Vés al contingut

Zeta de l'Unicorn

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Zeta Monocerotis)
Infotaula objecte astronòmicZeta de l'Unicorn
Tipusestel, estrella doble òptica, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)G2Ib[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióUnicorn Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra209,5426 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi53,5 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta−3,18 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,33 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Massa6,2 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva5.210 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi4,7723 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−4,581 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−16,501 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar17 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial31,2 km/s[2] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial56 cm/s²[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)8h 8m 35.6466s[6] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-3° 0' 58.3639''[6] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat6,6[7] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat2.207 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Zeta de l'Unicorn (ζ Monocerotis) és un estel a la Constel·lació de l'Unicorn (Monoceros).[8] Amb magnitud aparent +4,37, és el quart estel més brillant a la constel·lació, després d'α Monocerotis, γ Monocerotis i δ Monocerotis.

Situada a poc més de 1.000 anys llum del sistema solar, Zeta de l'Unicorn és una supergegant groga de tipus espectral G2Ib (on la «b» indica que dins d'aquesta classe és de les menys lluminoses). Malgrat això, la seva lluminositat és 5.540 vegades major que la del Sol, sent la seva temperatura superficial de 5.400 ± 100 K. No és una estrella variable; dins del diagrama de Hertzsprung-Russell hi és situada en l'extrem fred de la denominada «banda d'inestabilitat», zona on s'hi troben les cefeides.[9] El seu diàmetre és aproximadament 83 vegades més gran que el diàmetre solar[9] i gira sobre si mateixa amb una velocitat de rotació projectada de 6,7 km/s —un altre estudi assenyala una xifra un poc superior de 7,2 km/s—.[10][11] En conseqüència, el seu període de rotació pot tenir una durada de fins a 1,25 anys. La seva massa és de 9.2 ± 0,4 masses solars i té una edat aproximada de 52 milions d'anys, quan va començar la seva vida com un calent estel de la seqüència principal de tipus B2-B3.[12]

Visualment s'hi poden observar tres estels respectivament a 33, 66 i 40 segons d'arc de Zeta de l'Unicorn. La primera és una companya òptica sense relació física amb Zeta de l'Unicorn i probablement les altres dues tampoc estiguin físicament lligades a ella.[13][9]

Referències

[modifica]
  1. «The Perkins catalog of revised MK types for the cooler stars» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, 10-1989, pàg. 245–266. DOI: 10.1086/191373.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  3. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. 4,0 4,1 «Accurate fundamental parameters for A-, F- and G-type Supergiants in the solar neighbourhood» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2, 21-02-2010, pàg. 1369–1379. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2009.15979.X.
  5. Afirmat a: Catàleg de velocitats rotacionals dels estels. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: juny 1970.
  6. 6,0 6,1 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
  7. «Oxygen abundance and the N/C versus N/O relation for AFG supergiants and bright giants». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 2, 10-2019, pàg. 1533-1542. DOI: 10.1093/MNRAS/STZ2285.
  8. «Zeta Monocerotis» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 27 desembre 2020].
  9. 9,0 9,1 9,2 «Zeta Monocerotis» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 27 desembre 2020].
  10. De Medeiros, J. R.; Udry, S.; Burki, G.; Mayor, M. «A catalog of rotational and radial velocities for evolved stars. II. Ib supergiant stars». Astronomy and Astrophysics, 395, 2002. pp. 97-98.
  11. Pasquini, L.; de Medeiros, J. R.; Girardi, L. «Ca II activity and rotation in F-K evolved stars». Astronomy and Astrophysics, 361, 2000. pp. 1011-1022.
  12. Lyubimkov, Leonid S.; Lambert, David L.; Rostopchin, Sergey I.; Rachkovskaya, Tamara M.; Poklad, Dmitry B. «Accurate fundamental parameters for A-, F- and G-type Supergiants in the solar neighbourhood». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 402, 2, 2010. pp. 1369-1379.
  13. Zeta Monocerotis Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)