477 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 477 aC (cdlxxvii aC) |
| Islàmic | 1132 aH – 1131 aH |
| Xinès | 2220 – 2221 |
| Hebreu | 3284 – 3285 |
| Calendaris hindús | -421 – -420 (Vikram Samvat) 2625 – 2626 (Kali Yuga) |
| Persa | 1098 BP – 1097 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -226 |
| Ab urbe condita | 277 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle vi aC - segle v aC - segle iv aC | |
| Dècades | |
| 500 aC 490 aC 480 aC - 470 aC - 460 aC 450 aC 440 aC | |
| Anys | |
| 480 aC 479 aC 478 aC - 477 aC - 476 aC 475 aC 474 aC | |
El 477 aC va ser un any del calendari romà prejulià. Durant la República Romana es coneixia com l'Any del consolat de Pulvil i Lanat, o de vegades, any 277 Ab urbe condita o de la fundació de Roma. La denominació 477 aC per a aquest any s'ha emprat des de l'edat mitjana, quan el calendari Anno Domini va ser el mètode més usat a Europa per a anomenar els anys.[1]
Esdeveniments
[modifica]Grècia
[modifica]- Leotíquides, rei d'Esparta, va ser enviat a Tessàlia després de la Segona Guerra Mèdica, amb un exèrcit per castigar els tessalis que havien ajudat als perses, però els alèvades el van subornar, segons Heròdot i Pausànias. Per això el van portar a judici al seu retorn, i va ser deposat i enviat a l'exili a Tegea (469 aC) on va morir.[2][3]
- El general Pausànies va dirigir una flota que va aconseguir expulsar els perses d'Europa i les illes. Va atacar Xipre a la que va sotmetre en gran part. De Xipre va anar a Bizanci i va ocupar la ciutat.[4]
- Cimó al front d'un contingent atenenc sota la direcció suprema del general Pausànies, va conquerir la fortalesa d'Eïon començant així l'establiment de la supremacia atenenca i obrint la regió a la colonització per part d'Atenes.[5]
- Aquest any, l'escultor Críties i el seu ajudant Nesiotes van renovar les estàtues d'Harmodi i Aristogitó que Xerxes s'havia emportat quan es va retirar a Pèrsia.[6]
República Romana
[modifica]- Gai Horaci Pulvil i Tit Meneni Lanat són elegits cònsols a Roma. En aquest any els Fabis van ser derrotats pels etruscs en la batalla del Cremera i Lanat, que tenia el seu campament ben a prop, va deixar que fossin destruïts tal com volia el partit dirigent al senat de Roma. Però aquest acte el va pagar car, ja que els etruscs també el van atacar i el van derrotar i es van apoderar del mont Janícul.[7]
- Pulvil va ser enviat a continuar la guerra amb els volscs, però el senat el va cridar per fer front als etruscs que s'havien apoderat del Janícul i havien creuat el Tíber després de derrotar els Fabis a Cremera i al cònsol Lanat. Pulvil va lluitar contra els etruscs en una primera batalla prop del temple de l'Esperança, sense resultat decisiu, però a la segona batalla a la porta Col·lina, es va imposar.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Heròdot. Històries, VI, 71,72
- ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, III, 7, 9
- ↑ Tucídides. Història de la Guerra del Peloponnès, I, 49
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Cimó, XIV, 6
- ↑ Smith, William (ed.). «Harmodius». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 8 gener 2024].
- ↑ Titus Livi. Ab Urbe Condita, II, 51
- ↑ Diodor de Sicília. Biblioteca històrica, XI, 53