Vés al contingut

Gai Horaci Pulvil

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGai Horaci Pulvil
Nom original(la) C. Horatius M.f.M.n. Pulvillus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 510 aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort453 aC Modifica el valor a Wikidata (56/57 anys)
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Àugur
valor desconegut – 453 aC
Senador romà
valor desconegut – 453 aC
1r Cònsol romà
477 aC – 477 aC
Juntament amb: Tit Meneni Lanat
2n Cònsol romà
457 aC – 457 aC
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot de l'Antiga Roma, polític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública romana primerenca Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaPúlvil (família) Modifica el valor a Wikidata
ParesMarc Horaci Pulvil Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
GermansMarcus Horatius Pulvillus Modifica el valor a Wikidata

Gai Horaci Pulvil (llatí: Gaius Horatius M. f. M. n. Pulvillus) va ser un magistrat romà possiblement fill de Marc Horaci Pulvil (cònsol). Formava part de la gens Horàcia, i era de la família dels Horaci Pulvil.

Va ser elegit cònsol l'any 477 aC junt amb Tit Meneni Lanat. Va ser enviat a continuar la guerra amb els volscs, però va ser cridat per fer front als etruscs que s'havien apoderat del Janícul i havien creuat el Tíber després de derrotar els Fabii a Cremera i al cònsol Lanat. Pulvil va lluitar contra els etruscs en una primera batalla prop del temple de l'Esperança, sense resultat decisiu, però a la segona batalla a la porta Col·lina, es va imposar.

Horaci Pulvil va ser cònsol per segona vegada vint anys després, el 457 aC amb Quint Minuci Esquilí Augurí i va fer la guerra als eques als que va derrotar destruint Corbió.

Va morir l'any 453 aC de l'epidèmia de pesta que aquell any va afectar Roma. També havia estat àugur.[1]

Referències

[modifica]
  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 605.