Vés al contingut

4ts Premis del Cinema Europeu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdeveniment4ts Premis del Cinema Europeu
Imatge
Entrada al Studio Babelsberg
Tipuscerimònia de premi Modifica el valor a Wikidata
Part dePremis del Cinema Europeu Modifica el valor a Wikidata
Data1r desembre 1991 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició4 Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióestudi Babelsberg (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
PresentadorDésirée Nosbusch
Johannes Willms Modifica el valor a Wikidata
Conferit perAcadèmia de Cinema Europeu Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Els 4ts Premis del Cinema Europeu, presentats per l'Acadèmia del Cinema Europeu, van reconèixer l'excel·lència del cinema europeu. La cerimònia va tenir lloc l'1 de desembre de 1991 al Studio Babelsberg de Potsdam, Alemanya, i va ser presentada per l'actriu luxemburguesa Désirée Nosbusch i l'historiador i publicista alemany Johannes Willms.[1] En aquesta edició 24 països van entrar en competició amb un jurat presidit per Hanna Schygulla. Les pel·lícules amb més nominacions (tres cadascuna) van ser Le Petit Criminel del francès Jacques Doillon, l'adaptació cinematogràfica de l'alemany Volker Schlöndorff de la novel·la Homo Faber de Max Frisch i la comèdia Toto le héros del belga Jaco van Dormael.[2] Finalment no hi fou nominada cap pel·lícula espanyola.[3]

Jaco-Van-Dormael, premi director jove

La millor pel·lícula europea de l'any va ser un drama anglès, Riff-Raff de Ken Loach. El guanyador absolut de la cerimònia va ser Toto le héros: millor pel·lícula nova, millor actor, Jaco van Dormael va ser guardonat amb el millor guionista i Walter van den Ende, que va crear el món visual de la pel·lícula, va guanyar Felix el millor director de fotografia.[4]

Ken Loach, director de "Riff-Raff"

El Premi del Cinema Europeu a la Millor Carrera Cinematogràfica va ser concedida a l'escenògraf francohongarès Alexandre Trauner. L'actor alemany Horst Buchholz l'hi va entregar esmentant el rodatge de la comèdia de 1961 de Billy Wilder Un, dos, tres, per a la qual Trauner va reconstruir la Porta de Brandenburg. El premi va ser lliurat pel mític director de cinema francès, Marcel Carné, a la dona de Trauner.

Membres del jurat

[modifica]

Guanyadors i nominats

[modifica]

Els guanyadors estan en fons groc i en negreta.[5]

Títol Director(s) Productor(s) País
Riff-Raff Ken Loach Sally Hibbin Regne Unit
Homo Faber Volker Schlöndorff Eberhard Junkersdorf Alemanya
Le Petit Criminel Jacques Doillon Alain Sarde França
Receptor(s) Títol
França Clotilde Courau Le Petit Criminel
França Julie Delpy Homo Faber
Islàndia Sigríður Hagalín Börn náttúrunnar
Receptor(s) Títol
França Michel Bouquet Toto le héros
Itàlia Claudio Amendola Ultrà
França Richard Anconina Le Petit Criminel

Millor actriu secundària

[modifica]
Receptor(s) Títol
Iugoslàvia Marta Keler Virdžina
Alemanya Barbara Sukowa Homo Faber
Bèlgica Sandrine Blancke Toto le héros

Millor actor secundari

[modifica]
Receptor(s) Títol
Itàlia Ricky Memphis Ultrà
Regne Unit Ricky Tomlinson Riff-Raff
Polònia Zbigniew Zamachowski Ucieczka z kina "Wolność"
Títol Director(s) Productor(s) País
Toto le Héros Jaco Van Dormael Pierre Drouot Bèlgica
Delicatessen Marc Caro, Jean-Pierre Jeunet Claudie Ossard França
Ultrà Ricky Tognazzi Claudio Bonivento Itàlia
Receptor(s) Títol
Bèlgica Jaco Van Dormael Toto le héros
Receptor(s) Títol
Bèlgica Walther van den Ende Toto le Héros
Receptor(s) Títol
Islàndia Hilmar Örn Hilmarsson Börn náttúrunnar

Millor direcció artística

[modifica]
Receptor(s) Títol
Iugoslàvia Miljen Kreka Kljaković (escenografia)
França Valérie Pozzo Di Borgo (vestuari)
Delicatessen

Millor edició

[modifica]
Receptor(s) Títol
Itàlia Carla Simoncelli Ultrà
Resultat Títol Director(s) País
Documental Europeu Guanyador Usłyszcie mój krzyk Maciej Drygas Polònia

Premi a la carrera

[modifica]

Mencions especial del jurat

[modifica]

Premi especial de la Societat Europea de Cinema

[modifica]

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]