Toto le héros

Toto le héros
Fitxa
Direcció	Jaco Van Dormael
Protagonistes	Michel Bouquet; Gisela Uhlen; Bernard Yerlès; Bouli Lanners; Fabienne Loriaux; Mireille Perrier; Pascal Duquenne; Sandrine Blancke; Thomas Godet (en) ; Jo De Backer; Klaus Schindler; Nicolas Duvauchelle; Harry Cleven; Josse De Pauw; Michel Robin; Alexandre von Sivers; Françoise Bette
Producció	Luciano Gloor, Dany Geys (en) i Pierre Drouot
Guió	Jaco Van Dormael i Didier De Neck
Música	Pierre Van Dormael
Fotografia	Walther van den Ende
Muntatge	Susana Rossberg
Productora	Iblis Films (en)
Dades i xifres
País d'origen	França, Alemanya i Bèlgica
Estrena	maig 1991
Durada	91 min
Idioma original	francès
Color	en color
Descripció
Gènere	comèdia dramàtica
Tema	mediocritat, sentit de la vida i crisi existencial
Premis i nominacions
Nominacions	Premi del Cinema Europeu a la millor pel·lícula jove (1991); Premis del Cinema Europeu al millor actor (1991); European Film Award for Best Supporting Actress (en) (1991); candidata internacional als Premis Oscar (1992) ;
Premis	César a la millor pel·lícula estrangera ; Premi del Cinema Europeu a la millor pel·lícula jove (1991); Premis del Cinema Europeu al millor actor (1991); Premi del Cinema Europeu al millor guionista (1991); Premi del Cine Europeu al millor director de fotografia europeu (1991) ;

Toto le héros és una pel·lícula belga del 1991 (coproduïda amb França i Alemanya) pel director de cinema i guionista belga Jaco Van Dormael. Va guanyar el premi Càmera d'Or al Festival de Cinema de Canes el 1991, i el César a la millor pel·lícula estrangera el 1992. La pel·lícula va ser seleccionada com a entrada belga per al Millor pel·lícula en llengua estrangera als Premis Oscar de 1991, però no va ser acceptat com a nominada.^[1]

Argument

Aparentment ambientada en un futur proper, la pel·lícula explica la història de la vida d'un home gran anomenat Thomas Van Hasebroeck (que s'ha batejat com a Toto, després d'una fantasia infantil), mirant enrere la seva vida normal i aparentment tranquil·la en un complex mosaic de flashbacks, intercalats amb fantasies sobre com els esdeveniments podrien haver resultat diferent. No sempre és possible distingir entre records adornats o fabricats i fantasies, ja que Thomas és un narrador poc fiable, però sí algunes escenes (com el fil narratiu que presenta a Toto com a agent secret) definitivament està fantasejat.

Thomas creu fermament que la seva vida li va ser "robada" per Alfred Kant, nascut al mateix temps que Thomas, que Thomas creu que es va canviar inadvertidament amb ell mateix quan era un nadó (normalment, la pel·lícula segueix sent ambigua sobre si aquesta substitució mai realment va passar, amb l'única prova de Thomas que era el seu aparent vívid record del dia en què va néixer). La gelosia de Thomas d'Alfred ha eclipsat tota la seva vida, sovint amb conseqüències tràgiques per als seus éssers estimats, i està planejant venjar-se. Al llarg de la major part de la pel·lícula, la seva pretensió de venjança pren la forma d'un complot per matar l'Alfred, però al final Thomas troba una manera més creativa i sorprenent de "recuperar" la seva vida.

Repartiment

Michel Bouquet com a Thomas (ancià)
Jo De Backer com a Thomas (adult)
Thomas Godet com a Thomas (nen)
Gisela Uhlen com a Evelyne (dona vella)
Mireille Perrier com a Evelyne (dona jove)
Sandrine Blancke com a Alice
Michel Robin com a Alfred (la veu d'un vell)
Peter Böhlke com a Alfred (home vell)
Didier Ferney com a Alfred (adult)
Hugo Harold Harrison com a Alfred (nen)
Fabienne Loriaux com la mare de Thomas
Klaus Schindler com el pare de Thomas
Pascal Duquenne com a Celestin (adult)
Karim Moussati com a Celestin (nen)
Didier De Neck com el Sr. Cant
Christine Smeysters com a Sra. Cant
Jo Deseure com a venedora
Bouli Lanners com a gàngster

Llançament

La pel·lícula està disponible en DVD al Regne Unit i a Europa continental. Es va estrenar en Blu-Ray al Regne Unit i als Estats Units l'agost de 2020 per Arrow Academy, amb documentals sobre la realització de la pel·lícula ('Memories of Hero') i a François Schuiten ('François Schuiten, Architect of an Unfinished Dream').

Recepció

Vincent Canby va donar a la pel·lícula una crítica entusiasta a The New York Times, anomenant-la "una comèdia enormement enginyosa i agredolça" que "és alhora impactant i elegíaca". Va escriure que "la pel·lícula té la densitat d'un bon conte, escrit per un mestre que d'alguna manera aconsegueix crear un món a mida novel·la a través d'un estrany domini de l'el·lipse" i va lloar "l'extraordinari do de Van Dormael per a l'expressió simultània d'unes emocions totalment contradictòries".^[2] Variety va descriure la pel·lícula com "una barreja guanyadora de fantasia infantil i comèdia per a adults que és tan fresca com un croissant calent."^[3] Time Out la va considerar "una activitat immensament vibrant, pel·lícula inventiva i compassiu", i va afegir que, tot i que Van Dormael té "un ull enginyós per a l'absurd", ha arrelat la seva pel·lícula "en la realitat "emocional", de manera que la vida, els amors, els desitjos i les ansietats de Thomas assumeixen gran punyent."^[4] Roger Ebert va admetre que era "una pel·lícula interessant" i va remarcar que li hauria agradat més "si hagués estat més amarg i implacable; si algú com Bunuel l'hagués dirigit".^[5]

A l’agregador de ressenyes Rotten Tomatoes, la pel·lícula té una puntuació d'aprovació del 91%, basada en 11 ressenyes, i una puntuació mitjana de 7,7/10.^[6]

La pel·lícula va tenir 477.000 entrades a França i 500.000 d'Itàlia, el Regne Unit, Alemanya, els Països Baixos i Espanya.^[7]

Distincions

1991 : Premi André-Cavens de l’Union de la critique de cinéma (UCC) a la millor pel·lícula belga
1991: Premi Joseph Plateau: millor actor (Michel Bouquet), millor actriu (Mireille Perrier), millor director (Jaco Van Dormael) i millor pel·lícula belga de l'any
1991: 44è Festival Internacional de Cinema de Canes: Premi del Públic Jove (pel·lícula estrangera) i Càmera d'or
1991: 4ts Premis del Cinema Europeu: millor actor (Michel Bouquet), millor fotografia (Walther van den Ende), millor guió (Jaco Van Dormael), revelació cinematogràfica de l'any (Jaco van Dormael)
1992: BAFTA a la millor pel·lícula: nominació a la millor pel·lícula no anglesa
1992: César a la millor pel·lícula estrangera
1992: Fantasporto (Premi Internacional de Cinema Fantastic): millor pel·lícula i millor guió per a Jaco Van Dormael
1999: Premi Joseph Plateau: millor guió belga 1984-1999 (Jaco Van Dormael)

Referències

↑ Margaret Herrick Library, Academy of Motion Picture Arts and Sciences
↑ Canby, Vincent «Review/Film Festival; It's Never Too Late To Play The Hero» (en anglès). The New York Times, 21-09-1991.
↑ «Toto le Heros». Varietyen. 1991-01-01.
↑ «Toto the Hero» (en anglès). Time Out London. [Consulta: 24 novembre 2019].
↑ Ebert, Roger. «Toto Le Heros movie review & film summary» (en anglès). www.rogerebert.com, 30-03-1992. [Consulta: 24 novembre 2019].
↑ «Toto le Héros (Toto the Hero) (1991)». Rotten Tomatoes. Fandango Media. [Consulta: 10 abril 2018].
↑ «Toto Le Heros box-office results». Screen International. 12 November 1993: 14.

Enllaços externs

Toto le héros a YouTube

[1] Margaret Herrick Library, Academy of Motion Picture Arts and Sciences

[2] Canby, Vincent «Review/Film Festival; It's Never Too Late To Play The Hero» (en anglès). The New York Times, 21-09-1991.

[3] «Toto le Heros». Varietyen. 1991-01-01.

[4] «Toto the Hero» (en anglès). Time Out London. [Consulta: 24 novembre 2019].

[5] Ebert, Roger. «Toto Le Heros movie review & film summary» (en anglès). www.rogerebert.com, 30-03-1992. [Consulta: 24 novembre 2019].

[6] «Toto le Héros (Toto the Hero) (1991)». Rotten Tomatoes. Fandango Media. [Consulta: 10 abril 2018].

[adm-7] «Toto Le Heros box-office results». Screen International. 12 November 1993: 14.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

Filmografia de Jaco Van Dormael
Llargmetratges	Toto le héros (1991) El vuitè dia (1996) Mr. Nobody (2009) Les Vacances du petit Nicolas (guionista, 2014) Le Tout Nouveau Testament (2015)
Curtmetratges	Maedeli la brèche (1980) Stade 81 (1981) L'imitateur (1982) È pericoloso sporgersi (1984) The Kiss (1995)