Abderrahmane Sissako

Abderrahmane Sissako
Biografia
Naixement	13 octubre 1961 (63 anys); Kiffa (Mauritània)
President La Fémis
	2008 – ; ← Bruno Nuytten – Raoul Peck →
Dades personals
Formació	Institut Gueràssimov de Cinematografia
Activitat
Ocupació	productor de cinema, actor, director de cinema, guionista
Activitat	1989 -
Participà en
21 juny 1997	documenta X
Premis
	(2013) doctor honoris causa per la Universitat de París 8; (2003) Étalon de Yennenga; (2003) Premi de cinema France Culture; Lumière al millor director; César a la millor pel·lícula; César al millor guió original; premi Lumières a la millor pel·lícula; César a la millor direcció; Premi a la millor pel·lícula francesa del Sindicat Francès dels Crítics de Cinema ;

Abderrahmane Sissako és un cineasta i director maurità, nascut a Kiffa el 1961, crescut a Mali i amb residència a França.

El temes principals de la seva obra són: l'exili, l'emigració, la familía i la recerca de la felicitat. El 2015 es va convertir en el primer cineasta africà a guanyar el César al millor director per Tombuctú.

És, amb Ousmane Sembène, Djibril Diop Mambety, Souleymane Cissé, Idrissa Ouedraogo i Alain Gomis, un dels pocs cineastes de l'Àfrica subsahariana que ha aconseguit notorietat internacional.

Biografia

Poc després del seu naixement, la seva família va emigrar a Mali, el seu país d'origen, on va completar els estudis primaris i secundaris. Va assistir al centre cultural soviètic i va descobrir la literatura russa durant el seu retorn a Mauritània el 1980 amb la seva mare. Va obtenir una beca d'"amistat dels pobles"^[1] i va marxar a la Unió Soviètica, a Moscou, per estudiar cinema al VGIK (Institut Estatal Federal de Cinema) de 1983 a 1989.^[2] Ell sovint fa referència a un dels seus professors d'aleshores Marlen Khoutsiev ^[1] .

A principis de la dècada de 1990, Abderrahmane Sissako es va traslladar a França ^[2]. El 1994 va guanyar el premi al millor curtmetratge per la seva pel·lícula Octobre al 4 Festival de Cinema Africà de Milà. L'any 1999, durant el 9 edició d'aquest mateix festival, va rebre el premi al millor llargmetratge per La vie sur la terre, filmat l'any anterior.

Els èxits de Bamako (2006) i sobretot el de Timbuctu (2014), amb set premis César i amb la nominació als Oscar, el van convertir en un cineasta de prestigi internacional.

També va ser assessor cultural del cap d'estat maurità Mohamed Ould Abdel Aziz, càrrec que ell defineix com a «ambaixador cultural».^[3]

Abderrahmane Sissako és president de CinéFabrique, una escola superior nacional de cinema i multimèdia creada per Claude Mouriéras i amb seu a Lió.^[4]

Filmografia

Curtmetratges

1989: The Game (35 mm, 23 minuts), treball de fi d'estudis. Ambientat al desert de Mauritania i filmat al Turkmenistan.
1993: Octubre (35 mm, 37 minuts), rodat als suburbis de Moscou. (Premi: Un Certain Regard al Festival de Cannes, Premi al millor curtmetratge al 4t Festival de cinema africà de Milà).
1995: Le Chameau et les bâtons flottants (vídeo, 6 minuts) basada en una faula de Jean de La Fontaine i filmada a Mauritània.
1996: Sabriya (vídeo, 26 minuts), a la sèrie de curtmetratges documentals produïda per Arte, Africa Dreaming. L'acció se situa a Tunísia.
1997: Rostov-Luanda, vídeo documental de 59 minuts. Dins de la sèrie documenta X Kassel, sobre un antic combatent de la guerra d'alliberament d'Angola, a qui el director havia conegut setze anys abans a Moscou. (Premi al millor vídeo al 8è Festival de Cinema Africà de Milà)

Llargmetratges

1998: La vie sur terre
2002: En attendant le bonheur (Heremakono)
2006: Bamako
2014: Timbuctu
2024: Black tea

Òpera

L'octubre de 2020, va muntar un espectacle musical, Le Vol du Boli, en col·laboració amb la directora ruandesa Dorcy Rugamba i el cineasta francès Charles Castella, amb música del compositor britànic Damon Albarn. S'inspira en el diari de l'etnògraf Michel Leiris, L'Afrique Phantome, i té com a punt de partida l'expoli d'un objecte sagrat africà exposat al museu Quai Branly.^[5]^[6]

Emès per primera vegada en línia a causa de l'epidèmia de la COVID-19, l'espectacle,^[7]^[8] es va representar al Théâtre du Châtelet l'abril-maig de 2022 i es va emetre a France 5.

Jurats de festivals

Ha participat en nombrosos jurats de festivals de cinema:

Membre del jurat del 53 Festival de Cinema de Berlín, sota la presidència d'Atom Egoyan
President del jurat del festival Premiers Plans d'Angers el gener de 2007.
Membre del jurat de llargmetratges del Festival de Cannes 2007.
President de la prova d'accés a Fémis l'any 2008.
President del jurat de la 12 edició del Festival de Cinema Africà Khouribga el 2009.^[9]
Membre del jurat del Festival Internacional de Cinema de Moscou 2014.
President de la secció Cinécoles al Festival Internacional de Cinema de Marràqueix 2014.
President del jurat de la secció de Cinéfondation i curtmetratges del Festival de Cannes 2015.
Membre del jurat del Festival Internacional de Cinema de Xangai 2016.
President del jurat de la 13 edició del Festival Internacional de Cinema Documental d'Oceà de Tahití 2016.^[10]
President del jurat de la 27 edició de les Jornades Cinematogràfiques de Cartago 2016.^[11]
President del jurat de la 12 edició del Festival Cinema For Change 2023 al Grand Rex de París.^[12]
Membre del jurat del 81 Festival de Cinema de Venècia, presidit per Isabelle Huppert.

Reconeixements

Premis

Per La vie sur terre:

Regard d'or al Festival Internacional de Cinema de Friburg el 1999
Premi al millor llargmetratge al 9è Festival de Cinema Africà, Asiàtic i Llatinoamericà de Milà el 1999
Menció especial del jurat de la FEPACO 1999
Premi de Cinema Cultura de França 2003
Abderrahmane Sissako amb dos dels seus tres trofeus guanyats als Premis César 2015 .

Per En attendant le bonheur (Heremakono):

Gran premi - Étalon de Yenenga al FESPACO 2003

Per Bamako:

Gran Premi del Públic a les Trobades del Festival de Cinema de París
Premi de Cinema del Consell d'Europa 2007

Per Timbuctu:

Festival Internacional de Cinema Francòfon de Namur 2014:
- Bayard d'Or a la millor pel·lícula
- Bayard d'Or al millor guió
Globus de Cristall 2015: Millor pel·lícula
Premi a la millor pel·lícula francesa del sindicat de crítics de cinema
Premi Llums 2015:
- Millor pel·lícula
- Millor director
César 2015:
- Millor pel·lícula, amb la seva productora Sylvie Pialat
- Millor director
- Millor guió original, amb la seva dona Kessen Tal
- Millor fotografia per a Sofian El Fani
- Millor muntatge per a Nadia Ben Rachid
- Millor música per Amine Bouhafa
- Millor so per Philippe Welsh, Roman Dymny, Thierry Delor

Nominacions i seleccions

Seleccions al Festival de Cannes ^[2]:
- 1993: Un Certain Regard per Octobre
- 1998: Quinzena de Directors per la Vida a la Terra
- 2002: Un Certain Regard for Waiting for Happiness
- 2006: Fora de competició per a Bamako
- 2014: Concurs oficial per Timbuctu
Seleccionat per al Premi Louis Delluc de Timbuctu 2014
Seleccionat per a la Berlinale 2024 per Black tea

Distincions

2016: Gran oficial de l'Ordre Nacional del Mèrit (Tunísia) ^[13] .

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 «Abderrahmane Sissako, cinéaste : "On ne se libère pas par les armes, mais par la force de l'esprit"» (en francès). France Culture, 22-02-2024. [Consulta: 23 febrer 2024].
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 «Abderrahmane SISSAKO - Festival de Cannes 2018» (en anglès). Festival de Cannes 2018. [Consulta: 23 maig 2018].
↑ Didier Péron et Julien Gester «Les hourras passés, haro sur « Timbuktu »». Libération, 24-02-2015.
↑ Anne-Claire Cieutat. «L’école des possibles». Bande à part, 13-04-2017. [Consulta: 27 febrer 2024].
↑ Valérie Guédot. «Le vol du Boli au Théâtre du Châtelet du 15 avril au 8 mai 2022». Radio France, 6 avril 2022. [Consulta: 27 febrer 2024].
↑ Émilie Guitard «Albarn Damon & Sissako Abderrahmane. — Le vol du boli». Cahiers d'études africaines, 2023/3-4, 251-252, 2023, pàg. 1001-1006.
↑ «Le Vol du Boli (2020)». Théatre du Châtelet. [Consulta: 18 novembre 2023]..
↑ Fabienne Arvers «Tout ce qu’il faut savoir sur “Le Vol du boli”, l’opéra de Damon Albarn et Abderrahmane Sissako». Les Inrockuptibles, 05-10-2020 [Consulta: 18 novembre 2023]..
↑ Siham Jadraoui. «Le Mauritanien Abderrahmane Sissako président du jury». Aujourd'hui le Maroc, 12 juillet 2009. [Consulta: 28 février 2024].
↑ «Abderrahmane Sissako, président du jury du Plantilla:13e FIFO». France info, 2 février 2016. [Consulta: 28 febrer 2024].
↑ Firas Zribi. «Clôture des JCC : Le FIASCO !». Nawaat, 07-11-2016. [Consulta: 28 febrer 2024].
↑ Fanny Savard. «Avec le festival Cinema For Change, le septième art se veut plus responsable et engagé». Le Figaro, 16-04-2023. [Consulta: 28 febrer 2024].
↑ «A l'occasion des JCC, le président décore des personnalités de la scène cinématographique» (en francès). businessnews.com.tn, 05-11-2016. [Consulta: 5 novembre 2016].

Bibliografia

Thomas Sotinel, "Abderrahmane Sissako. Pour en finir avec le cinéma du Nord», a Le Monde, 21 octobre 2006, p.19
Samuel Lelièvre, "Les cinémas africains, Abderrahmane Sissako et les frontières du monde», CinémaAction, n.137, 2010, p.182-185
Abderrahmane Sissako, une imposture mauritanienne, Mondafrique ,20 febrer 2015
“Timbuctu» chahuté, pourquoi tant de haine?, RFI ,26 febrer 2015
LIEVE JORIS Mali Blues "Je chanterai pour toi" edició BABEL

[:1-1] 1,0 ^1,1 «Abderrahmane Sissako, cinéaste : "On ne se libère pas par les armes, mais par la force de l'esprit"» (en francès). France Culture, 22-02-2024. [Consulta: 23 febrer 2024].

[:0-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 «Abderrahmane SISSAKO - Festival de Cannes 2018» (en anglès). Festival de Cannes 2018. [Consulta: 23 maig 2018].

[3] Didier Péron et Julien Gester «Les hourras passés, haro sur « Timbuktu »». Libération, 24-02-2015.

[4] Anne-Claire Cieutat. «L’école des possibles». Bande à part, 13-04-2017. [Consulta: 27 febrer 2024].

[5] Valérie Guédot. «Le vol du Boli au Théâtre du Châtelet du 15 avril au 8 mai 2022». Radio France, 6 avril 2022. [Consulta: 27 febrer 2024].

[6] Émilie Guitard «Albarn Damon & Sissako Abderrahmane. — Le vol du boli». Cahiers d'études africaines, 2023/3-4, 251-252, 2023, pàg. 1001-1006.

[7] «Le Vol du Boli (2020)». Théatre du Châtelet. [Consulta: 18 novembre 2023]..

[8] Fabienne Arvers «Tout ce qu’il faut savoir sur “Le Vol du boli”, l’opéra de Damon Albarn et Abderrahmane Sissako». Les Inrockuptibles, 05-10-2020 [Consulta: 18 novembre 2023]..

[9] Siham Jadraoui. «Le Mauritanien Abderrahmane Sissako président du jury». Aujourd'hui le Maroc, 12 juillet 2009. [Consulta: 28 février 2024].

[10] «Abderrahmane Sissako, président du jury du Plantilla:13e FIFO». France info, 2 février 2016. [Consulta: 28 febrer 2024].

[11] Firas Zribi. «Clôture des JCC : Le FIASCO !». Nawaat, 07-11-2016. [Consulta: 28 febrer 2024].

[12] Fanny Savard. «Avec le festival Cinema For Change, le septième art se veut plus responsable et engagé». Le Figaro, 16-04-2023. [Consulta: 28 febrer 2024].

[13] «A l'occasion des JCC, le président décore des personnalités de la scène cinématographique» (en francès). businessnews.com.tn, 05-11-2016. [Consulta: 5 novembre 2016].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]