, assolint un rècord com el conjunt de satèl·lits més gran mai llançat en un sol coet. | |||||||
19 de febrer 14:38:59 |
Falcon 9 Full Thrust | Kennedy LC-39A | SpaceX | ||||
SpaceX CRS-10 | NASA | Terrestre Baixa (EEI) | Logística de l'EEI | 19 març 2017, 14:46 | Reeixit | ||
Va transportar els instruments d'observació terrestre SAGE III i Lightning Imaging Sensor (LIS) a l'EEI. El primer tram va tornar al Landing Zone 1. | |||||||
22 de febrer 05:58 |
Soiuz-U | Baikonur Plataforma 1/5 | Roscosmos | ||||
Progress MS-05 / 66P | Roscosmos | Terrestre Baixa (EEI) | Logística de l'EEI | En òrbita | Operacional | ||
786th and final flight of Soiuz-U. | |||||||
Març[modifica] | |||||||
1 de març 17:50 |
Atlas V 401 | Vandenberg SLC-3E | United Launch Alliance | ||||
NROL-79 / Intruder 8 / USA-274 | NRO | Terrestre Baixa | Reconeixement | En òrbita | Operacional | ||
2 de març 23:53 |
Kaituozhe-2 | Jiuquan | CASIC | ||||
Tiankun-1 | CASIC | Terrestre Baixa (SSO) | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
Maiden flight. | |||||||
7 de març 01:49:24 |
Vega | Kourou ELV | Arianespace | ||||
Sentinel-2B | ESA | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
16 de març 06:00 |
Falcon 9 Full Thrust | Kennedy LC-39A | SpaceX | ||||
Echostar 23 | EchoStar | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
A causa de la massa pesant del satèl·lit (~5.600 kg),[28] el coet va volar en configuració d'un sol ús i la primera etapa no es va recuperar.[29] | |||||||
17 de març 01:20:00 |
H-IIA 202 | Tanegashima LA-Y1 | MHI | ||||
IGS-Radar 5 | CSICE | Terrestre Baixa (SSO) | Reconeixement | En òrbita | Operacional | ||
19 de març 00:18 |
Delta IV M+(5,4) | Cap Canaveral SLC-37B | United Launch Alliance | ||||
WGS-9 / USA-275 | Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
30 de març 22:27 |
Falcon 9 Full Thrust | Kennedy LC-39A | SpaceX | ||||
SES-10 | SES S.A. | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
Primer vol d'un Falcon 9 amb una primera etapa reutilitzada.[30] SpaceX va recuperar el tram altre cop. | |||||||
Abril[modifica] | |||||||
12 d'abril 11:04 |
Llarga Marxa 3B/E | Xichang LC-2[25] | CASC | ||||
Shijian 13[31] | CNSA | Geosíncrona | Comunicacions Demostració tecnològica |
En òrbita | Operacional | ||
18 d'abril 15:11 |
Atlas V 401 | Cap Canaveral SLC-41 | United Launch Alliance | ||||
Cygnus CRS OA-7 SS John Glenn[32] |
NASA | Terrestre Baixa (EEI) | Logística de l'EEI | 12 juny 2017 | Reeixit | ||
Altair 1 | Millennium Space Systems | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
IceCube | GSFC | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica Investigació atmosfèrica |
En òrbita | Operacional | ||
HARP | UM | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica Investigació atmosfèrica |
En òrbita | Operacional | ||
CSUNSat 1 | CSUN | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
CXBN 2 | MSU | Terrestre Baixa | Astronomia de raigs X | En òrbita | Operacional | ||
OPEN | UND | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
Violet | Cornell University | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
/// Biarri-Point | Project Biarri | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
QB50 x 31 | Diversos | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica Investigació atmosfèrica |
En òrbita | Operacional | ||
La missió QB50 inclou el primer satèl·lit finlandès Aalto-2 | |||||||
20 d'abril 07:13:44 |
Soiuz-FG | Baikonur Plataforma 1/5 | Roscosmos | ||||
Soiuz MS-04 / 50S | Roscosmos | Terrestre Baixa (EEI) | Expedició 51/52 | 3 setembre 2017 01:22 |
Reeixit | ||
Vol tripulat amb dos cosmonautes.[33] | |||||||
20 d'abril 11:41:35 |
Llarga Marxa 7 | Wenchang LC-2 | CASC | ||||
Tianzhou 1 | CNSA | Terrestre Baixa (Tiangong 2) | Abastament del Tiangong 2 | 22 setembre 2017 10:00 |
Reeixit | ||
SilkRoad-1 / Silu 1[34] | Xi'an Institute of Surveying and Mapping | Terrestre Baixa | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
SilkRoad-1 va ser llançat l'1 agost des del Tianzhou 1.[34] | |||||||
Maig[modifica] | |||||||
1 de maig 11:15 |
Falcon 9 Full Thrust | Kennedy LC-39A | SpaceX | ||||
NROL-76 / USA-276 | NRO | Terrestre Baixa[35] | Reconeixement | En òrbita | Operacional | ||
La primera etapa va tornar al Landing Zone 1. | |||||||
4 de maig 21:50 |
Ariane 5 ECA | Kourou ELA-3 | Arianespace | ||||
Koreasat-7 | KT Corporation | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
SGDC-1 | Telebras | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
5 de maig 11:27 |
GSLV Mk II | Satish Dhawan SLP | ISRO | ||||
GSAT-9 | ISRO | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
15 de maig 23:21 |
Falcon 9 Full Thrust | Kennedy LC-39A | SpaceX | ||||
Inmarsat-5 F4 | Inmarsat | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
A causa de la massa pesant del satèl·lit (6.070 kg),[36] el coet va volar en configuració d'un sol ús i la primera etapa no es va recuperar.[29] | |||||||
18 de maig 11:54:53 |
Soiuz ST-A / Fregat-MT[37] | Kourou ELS | Arianespace | ||||
SES-15 | SES S.A. | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
25 de maig 04:20:00 |
Electron | Rocket Lab Launch Complex 1 | Rocket Lab | ||||
It's a Test | Rocket Lab | Terrestre Baixa | Prova de vol | 25 de maig | Error de llançament | ||
El vol va ser finalitzat per seguretat de rang després d'un error en l'equip de seguiment terrestre.[38] | |||||||
25 de maig 06:33 |
Soiuz-2.1b / Fregat-M | Plessetsk Site 43/4 | RVSN RF | ||||
EKS-2 | VKS | Molnia | Alerta de míssils | En òrbita | Operacional | ||
Juny[modifica] | |||||||
1 de juny 00:17:46 |
H-IIA 202 | Tanegashima LA-Y1 | MHI | ||||
QZS-2 | CAO | Tundra/òrbita quasi-zenital[39] | Navegació | En òrbita | Operacional | ||
1 de juny 23:45 |
Ariane 5 ECA | Kourou ELA-3 | Arianespace | ||||
ViaSat-2 | ViaSat | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
Eutelsat 172B | Eutelsat | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
Aquesta missió va portar la càrrega comercial més pesant i més cara mai llançada, valorada en 800 milions de dòlars[40] amb una massa de càrrega combinada de 9.969 kg per a tots dos satèl·litss (10.865 kg de massa de llançament total amb el maquinari pel desplegament doble).[41] | |||||||
3 de juny 21:07 |
Falcon 9 Full Thrust | Kennedy LC-39A | SpaceX | ||||
SpaceX CRS-11 | NASA | Terrestre Baixa (EEI) | Logística de l'EEI | 3 juliol 2017, 12:12 | Reeixit | ||
NICER[42] | NASA | Terrestre Baixa (EEI) | Astronomia de raigs X | En òrbita | Operacional | ||
TOKI | KIT | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
GhanaSat-1 | All Nations University | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
Mazaalai | National University of Mongolia | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
BRAC ONNESHA | BRACU | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
Nigeria EduSat-1 | FUTA | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
La primera etapa va tornar al Landing Zone 1. TOKI, GhanaSat-1, Mazaalai, BRAC ONNESHA, i Nigeria EduSat-1 van ser transportats a l'EEI com a càrrega del SpaceX CRS-11 i van ser desplegats en òrbita el 7 de juliol de 2017. | |||||||
5 de juny 11:58 |
GSLV Mk III | Satish Dhawan SLP | ISRO | ||||
GSAT-19 | ISRO | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
Vol orbital inaugural. | |||||||
8 de juny 03:45 |
Proton-M / Briz-M | Baikonur Site 81/24 | International Launch Services | ||||
Echostar 21 | EchoStar | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
14 de juny 09:20 |
Soiuz-2.1a | Baikonur Site 31/6 | Roscosmos | ||||
Progress MS-06 / 67P | Roscosmos | Terrestre Baixa (EEI) | Logística de l'EEI | En òrbita | Operacional | ||
15 de juny 03:15 |
Llarga Marxa 4B | Jiuquan SLS-2 | CASC | ||||
HXMT | CAS / IHEP | Terrestre Baixa (SSO) | Astronomia de raigs X | En òrbita | Operacional | ||
Zhuhai-1 01/02 | Zhuhai Orbita Control Enginerring | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
ÑuSat 3 | Satellogic | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
CAS-4A | CNSA | Terrestre Baixa (SSO) | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
CAS-4B | CNSA | Terrestre Baixa (SSO) | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
18 de juny 16:12 |
Llarga Marxa 3B/E | Xichang LC-2 | CASC | ||||
ChinaSat 9A (Zhongxing-9A)[45] | China Satcom | Geosíncrona (destinat) | Comunicacions | En òrbita | Error parcial | ||
La càrrega útil va ser col·locada en una òrbita equivocada.[43][44] Després de 16 dies de maniobres d'elevació òrbita, el satèl·lit va pujar des de la seva òrbita de 16.420 km als 36.000 km, i va corregir la seva longitud a 101,4°E. | |||||||
23 de juny 03:59 |
PSLV-XL | Satish Dhawan FLP | ISRO | ||||
Cartosat-2E[46] | ISRO | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
NIUSAT | Noorul Islam University | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
CE-SAT-1 | Canon | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
Max Valier Sat | Max Valier school, Bozen | Terrestre Baixa (SSO) | Astronomia de raigs X Demostració tecnològica |
En òrbita | Operacional | ||
D-SAT | D-Orbit | Terrestre Baixa (SSO) | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
Blue Diamond | Sky and Space Global | Terrestre Baixa (SSO) | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
Green Diamond | Sky and Space Global | Terrestre Baixa (SSO) | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
Red Diamond | Sky and Space Global | Terrestre Baixa (SSO) | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
Pegasus QB-50 | FH Wiener Neustadt | Terrestre Baixa (SSO) | Investigació de la termosfera | En òrbita | Operacional | ||
InflateSail QB-50 | University of Surrey | Terrestre Baixa (SSO) | Demostració tecnològica | 3 setembre 2017, 01:27 | Operacional | ||
UCLSat QB-50 | University College London | Terrestre Baixa (SSO) | Investigació de la ionosfera | En òrbita | Operacional | ||
NUDTSat QB-50 | NUDT | Terrestre Baixa (SSO) | Investigació de la ionosfera | En òrbita | Operacional | ||
COMPASS-2 QB-50 | FH Aachen | Terrestre Baixa (SSO) | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
Lituanica SAT-2 QB-50 | Vilnius University | Terrestre Baixa (SSO) | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
URSA MAIOR QB-50 | Sapienza University | Terrestre Baixa (SSO) | Investigació de la termosfera | En òrbita | Operacional | ||
VZLUSat 1 QB-50 | VZLU | Terrestre Baixa (SSO) | Investigació de la termosfera | En òrbita | Operacional | ||
SUCHAI-1 | University of Chile | Terrestre Baixa (SSO) | Investigació de la ionosfera | En òrbita | Operacional | ||
Venta 1 | Ventspils University College | Terrestre Baixa (SSO) | Seguiment de vaixell amb AIS | En òrbita | Operacional | ||
Aalto-1 | Aalto University | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
ROBUSTA-1B | University of Montpellier | Terrestre Baixa (SSO) | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
skCUBE | University of Zilina | Terrestre Baixa (SSO) | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
CICERO-6 | GeoOptics Inc | Terrestre Baixa (SSO) | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
Tyvak-53b | Tyvak Nanosatellite Systems, Inc | Terrestre Baixa (SSO) | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
Lemur-2 × 8 | Spire Global | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
23 de juny 18:04 |
Soiuz-2-1v + Volga | Plessetsk Site 43/4 | RVSN RF | ||||
Kosmos 2519 | VKS | Terrestre Baixa | Geodèsia | En òrbita | Operacional | ||
Napryazhenie / 14F150 / Nivelir[47] | |||||||
23 de juny 19:10 |
Falcon 9 Full Thrust | Kennedy LC-39A | SpaceX | ||||
BulgariaSat-1 | Bulsatcom | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
Segon vol d'un Falcon 9 amb una primera etapa reutilitzada.[48] | |||||||
25 de juny 20:25:14 |
Falcon 9 Full Thrust | Vandenberg SLC-4E | SpaceX | ||||
Iridium NEXT 11–20 | Iridium | Terrestre Baixa | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
28 de juny 20:59 |
Ariane 5 ECA | Kourou ELA-3 | Arianespace | ||||
EuropaSat / Hellas Sat 3 |
Inmarsat | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
GSAT-17 | ISRO | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
Juliol[modifica] | |||||||
2 de juliol 11:23:23 |
Llarga Marxa 5 | Wenchang LC-1 | CASC | ||||
Shijian 18[31] | CAST | Geosíncrona | Comunicacions Demostració tecnològica |
2 de juliol | Error de llançament | ||
La segona etapa no va poder situar el satèl·lit a l'òrbita a causa de l'alta pressió en un dels motors del coet. | |||||||
5 de juliol 23:38 |
Falcon 9 Full Thrust[50] | Kennedy LC-39A | SpaceX | ||||
Intelsat 35e | Intelsat | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
A causa de la massa pesant del satèl·lit (6.761 kg),[49] el coet va volar en configuració d'un sol ús i la primera etapa no es va recuperar.[29] | |||||||
14 de juliol 06:36:49 |
Soiuz-2.1a / Fregat-M | Baikonur Plataforma 31/6 | Roscosmos | ||||
Kanopus-V-IK[54] | Roscosmos | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
Flying Laptop | Institute of Space Systems | Terrestre Baixa (SSO) | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
Microsatèl·lit TechnoSat | TU Berlin | Terrestre Baixa (SSO) | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
Microsatèl·lit WNISAT-1R | Weathernews | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
Microsatèl·lit NORSAT-1 | Norsk Romsenter | Terrestre Baixa (SSO) | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
Microsatèl·lit NORSAT-2 | Norsk Romsenter | Terrestre Baixa (SSO) | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
Flock-2k × 48 | Planet Labs | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
CICERO × 3 | GeoOptics | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
Corvus-BC × 2 | Astro Digital | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Error[55] | ||
Lemur-2 × 8 | Spire Global | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
NanoACE | Tyvak Nano-Satellite Systems | Terrestre Baixa (SSO) | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
Mayak | MPU | Terrestre Baixa (SSO) | Demostració tecnològica | En òrbita | Error parcial | ||
Iskra-MAI-85 | MAI | Terrestre Baixa (SSO) | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
/ Ecuador-UTE-YuZGU | UTE / YuZGU | Terrestre Baixa (SSO) | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
MKA-N × 2 | Roscosmos | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Error[52][56] | ||
Lliurament de 73 satèl·lits en tres altituds orbitals en un sol llançament.[51] Alguns cubesats van ser desplegats en òrbites no desitjades o amb problemes de comunicacions.[52] Mayak no va implementar el reflector solar.[53] | |||||||
28 de juliol[57] 15:41[58] |
Soiuz-FG | Baikonur Plataforma 1/5 | Roscosmos | ||||
Soiuz MS-05 / 51S | Roscosmos | Terrestre Baixa (EEI) | Expedició 52/53 | 14 desembre 2017 08:48 |
Reeixit | ||
Vol tripulat amb tres cosmonautes. | |||||||
Agost[modifica] | |||||||
2 d'agost 01:58 |
Vega | Kourou ELV | Arianespace | ||||
OPTSAT-3000 | Ministeri de Defensa d'Itàlia | Terrestre Baixa (SSO) | IMINT (Reconeixement) | En òrbita | Operacional | ||
/ VENµS | ISA / CNES | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
14 d'agost 16:31 |
Falcon 9 Full Thrust | Kennedy LC-39A | SpaceX | ||||
SpaceX CRS-12 | NASA | Terrestre Baixa (EEI) | Logística de l'EEI | 17 setembre 2017, 16:19 | Reeixit | ||
OSIRIS-3U | Penn State | Terrestre Baixa | Clima espacial | En òrbita | Operacional | ||
Kestrel Eye 2M | Exèrcits dels EUA | Terrestre Baixa | Reconeixement | ||||
Dellingr/RBLE | GSFC | Terrestre Baixa | Demostració de tecnologia/Heliofísica | En òrbita | Operacional | ||
ASTERIA | MIT/JPL | Terrestre Baixa | Demostració de tecnologia | En òrbita | Operacional | ||
Primer vol del Falcon 9 amb actualització de "block 4".[59] Últim vol d'una càpsula Dragon nova; les properes missions utilitzaran naus ja usades.[60] Es va transportar el detector de raigs còsmics ISS-CREAM per a ser instal·lat a l'estació, així com diversos cubesats que hi van ser desplegats. ASTERIA i Dellingr/RBLE van ser desplegats en òrbita des de l'EEI el 20 de novembre de 2017,[61] i OSIRIS-3U va ser desplegat el 21 de novembre de 2017.[62] | |||||||
16 d'agost 22:07 |
Proton-M / Briz-M | Baikonur Site 81/24 | RVSN RF | ||||
Blagovest-11L[63] | VKS | Geosíncrona | Comunicacions (militar) | En òrbita | Operacional | ||
18 d'agost 12:29 |
Atlas V 401 | Cap Canaveral SLC-41 | United Launch Alliance | ||||
TDRS-M | NASA | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
19 d'agost 05:29 |
H-IIA 204 | Tanegashima LA-Y1 | MHI | ||||
QZS-3 | CAO | Geosíncrona | Navegació | En òrbita | Operacional | ||
24 d'agost 18:50 |
Falcon 9 Full Thrust | Vandenberg SLC-4E | SpaceX | ||||
FormoSat-5 | NSPO | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
26 d'agost 06:04 |
Minotaur IV / Orion 38 | Cap Canaveral SLC-46 | Orbital ATK | ||||
ORS-5 | ORS | Terrestre Baixa | Vigilància espacial | En òrbita | Operacional | ||
31 d'agost 13:30 |
PSLV-XL | Satish Dhawan FLP | ISRO | ||||
IRNSS-1H | ISRO | Geosíncrona | Navegació | 31 d'agost | Error de llançament | ||
El carenat no es va separar, per tant no va ser possible en separar el satèl·lit del tram. | |||||||
Setembre[modifica] | |||||||
7 de setembre 14:00 |
Falcon 9 Full Thrust | Kennedy LC-39A | SpaceX | ||||
X-37B / OTV-5 / USA-277 | Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica (classificat) | En òrbita | Operacional | ||
11 de setembre 19:23:41 |
Proton-M / Briz-M | Baikonur Site 200/39 | International Launch Services | ||||
Amazonas 5 | Hispasat | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
12 de setembre 21:17:02 |
Soiuz-FG | Baikonur Plataforma 1/5 | Roscosmos | ||||
Soiuz MS-06 / 52S | Roscosmos | Terrestre Baixa (EEI) | Expedició 53/54 | En òrbita | Operacional | ||
Vol tripulat amb tres cosmonautes.[33][64] | |||||||
22 de setembre 00:02:32 |
Soiuz-2.1b / Fregat-M | Plessetsk Site 43/4 | RVSN RF | ||||
GLONASS-M 752 | VKS | Terrestre Mitjana | Navegació | En òrbita | Operacional | ||
24 de setembre 05:49:47 |
Atlas V 541 | Vandenberg SLC-3E | United Launch Alliance | ||||
NROL-42 / Trumpet / USA-278 | NRO | Terrestre Baixa | Reconeixement | En òrbita | Operacional | ||
28 de setembre 18:52:16 |
Proton-M / Briz-M | Baikonur Site 200/39 | International Launch Services | ||||
AsiaSat 9 | AsiaSat | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
29 de setembre 04:21 |
Llarga Marxa 2C | Xichang LC-3 | CASC | ||||
Yaogan-30 A | CAS | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
Yaogan-30 B | CAS | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
Yaogan-30 C | CAS | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
29 de setembre 21:47 |
Ariane 5 ECA | Kourou ELA-3 | Arianespace | ||||
Intelsat 37e | Intelsat | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
BSAT-4a | BSAT | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
Octubre[modifica] | |||||||
9 d'octubre 04:13 |
Llarga Marxa 2D[65] | Jiuquan SLS-2 | CASC | ||||
VRSS-2 | ABAE / MPPCTII | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
9 d'octubre 12:37 |
Falcon 9 Full Thrust | Vandenberg SLC-4E | SpaceX | ||||
Iridium NEXT 21–30 | Iridium | Terrestre Baixa | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
9 d'octubre 22:01:37 |
H-IIA 202 | Tanegashima LA-Y1 | MHI | ||||
QZS-4 | CAO | Tundra | Navegació | En òrbita | Operacional | ||
11 d'octubre 22:53 |
Falcon 9 Full Thrust | Kennedy LC-39A | SpaceX | ||||
SES-11 / EchoStar 105 |
SES S.A. / EchoStar | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
Tercer vol d'un Falcon 9 amb la primera etapa reutilitzada.[66] | |||||||
13 d'octubre 09:27:44 |
Rókot / Briz-KM | Plessetsk Site 133/3 | / Eurockot | ||||
Sentinel-5 Precursor | ESA | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
14 d'octubre 08:46:53 |
Soiuz-2.1a | Baikonur Plataforma 31/6 | Roscosmos | ||||
Progress MS-07 / 68P | Roscosmos | Terrestre Baixa (EEI) | Logística de l'EEI | En òrbita | Operacional | ||
/ Iskra 5 | Moscow Aviation Institute / Space Kidz India | Terrestre Baixa | Comunicacions | ||||
Originalment destinat a debutar amb un nou perfil d'encontre de dues òrbites, el perfil va ser revertit a un d'estàndard de 34 òrbites després que el primer intent de llançament fos cancel·lat.[67] | |||||||
15 d'octubre 07:28 |
Atlas V 421 | Cap Canaveral SLC-41 | United Launch Alliance | ||||
NROL-52 / Quasar 21 / USA-279 | NRO | Geosíncrona (TBC)[68] | Comunicacions (military) | En òrbita | Operacional | ||
30 d'octubre 19:34 |
Falcon 9 Full Thrust | Kennedy LC-39A | SpaceX | ||||
Koreasat 5A | KT Corporation | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
31 d'octubre 21:37 |
Minotaur-C | Vandenberg LC-576E | Orbital ATK | ||||
SkySat x 6 | Terra Bella | Terrestre Baixa | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
Flock-3m x 4 | Planet Labs | Terrestre Baixa | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
Missió de retorn als vols del Minotaur-C després d'un llançament fallit el març de 2011. | |||||||
Novembre[modifica] | |||||||
5 de novembre 11:45:00 |
Llarga Marxa 3B / YZ-1 | Xichang | CASC | ||||
BeiDou-3 M1 | CNSA | Terrestre Mitjana | Navegació | En òrbita | Operacional | ||
BeiDou-3 M2 | CNSA | Terrestre Mitjana | Navegació | En òrbita | Operacional | ||
8 de novembre 01:42:30 |
Vega | Kourou ELV | Arianespace | ||||
MN35-13 | Marroc | Terrestre Baixa | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
12 de novembre 12:19 |
Antares 230 | MARS LP-0A | Orbital ATK | ||||
Cygnus CRS OA-8E SS Gene Cernan[69] |
NASA | Terrestre Baixa (EEI) | Logística de l'EEI | En òrbita | Operacional | ||
ISARA | JPL | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | ||||
EcAMSat | NASA | Terrestre Baixa | Microbiologia | En òrbita | Operacional | ||
Lemur-2 x 3 | Spire Global | Terrestre Baixa | Observació terrestre | ||||
CHEFsat | NRL | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | ||||
Asgardia 1 | Asgardia Space | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | ||||
OSCD x 2 | The Aerospace Corporation | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | ||||
PropCube 2 | NPS | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | ||||
TechEdSat 6 | SJSU/UI/NASA Ames | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
EcAMSat va ser desplegat a l'òrbita des de l'EEI el 20 de novembre de 2017,[61] i TechEdSat-6 va ser desplegat el 21 de novembre de 2017.[62] | |||||||
14 de novembre 18:35 |
Llarga Marxa 4C | Taiyuan LA-9[70] | CAST | ||||
Fengyun 3D[71] | CMA | Terrestre Baixa (polar) | Meteorologia | En òrbita | Operacional | ||
Head-1[71] | Head Aerospace | Terrestre Baixa (polar) | Seguiment de vaixells per AIS | En òrbita | Operacional | ||
18 de novembre 09:47:36 |
Delta II 7920 | Vandenberg SLC-2W | United Launch Alliance | ||||
NOAA-20 | NOAA | Terrestre Baixa (SSO) | Meteorologia | En òrbita | Operacional | ||
Buccaneer RMM | UNSW, DSTO | Terrestre Baixa (SSO) | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
EagleSat | ERAU | Terrestre Baixa (SSO) | Educació | En òrbita | Operacional | ||
MakerSat 0 | NNU | Terrestre Baixa (SSO) | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
MiRaTA | MIT | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
RadFxSat (Fox 1B) | AMSAT | Terrestre Baixa (SSO) | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
Últim vol de la configuració Delta II 7920, penúltim vol del Delta II | |||||||
21 de novembre 04:50 |
Llarga Marxa 6 | Taiyuan LA-16 | CASC | ||||
Jilin-1 04 | CNSA | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operational | ||
Jilin-1 05 | CNSA | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operational | ||
Jilin-1 06 | CNSA | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operational | ||
24 de novembre 18:10 |
Llarga Marxa 2C | Xichang | CASC | ||||
Yaogan-30 D | CNSA | Terrestre Baixa | Reconeixement | En òrbita | Operacional | ||
Yaogan-30 E | CNSA | Terrestre Baixa | Reconeixement | En òrbita | Operacional | ||
Yaogan-30 F | CNSA | Terrestre Baixa | Reconeixement | En òrbita | Operacional | ||
28 de novembre 05:41:46[58] |
Soiuz-2.1b / Fregat-M | Vostochny Plataforma 1S[73] | Roscosmos | ||||
Meteor-M No.2-1 | Roscosmos | Terrestre Baixa (SSO) | Meteorologia | 28 novembre 2017 | Error de llançament | ||
Baumanets 2 | Bauman University | Terrestre Baixa (SSO) | Demostració tecnològica | 28 novembre 2017 | Error de llançament | ||
LEO Vantage 2 | TeleSat Canada | Terrestre Baixa (SSO) | Comunicacions (experimental) | 28 novembre 2017 | Error de llançament | ||
IDEA-OSG 1 | Astroscale | Terrestre Baixa (SSO) | Demostració tecnològica | 28 novembre 2017 | Error de llançament | ||
AISSat-3 | NSC | Terrestre Baixa (SSO) | Control del trànsit | 28 novembre 2017 | Error de llançament | ||
Corvus BC x 2 | Astro Digital | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | 28 novembre 2017 | Error de llançament | ||
Lemur-2 x 10 | Spire Global | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | 28 novembre 2017 | Error de llançament | ||
D-Star One | German Orbital Systems | Terrestre Baixa (SSO) | Comunicacions (experimental) | 28 novembre 2017 | Error de llançament | ||
SEAM | Diversos usuaris | Terrestre Baixa (SSO) | Demostració tecnològica | 28 novembre 2017 | Error de llançament | ||
El tram superior Fregat va patir aparentment un error de programació que va resultar en la pèrdua dels 19 satèl·lits.[72] | |||||||
Desembre[modifica] | |||||||
2 de desembre 10:43:26 |
Soiuz-2.1b | Plessetsk | RVSN RF | ||||
Kosmos-2524 (Lotos No.2 803) | Terrestre Baixa | ELINT | En òrbita | Operacional | |||
3 de desembre 04:11 |
Llarga Marxa 2D | Jiuquan LC-43 | CASC | ||||
LKW-1[74] | CAS | Terrestre Baixa | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
10 de desembre 16:41 [75] |
Llarga Marxa 3B | Xichang LC-2 | CAST | ||||
Alcomsat-1 | Algerian Space Agency | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
Primer satèl·lit de comunicacions geoestacionari algerià | |||||||
12 de desembre 18:36:07 |
Ariane 5 ES | Kourou ELA-3 | Arianespace | ||||
Galileo FOC 15-18 | ESA | Terrestre Mitjana | Navegació | En òrbita | Operacional | ||
Segon llançament Galileo amb l'Ariane 5 (9è del total), transportant Nicole, Zofia, Alexandre, i Irina. | |||||||
15 de desembre 15:36 |
Falcon 9 Full Thrust | Cap Canaveral SLC-40 | SpaceX | ||||
SpaceX CRS-13 | NASA | Terrestre Baixa (EEI) | Logística de l'EEI | En òrbita | Operacional | ||
Primera etapa reutilitzada del CRS-11 (2017) i la càpsula Dragon del CRS-6 (2015)[76] | |||||||
17 de desembre 07:21 |
Soiuz-FG | Baikonur Plataforma 1/5 | Roscosmos | ||||
Soiuz MS-07 / 53S | Roscosmos | Terrestre Baixa (EEI) | Expedició 54/55 | En òrbita | Operacional | ||
Vol tripulat amb tres cosmonautes. | |||||||
23 de desembre 01:26:22[77] |
H-IIA 202 | Tanegashima LA-Y1 | MHI | ||||
GCOM-C | JAXA | Terrestre Baixa (SSO) | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
SLATS | JAXA | Terrestre Baixa | Ciència atmosfèrica Demostració tecnològica |
En òrbita | Operacional | ||
23 de desembre 01:27:23[58] |
Falcon 9 Full Thrust | Vandenberg SLC-4E | SpaceX | ||||
Iridium NEXT 31–40 | Iridium | Terrestre Baixa | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
Primera etapa reutilitzada.[78] Aquest coet va volar en configuració d'un sol ús així que la primera etapa no va ser recuperada[79] | |||||||
23 de desembre 04:14[80] |
Llarga Marxa 2D | Jiuquan LC-43 | CASC | ||||
LKW-2 | CAS | Terrestre Baixa | Observació terrestre | En òrbita | Operacional | ||
25 de desembre 19:44 |
Llarga Marxa 2C | Xichang LC-3 | CASC | ||||
Yaogan-30 G | CAS | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
Yaogan-30 H | CAS | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
Yaogan-30 I | CAS | Terrestre Baixa | Demostració tecnològica | En òrbita | Operacional | ||
26 de desembre 19:00:03 |
Zenit-3F / Fregat-SB | Baikonur Site 45/1 | Roscosmos | ||||
AngoSat 1 | República d'Angola | Geosíncrona | Comunicacions | En òrbita | Operacional | ||
Primer satèl·lit d'Angola. El llançament va ser reeixit però la comunicació es va perdre poc després.[81] El 28 de desembre de 2017, es va recuperar la comunicació i es va rebre telemetria.[82] | |||||||
|
Llançaments suborbitals
[modifica]Data i hora (UTC) | Coet | Plataforma de llançament | LSP | |||
---|---|---|---|---|---|---|
Càrrega útil | Operador | Òrbita | Funció | Deteriorament (UTC) | Resultat | |
Comentaris | ||||||
15 de gener | DF-5C | Taiyuan Satellite Launch Center | PLARF | |||
PLARF | Suborbital | Prova de míssil | 15 de gener | Reeixit | ||
16 de gener | RS-12M Topol | Plesetsk | RVSN | |||
RVSN | Suborbital | Prova de míssil | 16 de gener | Reeixit | ||
23 de gener 02:30 |
VSB-30 | Esrange | DLR / SSC | |||
/ MAIUS-1 [83] | DLR / SSC | Suborbital | Microgravetat | 23 de gener | Reeixit | |
Apogeu: 238 km | ||||||
24 de gener | Ababeel | ? | ASFC | |||
ASFC | Suborbital | Prova de míssil | 24 January | Reeixit | ||
25 de gener | Black Sparrow | F-15 Eagle, Israel | IAF | |||
IAI/IDF | Suborbital | Prova d'objectiu de míssil | 25 de gener | Reeixit | ||
Objectiu DST-5, es va interceptar amb èxit | ||||||
25 de gener | Stunner | Base aèria de Palmachim | IAF | |||
IAI/IDF | Suborbital | Prova de míssil | 25 de gener | Reeixit | ||
Interceptor de DST-5 | ||||||
27 de gener 13:45:00 |
Black Brant IX | Poker Flat Research Range | NASA | |||
PolarNOx | Virginia Tech | Suborbital | Investigació de la termosfera | 27 de gener | Reeixit | |
Apogeu: 283 km.[84] | ||||||
29 de gener | Khorramshahr | Semnan | Forces Armades de la República Islàmica de l'Iran | |||
Forces Armades de la República Islàmica de l'Iran | Suborbital | Prova de míssil | 29 de gener | Error de llançament | ||
El míssil va volar 600 milles abans d'explotar. La prova d'un vehicle de reentrada va fallar.[85] | ||||||
4 de febrer 8:30:00 |
MRBM | Pacific Missile Range Facility | MDA | |||
SFTM-01 Target | MDA | Suborbital | Objectiu de radar | 4 de febrer | Reeixit | |
Objectiu de míssil balístic per a la seva intercepció[86] | ||||||
4 de febrer ~8:30:00 |
SM-3 | USS John Paul Jones, Kauai | MDA | |||
SFTM-01 Interceptor | MDA | Suborbital | Vol de prova | 4 de febrer | Reeixit | |
Interceptor de míssil balístic[86] | ||||||
9 de febrer 7:38:59 |
Minuteman-III | Vandenberg Air Force Base LF-10 | Força Aèria dels EUA | |||
Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica | Suborbital | Vol de prova | 9 de febrer | Reeixit | ||
16 de febrer | UGM-133 Trident II | USS Ohio (SSGN-726), Pacific Missile Range Facility | Marina dels EUA | |||
Marina dels EUA | Suborbital | Prova de míssil | 9 de febrer | Reeixit | ||
Seguiment de la Prova d'Avaluació del Comandament 53 | ||||||
16 de febrer | UGM-133 Trident II | USS Ohio (SSGN-726), Pacific Missile Range Facility | Marina dels EUA | |||
Marina dels EUA | Suborbital | Prova de míssil | 9 de febrer | Reeixit | ||
Seguiment de la Prova d'Avaluació del Comandament 53 | ||||||
16 de febrer | UGM-133 Trident II | USS Ohio (SSGN-726), Pacific Missile Range Facility | Marina dels EUA | |||
Marina dels EUA | Suborbital | Prova de míssil | 9 de febrer | Reeixit | ||
Seguiment de la Prova d'Avaluació del Comandament 53 | ||||||
16 de febrer | UGM-133 Trident II | USS Ohio (SSGN-726), Pacific Missile Range Facility | Marina dels EUA | |||
Marina dels EUA | Suborbital | Prova de míssil | 9 de febrer | Reeixit | ||
Seguiment de la Prova d'Avaluació del Comandament 53 | ||||||
22 de febrer 10:14:00 |
Black Brant IX | Poker Flat Research Range | NASA | |||
ISINGLASS | Dartmouth College | Suborbital | Investigació de la ionosfera | 22 de febrer | Reeixit | |
[87] | ||||||
1 de març | Black Brant IX | Poker Flat Research Range | NASA | |||
JETS | Goddard Space Flight Center | Suborbital | Investigació de la magnetosfera | 1 de març | Reeixit | |
Apogeu: 330 km.[88] | ||||||
1 de març | Black Brant IX | Poker Flat Research Range | NASA | |||
JETS | Goddard Space Flight Center | Suborbital | Investigació de la magnetosfera | 1 de març | Reeixit | |
Apogeu: 190 km.[88] | ||||||
1 de març | Black Brant IX | Poker Flat Research Range | NASA | |||
ISINGLASS | Dartmouth College | Suborbital | Investigació de la ionosfera | 1 de març | Reeixit | |
Apogeu: 365 km.[88] | ||||||
17 de març | Hyunmoo-2B | Anheung Test Site | ADD | |||
ADD | Suborbital | Prova de míssil | 17 de març | Reeixit | ||
7 d'abril 09:30 |
Maxus | Esrange | EuroLaunch | |||
/ MAXUS-9 | ESA / SSC | Suborbital | Microgravetat | 7 d'abril | Reeixit | |
Apogeu: 678 km[89] | ||||||
26 d'abril | Minuteman-III | Vandenberg Air Force Base LF-09 | Força Aèria dels EUA | |||
Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica | Suborbital | Vol de prova | 26 d'abril | Reeixit | ||
3 de maig | Minuteman-III | Vandenberg Air Force Base LF-04 | Força Aèria dels EUA | |||
Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica | Suborbital | Vol de prova | 3 de maig | Reeixit | ||
5 de maig | Black Brant IX | White Sands Missile Range | NASA | |||
RAISE 3 | Southwest Research Institute | Suborbital | Investigació solar | 5 de maig | Reeixit | |
Apogeu: 296 km.[90] | ||||||
13 de maig | VSB-30 | Esrange | DLR / SSC | |||
MAPHEUS-6 | DLR | Suborbital | Demostració tecnològica | 13 de maig | Reeixit | |
Apogeu: 254 km | ||||||
14 de maig | Hwasong-12 [93] | Kusong | Força Estratègica de Coets de Corea | |||
? | Força Estratègica de Coets de Corea | Suborbital | Prova de míssil | 14 de maig | Reeixit | |
Apogeu: 2111 km[91][92] | ||||||
16 de maig | Black Brant IX | White Sands Missile Range | NASA | |||
SubTec-7 | NASA | Suborbital | Demostració tecnològica | 16 de maig | Reeixit | |
Apogee: 248 km.[94] | ||||||
30 de maig | ICBM-T2 | Ronald Reagan Ballistic Missile Defense Test Site | MDA | |||
Objectiu FTG-15 | MDA | Suborbital | Objectiu de radar | 30 de maig | Reeixit | |
Objectiu de míssil balístic per a la seva intercepció | ||||||
30 de maig | GBI-OBV | Vandenberg Air Force Base | MDA | |||
Interceptor FTG-15 | MDA | Suborbital | Vol de prova | 30 de maig | Reeixit | |
Interceptor de míssil balístic | ||||||
14 de juny | Sabre Zombi (ATACMS) | White Sands | NASA | |||
Exèrcit dels EUA | Suborbital | Prova de míssil | 14 de juny | Reeixit | ||
Apogeu: 80 km? | ||||||
22 de juny 9:20 |
MRBM | Pacific Missile Range Facility | MDA | |||
SFTM-02 Target | MDA | Suborbital | Objectiu de radar | 22 de juny | Reeixit | |
Objectiu de míssil balístic per a la seva intercepció | ||||||
22 de juny ~9:20 |
SM-3 | USS John Paul Jones, Kauai | MDA | |||
Interceptor SFTM-02 | MDA | Suborbital | Vol de prova | 22 de juny | Error | |
Interceptor de míssil balístic, va fallar en interceptar l'objectiu[95] | ||||||
22 de juny | Terrier-Improved Orion | Wallops Flight Facility | NASA | |||
RockOn | University of Colorado | Suborbital | Càrregues estudiantils | 22 de juny | Reeixit | |
Apogeu: 116 km.[96] | ||||||
23 de juny | Hyunmoo-2C | Anheung Test Site | ADD | |||
ADD | Suborbital | Prova de míssil | 17 de març | Reeixit | ||
26 de juny | RSM-56 Bulava | K-535 Yury Dolgorukiy, Mar Blanc | VMF | |||
VMF | Suborbital | Prova de míssil | 26 de juny | Reeixit | ||
27 de juny | Black Brant IX | White Sands Missile Range | NASA | |||
CHESS-3 | Universitat de Colorado | Suborbital | Demostració tecnològica | 27 de juny | Reeixit | |
29 de juny | Terrier-Improved Malemute | Wallops Flight Facility | NASA | |||
Ampoule Test Launch | NASA | Suborbital | Investigació de la ionosfera | 29 de juny | Reeixit | |
Apogeu: 190 km.[97] | ||||||
3 de juliol | Hwasong-14 [98] | ? | Força Estratègica de Coets de Corea | |||
? | Força Estratègica de Coets de Corea | Suborbital | Prova de míssil | 3 de juliol | Reeixit | |
Apogeu: 2803 km, primera prova confirmada d'un ICBM nord-coreà | ||||||
6 de juliol | VSB-30 | Woomera Test Range | DSTO | |||
/ HiFire-4 | DSTO / Boeing | Suborbital | Demostració tecnològica | 6 de juliol | Reeixit | |
11 de juliol | IRBM-T1 ? | C-17, Oceà Pacífic | MDA | |||
FFT-18 | MDA | Suborbital | Objectiu THAAD | 11 de juliol | Reeixit | |
Apogeu: 500 km, interceptat amb èxit | ||||||
11 de juliol | THAAD | Kodiak | Exèrcit dels EUA | |||
FFT-18 | Exèrcit dels EUA/MDA | Suborbital | Prova d'ABM | 11 de juliol | Reeixit | |
Míssil objectiu interceptat, apogeu: 100 km | ||||||
23 de juliol | B-611 | Shuangchengzi | PLA | |||
PLA | Suborbital | Objectiu d'ABM | 23 de juliol | Reeixit | ||
Target | ||||||
23 de juliol | DN-3 | Jiuquan Satellite Launch Center | PLARF | |||
PLARF | Suborbital | Prova de míssil | 23 de juliol | Error de llançament[99] | ||
27 de juliol | Simorgh | Semnan | ISA | |||
ISA | Suborbital | |||||
28 de juliol | Hwasong-14 [100] | ? | Força Estratègica de Coets de Corea | |||
? | Força Estratègica de Coets de Corea | Suborbital | Prova de míssil | 28 de juliol | Reeixit | |
Apogeu: 3700 km | ||||||
29 de juliol | Momo | Taiki Aerospace Research Field | Interstellar Technologies | |||
Interstellar Technologies | Suborbital | Vol de proves | 26 de juny | Error de llançament | ||
Les comunicacions es van perdre poc després d'un minut de vol, resultant en una apagada sobtada del motor.[101] | ||||||
30 de juliol | eMRBM ? | C-17, Oceà Pacífic | MDA | |||
FET-01 | MDA | Suborbital | Objectiu THAAD | 30 de juliol | Reeixit | |
Apogeu: 300 km, interceptat amb èxit | ||||||
30 de juliol | THAAD | Kodiak | Exèrcit dels EUA | |||
FET-01 | Exèrcit dels EUA/MDA | Suborbital | Prova d'ABM | 30 de juliol | Reeixit | |
Míssil objectiu interceptat, apogeu: 100 km | ||||||
2 d'agost 09:10 |
Minuteman-III | Vandenberg Air Force Base LF-10 | Força Aèria dels EUA | |||
Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica | Suborbital | Prova de míssil | 2 d'agost | Reeixit | ||
13 d'agost 09:30 |
Terrier-Improved Malemute | Wallops Flight Facility | NASA | |||
RockSat-X | NASA | Suborbital | Experiments estudiantils | 13 d'agost | Reeixit | |
Apogeu: 151 km.[102] | ||||||
23 d'agost | DF-4 | Taiyuan Satellite Launch Center | PLARF | |||
PLARF | Suborbital | Prova de míssil | 23 d'agost | Reeixit | ||
29 d'agost | Hwasong-12[103] | Aeroport Internacional de Pyongyang | Força Estratègica de Coets de Corea | |||
Força Estratègica de Coets de Corea | Suborbital | Prova de míssil | 29 d'agost | Reeixit | ||
Apogeu: 550 km[103] | ||||||
29 d'agost | MRBM-T3 ? | Pacific Missile Range Facility | MDA | |||
MDA | Suborbital | Objectiu d'ABM | 29 d'agost | Reeixit | ||
Objectiu FTM-27 E2, interceptat amb èxit per un míssil SM-6 a baixa altitud | ||||||
9 de setembre 11:34 |
Black Brant IX | Atol de Kwajalein | NASA | |||
WINDY | NASA | Suborbital | Investigació de la ionosfera | 9 de setembre | Reeixit | |
Apogeu: 409 km.[104] | ||||||
9 de setembre 11:39 |
Terrier Malemute | Atol de Kwajalein | NASA | |||
WINDY | NASA | Suborbital | Investigació de la ionosfera | 9 de setembre | Error parcial[104] | |
No es van obtenir dades usables.[104] | ||||||
12 de setembre | RS-24 Iars | Plesetsk | RVSN | |||
RVSN | Suborbital | Prova de míssil | 12 de setembre | Reeixit | ||
14 de setembre | Hwasong-12 (?) | Pyongyang International Airport | Força Estratègica de Coets de Corea | |||
Força Estratègica de Coets de Corea | Suborbital | Prova de míssil | 14 de setembre | Reeixit | ||
Apogeu: 770 km[105] | ||||||
17 de setembre | PTV | Ronald Reagan Ballistic Missile Defense Test Site | Orbital ATK | |||
Vehicle Patriot objectiu | SMC | Suborbital | Objectiu vehicle | 17 de setembre | Reeixit | |
Objectiu de míssil balístic per a la seva intercepció | ||||||
17 de setembre | MIM-104 Patriot | Ronald Reagan Ballistic Missile Defense Test Site | SMC | |||
SMC | Suborbital | Vol de prova | 17 de setembre | Reeixit | ||
Interceptor de míssil balístic | ||||||
20 de setembre | RS-24 Iars | Plesetsk | RVSN | |||
RVSN | Suborbital | Prova de míssil | 20 de setembre | Reeixit | ||
25 de setembre | Terrier-Oriole | South Uist, Hebrides | MDA | |||
DOD | Suborbital | Objectiu de radar | 25 de setembre | Reeixit | ||
Objectiu de radar, apogeu: ~100 km? | ||||||
26 de setembre | RS-12M Topol | Kapustin Iar | RVSN | |||
RVSN | Suborbital | Prova de míssil | 26 de setembre | Reeixit | ||
4 d'octubre 11:45 |
Black Brant IX | Wallops Flight Facility | NASA | |||
ASPIRE | NASA | Suborbital | Demostració tecnològica | 4 d'octubre | Reeixit | |
Es va provar el paracaigudes de Mars 2020 | ||||||
15 d'octubre | Terrier-Oriole | South Uist, Hebrides | MDA | |||
DOD | Suborbital | Objectiu | 15 d'octubre | Reeixit | ||
Objectiu de SM-3, apogeu: ~100 km? | ||||||
15 d'octubre | SM-3 | USS Donald Cook (DDG-75), Hebrides Range | US Navy | |||
US Navy | Suborbital | Prova d'ABM | 15 d'octubre | Reeixit | ||
FS-17, segon Aegis-Test a l'Atlàntic Nord, intercepció amb èxit, apogeu: ~100 km? | ||||||
26 d'octubre | RS-12M Topol[106] | Plessetsk | RVSN | |||
RVSN | Suborbital | Prova de míssil | 26 d'octubre | Reeixit | ||
26 d'octubre | RS-28 Sarmat[107] | Plessetsk | RVSN | |||
RVSN | Suborbital | Prova de míssil | 26 d'octubre | Reeixit | ||
26 d'octubre | R-29R Volna | Submarí rus, Mar d'Okhotsk | VMF | |||
VMF | Suborbital | Prova de míssil | 26 d'octubre | Reeixit | ||
26 d'octubre | R-29R Volna | Submarí rus, Mar d'Okhotsk | VMF | |||
VMF | Suborbital | Prova de míssil | 26 d'octubre | Reeixit | ||
26 d'octubre | R-29RMU Sineva | Submarí rus, Mar de Barents | VMF | |||
VMF | Suborbital | Prova de míssil | 26 d'octubre | Reeixit | ||
30 d'octubre | UGM-27 Polaris (STARS) | Barking Sands LC-42 | Marina dels EUA | |||
CPS FE-1 | Marina dels EUA | Suborbital | Tecnologia | 30 d'octubre | Reeixit | |
Conventional Prompt Strike Flight Experiment-1, prova de vehicle planador hipersònic amb èxit | ||||||
30 d'octubre 10:00 |
Black Brant IX | White Sands Missile Range | NASA | |||
DEUCE | NASA | Suborbital | Astronomia | 30 d'octubre | Error parcial | |
El coet Black Brant va tenir un bon rendiment però no es van obtenir dades científiques.[108] | ||||||
16 de novembre | Sabre Zombi (ATACMS) | White Sands | NASA | |||
Exèrcit dels EUA | Suborbital | Prova de míssil | 16 de novembre | Reeixit | ||
Apogeu: 80 km? | ||||||
12 de desembre | New Shepard | Corn Ranch | Blue Origin | |||
Càpsula tripulada New Shepard | Blue Origin | Suborbital | Vol de prova | 12 de desembre | Reeixit | |
Prova de vol amb una nova càpsula[109] | ||||||
26 de desembre 03:30 |
RS-12M Topol | Kapustin Iar | RVSN | |||
RVSN | Suborbital | Prova de míssil | 26 de desembre | Reeixit |
Encontres espacials
[modifica]Data (GMT) | Nau espacial | Esdeveniment | Comentaris |
---|---|---|---|
2 de febrer | Juno | 4t perijove de Júpiter | Es va prendre la decisió de cancel·lar la maniobra de reducció del període i mantenir-se a una òrbita de 53 dies durant tota la missió a causa de problemes d'un motor.[110] |
27 de març | Juno | 5è perijove de Júpiter | |
22 d'abril[111] | Cassini | 127è sobrevol de Tità | Apropament màxim: 979 km |
19 de maig | Juno | 6è perijove de Júpiter | |
11 de juliol | Juno | 7è perijove de Júpiter | |
1 de setembre | Juno | 8è perijove de Júpiter | |
15 de setembre | Cassini | Fi de missió | Entrada destructiva intencionada a l'atmosfera de Saturn |
23 de setembre | OSIRIS-REx | Sobrevol de la Terra | Assistència gravitatòria per accelerar la sonda cap a la seva destinació |
24 d'octubre | Juno | 9è perijove de Júpiter | |
16 de desembre | Juno | 10è perijove de Júpiter |
Activitats extravehiculars (EVAs)
[modifica]Inici Data/Hora | Duració | Hora fi | Nau espacial | Tripulació | Comentaris |
---|---|---|---|---|---|
6 gen 12:23 |
6 hores 31 minuts |
18:54 | Expedició 50 ISS Quest |
La tripulació va completar la instal·lació de noves bateries al canal d'alimentació 3A de l'estació i després va executar una sèrie de tasques per avançar pel proper EVA. Kimbrough va recopilar fotografies de l'AMS-02, llavors van treure una llum avariada de la finestra de l'armadura S3 i es van encaminar els cables Ethernet a l'armadura Z1. | |
13 gen 11:22 |
5 hores 58 minuts |
17:20 | Expedició 50 ISS Quest |
La tripulació va completar la instal·lació de noves bateries al canal d'alimentació 1A de l'estació, i després va executar una sèrie de tasques per avançat. Primer van instal·lar una nova càmera a la Mobile Transporter Relay Assembly, llavors Pesquet va substituir un Worksite Interface Adapter al Canadarm-2 i va recopilar fotografies a l'armadura Z1 i S0, mentre que Kimbrough va retirar 2 passamans del mòdul Destiny. Llavors van recollir un paquet de cobertes i les van portar al mòdul Tranquillity on serien instalal·lats després que el Pressurized Mating Adapter 3 fos traslladat del Node 3 al Node 2. Un cop traslladat, el mecanisme d'atracada comú del PMA cobreix per protegir-lo de l'entorn espacial. | |
24 mar 11:24 |
6 hores 34 minuts |
17:58 | Expedició 50 ISS Quest |
Kimbrough va substituir el External Control Zone 2 (EXT-2) Multiplexer-Demultiplexer (MDM) amb un "EPIC MDM" actualitzat i es va preparar el PMA-3 per a la seva reubicació robòtica el diumenge. Pesquet va inspeccionar el Radiator Beam Valve Module per a fuites d'amoníac, després va lubricar una de les Latching End Effectors del Dextre. Kimbrough va substituir un parell de càmeres del mòdul Kibo, i una llum en una de les cistelles CETA. | |
30 mar 11:29 |
7 hores 4 minuts |
18:33 | Expedició 50 ISS Quest |
Kimbrough va substituir el External Control Zone 1 (EXT-1) Multiplexer-Demultiplexer (MDM) amb un "EPIC MDM" actualitzat mentre que Whitson va connectar la telemetria i energia del radiador i el de suport del PMA-3 per ser repressuritzat, llavors va alliberar una sèrie de corretges per alliberar una tapa que protegeix l'APAS. Els astronautes van instal·lar 4 escuts axials al lloc anterior del PMA-3 del mòdul Tranquillity i es van instal·lar cobertes al PMA-3. | |
12 mai 13:01 [112] |
4 hores 13 minuts |
17:21 | Expedició 51 ISS Quest |
| |
23 mai 11:20 [113] |
2 hores 46 minuts |
14:06 | Expedició 51 ISS Quest |
Al llarg d'aquesta planificació precipitada de passeig espacial de ‘contingència’, tan Fischer com Whitson van reemplaçar correctament un multiplexer-demultiplexer (MDM) avariat, i van instal·lar un parell d'antenes a l'estació per millorar la comunicació sense fils per a futurs passeigs espacials.[114] | |
17 ago 14:36 [115] |
7 hores 34 minuts |
22:10 | Expedició 52 ISS Pirs |
| |
5 oct 12:05 |
6 hores 55 minuts |
19:00 | Expedició 53 ISS Quest |
||
10 oct 11:56 |
6 hores 26 minuts |
18:22 | Expedició 53 ISS Quest |
| |
20 oct 11:47 |
6 hores 49 minuts |
18:36 | Expedició 53 ISS Quest |
Estadístiques de llançaments orbitals
[modifica]Per país
[modifica]A l'efecte d'aquesta secció, el recompte anual de llançaments orbitals per país assigna a cada vol al país d'origen del coet, no al proveïdor de serveis de llançament o el port espacial. Per exemple, els llançaments Soiuz per Arianespace a Kourou es comptabilitzen a Rússia, perquè Soiuz-2 és un coet rus.
País | Llançaments | Reeixits | Fracassos | Errors parcials |
Comentaris | |
---|---|---|---|---|---|---|
R.P. de la Xina | 18 | 16 | 1 | 1 | ||
Unió Europea | 9 | 9 | 0 | 0 | ||
Índia | 5 | 4 | 1 | 0 | ||
Japó | 7 | 6 | 1 | 0 | ||
Nova Zelanda | 1 | 0 | 1 | 0 | ||
Rússia | 20 | 19 | 1 | 0 | Inclou 2 llançaments Soiuz des de Kourou d'Arianespace | |
Ucraïna | 1 | 1 | 0 | 0 | 1 llançament Zenit des de Baikonur per Roscosmos | |
Estats Units | 29 | 29 | 0 | 0 | ||
Món | 90 | 84 | 5 | 1 |
Per coet
[modifica]Per família
[modifica]Família | País | Llançaments | Reeixits | Fracassos | Errors parcials | Comentaris |
---|---|---|---|---|---|---|
Antares | Estats Units | 1 | 1 | 0 | 0 | |
Ariane | Unió Europea | 6 | 6 | 0 | 0 | |
Atlas | Estats Units | 6 | 6 | 0 | 0 | |
Delta | Estats Units | 2 | 2 | 0 | 0 | |
Electron | Nova Zelanda | 1 | 0 | 1 | 0 | Vol inaugural |
Falcon | Estats Units | 18 | 18 | 0 | 0 | |
H-II (H-IIA and H-IIB) | Japó | 6 | 6 | 0 | 0 | |
Kaituozhe | R.P. de la Xina | 1 | 1 | 0 | 0 | |
Kuaizhou | R.P. de la Xina | 1 | 1 | 0 | 0 | |
Llarga Marxa | R.P. de la Xina | 16 | 14 | 1 | 1 | |
Minotaur | Estats Units | 2 | 2 | 0 | 0 | |
R-7 | Rússia | 15 | 14 | 1 | 0 | |
S-Series | Japó | 1 | 0 | 1 | 0 | |
SLV | Índia | 5 | 4 | 1 | 0 | |
Universal Rocket | Rússia | 5 | 5 | 0 | 0 | |
Vega | Unió Europea | 3 | 3 | 0 | 0 | |
Zenit | Ucraïna / Rússia | 1 | 1 | 0 | 0 |
Per tipus
[modifica]Coet | País | Família | Llançaments | Reeixits | Fracassos | Fracassos parcials | Comentaris |
---|---|---|---|---|---|---|---|
Antares 200 | Estats Units | Antares | 1 | 1 | 0 | 0 | |
Ariane 5 | Unió Europea | Ariane | 6 | 6 | 0 | 0 | |
Atlas V | Estats Units | Atlas | 6 | 6 | 0 | 0 | |
Delta II | Estats Units | Delta | 1 | 1 | 0 | 0 | |
Delta IV | Estats Units | Delta | 1 | 1 | 0 | 0 | |
Falcon 9 | Estats Units | Falcon | 18 | 18 | 0 | 0 | |
Electron | Nova Zelanda | Electron | 1 | 0 | 1 | 0 | Vol inaugural |
GSLV | Índia | SLV | 1 | 1 | 0 | 0 | |
GSLV Mk III | Índia | SLV | 1 | 1 | 0 | 0 | |
Kaituozhe-2 | R.P. de la Xina | Kaituozhe | 1 | 1 | 0 | 0 | Vol inaugural |
Kuaizhou | R.P. de la Xina | Kuaizhou | 1 | 1 | 0 | 0 | |
Minotaur IV | Estats Units | Minotaur | 1 | 1 | 0 | 0 | |
Minotaur-C | Estats Units | Minotaur | 1 | 1 | 0 | 0 | |
PSLV | Índia | SLV | 3 | 2 | 1 | 0 | |
H-IIA | Japó | H-II | 6 | 6 | 0 | 0 | |
Llarga Marxa 2 | R.P. de la Xina | Llarga Marxa | 6 | 6 | 0 | 0 | |
Llarga Marxa 3 | R.P. de la Xina | Llarga Marxa | 5 | 4 | 0 | 1 | |
Llarga Marxa 4 | R.P. de la Xina | Llarga Marxa | 2 | 2 | 0 | 0 | |
Llarga Marxa 5 | R.P. de la Xina | Llarga Marxa | 1 | 0 | 1 | 0 | |
Llarga Marxa 6 | R.P. de la Xina | Llarga Marxa | 1 | 1 | 0 | 0 | |
Llarga Marxa 7 | R.P. de la Xina | Llarga Marxa | 1 | 1 | 0 | 0 | |
Proton | Rússia | Universal Rocket | 4 | 4 | 0 | 0 | |
SS-520 | Japó | S-Series | 1 | 0 | 1 | 0 | |
Soiuz | Rússia | R-7 | 5 | 5 | 0 | 0 | |
Soiuz-2 | Rússia | R-7 | 10 | 9 | 1 | 0 | |
Rockot (UR-100) | Rússia | Universal Rocket | 1 | 1 | 0 | 0 | |
Vega | Unió Europea | Vega | 3 | 3 | 0 | 0 | |
Zenit-3 | Ucraïna / Rússia | Zenit | 1 | 1 | 0 | 0 |
Per configuració
[modifica]Coet | País | Tipus | Llançaments | Reeixits | Fracassos | Fracassos parcials | Comentaris |
---|---|---|---|---|---|---|---|
Antares 230 | Estats Units | Antares 200 | 1 | 1 | 0 | 0 | |
Ariane 5 ECA | Unió Europea | Ariane 5 | 5 | 5 | 0 | 0 | |
Ariane 5 ES | Unió Europea | Ariane 5 | 1 | 1 | 0 | 0 | |
Atlas V 401 | Estats Units | Atlas V | 4 | 4 | 0 | 0 | |
Atlas V 421 | Estats Units | Atlas V | 1 | 1 | 0 | 0 | |
Atlas V 541 | Estats Units | Atlas V | 1 | 1 | 0 | 0 | |
Delta II 7920 | Estats Units | Delta II | 1 | 1 | 0 | 0 | Vol final |
Delta IV Medium+ (5,4) | Estats Units | Delta IV | 1 | 1 | 0 | 0 | |
Electron | Nova Zelanda | Electron | 1 | 0 | 1 | 0 | Vol inaugural |
Falcon 9 Full Thrust | Estats Units | Falcon 9 | 14 | 14 | 0 | 0 | |
Falcon 9 Block 4 | Estats Units | Falcon 9 | 4 | 4 | 0 | 0 | Vol inaugural |
GSLV Mk II | Índia | GSLV | 1 | 1 | 0 | 0 | |
GSLV Mk III | Índia | GSLV Mk III | 1 | 1 | 0 | 0 | |
H-IIA 202 | Japó | H-IIA | 4 | 4 | 0 | 0 | |
H-IIA 204 | Japó | H-IIA | 2 | 2 | 0 | 0 | |
Kaituozhe-2 | R.P. de la Xina | Kaituozhe | 1 | 1 | 0 | 0 | Vol inaugural |
KZ-1A | R.P. de la Xina | Kuaizhou | 1 | 1 | 0 | 0 | |
Llarga Marxa 2C | R.P. de la Xina | Llarga Marxa 2 | 3 | 3 | 0 | 0 | |
Llarga Marxa 2D | R.P. de la Xina | Llarga Marxa 2 | 3 | 3 | 0 | 0 | |
Llarga Marxa 3B | R.P. de la Xina | Llarga Marxa 3 | 5 | 4 | 0 | 1 | |
Llarga Marxa 4B | R.P. de la Xina | Llarga Marxa 4 | 1 | 1 | 0 | 0 | |
Llarga Marxa 4C | R.P. de la Xina | Llarga Marxa 4 | 1 | 1 | 0 | 0 | |
Llarga Marxa 5 | R.P. de la Xina | Llarga Marxa 5 | 1 | 0 | 1 | 0 | |
Llarga Marxa 6 | R.P. de la Xina | Llarga Marxa 6 | 1 | 1 | 0 | 0 | |
Llarga Marxa 7 | R.P. de la Xina | Llarga Marxa 7 | 1 | 1 | 0 | 0 | |
Minotaur IV / Orion 38 | Estats Units | Minotaur IV | 1 | 1 | 0 | 0 | |
Minotaur-C | Estats Units | Minotaur-C | 1 | 1 | 0 | 0 | |
Proton-M / Briz-M | Rússia | Proton | 4 | 4 | 0 | 0 | |
PSLV-XL | Índia | PSLV | 3 | 2 | 1 | 0 | |
Rókot / Briz-KM | Rússia | UR-100 | 1 | 1 | 0 | 0 | |
SS-520 | Japó | S-Series | 1 | 0 | 1 | 0 | Vol inaugural |
Soiuz 2.1a o STA | Rússia | Soiuz-2 | 2 | 2 | 0 | 0 | |
Soiuz 2.1a o STA / Fregat | Rússia | Soiuz-2 | 2 | 2 | 0 | 0 | |
Soiuz 2.1b o STB / Fregat | Rússia | Soiuz-2 | 5 | 4 | 1 | 0 | |
Soiuz 2.1v / Volga | Rússia | Soiuz-2 | 1 | 1 | 0 | 0 | |
Soiuz-FG | Rússia | Soiuz | 4 | 4 | 0 | 0 | |
Soiuz-U | Rússia | Soiuz | 1 | 1 | 0 | 0 | Vol final |
Vega | Unió Europea | Vega | 3 | 3 | 0 | 0 | |
Zenit-3F | Ucraïna / Rússia | Zenit | 1 | 1 | 0 | 0 |
Per zona de llançament
[modifica]Lloc | País | Llançaments | Reeixits | Fracassos | Fracassos parcials | Comentaris |
---|---|---|---|---|---|---|
Baikonur | Kazakhstan | 13 | 13 | 0 | 0 | |
Cap Canaveral | Estats Units | 7 | 7 | 0 | 0 | |
Jiuquan | R.P. de la Xina | 6 | 6 | 0 | 0 | |
Kennedy | Estats Units | 12 | 12 | 0 | 0 | |
Kourou | França | 11 | 11 | 0 | 0 | |
Mahia | Nova Zelanda | 1 | 0 | 1 | 0 | Primer llançament |
MARS | Estats Units | 1 | 1 | 0 | 0 | |
Plessetsk | Rússia | 5 | 5 | 0 | 0 | |
Satish Dhawan | Índia | 5 | 4 | 1 | 0 | |
Taiyuan | R.P. de la Xina | 2 | 2 | 0 | 0 | |
Tanegashima | Japó | 6 | 6 | 0 | 0 | |
Uchinoura | Japó | 1 | 0 | 1 | 0 | |
Vandenberg | Estats Units | 9 | 9 | 0 | 0 | |
Vostotxni | Rússia | 1 | 0 | 1 | 0 | |
Wenchang | R.P. de la Xina | 2 | 1 | 1 | 0 | |
Xichang | R.P. de la Xina | 8 | 7 | 0 | 1 |
Per òrbita
[modifica]Règim orbital | Llançaments | Assolits | No assolits | Assolits accidentalment |
Comentaris |
---|---|---|---|---|---|
Transatmosfèric | 0 | 0 | 0 | 0 | |
Terrestre Baixa | 51 | 48 | 3 | 0 | incloent 13 a l'EEI, 1 al Tiangong-2 |
Geosíncrona / transferència | 33 | 30 | 3 | 0 | |
Terrestre Mitjana | 3 | 3 | 0 | 1 | IRNSS-1H no es va separar del segon tram del coet, i es va quedar en una òrbita el·líptica amb un apogeu de 6000 km |
Terrestre Alta | 3 | 3 | 0 | 0 | incloent òrbites altament el·líptiques i de Tundra |
Referències
[modifica]- ↑ Clark, Stephen. «Launch of experimental Japanese rocket scrubbed – Spaceflight Now». [Consulta: 11 gener 2017].
- ↑ «Cassini, NASA's 13-year Saturn mission, has ended». , 15-09-2017 [Consulta: 15 setembre 2017].
- ↑ Patric Blau. «China’s Tianzhou-1 Cargo Vehicle Completes First In-Space Refueling Test» (en anglès). spaceflight101.com, 27-04-2017. Arxivat de l'original el 2017-11-11. [Consulta: 11 abril 2018].
- ↑ Patric Blau. «Chinese Cargo Resupply Craft Removed from Orbit after Successful Pathfinder Mission» (en anglès). spaceflight101.com, 22-09-2017. Arxivat de l'original el 2018-01-01. [Consulta: 11 abril 2018].
- ↑ Emily Lakdawalla. «Curiosity's balky drill: The problem and solutions» (en anglès), 06-09-2017.
- ↑ Emily Lakdawalla. «Spaceflight in 2017, part 2: Robots beyond Earth orbit» (en anglès), 31-12-2015.
- ↑ 7,0 7,1 «2017 Space Launch Statistics» (en anglès), 31-12-2017.
- ↑ «India’s GSAT-19 Reaches Geostationary Orbit after Off-Target Injection» (en anglès), 10-06-2017.
- ↑ «Two-Decade Success Streak Ends with PSLV Launch Failure on IRNSS-1H Mission» (en anglès), 31-08-2017.
- ↑ «L'échec du CZ-5 fragilise les ambitions chinoises» (en francès). Aerospatium, 03-07-2017.
- ↑ Patric Blau. «Maiden Electron Launch Cut Short by Faulty Ground Equipment» (en anglès), 08-08-2017.
- ↑ «Experimental Launch of World's Smallest Orbital Space Rocket ends in Failure» (en anglès), 14-01-2017. Arxivat de l'original el 2017-07-22. [Consulta: 24 març 2018].
- ↑ «Smallest Orbital Launch Vehicle ready for Liftoff from Japan» (en anglès), 10-01-2017.
- ↑ «Le Cnes annonce un budget en hausse de 10 %» (en francès). Aerospatium, 11-01-2017.
- ↑ «ArianeGroup démarre la réalisation de la première Ariane 6» (en francès). Aerospatium, 18-12-2017.
- ↑ «Gravitational wave mission selected, planet-hunting mission moves forward» (en anglès). Agence spatiale européenne, 20-06-2017.
- ↑ «Une ébauche de système de transport spatial intégré basé sur Vega» (en francès). Aerospatium, 30-11-2017.
- ↑ «Le budget spatial de Trump, entre coupes et espoirs déçus» (en francès). Aerospatium, 02-06-2017.
- ↑ «NASA Selects Two Missions to Explore the Early Solar System» (en anglès). NASA - JPL, 04-01-2017.
- ↑ «NASA Invests in Concept Development for Missions to Comet, Saturn Moon Titan» (en anglès). NASA, 27-12-2017.
- ↑ Steve Squyres. «Visions and Voyages for Planetary Science in the Decade» (en anglès), 01-03-2011. Arxivat de l'original el 2014-08-12. [Consulta: 24 març 2018].
- ↑ Jason Davis. «NASA considers kicking Mars sample return into high gear» (en anglès), 28-08-2017.
- ↑ Casey Dreier. «A future comes into focus for the Mars Exploration Program» (en anglès), 31-08-2017.
- ↑ Casey Dreier. «A closer look at China's audacious Mars sample return plans» (en anglès), 19-12-2017.
- ↑ 25,0 25,1 Krebs, Gunter. «CZ-3 (Chang Zheng-3)». Gunter's Space Page. [Consulta: 5 maig 2017].
- ↑ JAXA (2017-01-15). "SS-520 4号機実験結果について" (en Japanese). Nota de premsa. Consulta: 2017-01-15.
- ↑ «SS-520 4号機実験の実施について» (en japanese). JAXA, 08-12-2016. Arxivat de l'original el 8 de desembre 2016. [Consulta: 22 desembre 2016].
- ↑ Krebs, Gunter. «EchoStar 23». Gunter's Space Page. [Consulta: 16 abril 2017].
- ↑ 29,0 29,1 29,2 Krebs, Gunter. «Falcon-9 v1.2(ex) (Falcon-9FT(ex))». Gunter's Space Page. [Consulta: 16 abril 2017].
- ↑ Masunaga, Samantha «SpaceX signs first customer for launch of a reused rocket». Los Angeles Times, 30-08-2016.
- ↑ 31,0 31,1 «China to launch advanced propulsion and laser communications satellites in 2017». Global Times, 17-02-2017. Arxivat de l'original el 18 de març 2017. [Consulta: 17 març 2017].
- ↑ Ray, Justin. «Next Cygnus commercial space freighter christened the S.S. John Glenn». Spaceflight Now, 09-03-2017.
- ↑ 33,0 33,1 Klotz, Irene «NASA, Russia Set Flights for Trimmed-Down Space Station Crew». space.com, 16-11-2016 [Consulta: 21 novembre 2016].
- ↑ 34,0 34,1 Krebs, Gunter. «SilkRoad-1 01 (Silu 1)». Gunter's Space Page. [Consulta: 18 agost 2017].
- ↑ Clark, Stephen «Observers spot top secret satellite launched by SpaceX earlier this month». Spaceflight Now, 24-05-2017 [Consulta: 25 maig 2017].
- ↑ Krebs, Gunter. «Inmarsat-5 F1, 2, 3, 4». Gunter's Space Page. [Consulta: 16 abril 2017].
- ↑ «Building on its 2016 successes, Arianespace looks to the future with confidence at the service of its customers» (en anglès). Arianespace, 04-01-2017. [Consulta: 8 gener 2017].
- ↑ Clark, Stephen «Rocket Lab finishes test flight inquiry, plans second launch later this year». spaceflightnow.com, 13-08-2017 [Consulta: 14 agost 2017].
- ↑ «Quasi-Zenith Satellite Orbit (QZO)». Cabinet Office, Government of Japan. [Consulta: 4 octubre 2017].
- ↑ «Two high-power broadband satellites set for record-breaking launch on Ariane 5 rocket». Spaceflight Now, 01-06-2017 [Consulta: 1r juny 2017].
- ↑ «Arianespace marks its 2017 mid-year launch milestone with a record-setting Ariane 5 mission at the service of ViaSat and Eutelsat». Arianespace, 01-06-2017. [Consulta: 2 juny 2017].
- ↑ «The Neutron star Interior Composition ExploreR Mission». NASA. [Consulta: 26 febrer 2016]. «Previously scheduled for a December 2016 launch on SpaceX-12, NICER will now fly to the International Space Station with two other payloads on SpaceX Commercial Resupply Services (CRS)-11, in the Dragon vehicle's unpressurized Trunk.»
- ↑ «New broadcasting satellite fails to enter preset orbit». Xinhua, 19-06-2017 [Consulta: 19 juny 2017].
- ↑ «Report on the launch of Chinasat-9A». China Aerospace Science and Technology Corporation, 19-06-2017 [Consulta: 19 juny 2017].
- ↑ Jones, Andrew. «China set for X-ray observatory, orbital refueling, GLEX and Llarga Marxa 5 mission in June». GBTimes, 01-06-2017. Arxivat de l'original el 5 de juny 2017. [Consulta: 12 gener 2018].
- ↑ Rajwi, Tiki «ISRO set to raise nation's pride with five missions». The New Indian Express, 05-01-2017 [Consulta: 20 març 2017].
- ↑ Zak, Anatoly. «Spooky world of military satellites». RussianSpaceWeb, 04-03-2017. [Consulta: 17 juny 2017].
- ↑ Clark, Stephen «Bulgaria’s first communications satellite to ride SpaceX’s second reused rocket». Spaceflight Now, 05-05-2017 [Consulta: 5 maig 2017].
- ↑ Clark, Stephen. «Intelsat 35e». SpaceFlightNow. [Consulta: 2 juliol 2017].
- ↑ Clark, Stephen. «SES agrees to launch satellite on ‘flight-proven' Falcon 9 rocket». Spaceflight Now, 30-08-2016. «Intelsat, one of the world's largest geostationary satellite operators alongside SES, has one launch reserved on a newly-built Falcon 9 rocket in the first quarter of 2017, when the Intelsat 35e satellite will launch from Cape Canaveral.»
- ↑ «Launch Success – Russia’s Soiuz Delivers 73 Satellites in Complex Multi-Orbit Mission». Spaceflight 101, 14-07-2017 [Consulta: 16 juliol 2017].[Enllaç no actiu]
- ↑ 52,0 52,1 Debra Werner. «Soiuz launch customers search for cause of cubesat failures», 29-08-2017. [Consulta: 15 setembre 2017].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Mayak ‘Lighthouse in the Sky’ Fails to Deploy Solar Reflector». Spaceflight 101, 09-08-2017 [Consulta: 9 agost 2017].
- ↑ «Smallsats have been successfully integrated with Fregat upper stage at Cosmòdrom de Baikonur». Glavkosmos, 06-07-2017. Arxivat de l'original el 13 de juliol 2017. [Consulta: 13 juliol 2017].
- ↑ Debra Werner. «Astro Digital announces first cubesats launched on Soiuz failed», 13-09-2017. [Consulta: 15 setembre 2017].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Dauria Aerospace is investigating the cause of the MKA-N satellites failure». Dauria Aerospace. Arxivat de l'original el 12 de desembre 2018. [Consulta: 15 setembre 2017].
- ↑ Pietrobon, Steven. «Russian Launch Manifest», 18-12-2017. [Consulta: 18 desembre 2017].
- ↑ 58,0 58,1 58,2 Clark, Stephen. «Launch schedule». Spaceflight Now, 14-12-2017. [Consulta: 18 desembre 2017].
- ↑ Graham, William «SpaceX Falcon 9 launches CRS-12 Dragon mission to the ISS». NASASpaceFlight.com, 14-08-2017 [Consulta: 14 agost 2017].
- ↑ Gebhardt, Chris «TDRS-M given priority over CRS-12 Dragon as launch dates realign». NASASpaceFlight.com, 26-07-2017 [Consulta: 26 juliol 2017].
- ↑ 61,0 61,1 «ISS Daily Summary Report – 11/20/2017». NASA, 20-11-2017. [Consulta: 22 novembre 2017].
- ↑ 62,0 62,1 «ISS Daily Summary Report – 11/21/2017». NASA, 21-11-2017. [Consulta: 8 desembre 2017].
- ↑ Zak, Anatoly. «Proton launches first Blagovest military comsat». RussianSpaceWeb, 17-08-2017.
- ↑ Huot, Daniel «Additional Crew Flights Boost Space Station Science and Research». NASA.gov, 21-02-2017 [Consulta: 27 febrer 2017]. Arxivat 28 de febrer 2017 a Wayback Machine.
- ↑ Krebs, Gunter. «CZ-2 (Chang Zheng-2)». Gunter's Space Page. [Consulta: 5 maig 2017].
- ↑ Clark, Stephen «SES agrees to launch another satellite on previously-flown Falcon 9 booster». Spaceflight Now, 04-08-2017 [Consulta: 4 agost 2017].
- ↑ Gebhardt, Chris. «Progress MS-07 docks after missing out on record rendezvous option» (en anglès), 16-10-2017.
- ↑ Graham, William «Atlas V finally launches with NROL-52». NASASpaceFlight.com, 15-10-2017 [Consulta: 15 octubre 2017].
- ↑ «S.S. Gene Cernan». Orbital ATK, 18-10-2017. Arxivat de l'original el 26 d'octubre 2017. [Consulta: 12 gener 2018].
- ↑ Krebs, Gunter. «CZ-4 (Chang Zheng-4)». Gunter's Space Page. [Consulta: 22 juliol 2017].
- ↑ 71,0 71,1 Rui C. Barbosa. «Llarga Marxa 4C launches Fengyun-3D and HEAD-1 co-passenger». NASA Spaceflight, 14-11-2017.
- ↑ William Graham. «Soiuz 2-1B launch with Meteor-M ends in apparent Fregat-M failure». NASA Spaceflight, 27-11-2017.[Enllaç no actiu]
- ↑ «Two launches from Russia’s new Vostochny space center due this year — Roscosmos». TASS, 12-04-2017 [Consulta: 28 maig 2017].
- ↑ Barbosa, Rui C. «Llarga Marxa 2D lofts latest Yaogan Weixing satellite – named LKW-1», 02-12-2017. [Consulta: 3 desembre 2017].
- ↑ Chinese Llarga Marxa 3B lofts Alcomsat-1 for Algeria
- ↑ Graham, William «Flight proven Falcon 9 launches previously flown Dragon to ISS». NASASpaceFlight.com, 14-12-2017 [Consulta: 15 desembre 2017].
- ↑ «Launch Time and Window, H-IIA F37 (with upgraded function) Encapsulating SHIKISAI and TSUBAME». JAXA, 21-12-2017. [Consulta: 21 desembre 2017].
- ↑ Gebhardt, Chris «Iridium-4 switches to flight-proven Falcon 9, RTLS at Vandenberg delayed». NASASpaceFlight.com, 19-10-2017 [Consulta: 19 octubre 2017].
- ↑ @NASASpaceflight. «Confirmation the Iridium-4 Falcon 9 booster is expendable.», 19-12-2017.
- ↑ Pietrobon, Steven. «Chinese Launch Manifest», 11-12-2017. [Consulta: 14 desembre 2017].
- ↑ Krebs, Gunter. «AngoSat 1». Gunter's Space Page. [Consulta: 1r maig 2017].
- ↑ «Источник: со спутником "Ангосат" восстановлена связь» (en rus). Tass.
- ↑ «MAIUS 1 – First Bose-Einstein condensate generated in space», 24-01-2017. Arxivat de l'original el 2017-12-05. [Consulta: 12 gener 2018].
- ↑ Koehler, Keith. «NASA Sounding Rocket Successfully Launches into Alaskan Night». NASA, 27-01-2017.
- ↑ Buncombe, Andrew «US officially puts Iran on notice after ballistic missile launch, says Donald Trump's national security adviser». The Independent, 01-02-2017 [Consulta: 27 agost 2017].
- ↑ 86,0 86,1 «US, Japan Successfully Conduct First SM-3 Block IIA Intercept Test». Missile Defense Agency, 04-02-2017. Arxivat de l'original el 4 de desembre 2017. [Consulta: 12 gener 2018].
- ↑ Koehler, Keith. «One Down, 3 to Go … Sounding Rocket Flies in Alaska to Study Auroras». NASA, 22-02-2017.
- ↑ 88,0 88,1 88,2 «Three Rockets Launched within Hours Explore Auroras over Alaska». NASA, 02-03-2017.
- ↑ «Successful mission by sounding rocket MAXUS-9», 07-04-2017. Arxivat de l'original el 6 d’agost 2017. [Consulta: 12 gener 2018].
- ↑ Garner, Rob. «NASA-Funded Sounding Rocket Will Take 1,500 Images of Sun in 5 Minutes». NASA, 04-08-2017.
- ↑ McDowell, Jonathan [@planet4589]. «NK missile is the Hwasong-12; range was 787 km and apogee 2111 km per KCNA via Yonhap», 15-05-2017.
- ↑ «北 "신형 중장거리미사일 발사 성공"…김정은 "美본토 타격권"(종합)» (en coreà). Yonhap, 15-05-2017 [Consulta: 8 agost 2017].
- ↑ Diplomat, Ankit Panda, The. «North Korea's New Intermediate-Range Ballistic Missile, the Hwasong-12: First Takeaways». [Consulta: 1r juliol 2017].
- ↑ «SubTec-7 Gives New Technologies a Flight Test». NASA, 16-05-2017.
- ↑ «USS John Paul Jones (DDG 53) History». [Consulta: 29 juliol 2017].
- ↑ «NASA Wallops Successful Launch Rocks with Student Experiments». NASA, 22-06-2017. Arxivat de l'original el 12 de desembre 2018. [Consulta: 12 gener 2018].
- ↑ «NASA Wallops Rocket Launch Lights up the Mid-Atlantic Coast». NASA, 29-06-2017.
- ↑ «Hwasong-14». [Consulta: 6 juliol 2017].
- ↑ «China's first test of its anti-satellite missile capable of destroying enemy communications ends in destruction after the projectile 'malfunctions'». Daily Mail, 02-08-2017 [Consulta: 27 agost 2017].
- ↑ ; Starr, Barbara «Trump condemns North Korean long-range missile launch». CNN, 29-07-2017 [Consulta: 8 agost 2017].
- ↑ Krishna, Swapna. «Japan's first private rocket launch is a partial success». engadget.com, 31-07-2017.
- ↑ «RockSat-X Successfully Launches from NASA Wallops». NASA, 13-08-2017.
- ↑ 103,0 103,1 McCurry, Justin. «Trump and Abe vow to increase pressure after North Korea fires missile over Japan». The Guardian, 29-08-2017. [Consulta: 30 agost 2017].
- ↑ 104,0 104,1 104,2 «NASA Mission to Study Atmospheric Disturbances from Marshall Islands». NASA, 11-09-2017.
- ↑ Graham, Chris; Boyle, Danny; Connor, Neil «North Korea fires second missile over Japan as US tells China and Russia to take 'direct action'». The Telegraph [Londres], 15-09-2017 [Consulta: 17 setembre 2017].
- ↑ Gady, Franz-Stefan «Russia Test Fires 4 Intercontinental-Range Ballistic Missiles». The Diplomat, 27-10-2017 [Consulta: 29 octubre 2017].
- ↑ Pleasance, Chris «Russia test fires huge 'Satan Two' ballistic missile that can carry 12 nuclear warheads and wipe out Britain or Texas in ONE devastating strike amid huge military drills». Daily Mail, 26-10-2017 [Consulta: 29 octubre 2017].
- ↑ «A Light in the Dark: NASA Sounding Rocket Probes the Dark Regions of Space». NASA, 30-10-2017.
- ↑ «Blue Origin Launches 1st New Shepard Spaceship Test Flight in Over a Year», 12-12-2017. [Consulta: 12 desembre 2017].
- ↑ Northon, Karen. «NASA’s Juno Mission to Remain in Current Orbit at Jupiter», 17-02-2017. [Consulta: 1r juliol 2017].
- ↑ «Cassini Solstice Mission: Saturn Tour Dates: 2017». saturn.jpl.nasa.gov. Jet Propulsion Laboratory. Arxivat de l'original el 21 d’octubre 2012. [Consulta: 6 setembre 2015].
- ↑ «Astronauts complete shortened spacewalk outside International Space Station».
- ↑ «Hurriedly planned ‘contingency’ spacewalk on tap Tuesday».
- ↑ «Short Spacewalk Complete After Successful Installation Work». Arxivat de l'original el 2020-06-02. [Consulta: 12 gener 2018].
- ↑ «Russian Spacewalkers Collect Overtime in Busy EVA for Satellite Release, Sampling & External Outfitting».