Vés al contingut

3 de l'Unicorn

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: 3 Monocerotis)
Infotaula objecte astronòmic3 de l'Unicorn
Tipusestel, estrella múltiple, estrella variable polsant, font propera a infrarrojos, estrella variable per rotació i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)B5III/V[1] Modifica el valor a Wikidata
Descobert perJohn Herschel Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment6 gener 1831 Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióUnicorn Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra286,796 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi5,06 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−1,94 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)5,01 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Massa5,85 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva16.258 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi3,4868 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)4,016 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−6,278 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar45 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial39 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)6h 1m 50.4219s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-11° 24' 7.4489''[2] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat1.858 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
NGC2142 Modifica el valor a Wikidata

3 de l'Unicorn (3 Monocerotis) és un estel a la constel·lació de l'Unicorn, de magnitud aparent +4,94.[7][8] D'acord amb la nova reducció de dades del satèl·lit Hipparcos, la paral·laxi corregida de 3 Monocerotis és de 4,20 ± 0,56 mil·lisegons d'arc, cosa que la situa a una distància aproximada de 769 anys llum (236 parsecs) respecte al sistema solar.[9]

Característiques

[modifica]

3 de l'Unicorn és un gegant blau de tipus B5III.[7][8] Té una temperatura efectiva de 16.258 ± 213 K[10] i la seva lluminositat bolomètrica és 1.858 vegades major que la lluminositat solar.[9] El seu radi, calculat de manera indirecta, és 4,5 vegades més gran que el del Sol.[11] Gira sobre si mateix amb una velocitat de rotació projectada —límit inferior de la mateixa— entre 45 i 60 km/s.[12][10] Encara que és un estel massiu de 5,85 masses solars, la seva massa queda clarament per sota del límit a partir del que els estels finalitzen la seva vida esclatant com a supernoves.[9]

3 de l'Unicorn té una company estel·lar de magnitud +8,25 la separació visual de la qual amb ella és de 1,99 segons d'arc.[13] La separació real entre elles és d'almenys 470 ua.

Referències

[modifica]
  1. Afirmat a: Michigan catalogue of two-dimensional spectral types for the HD Stars, Vol. 5. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 1999.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Claus Fabricius «The Tycho double star catalogue» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, 3-2002, pàg. 180–189. DOI: 10.1051/0004-6361:20011822.
  4. Ernst Paunzen «An empirical temperature calibration for the Δ a photometric system . I. The B-type stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 12-2005, pàg. 941–946. DOI: 10.1051/0004-6361:20053546.
  5. «Rotational Velocities of B Stars» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, 7-2002, pàg. 359–365. DOI: 10.1086/340590.
  6. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, 11-2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  7. 7,0 7,1 «CCDM J06018-1036AB -- Double or multiple star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 14 maig 2021].
  8. 8,0 8,1 3 Monocerotis Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
  9. 9,0 9,1 9,2 Hohle, M. M.; Neuhäuser, R.; Schutz, B. F. «Masses and luminosities of O- and B-type stars and red supergiants». Astronomische Nachrichten. p. 349.
  10. 10,0 10,1 Paunzen, E.; Schnell, A.; Maitzen, H. M. «An empirical temperature calibration for the Δ a photometric system. I. The B-type stars». Astronomy and Astrophysics. pp. 941-946.
  11. Catalogue of Stellar Diameters (CADARS)
  12. Strom, Stephen E.; Wolff, Sidney C.; Dror, David H. A. «B Star Rotational Velocities in h and χ Persei: A Probe of Initial Conditions during the Star Formation Epoch?». The Astronomical Journal. pp. 809-828.
  13. Eggleton, P. P.; Tokovinin, A. A. «A catalogue of multiplicity among bright stellar systems». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society. pp. 869-879.